FÒRUM BRICONSOLA

És provable que molts de vosaltres hagueu format part, un moment o altre, d’algun fòrum. Un fòrum és, sens cap mena de dubte, una eina indispensable per poder relacionar-se amb gent que comparteix una mateixa afició.

Quan vaig decidir crear el fòrum de Briconsola, ho vaig fer amb la intensió de tenir un espai a on poguéssim canviar impressions sobra temes cabdals del nostre hobby, com per exemple; reparacions, col·leccions, recomanacions de jocs... simplement vaig pensar que seria una eina molt útil d’interacció entre els nous usuaris de la web.

A mi, personalment, no m’agradaven massa els fòrums i si mai havia entrat a algun, havia sigut per agafar informació o anunciar, furtivament, la recent creada web. Per aquesta raó, no és d’estranyar que el meu primer contacte amb els fòrums em regalés més d’una estirada d’orellers per part dels seus moderadors... No sabia utilitzar un fòrum i em feia més aviat mandra registrar-me i entrar a formar part de la comunitat. No obstant, davant la insistència d’en Sergi Moreso i d’altres companys informàtics, vaig decidir obrir el nostre primer fòrum. Va ser un fòrum molt primari, allotjat a una plataforma anomenada "foroswebgratis" i, sinó vaig errat, encara està pul·lulant, de manera residual, pel ciber espai.

Era un fòrum molt simple, atípic i desordenat que, tot i comptar amb poquets usuaris, ja feia la funció de plataforma de comunicació entre els nouvinguts a la web.

Aquest és el punt de partida de la història del fòrum de Briconsola.

Com he avançat anteriorment, era un eina molt útil de comunicació entre els usuaris de la web, no obstant això, el fet de ser poquets, feia que, ràpidament, s’acabessin els temes de conversa. Per aquest motiu, molts dels usuaris acabaven marxant a altres fòrums més poblats.

Aquella primera època va ser un xic contradictòria i si bé és cert que va haver-hi moments molt bons, també n’hi va haver de frustrants...

L’alegria de conèixer gent amb les teves mateixes inquietuds és indescriptible, com també ho és el fet de veure que moltes persones, a les que no coneixes de res, es bolquen en el teu projecte i intenten ajudar en el que faci falta, des de la distància, òbviament. El fet de crear una comunitat i veure com va aparaguent gent que creu en el teu mateix projecte es el més bonic que hom pot experimentar en això d’Internet...

No obstant l’eufòria dels primers moments, les dificultats van fer que, mica en mica, la felicitat es tenyís de frustració... La plataforma "foroswebgratis" fallava més que una escopeta de fires i vam haver de reobrir el fòrum tres vegades. Cada vegada que el fòrum es bloquejava i n'obriem un de nou, perdíem tots els usuaris i molts dels que hi havia a l’anterior ja no tornaven. Arribats a aquest punt us haig de confessar que vaig estar a punt de engegar-ho tot a rodar...

Sempre he comparat el fet de crear un fòrum amb la pesca. Tu crees un fòrum a Internet amb més o menys seccions (medi) i obres varis temes de conversa als diferents apartats (esquers).

Què falta encara?

Doncs peixos amb ganes de picar, en aquest cas, usuaris.

És terriblement frustrant veure que tens un fòrum amb uns quants temes oberts i que ningú no participa. Hi ha molts usuaris que només llegeixen el contingut i al veure que ningú respon, marxen avorrits al cap de poc. N’hi ha d’altres que sí contesten, però al veure’s parlant només amb l’administrador, també se'n cansen i abandonen... Un fòrum ha d'estar poblat d’usuaris i ha de ser actiu, sinó, no genera interès. Però, per aquesta mateixa regla de tres, com pot un fòrum recent nascut arribar a fer-se gran?

Els primers mesos d’un fòrum representen una dedicació constant per part del seu creador, ja que els pocs usuaris que escriuen esperen resposta ràpida. Imagineu el que va representar això per un noi totalment inexpert en fòrums...

Com he comentat anteriorment, un fòrum, per ser atractiu, necessita d’una bona base d’usuaris actius que escriguin amb regularitat i que s’hi sentin a gust per poder obrir noves converses entre ells. Només així un fòrum és atractiu a terceres persones i s’assegura una bona salut.

El primer fòrum de Briconsola no tenia aquesta bona salut i encara que, a priori, no ens importava massa, recordem que la nostra prioritat era només la d’ajudar als usuaris de la web en temàtica de reparació o dubtes, sí que amb el pas del temps, ens va començar a preocupar.

Fou llavors quan vaig donar renda solta a la meva imaginació i, conseqüentment, vam utilitzar una tècnica no massa ètica: la creació d’usuaris falsos...

Sí ja sé que es pot considerar de nyapa total, però la veritat és que va funcionar... Per tant, no us ha d’estranyar que els primers cinc o sis usuaris més actius del fòrum fos una mateixa persona: jo! Al principi feia certa gràcia i és una estratègia certament bona per evitar discussions entre els usuaris, no obstant això, amb el temps, s’esdevé una arma de doble tall.

Quasi em vaig tornar boig parlant amb mi mateix... Proposar un dubte com a usuari X, respondre i donar la benvinguda com a Bricoman, adjuntar un comentari d’un suposat usuari Y, donar les gràcies com a usuari X, donar la benvinguda com a Bricoman a l’usuari Y... Una bestiesa totalment estèril a llarg termini.

Tot i avergonyir-me de la tàctica, ningú em pot negar que va funcionar, ja que mica en mica el nombre d’usuaris reals va anar augmentant. A més, la creació d’algun usuari femení fals, (en un fòrum format, mejoritàriament, per nois) tampoc va ser una mala idea del tot...

L’únic problema venia quan algun usuari desapareixia de cop, misteriosament, per culpa d’oblidar les claus d’accés al fòrum... Això despertava un cert malestar i preocupació entre els usuaris reals i més quan es tractava d’algun usuari femení.

Una altre anècdota divertida es que intentava dotar als usuaris de la màxima realitat possible i, per tant, intentava crear personalitats diferents depenent del lloc on era l’usuari. El més complicat és variar la manera d’escriure, basant-se en estereotips, quan ets un català tancat i fas moltes faltes d’ortografia...

Exemples d’usuaris reapareguts, d’auto converses i de falles de context propiciades per l'embolic mental...

Exemple de converses "espanyoles" segons un català de Girona...

Ja veieu quin panorama... Això va perdurar, bàsicament, en l’època foroswebgràtis, ja que quan varem canviar de plataforma (mundoforo) vaig picar de nassos contra la paret... Vaig continuar durant un temps amb la creació d’usuaris falsos i em va passar un cas que em va fer reflexionar...

En aquell moment ja érem uns quants usuaris actius i celebràvem un concurs amb els resultats de les curses de MOTO GP. La fortuna, o en aquest cas l'infortuni, va fer que una usuària falsa guanyés la porra i això ja va fer trontollar la meva moralitat. Evidentment era jo qui apostava en nom seu i per tant, com que la rebuda del premi havia de ser justificada mitjançant una foto, vaig haver de buscar una voluntària... Finalment va ser una de les meves cunyades: la Carolina...

Aquí ens podeu veure fent broma en un sopar de Nadal.

Després d’això, mica en mica, vaig anar fent desaparèixer els usuaris falsos deixant el fòrum a la seva sort. Tot i la humiliació d’explicar aquestes anècdotes, he d’admetre que van funcionar, ja que passat aquell temps el fòrum ja comptava amb una vintena d’usuaris molt actius i, més o menys, es podria dir que ja era mínimament autosuficient.

Amb paral·lel a això, vaig patir una crisis existencial força gran i l’estrès acumulat durant tot aquest tremps em va dur a un atzucac que només tenia dues sortides possibles: abandonar el fòrum, tirant per terra tot l’esforç dedicat o demanar ajuda als usuaris més antics.

Em vaig decantar per la segona opció i els vaig proposar moderar els subfòrums i així repartir la feina. He de dir que tots van acceptar de bon grat i estaven molt il·lusionats de formar part, d’una manera més oficial, en la família Briconsola. Això em va tornar a carregar la bateria i, podríem dir, que va donar pas a la època més plàcida del fòrum.

A favor de la seva labor, vull deixar clar que els moderadors de Briconsola eren gent normal i corren que, de manera totalment altruista, es posaven a controlar i supervisar els diferents fils amb moltes ganes, però, alhora, sense experiència. Això ho vull recalcar molt, ja que no és gens fàcil dur a bon port una feina així, doncs molts factors poden desequilibrar la convivència.

Tots tenim mals dies i això, irrefutablement, es reflexa en l'humor i les ganes de ser més o menys tolerants amb els altres. A més (mai entendré el perquè), hi ha molta gent que només entra als fòrums a buscar confrontació o a reflectir la seva incompetència a base d’arrogància, insults, falta de respecte, vacil·lades... És molt complicat moderar un fòrum amb força usuaris i, des d’aquestes línees, voldria disculpar a tots els moderadors, i a mi mateix, per si algun usuari es va sentir ferit o maltractat. Tots ho vam fer el millor que sabíem.

Amb aquesta història no he pretès res més que explicar-vos com de complicat és crear un fòrum de cero i fer-lo créixer. Un recull de bones intensions, il·lusions, anècdotes i conflictes (a parts iguals) que van posicionar el fòrum de Briconsola com un dels pioners, dins l’estat espanyol, dedicat als videojocs retro.