Actualment es parla molt dels reescaladors, ja que presumeixen de ser l’única sortida (lògica) perquè les nostres consoles retro facin el salt tecnològic a les TVs modernes (Led, LCD o Plasma).

Hi ha molts models de reescaladors de diferents preus així que, com en tot a la vida, els més cars solen ser els més complets...

Per què necessito jo un reescalador?

Doncs perquè les consoles antigues (partint de les 8-16 Bits fins a la PS2), així com les plaques Arcade de primera fornada (NEO GEO, CPS2...) llueixen molt malament en televisors moderns, i dient això em refereixo a que mostren uns píxels horrorosos i un tractat del color difuminat. A més a més, moltes consoles velles es veuen mal sincronitzades o directament ni es veuen. Només cal intentar connectar una Megadrive, o similar, a una TV FullHD per veure que la cosa no qualla ni amb dues copes de més. Aquestes consoles i plaques Arcade treuen la resolució òptima per a les TVs del seu temps, i aquestes eren les de tub.

I el que fan els reescaladors és intentar adaptar una resolució baixa a les TVs modernes mitjançant una sèrie de trucs (scanlines, suavitzats i d’altres). El resultat, com abans hem comentat, pot diferir molt depenent del preu de l’aparell.

Si no es volen tenir dos TVs, el reescalador és l’única opció per poder jugar dignament amb les nostres benvolgudes consoles del passat. No obstant això, com en gairebé tot invent, no existeix la paraula perfecció... Sempre hi ha consoles que mostren mala imatge, fosca, dessincronizada... També n’hi que senzillament ni la mostren i, el més important, per tenir-los com a “router” en un centre multi-consola, no solen estar a l’altura.

A continuació, us presentem el que està cridat a ser el rei dels reescaladors:

 

Després d’unes quantes proves amb ell, el company Metalman i jo diferim una mica en la funcionalitat i la qualitat, per la qual cosa a la resta de document l’analitzarem per separat.

En primer lloc en Metalman, que n’entén més que jo d’efectes gràfics, us l’avaluarà des d’un punt de vista més tècnic, mentre que jo em limitaré a donar-vos la meva impressió sobre la seva funcionalitat.

SLG in a BOX segons Metalman

Aquest aparell no és més que un adaptador que sincronitza senyals mitjançant RGB via SCART, les traspassa a un reescalador de gamma baixa (encara que possiblement és el millor de la seva categoria) i li afegeix unes scanlines (de manera opcional) a través del celebrat SLG3000.

Per norma general, aplicable a tots els reescaladors del mercat (sense importar el seu preu), és comú que alguns senyals a certes resolucions es vegin estupendament i d’altres, en canvi, de manera horrorosa. Cal tenir en compte que alguns filtrats (sobretot en 128 bits) impedeixen reescalar correctament una imatge (com a la X-BOX i el seu filtre anti-parpelleig, que difumina la imatge i aleshores al processador li costa més reconèixer-la en condicions).

D'altra banda, i centrant-nos concretament en l’aparell, us diré a qui va dirigit i a qui no:

Si teniu un monitor CRT, una TV LCD HDready o Plasma amb entrada VGA o un monitor LCD amb resolució nativa de 1024x768 o 1360x768, aleshores us servirà, en principi, per veure-ho correctament. Si pel contrari posseïu un televisor FullHD o un monitor LCD de resolucions majors, pot ser que us trobeu amb un problema important.

Les televisions modernes i els monitors plans només es veuen en condicions amb la seva resolució nativa, per això descarto el seu ús en monitors LCD d’altes resolucions, ja que no veureu un borrall. Les teles FullHD, en tenir un reescalador intern, poden ser vàlides, però dependrà de la seva qualitat de reescalar.

 

 

Després de les proves pertinents, podem establir el següent:

1- L’SLG IN A BOX en un monitor LCD FullHD es veu borrós, mancat de colors vius i mancat de tota definició: 4/10.

2- L’SLG IN A BOX en una televisió HDready (resolució nativa de 1280x768): 8/10.

3- L’SLG IN A BOX en un monitor CRT (fins a 1600x1024): 9/10.

1: L’SLG dona opció de sortida a 640x480, 800x600, 1024x768 i 1360x768. Com que el monitor no porta reescalador propi (només ho solen portar les televisions) i la seva resolució nativa és de 1900x1080, el resultat és nefast. És igual el que hi connectis i a quina resolució, es veu molt malament.

2: En l’HDready la cosa canvia molt, doncs a 1024x768 la imatge es veu de perles, igual que a 640x480 per a jocs en 2D. Passo a detallar-vos les meves conclusions:

 

- SNES a 60 Hz: es veu estupendament amb les scanlines al mínim i a 640x480, és gairebé comparable a un CRT: 8/10. Necessita modificació del cable RGB per a veure's en condicions.

 

- MEGADRIVE a 60 Hz: increïbles resultats amb scanlines al mínim i a 640x480: 9/10.

- PS2 a 60 Hz: molt decent a 1024x768 (evitar jocs molt foscos). Els jocs en 2D es veuen bestials, millor per components que per Scart-RGB: 9/10. Per als jocs en 3D: 7/10.

 

- XBOX a 50 Hz: impossible visualitzar-ho en condicions (7/10).

 

- XBOX a 60 Hz: continua sent molt dolenta la seva visualització en línies generals; els jocs 2D es veuen fabulosos a 640x480 i a 1024x768: 7/10. Per als jocs en 3D: 6/10. Els resultats no varien en connectar-la per Scart-RGB o components.

 

- DREAMCAST a 60 Hz: en 2D guanya molt a 640x480, però en 3D no es visualitza amb massa qualitat usant l’Scart-RGB. Per VGA, les 2D són molt bones (8/10), i les 3D milloren bastant, però sense arribar a enlluernar (6/10).

 

- PC ENGINE per RGB a 60 Hz: visió molt agradable, encara que en jocs amb fons monocromàtics (enterament blau, per exemple) deixa veure una malla molt lletja. En general el resultat és molt bo a 640x480 i a 1024, de 7/10.

 

- XBOX 360: podem donar scanlines a qualsevol joc mitjançant components o VGA (jo recomano aquest); amb resolució de 1024x768, qualsevol joc del basar és una passada. Alguns jocs amb baixa qualitat de resolució o textures (tals com els GTA IV, HALO SAGA o RED DEAD) no donen cap problema amb els textos, perquè els veiem a 1024x768 amb les scanlines afegides. El seu ús per a jocs 2D és un nou món, per mi un 9/10!

 

- SATURN a 60 Hz: veure els jocs de Saturn a pantalles enormes, amb scanlines i a 640x480, no té preu: 8/10.

 

- WII: per components millora com el dia i la nit, i les scanlines la fan molt més atractiva en pantalla, doncs es veu molt bé a 640 i a 1024: 7/10.

3: Al CRT els resultats són millors fins i tot que en un HDready, però en realitat és absurd canviar una tele CRT per un monitor CRT... L'únic avantatge és que en un monitor CRT els colors són més impressionants que en una TV CRT, i a 1360x768 alguns jocs 3D llueixen d'escàndol.

Sense cap dubte, la millor opció per jugar és una tele HDready o un bon plasma amb un bon reescalador intern. Mai es veuran millor que en un CRT de tota la vida, però si comparem la visualització, per exemple, de les consoles 16 Bit quan les endollem a pèl i amb l’SLG, no hi ha color.

Una Megadrive o una SNes amb scanlines en una tele de 36” o més polzades és un luxe impossible en un CRT.

 

 

Es perd la sumptuosa lluentor de les teles antigues però es duplica la resolució (com a poc), i gràcies a les scanlines s'aconsegueix aquest aspecte arrodonit de la imatge, tapant l’excés de pixelació i fent arrodonits els textos.

Heu de tenir clar que no tots els jocs es veuran bé, i que les consoles a 50 Hz donen diversos problemes. Només és vàlid per als 60 Hz i sobretot per a material 2D, tot i que la PS2 també m’ha agradat molt gràcies a les scanlines i en 3D. També heu de recordar que no funciona amb vídeo compost, només amb RGB.

A més de la resolució, l’aparell ens deixa variar la geometria (perfecte per a plaques arcade) i en desa les preferències, molt còmode per omplir la pantalla i, en tornar a utilitzar-lo, no haver de trastejar de nou. També ens permet alterar la lluentor, el contrast i esmolar les vores per guanyar nitidesa; per defecte ve amb un valor del 50% que és un valor molt encertat, ja que per sobre genera bastant de soroll i per sota imatges borroses.

Posseeix entrada per Components, per Scart-RGB i per bypass VGA. Aquest últim ens permet utilitzar l'entrada VGA sense usar el reescalador i sense ni tan sols encendre l’aparell, però podem donar-li scanlines i regular-les. Aquest sistema és perfecte per a XBOX 360 i Dreamcast.

Si teniu una Megadrive, una PS2, una Xbox 360, una Super Nintendo i una Saturn més una tele HDready amb entrada VGA, aquest aparell us ho farà tot molt millor, això sí, sense arribar a la qualitat d'un CRT. Però de qualsevol manera, en aquests sistemes el guany és molt agradable i és molt millor que si els endollem només per RGB o components.

 

 

Recordeu també que l’aparell només posseeix sortida VGA. En el meu cas, he adquirit un convertidor VGA to HDMI (convertidor, no reescalador), i la qualitat d’imatge és excel·lent, sense generar soroll extra.

Com comenta en Brico més endavant, l’error més alarmant (i possiblement l’únic) en la seva construcció és la seva feble subjecció del port RGB, que solucionarem afegint un lladre Scart, per no estar-lo endollant i desendollant constantment de la presa de l’aparell.

VALORACIÓ FINAL

 

Són €... No és barat, però costa menys de la meitat que un Framemeister i gairebé la meitat que un XRGB3, pel que en qualitat/preu és un producte atractiu; ara bé, només el recomanaria per a autèntics amants de les scanlines i per als qui no posseeixin un CRT degut a la falta d’espai. Per a la resta és prescindible.

Sense obtenir la qualitat del meu vell CRT, em conformo amb el que m’ofereix al meu HDready, descartant el seu ús en pantalles amb massa resolució. Ara jugar a la Megadrive en 36” és un luxe! Igual que al Marvel vs Capcom 2 de PS2 o al Gran turisme 3... No és perfecte, però millora moltíssim el que ofereixen les nostres tristes pantalles HD.

L’SLG in a BOX segons Bricoman

Començaré amb un ràpid anàlisi de l’aparell en si: un conveni de tres plaquetes electròniques inserides en unes carcasses de metacrilat, amb uns peus molt encertats per no ratllar les taules.

El conjunt es veu ben construït (per ser de fabricació no professional), encara que alguna de les seves parts, com pot ser el connector SCART, es veu una mica feble. No es fixa amb res més que amb les seves soldadures, pel que el propi ús acabarà per dessoldar-les amb total seguretat. La resta és correcte, amb una botonera simple i funcional a la part davantera, i múltiples preses de vídeo i corrent a la part posterior.

 

 

La seva mida és una mica gran, però com el seu gruix és mínim pot amagar-se amb facilitat.

Referent al tema de vídeo, el que més ens interessa, ens trobem amb què la majoria de consoles i plaques Arcade hem de connectar-les per SCART i treure’n el senyal per VGA. És criticable el fet que el connector de sortida sigui VGA i no HDMI, però suposo que intentar ficar senyals de baixa resolució per HDMI és una bogeria.

En l’apartat de la funcionalitat és on han aparegut els meus dubtes.

Jo, com suposo que sabreu els assidus a la web, tinc totes les meves consoles per RGB i AV connectades mitjançant lladres a una TV de tub. Doncs bé, en intentar agafar aquest mateix SCART i ficar-lo al reescalador, res funcionava correctament... No sé si per culpa de la distància del cable, però de les que he provat només es veia la Super Nintendo, i molt fosca. En fer la prova amb algunes d’elles de manera independent en una TV FullHD Samsung de 32” (LCD), la veritat és que tampoc ha estat la panacea. Una Megadrive (per citar una 16 Bits) es veia bastant pixelada i amb uns colors una mica diferents al tub.

Amb una CPS2 la imatge era bona, però usant els filtres la imatge perdia la gràcia del tub i, tot i millorar en nitidesa, perdia en realitat. Els seus colors es difuminaven un pèl per intentar amagar els píxels, i el més preocupant de tot: en el desenvolupament del joc (moviments seguits de pantalla) es veia alguna tènue, però molesta, ratlla vertical...

 

 

No ho sé amics, com a retro que soc em quedo amb la TV de tub descaradament, perquè van ser les teles en les quals es van basar les companyies a l’hora de construir les seves consoles. Actualment no és difícil trobar TVs de tub tirades de preu, per la qual cosa tenir un parell en la recambra no és cap bogeria.

Per als quals tingueu poc espai, un reescalador pot ser un bon aliat, però penseu que no és endollar i llestos, sinó que darrere seu us esperen un mar de problemes, almenys per als que tingueu múltiples sistemes.

Tant de bo arribi el dia en què un bon reescalador ens permeti oblidar-nos del tub, però amb la qualitat de components i fabricació actual, sobretot en temàtica audiovisual, crec que aquest dia queda encara molt lluny...