EL CONFORT SÍ QUE ÉS IMPORTANT!

Quan portes un temps jugant amb el VR, te n’adones que una cosa fonamental per gaudir al màxim de les experiències que ens ofereix és el confort.

VR és un sistema nou que com a tal té els seus pros i contres. El fet de portar posat un casc, malgrat ser molt ergonòmic i lleuger, molesta, i el més angoixant és sobretot la peculiaritat d’estar lligat als cables.

Molts dels jocs de Realitat Virtual, malgrat tenir un desenvolupament convencional, obren la porta a l’exploració gràfica de tots i cadascun dels seus detalls en 360º, cosa que fa que el jugador necessiti moure’s per sentir-se a gust amb l’entorn.

En aquest àmbit, tal com us he exposat en documents anteriors, la millor manera que he trobat de jugar amb el VR és mitjançant una cadira giratòria (d’aquestes de despatx) i un sistema de palanques perquè els cables del casc molestin el menys possible a l’hora de girar sobre nosaltres mateixos.

No mentiré si us dic que he hagut d’anar adaptant la meva manera de jugar (i la distribució de la meva sala de jocs) per gaudir al màxim del VR, i que per tant crec que la meva experiència us pot ajudar a adaptar-vos millor a aquesta fantàstica manera de jugar. Com també he comentat en reportatges anteriors, l’habitació s’ha de buidar i deixar lliure de vidres o miralls que interfereixin en la lectura de senyal de la càmera.

Quant a la posició davant la càmera, el millor és estar assegut. En la majoria de jocs podem moure’ns lateralment mitjançant el moviment del casc o el comandament de control, pel que nosaltres decidim si girem amb la cadira o no. Jo us recomano que en tots aquells jocs que requereixin de moviment lateral (com caminar per passadissos, mirar als costats, girar-se...) ho feu mitjançant el gir de la cadira, perquè la sensació de realitat és molt millor i la de mareig és inferior.

El problema ve amb els jocs que es controlen íntegrament amb els MOVE, ja que en sortir de la ràtio de la càmera es perden totalment... A continuació us detallaré la manera més còmode de jugar que he trobat per als diferents jocs, per si us puc estalviar algun que altre mareig.

NOTA: A dia d’avui, he jugat a molts jocs que no he pogut adjuntar a la llista, no obstant, amb els que mostrem a continuació ja podeu fer-vos una idea de la majoria de sistemes de joc que podeu trobar en l’VR de SONY.

A més a més, vull deixar clar que la majoria de jocs presents a la llista són jocs de moviment lliure o dinàmics.

Un joc perfecte per ser jugat amb el Dualshock i una cadira giratòria perquè, en tractar-se de l’interior d’una casa, és molt intuïtiu jugar girant-nos cap a la direcció en la que volem avançar. El moviment lateral es pot controlar des del comandament o des del casc, essent aquesta última la meva opció preferida per la nitidesa gràfica del gir.

Aquest joc, igual que passa amb SKYRIM, és un joc de recorregut totalment lliure. Òbviament no tenim un món tan obert, però si que per norma general podem recórrer l’escenari al nostre gust. A més, la rotació lateral es pot controlar mitjançant els sensors del casc, pel que jugar-lo amb el Dualshok i una cadira giratòria resulta l’opció més real.

Aquest joc és dels pocs que poden presumir d’aprofitar al 100% la Realitat Virtual, ja que en concepte és un joc de moviment lliure. Per gaudir d’ell de la millor manera possible, hem de jugar amb el dualshock i controlar el moviment amb el casc. D’aquesta manera, girant-nos nosaltres cap a la direcció a la que vulguem avançar, s’aconsegueix una immersió al·lucinant. SKYRIM resulta súper còmode de jugar i abandera el clar camí a seguir en els jocs de VR.

Recomanat: dualshock i cadira giratòria per controlar-ne el moviment lateral. Sublim!

Es pot jugar de tres maneres diferents: amb el dualshock, amb els MOVE i amb el comandament pistola. Encara que a priori, en tractar-se d’un shooter, sembla que la millor opció sigui la pistola, el que realment ens dona un major grau de realisme i confort és el comandament.

M’explico: amb els MOVE, l’única manera útil d’avançar és amb les tedioses teletransportacions que, sincerament, fent-les servir com a únic mètode de moviment deixen molt a desitjar. Amb la pistola podem avançar de manera fluida i també girar (mitjançant els analògics), però no podem girar sobre nosaltres mateixos, perquè en estar d’esquena a la càmera es perd la referència. A més, com que comptem amb dues armes (una a cada mà), es fa molt estrany jugar amb la pistola... En canvi, amb el dualshock podem controlar el gir amb el cap, i avançar o retrocedir amb l’analògic esquerre, cosa que dota el joc de més realitat, ja que en ser escenaris en els quals podem girar 360°, si girem nosaltres (amb una cadira giratòria) ens dona una plena sensació de controlar el moviment. A més, per si la fluïdesa del gir horitzontal no és excusa suficient (recordem que és més fluid el moviment en girar amb el casc que amb l’analògic dret), les armes també apunten amb el casc, cosa que resulta en un gran encert.

Resumint: la millor manera de jugar al DOOM, al meu entendre, és assegut en una cadira giratòria, controlant el moviment lateral amb el casc i jugant amb el dualshock.

Aquest és un altre d’aquests jocs als quals se li ha implementat el moviment lliure mitjançant actualització, ja que originàriament es jugava amb teletransportacions. Malgrat gaudir d’un moviment bastant fluid té un gran inconvenient: el moviment lateral. A part de lluir borrós i exageradament ràpid, no es pot controlar amb el moviment del casc, pel que s’ha de controlar amb el propi comandament.

La millor manera de jugar-lo és amb el comandament pistola i amb una velocitat de gir horitzontal molt baixa. Com que els seus decorats són grans i, en la seva majoria, en format de camp obert, tendirem a girar-nos en seguir l’acció, per això el millor és jugar-lo en una butaca o amb els peus recolzats a un puf o tamboret, per assegurar-nos que estiguem sempre en la mateixa posició i així no sortir de l’abast de la càmera.

Per tots aquells que odiem les punyeteres teletransportacions, aquest joc es juga millor amb l’opció del moviment lliure, controlant-lo amb el casc. I per jugar-lo d’aquesta manera optarem pel comandament dualshock, ja que els MOVE perden efectivitat, en estar d’esquena a la càmera.

Com que la major part de l’acció transcorre en els passadissos d’una mansió, el millor és jugar-lo en una cadira giratòria, ja que podrem girar en la direcció que vulguem avançar gràcies a la detecció del moviment del casc.

NOTA: per llegir les notes amb més facilitat podem anar movent una miqueta el cap al mateix moment de llegir. D’aquesta manera, i inexplicablement, el text és més nítid que si ho fem normalment.

Aquest joc, malgrat posseir un moviment similar al d’un shooter (lliure per tot l’escenari) no es pot controlar amb el seguiment del casc, pel que el seu control es fa únicament a través dels MOVE.

Per aquesta raó, la millor manera de jugar-lo és davant del televisor, asseguts com si d’un joc normal i corrent es tractés. Afortunadament, tot i posseir un moviment lateral per angles, té la possibilitat de poder configurar dues coses molt importants: el moviment lateral i la velocitat d’avanç. Així com la velocitat d’avanç dependrà de la nostra habilitat amb el VR, essent més recomanable una velocitat lenta a les primeres partides, el moviment lateral (no la rotació lateral) és més que aconsellable controlar-ho amb el MOVE. Això ens permet avançar de costat, cap endavant o cap enrere amb un simple moviment del MOVE esquerre en prémer el botó d’avanç en el dret. És una cosa curiosa d’explicar, però és molt intuïtiu i eficaç a l’hora de jugar.

La rotació lateral es pot configurar lliure, podent girar sense angles, però com en tots els jocs que no pots controlar amb els llums del casc, resulta massa ràpid i brusc. El millor és jugar-lo amb rotació per angles, moviment lateral amb el MOVE esquerre i la velocitat d’avanç a gust de cadascú.

Amb tot això, i una vegada ens fem amb el seu control (penseu que és una aventura i hem de seleccionar objectes, fer-los servir, combinar-los i d’altres), ens adonarem que en aquest títol els MOVE sí que són realment importants...

Aquest joc té la peculiaritat de seguir el moviment lateral del casc, però amb l’inconvenient que ser jugat amb els MOVE... En ser un joc tipus Resident en el qual ens desplacem per l’interior d’una casa, seria ideal controlar el gir mitjançant la cadira giratòria, però això no ho podem fer perquè els MOVE es perden amb massa facilitat.

Com la nostra curiositat ens demana girar-nos constantment, la reacció natural és girar tot el cos amb la cadira, i això ens desquadra completament el seu control. Per solucionar el problema, us aconsello que jugueu asseguts davant de la càmera, amb els peus recolzats en un puf o similar, per tenir una referència clara d’on està la càmera i que així els MOVE estiguin sempre reconeixibles.

També, en ser el seu moviment lateral mitjançant angles (no es pot triar lliure), el millor és configurar-lo en angles de 90°. D’aquesta manera, girant en porcions de quatre moviments, podrem posicionar-nos correctament enfront dels passadissos. També és molt recomanable l’opció d’ajupir-nos mitjançant un botó, ja que per agafar objectes de terra i obrir portes no haurem d’arribar fins a terra amb els MOVE. Ajupint-nos de manera virtual accedirem a molts objectes de manera més còmoda.

Aquest és un joc de trets en el que hem de controlar diversos fronts d’acció, és a dir, un joc de posició estàtica en el que tenim diversos flancs per on ens venen els enemics.

Imagineu-vos enmig d’una plaça o en un encreuament de passadissos i que els enemics ens vinguin des de quatre punts diferents...

Tant si juguem amb els MOVE com amb la pistola del Farpoint (totalment recomanat), ens trobem amb l’inconvenient de no poder abastar aquests quatre punts girant amb la cadira (que seria la manera natural de girar-nos) perquè desquadrem la posició del sensor lluminós.

Els desenvolupadors han creat una funció amb un botó que ens gira directament 180°, cosa que al principi molesta una miqueta, perquè amb els nervis de ser assetjat pels monstres un gir tan brusc resulta empipador. Però a mesura que anem jugant i anem coneixent el joc, sabrem que sempre hi ha una direcció en la que no venen tants enemics, pel que serà aquella la que hem de triar tenir a la nostra esquena.

És possible enganyar el joc mitjançant la ressincronització de la càmera, i en el primer escenari, per exemple, jugar sense haver de prémer el botó de gir. Com ho farem? Doncs molt senzill: al magatzem abandonat només hi ha tres flancs d’acció: davant, darrera i un lateral. Si ens situem davant del lateral i recalibrem la càmera del VR, aconseguirem que girant a dreta i esquerra (que encara agafa el sensor lumínic) puguem abastar tot l’escenari. Això, lògicament, no serveix pels escenaris on tenim quatre flancs, però tranquils, perquè com us he comentat sempre hi ha un flanc menys actiu que els altres, i aquest és el que haurem de col·locar a la nostra esquena. A més, amb el temps de joc ja no molesta tant el gir brusc de 180°.

Jocs com Resident Evil VII no donen massa problemes, ja que compten amb un moviment bastant “lineal”, i com que a més es juga amb el dualshock, no importa gaire la nostra posició real respecte de la càmera, pel que jugar-los asseguts en una cadira giratòria funciona perfectament. A més, tenint escenes de suspens que poden fer-nos girar d’improvís, i el fet que transcorri dins d’una edificació (en un escenari lineal predefinit), fa que controlar el gir mitjançant el casc i girar físicament amb la cadira incrementi la sensació de realitat.

En tots els jocs on explorem laberints o passadissos (sempre que no fem servir els MOVE) l’ideal és girar de veritat mitjançant la cadira, ja que això ens situa més en l’acció i ens atorga una sensació més rica de realitat.

En canvi, en aquells jocs on fem servir els MOVE haurem d’evitar girar físicament, doncs en estar d’esquena a la càmera, l’ordre mitjançant el MOVE es fa inestable i molest. Penseu que el MOVE no és més que un sensor lluminós, i si la càmera no el veu no funciona bé.

En els simuladors, ja siguin espacials o de carreres, ens fiquem de ple a la cabina d’alguna cosa, i com a tal només girarem la visió uns 180°, perquè és millor que giri tot l’artefacte que controlem enlloc de nosaltres. Per jugar a aquests jocs el millor és estar asseguts enfront de la càmera en posició normal.

També podem ajudar-nos d’un puf o d’un suport pels peus on estar més còmodes i evitar girar físicament. Això sembla una tonteria, però si tenim els peus recolzats a alguna cosa, a més de descansar millor les cames, aconseguirem tenir sempre la referència de direccionalitat fixa, que de tant en tant podem perdre en algun joc per culpa de la curiositat.

Els shooters, per norma general, es juguen molt bé asseguts en una cadira i controlant-ne el moviment mitjançant el comandament de la pròpia pistola. Encara que en jocs com Farpoint és interessant i imprescindible admirar la grandiositat de tots els seus gràfics i escenaris, l’acció normalment ve de front.

De fet, el sensor lluminós de la pistola és com els MOVE, pel que si ens girem d’esquena a la càmera ens perdrà totalment la referència. Afortunadament, els desenvolupadors estan al lloro d’aquest detall i creen els jocs pensant que el jugador estarà assegut davant de la càmera, i l’acció es desenvolupa en un ventall de 180º.