JOCS VR

REQUERIMENT REAL: CAP.

Aquest joc, malgrat tenir una història fins a cert punt atractiva, no compleix amb les expectatives. Els seus gràfics són EXAGERADAMENT borrosos i el desplaçament per l’escenari és molt estrany i incòmode.

Estem davant una aventura tipus D en la que res brilla com hauria. Pot ser que en el seu moment fos nou, però amb el que avui dia està aconseguint VR, aquest joc és del tot prescindible, per tant, no el recomano a aquestes altures...

 

REQUERIMENT REAL: CAP.

Un GRAN joc de pinball per als amants del gènere. Unes físiques molt reeixides, al costat d’unes taules veritablement atractives. Tres models + 5 accessibles mitjançant compra (molt recomanables) que faran les delícies de tots els seguidors d’aquest mític joc de BAR.

 

Gràficament està molt bé i no cansa gens jugar-hi. D’altra banda, els efectes especials que permet la Realitat Virtual, fan que tant en la taula com en els fons hi apareguin coses increïbles i irreproduïbles en la realitat convencional.

No té el glamur d’un pinball físic amb els seus interruptors, polsadors i complexos mecanismes arcaics, però és, sense cap mena de dubte, el més similar a tenir una col·lecció de pinballs al·lucinants.

Súper, súper recomanable, de la mateixa manera que és just dir que el joc no us costarà 15 euros sinó 45, ja que després de veure la gloriosa realització de les tres taules originals, no podreu deixar de jugar a les cinc extres.

Una veritable passada de joc.

 

REQUERIMENT REAL: CAP.

Siguis o no siguis un fan de l’univers i estètica DOOM, aquest joc és un dels destacats del catàleg VR. Un Shooter en tota regla que mostra uns gràfics i un desenvolupament més que correctes.

 

Llegir-ne més...

 

REQUERIMENT REAL: CAP.

 

Bon plantejament, però mala realització.

 

Don’t Knock Twice ens ofereix l’oportunitat de viure una autèntica pel·lícula de terror. L’argument és bastant correcte i les múltiples notes escampades per l’escenari (afortunadament en castellà) ens portaran més enllà d’un simple joc de bruixes. En elles, i m’atreviria a dir que són la part més currada del joc, anem descobrint una enigmàtica i perillosa relació entre una mare i la seva filla.

No sé com serà el joc en 2D (aquest joc ofereix aquesta compatibilitat) però en VR és una mica frustrant. Els gràfics es podrien titllar de correctes, i la possibilitat de triar el moviment lliure és un gran encert que, desafortunadament, xoca frontalment amb els molestos parpellejos excessius dels patrons lluminosos i els gràfics de l’escenari, uns errors gràfics que acaben per cansar i marejar. No sabria com descriure-ho, però no deixa un bon regust el fet de girar-te per l’habitació i que tot es mogui... El mapatge està molt bé, i el fet de descobrir habitació rere habitació una antiga mansió anglesa, pot resultar fins a un cert punt excitant.

El plantejament del joc, encara que infinitament més simple en accions, s’assembla al del Resident Evil VII o al Paranormal Activity (acostant-se molt més al d’aquest últim títol), però no es juga tan bé degut a una brutícia gràfica inexplicable. El joc no és borrós, és inestable, cosa que fa molt més interessants els altres títols comentats i, d’haver-los jugat ja, no aporta cap novetat a l’experiència de Realitat Virtual.

Des del meu humil punt de vista, és totalment prescindible.

 

REQUERIMENT REAL: MOVE.

AL·LUCINANT!

Archangel és un shooter sobre carrils, pel que la seva mecànica és bastant senzilla, però el que realment impacta d’aquest títol és la immersió i realitat que transmet. No controlem el desplaçament del robot però sí la resta d’accions, tant ofensives com defensives. Començant per la seva intro, curta però correcta, i acabant amb els gràfics, l’àudio i l’ambientació, Archangel et fica de ple en l’univers dels robots gegants. Cal citar que la seva realització tècnica està molt reeixida i que la interactuació amb els MOVE és sublim. És increïble veure com el moviment del MOVE es transmet de manera fidedigna al braç del robot.

Sublim! Si us agraden els robots gegants i alguna vegada heu somiat amb pilotar en Mazinger Z, aquest és el vostre joc. Pot ser que, a la llarga, els seus escenaris caiguin en la monotonia, però el perfecte control i la cura dels seus gràfics el converteixen en un indispensable del catàleg VR de SONY.

 

REQUERIMENT REAL: MOVE o COMANDAMENT PISTOLA.

Una de les meves últimes decepcions. Fa temps que me’l vaig descarregar però no l’havia jugat perquè volia posar-m’hi amb calma, per a poder-lo provar degudament. I no és que sigui un mal joc, perquè té un plantejament general ambiciós i un acabat bastant correcte, el que passa és que és un joc capaç de mostrar el millor i el pitjor de la programació...

El seu apartat sonor (ja s’ha escrit molt sobre ell) és bastant fluix, amb un doblatge al castellà patètic i uns efectes que tampoc brillen com hauria de fer-ho... els grunyits dels zombis són els mateixos ja siguin homes, dones, ancians, prims...

El seu apartat gràfic tampoc destaca gaire; tot i posseir uns escenaris ben detallats, els enemics canten de valent, amb uns colors massa clars per ser realistes, i uns escenaris que s’acosten més a un dibuix que a un entorn sòlid i creïble (realitat zero).

A més, per si el que hem comentat no fos poc, pateix tota una amalgama de fallades de control i precisió que, sumat a un moviment lateral bastant borrós (o per angles), deixa en una pèssima situació la qualitat final del títol.

Sincerament, no és un bon joc. Sí que és una experiència que pot resultar divertida o curiosa, però no és res de l’altre món, i molt menys encara si ho comparem amb els TOP del catàleg.

 

REQUERIMENT REAL: CAP.

Gunjack és un d’aquells jocs dels quals desconfies pel seu preu... Deu euros súper ben invertits que ens descobriran un joc, en format Arcade, dels més rejugables del catàleg VR.

Apèndix de l’univers EVE que ens posa en la pell d’un artiller de torreta galàctic. Òbviament, els gràfics són bastant simples ja que, descomptant la cabina de la torreta, que està molt bé, la resta és univers i naus enemigues.

El seu control és sublim i el controlem amb el Dualshock i amb el casc, perquè amb el moviment del casc adrecem els canons. Acció i diversió des del minut zero i, tot i que a la llarga pot resultar una mica repetitiu, de ben segur li donarem hores i hores de vici.

 

REQUERIMENT REAL: CAP.

NO! Tranquils que no mareja, almenys a la PRO!

Radial G és un joc tipus Wipeout amb personalitat pròpia. Els gràfics són bons, el so és bo, el control és bo, tot és bo, però... li falta alguna cosa.

El fet que els circuits siguin tubulars (més que els circuits, la pista) fa que sigui una mica estrany de jugar. Tots estem acostumats als carrils de les carreteres, i el fet de no poder xocar amb res és una mica estrany a l’hora de prendre corbes o avançar. No obstant això, la vista interior de la cabina i l’ambientació estan molt aconseguides i, amb una mica de pràctica, arribarem a obviar aquest curiós detall.

El joc en si és molt correcte i no mareja en absolut (repeteixo: jugant amb la PRO), però no arriba a la grandiositat d’altres títols del gènere. Malgrat tot, és una bona opció per als amants dels jocs futuristes i la velocitat.

 

REQUERIMENT REAL: CAP.

Compte amb el Syndrome! Que no us venguin gat per llebre...

Syndrome és un d’aquests falsos hams que SONY ens ven per a VR i que, a l’hora de la veritat, aquesta funció no deixa de ser merament anecdòtica... Sí, és cert que té una manera Survival VR, però és curta i ens deixa força indiferents...

El joc llueix bé però es veu vell, i no aporta res de nou als gèneres dels que beu (Survival horror i Shooter). No és un mal joc, però sí que ha arribat a PS4 massa tard. El joc (en la seva versió 2D) és normalet, i m’atreviria fins i tot a titllar-lo d’un de tants. Aconsegueix crear una atmosfera inquietant, i els seus enemics, tot i ser excessivament repetitius, estan ben dissenyats, però en conjunt llueix pobre.

En aquest joc la potència de la Playstation 4 PRO sí que s’evidencia amb uns reflexos i lluentors al·lucinants, però es veuen un pèl falsos... No sé com explicar-ho, però resulten massa plastificats. Malgrat aquesta estranya sensació, estan ben realitzats i compleixen correctament la seva comesa.

El mode VR és una autèntica estafa: un survival mode sense història ni contingut, que resulta estressant per la seva escassa visibilitat i aberrant dificultat. Els gràfics (en mode VR) estan ben realitzats, però la falta de llum no els deixa brillar com haurien. El joc és súper, súper fosc i només aconsegueixes veure a dos pams del nas...

Ja sé que sobre gustos, colors, però jo m’he endut un desencís com un piano amb aquest joc, perquè creia que era íntegrament en VR i resulta que no.

Per a jugar-lo en 2D n’hi ha millors i per a VR... també...

 

REQUERIMENT REAL: CAP.

Tiny Trax és un joc sorprenent. Un d’aquests jocs en els que no et fixes en el primer moment, però que et sorprèn gratament quan el coneixes.

Un joc de descàrrega digital, accessible de preu, en el que ens transportem virtualment al món del Scalextric. Els circuits, els cotxes, els detalls, la conducció... TOT està pensat per enganxar des del primer moment sent, aquest, la clara evolució d’un clàssic com pot ser l’OFF ROAD. Difereix del clàssic en què els cotxes van per raïls, però d’altra banda és idèntic i, afortunadament, igual de jugable i rejugable.

Un joc simple dels Arcade de tota la vida, visualment preciós i fàcil de controlar. Es pot demanar alguna cosa més?

Súper recomanat!

 

REQUERIMENT REAL: MOVE.

The Solus Project és un joc d’aquells que es queden en molt menys del que podrien haver estat. Això no és poc, en absolut, però sí que et deixa amb certa indiferència, perquè la seva qualitat general mereixia formar part d’alguna cosa més gran.

El joc està en anglès i, afortunadament, fa un ús molt correcte dels MOVE.

Llegir-ne més...

REQUERIMENT REAL: CAP.

 

Començaré per citar la seva part dolenta: una hora justa de joc... De la resta tot és sorprenent i lloable, comptant que és un projecte simple i romàntic d’un estudi modest. Un joc minimalista, en format plataformes 2D, en el que hem d’ajudar una nena a trobar el seu osset de peluix robat. El joc mostra uns escenaris molt ben dibuixats, coloristes i amb molt bon disseny, els quals haurem d’anar superant usant el comandament de control i el nostre enginy.

L’experiència VR es limita al decorat exterior del joc (com si estiguéssim en un teatre de carrer), però alguns efectes i la qualitat i nitidesa dels gràfics et submergeixen de ple en la història.

Un joc simple i curt que val molt més la pena que d’altres de més llargs i presumptuosos. 100% recomanat per als amants de les plataformes 2D.

 

REQUERIMENT REAL: CAP.

Joc a mig camí entre les plataformes i l’acció. Per entendre’ns, és un tipus God of War, molt més reduït en accions, el que resulta en una experiència bastant grata. El joc s’inspira en el mite clàssic grec de Teseu i el Minotaure, en el qual encarnarem, òbviament, en Teseu. El seu argument, malgrat la font de la que beu, no és gens impactant i acaba sent totalment secundari.

Un joc simple que, tot i ser massa curt (4 o 5 hores), deixa un bon regust gràcies a la seva ambientació gràfica (mogut pel ja clàssic motor Unreal 4). Els seus gràfics no poden considerar-se gaire bons per culpa d’una excessiva falta de nitidesa, però resulten bastant correctes.

La nostra perspectiva davant del joc és la d’observador des de diferents zones de l’escenari; una espècie de vista isomètrica, des de diferents angles, que ens permet controlar l’acció d’una manera molt correcte.

 

REQUERIMENT REAL: MOVE.

Joc de suspens i exploració en el que hem de recórrer una casa maleïda on succeiran coses una mica... com ho diria? Paranormals.

 

El joc és estèticament correcte i els seus gràfics llueixen a la perfecció. Pot ser que l’experiència sigui una mica reduïda quant a accions a realitzar i contingut, però aconsegueix fer-nos passar por, que és l’important. La seva durabilitat també és bastant escassa, però en ser molt intensa això queda en un segon pla. L’idioma és l’anglès.

El control amb els MOVE no és gaire polit, ja que no disposem de moviment lateral lliure i hem de jugar-lo mitjançant angles.

Malgrat tot, The Lost Soul llueix una perfecta ambientació i uns gràfics molt correctes.

 

REQUERIMENT REAL: MOVE (per a The London Heist).

Aquest joc ve a ser el que antigament es regalava amb qualsevol producte, una demo tècnica del que ens pot oferir la VR.

Un joc indispensable per la seva varietat i brevetat, doncs tenim cinc mini jocs que ens venen a tomb per començar a familiaritzar-nos amb la VR (parlant clar, aquest joc hauria d’anar inclòs en cada caixa VR).

Cinc experiències, totalment diferents entre elles, que ens permeten un primer contacte moderat amb la Realitat Virtual. Totalment indispensable.

Immersió

(Recordeu: cap fotografia del document fa justícia al que realment es veu amb el casc)

Bàsicament és una demo tècnica en la qual descendim a diferents profunditats de l’oceà. No podem fer més que admirar el nostre voltant i delectar-nos amb les vistes. NO és un joc pròpiament dit i tècnicament està molt bé. Els gràfics són molt correctes i la immersió és genial. IDEAL per familiaritzar-nos amb el casc i la visió VR.

Danger Ball

Divertidíssim joc que un tendeix a subestimar en primera instància. Seguint l’estela dels mítics Pong o Windjammers, aquest joc proposa un repte simple (òbviament es va complicant) en el que hem de retornar una pilota amb un panell que mourem amb el casc. La resposta de moviments és sublim, cosa que fa que tinguem el control des del primer moment. Els gràfics d'aquest joc, tot i ser simples en disseny, resulten espectaculars i ben realitzats.

 

VR Luge

Simulador de velocitat que emula un curiós esport de risc (luge) similar l’Skeleton de les olimpíades d’hivern. Aquest és un joc és una mica contradictori: així com la sensació de velocitat és bona i els gràfics acceptables, el control és una mica curiós. Controlem la direcció amb la inclinació del cap i veiem el nostre cos estirat davant nostre. Es fa una mica estrany i, de la mateixa manera que en els simuladors de conducció, en xocar produeix cert mareig. Personalment, no m’ha agradat massa. El més fluix dels cinc.

The London Heist

Un dels plats forts del disc i una demostració del que pot ser un joc seriós per a VR. Per a un millor domini fa falta el comandament MOVE. Aquest joc és el clàssic joc de gàngsters en el qual ens ofereixen una feieneta per escalar posicions en la camorra. En general és un bon exemple (millorable) del que ens pot oferir el futur imminent VR. Un joc amb una intro i història que ens mostra la qualitat gràfica mitjana del sistema i les possibilitats del comandament MOVE en els jocs.

Com a nota negativa diré que els gràfics, tot i estar molt bé, salten i es mouen massa. No és gens preocupant, però sí que en certs moments pot molestar, essent un detall a polir en el futur. Molt divertit i ben realitzat en tots els seus aspectes.

Odissea Scavenger

 

El segon plat fort. Un simulador espacial molt correcte i aconseguit, on TOT pinta molt bé excepte les textures del fons de l’escenari, exageradament borroses. No obstant això, el fenomenal disseny del vehicle i els seus trets fan que el joc sigui MOLT BO.

En agafar el control de la nau mareja una miqueta, ja que per primera vegada experimentem les possibilitats reals d’aquesta mena de simuladors: poder girar el vehicle i la nostra mirada al mateix temps; de tota manera, anant a poc a poc per l’escenari, l’experiència es torna al·lucinant.

VALORACIÓ FINAL

Un indispensable per a VR. Un joc-demo que serveix d’exemple tècnic i que ens ve a tomb per anar entrant, a poc a poc, en l’univers VR.

 

REQUERIMENT REAL: CAP.

 

Un dels títols més polèmics de VR pel mareig que produeix. Quan vaig jugar a la demo no vaig aguantar més de quinze minuts, però un cop acostumat, després de catar el joc sencer durant una mitja hora, tot i notar alguna cosa estranya, no em sento marejat. Això ens porta a entendre que hi ha uns certs jocs de VR que precisen de més adaptació que uns altres.

El DRIVECLUB VR està ben fet, però té un gran problema: els seus gràfics es veuen borrosos... El joc està ben desenvolupat, els cotxes són sublims (en detalls i realització), alguns efectes són brutals (com veure passar una bossa de plàstic pel mig de la carrera, els efectes d’il·luminació...), però la seva baixa resolució fa que no acabi de ser el que esperàvem.

La immersió a l’habitacle del cotxe és bona, i la seva vista posterior (córrer veient el cotxe) també aquesta molt reeixida, però tot el joc es veu entelat per una gràfica i unes textures massa simples. Res d’això seria problema si no es veiés tan borrós. Miris on miris és borrós, i això, al costat del moviment general del joc, acaba marejant.

En els circuits oberts, la sensació d’aclaparament no és tan gran, però en els més revirats és bastant molest. La sensació de velocitat, malgrat els punts negatius, és molt bona.

Un detall important a comentar, és que la immersió no llueix gaire en aquest joc.

 

M’explico: encara que estigui molt bé sentir-se dins d’un cotxe i poder mirar el seu quadre d’instruments, les finestretes o els retrovisors, durant la major part del joc estem mirant al capdavant, pel que cosa mirar als laterals és purament anecdòtic...

VALORACIÓ FINAL

 

Un joc correcte en el seu conjunt, que segurament agradarà els amants de la conducció, el que passa és que al meu parer és massa brut visualment; una veritable llàstima, perquè d’haver estat més nítid, un altre gall cantaria.

COMPTE amb ell! És d’aquests jocs que precisen de molta adaptació, ja que sinó pots passar-ho realment malament. TOTALMENT recomanable jugar-lo en una PS4 PRO.

 

 

REQUERIMENT REAL: MOVE.

Rush of Blood m’ha representat una grata sorpresa. No era un joc que tingués al cap comprar perquè creia que seria, bàsicament, una demostració de potencial, però veient el seu preu reduït (20 euros) me’l vaig comprar al costat d’un parell de MOVES de PS3*.

* RECORDEU que els cucurutxos (MOVE) de PS3 funcionen perfectament amb la PS4 i el VR (de fet crec que són iguals), pel que es poden comprar de segona mà.

Reprenent el fil del joc, us diré que aquest està molt bé. Té uns gràfics molt aconseguits i una immersió total, que serveix perquè gent totalment oposada al concepte MOVE (com ara jo) se n’adoni de les possibilitats que aquests accessoris tenen amb VR.

El joc en si és un shooter sobre rails (i mai més ben dit... he, he) en el qual representa que estem en una muntanya russa del terror. Anem muntats en una vagoneta i, mitjançant els MOVE, sostenim dues pistoles que, a poc a poc, anirem potenciant.

La precisió del conjunt és al·lucinant, i tant el casc com els propis MOVE, van més que correctes. A més, com ja he avançat, la immersió dels gràfics és sublim, creient-nos realment en una muntanya russa aterridora.

Tot i fer servir els MOVE, amb els braços ben recolzats en una butaca podrem apuntar a qualsevol lloc, i com a molt els mantindrem aixecats, si volem millorar l’experiència. Amb això vull dir-vos que no és GENS pesat el fet d’usar els MOVE en aquest joc.

VALORACIÓ FINAL

Un joc simple en concepte i MOLT BEN realitzat, que esdevé indispensable per al sistema, gràcies a la seva còmoda jugabilitat i a la brutal immersió que representa.

 

 

COMPTE amb les criatures! Si ja de per si el sistema VR no està gens indicat per als nens, aquest joc no s’ha d’ensenyar a cap criatura, perquè la seva sensació de por (més aviat l’angoixa que produeix) els pot xocar.

 

REQUERIMENT REAL: CONNEXIÓ A INTERNET.

Un gran joc de naus que, a dia d’avui no funciona. No és pot ni utilitzar, ja que els seus servidors no funcionen.

 

NO COMPRAR!

 

REQUERIMENT REAL: CAP.

Robinson és una aventura. Encara que el tipus de desplaçament per la pantalla ens pot fer pensar en un shooter o un joc d’acció, el seu desenvolupament està més enfocat a l’exploració i interactuación amb els escenaris i els dinosaures.

Tècnicament està bé, encara que la majestuositat dels seus escenaris demanarien una resolució un mica millor per poder-los admirar com cal. Els gràfics són bons, amb bons detalls i estan molt treballats, però resulten una miqueta borrosos (depenent d’en quina profunditat) i mostren algun petit error de textura i de moviments de polígons. Però és poca cosa, no ens alarmem que en el seu conjunt són MOLT correctes, complint a la perfecció la seva comesa.

 

Llegir anàlisi completa

REQUERIMENT REAL: MOVE.

Aquest joc és súper recomanable. Compta amb una qualitat gràfica increïble i un desenvolupament bastant sorprenent. És com un joc de tauler en el qual, vist des d’una perspectiva isomètrica, ajudem la protagonista a rescatar al seu pare en una estranya fortalesa aèria on hem aterrat per accident.

Com ja he avançat, els seus gràfics són molt nítids i té una correctíssima sensació de profunditat. És com controlar un joc de taula animat en Realitat Virtual. Manem sobre la protagonista a l’estil: vés cap allà, obre aquesta comporta (mitjançant algun puzle o minigame), gira a la dreta, puja l’escala...

Un joc molt original que servirà de perfecte inici en el camp virtual, perquè el seu desenvolupament és molt pausat i tranquil. Malgrat alguna lleugera fallada en la interpretació del moviment del MOVE, aquest joc és gairebé perfecte. Súper recomanat! Llàstima que només estigui disponible en format de descàrrega...

 

REQUERIMENT REAL: CAP.

 

Un dels jocs ideals per començar amb VR. Un joc simple, però bell i ben realitzat que ens fica de ple en un univers abstracte on les formes i els colors ballen al ritme de la nostra protagonista.

 

Llegir anàlisi completa

REQUERIMENT REAL: CAP.

El JOC amb majúscules, un dels TOP del catàleg VR. Una experiència única que no heu de deixar escapar, i que requereix de pràctica amb VR abans d’embarcar-se amb ell.

Llegir anàlisi completa

REQUERIMENT REAL: CAP.

REQUERIMENT RECOMANAT: Comandament pistola oficial.

Un altre indispensable per a VR. Un shooter molt ben realitzat i el clar camí a seguir en la Realitat Virtual.

 

Llegir anàlisi completa

REQUERIMENT REAL: CAP.

Un joc simple però ben realitzat al que només li falla el fet de poder girar lliurement per la pantalla.

FATED està a mig camí entre una demostració tècnica i un joc d’aventures. Una experiència MOLT recomanada per als que comencen amb VR, doncs és simple, té un desenvolupament lent i les accions fàcils de realitzar.

Els seus dos únics peròs, al meu entendre, són per una banda el gir per angles, doncs el personatge no gira fluid, sinó que ho fa mitjançant els famosos angles amb l’estic analògic dret, i per tant no és possible girar amb el sensor de moviment del casc... i per altra banda, la seva excessiva brevetat. Suposo (i espero) que això sigui degut al desenvolupament d’alguna segona part o extensió per part dels seus creadors, perquè el joc queda com tallat quan estem ficats de ple en la seva trama... Malgrat aquest molest hàndicap, FATED és un joc (o experiència) altament recomanable per a tots els principiants.

 

REQUERIMENT REAL: CAP.

REQUERIMENTS RECOMANATS: MOVE, AIM Controller.

 

Compte amb aquest joc, ja que és més terrorífic del que pot semblar a simple vista... NO apte per a principiants en VR.

El joc en si pot considerar-se un shooter clàssic. És com un House of the Dead de tota la vida, però sense carrils, per entendre’ns. Una pantalla estàtica en la que se’ns van acostant hordes d’enemics per diversos angles d’acció. Res de l’altre món si no tenim en compte que un d’aquests angles de visió és precisament la nostra esquena. Això fa que constantment hàgim d’anar girant la vista per mirar què ens aguaita pel darrere. Aquest detall, al principi, és bo i dota al joc d’una major realitat, però el problema és que si ens girem físicament, en estar d’esquena a la càmera, els MOVE queden inoperatius i això es tradueix en que no pots disparar... UN GRAN ERROR, perquè imagineu-vos tenir la bestiola a un pam de la cara i no saber com disparar-li... hi ha l’opció de girar la vista amb un simple botó, però aquesta acció (que et canvia completament la perspectiva) enmig de l’angoixa que ofereix aquest joc és una mica molesta i marejadora...

Els gràfics són bastant acceptables (millorats en la PS4 PRO) i l’ambientació és realment bona. Aquests dos factors fan que el joc aconsegueixi acollonir-nos de veritat.... perdoneu l’expressió, però Brookhaven és un joc que fa MOLTA por. No només pels patrons dels enemics, que estan molt bé, sinó per l’angoixa que produeix sentir-se assetjat per diversos angles i haver d’estar, constantment, vigilant al nostre voltant.

Resumint: estem davant d’un joc que NO recomano per a tothom, sinó més aviat als amants del terror i l’acció que aguantin molt bé la sensació VR.

 

Pàgina anterior.