La saga Contra (per a nosaltres coneguda com a Probotector) rebria l’any 92 el que seria possiblement el seu títol més rodó, quan els programadors de «TREASURE» encara pertanyien a Konami.

Ens trobem davant d’un joc trepidant, amb uns apartats gràfics i sonors de luxe, una jugabilitat d’infart i un mode a dobles impagable: estem, sense cap mena de dubte, davant d’un dels millors jocs que la companyia japonesa ha creat en tota la seva dilatada carrera i, per suposat, en una de les joies indispensables de Super Nintendo. 

L’única diferència entre els Contra III / Contra Spirits i Super Probotector es trobava en el disseny dels protagonistes, doncs a la versió PAL van deixar de banda el seu aspecte humà pel de robots degut a la censura europea, que va pensar que enviar humans a repartir trets no era del tot edificant...

Gràficament, ens trobarem múltiples capes de «scroll parallax», «sprites» d’una gran definició o un tractament del color simplement excepcional, que arrodoneixen un conjunt d’allò més agradable i sorprenent, sense ralentitzacions ni errades gràfiques.

El disseny mostra fons, personatges, vehicles i «final bosses» d’uns acabats exquisits i imponents, a part d’un parell de sorpreses en «Mode 7»: dues fases en vista aèria que atorguen varietat a l’acció, i que si bé van ser criticades pels més puristes, no desmereixen en absolut i compten amb un acabat excepcional per l’època.

Al final, estem parlant d’una qüestió de gustos, no de qualitats.

Pel que fa a l’aspecte sonor, el xip de la Super Nintendo treballa de valent, amb unes composicions que encaixen a la perfecció amb tot allò que ens anem trobant a la pantalla en tot moment. 

A nivell jugable ens trobem amb un altre «triple A», doncs és un joc exigent però en la seva justa mesura: possiblement, sigui el Contra més accessible i equilibrat de tota la saga, tot i que al menú principal també hi trobareu els tres nivells de dificultat, que varien la resistència dels enemics, els «checkpoints» i alguna altra sorpresa. Per exemple, l’autèntic final del joc només es pot contemplar després de superar-lo en «Hard».

També trobarem una varietat d’armes més que acceptable (podent-ne equipar dues a la vegada), escuts de protecció, la bomba nuclear,... un armament i una varietat d’ítems més que suficients, adequats a tot allò que un joc com aquest necessita i mereix. 

En definitiva, els Contra III, Contra Spirits (JAP) o el Super Probotector són un joc que no pot faltar a les vostres col·leccions de Super Nintendo: persecucions en motos futuristes, pantalles en perspectiva cenitals o una increïble lluita saltant de coet en coet, conformen un còctel de tot allò que va fer tant popular aquesta consola.

LA MEVA OPINIÓ 

Super Probotector és un joc rodó, que no té errades ni arguments criticables: et pot agradar més o menys, però és perfecte a tots els nivells, i pocs jocs poden presumir d’això.

Una de les experiències més increïbles que he viscut ha estat poder-lo gaudir a través d’un projector (en unes 120-140 polzades) creant una experiència sense igual.

És a més a més, actualment, un joc amb un preu bastant acceptable, el que converteix la seva adquisició en obligatòria. 

IMPRESCINDIBLE!!!