Molts de vosaltres recordareu la coneguda saga «Gargoyle’s Quest». Doncs bé, Demon’s Crest vindria a ser la seva tercera part (després de passar per la Game Boy primer, i per la NES posteriorment), un títol d’acció i plataformes (amb molt lleugers tocs d’RPG) que ens permet controlar un dels antiherois del famós Ghoul’s and Ghosts. 

Encarnarem així el paper de Firebrand, el dimoni vermell que en aquesta ocasió podrà volar de manera il·limitada, per una banda, i que tindrà l’opció de poder-se transformar en diferents gàrgoles, per l’altra, cadascuna d’elles dotada de característiques pròpies i imprescindibles per poder anar avançant en el joc.

A nivell gràfic, el joc és una obra mestra. Tot llueix de manera superlativa, oferint uns escenaris d’allò més barrocs i detallats, però també tenebrosos, creant una magnífica ambientació que vol i sap transmetre, amb escenes mítiques com la mateixa pantalla de presentació, l’enfrontament amb el primer «boss» o la batalla amb la lluna plena de fons. 

Disposa, a més a més, d’un mapejat en «Mode 7» i vista aèria, a través del qual ens haurem de desplaçar lliurement (com si voléssim amb l’avió de Pilotwings) per escollir les zones on vulguem aterrar i jugar (algunes d’elles secretes), moment en el que passarem a una fase de desplaçament lateral habitual.

I si brillants són els gràfics no ho són menys les melodies, que conformen una banda sonora espectacular, tota ella composta a base d’òrgans i que sembla extreta d’alguna melodia eclesiàstica que farà que, de tant en tant, alcem la vista de la tele per comprovar si encara ens trobem al saló de casa o algú ens ha traslladat a la basílica de Montserrat.

La jugabilitat del joc és també excel·lent, i resulta d’allò més polivalent i original, doncs a mida que anem desbloquejant les diferents gàrgoles (que controlarem de manera senzilla i intuïtiva), les seves particulars característiques ens ajudaran a descobrir nous escenaris. Al llarg de l’aventura, Firebrand s’anirà convertint en un ser d’allò més letal i perillós. 

On el títol respecta les tradicions de la saga és en la seva dificultat, doncs tot i ser bastant més accessible que els títols anteriors (posseïdors d’una dificultat «endimoniada»), continua sent un producte elitista i només recomanable per a aquells que busquen un autèntic desafiament.

La durada del joc rondarà les 7 o 8 hores, on ens trobarem amb fases preciosistes, enfrontaments amb bèsties d’allò més poderoses (alguns enemics finals són d’allò més lletjos) i diversos camins secrets als qual accedirem en part gràcies a la nostra intuició. De tota manera, aquesta durada podria extendre’s en gran mesura depenent de la nostra perícia, però és sens dubte a l’enfrontament final on el joc es podria prolongar qui sap si fins a l’infinit, doncs l’últim enemic d’aquest joc és reconegut per la majoria de «gamers» del món dels 16 bits com un dels més difícils de tot el catàleg de la Super Nintendo. De fet, trobar-lo ja és un repte en si mateix, però aquí no en farem cap «spoiler».

LA MEVA OPINIÓ

Demon’s Crest és un títol únic i diferent, un desafiament més que suggeridor per als amants que busquen quelcom més en un joc. És un títol obscur, que tot i venir indirectament d’una saga més o menys paròdica com Ghoul’s and Ghosts, té una personalitat més madura.

Un joc del qual gaudiran tots cinc sentits, doncs es tracta d’una experiència visual (a través dels escenaris), auditiva (a través de la banda sonora), olfactiva (enceneu un ciri a l’habitació, si us plau), tàctil (a través del nostre comandament) i gustativa, doncs us deixarà un gran regust el dia que aconseguireu veure el seu veritable final.