STRAY
STRAY és un joc tant simple com bonic. No té un argument rebuscat, una durabilitat excessiva (que moltes vegades s’agraeix), tampoc pot presumir d'un acabat sorprenent, però compte amb la quantitat justa de cada ingredient.
El protagonista (us ho puc dir sense fer espòiler...) és un adorable gatet perdut que ha de recórrer tota mena de dificultats per poder tornar amb els seus amics.
Com us he dit abans, el seu argument no és massa sorprenent i, fins a cert punt (a aquestes alçades de la pel·lícula) és previsible, però tot està fet amb un punt de curiositat que ens manté enganxats. Òbviament, el punt estrella del joc és el fet de posar-nos a la pell d'un felí. Veure com reacciona a les coses, poder caminar, córrer o saltar com ells, gratar els sofàs i les catifes d'altri... A tots els que ens agraden aquests animals ens encantarà sentir-nos protagonsites d'aquesta meravellosa aventura.
Les proporcions de l’escenari, les opcions d’enfilar-nos, les virtuts i limitacions de ser un gat... tot està molt ben representat i resulta molt agradable al comandament. També cal destacar la realització de la ciutat i els seus habitants; aquí ve allò dels ingredients ben mesurats. Una ambientació molt bona i ben detallada, un plaer de personatges secundaris que, sense ser realment importants per la trama, tenen carisma i “personalitat”.
Podría dir-vos moltes coses més d’aquest joc, però és important que els punts clau els descobriu vosaltres mateixos. Un joc que barreja les plataformes més clàssiques amb una miqueta d’exploració. És cert que anem força encarrilats i no ens costarà gens de seguir el fil, però és agradable poder, de tant en tant, explorar la ciutat al nostre aire i descobrir racons inoblidables.
Si hagués de posar-me una miqueta tiquismiquis, us diria que els enemics em posen una miqueta nerviós (sobretot els biològics) i que possiblement no han sabut trobar la manera ideal d’implementar-los a la trama del joc, no obstant això (que és una sensació personal) també queda rellevant en el joc, vers la màgia que desprèn el personatge i la poca força que tenen en l’argument. Personalment, he gaudit molt més de les estones d’exploració que no pas les d’acció.
També comentar que al arribar al final del joc, trobem a faltar una miqueta més de fil argumental, ja que aquest decau en picat mostrant-nos una conclusió excessivament precipitada.
Dit això, i com a valoració final, us diré que STRAY m’ha agradat molt i m’ha deixat records molt bonics. No és perfecte, però entreté que, al cap i a la fi, és el que demanem als jocs i no tots ho aconsegueixen.
