ARCADE LOW COST

 

Tot i que som tots conscients que el millor moble ARCAE (per estètica i prestacions) és sempre l'original, en aquesta secció (que pretén ser un calaix de sastre d'idees) us mostrarem diversos mobles casolans que hem anat construint amb la finalitat de poder acostar la sensació recreativa a tothom.

 

Són un total de quatre mobles que representen els camps principals del sector: una màquina clàssica, la màquina de tir, el moble de ball i un simulador de conducció. Evidentment, tots tenim els nostres gustos (tant estètics com jugables), pel que la finalitat del text és que us quedeu amb la idea dels següents MODs per si us poden servir d’ajuda en els vostres futurs projectes.

 

L'ingredient bàsic de tot ARCADE és ser pràctic i funcional, i per a això simplement l’hauríem de poder endollar i jugar, sense demores en les configuracions o altres matisos. I aquí és on radica la principal dificultat de crear mobles ARCADE sobre la base de consoles o ordinadors; si a més pretenem que un mateix moble reprodueixi diversos sistemes, la cosa encara es pot embolicar bastant més.

 

Jo porto més de deu anys modificant i perfeccionant els meus propis mobles casolans, així que us detallaré la manera més pràctica que he trobat de convertir-los en còmodes i pràctics. Ep! No vull semblar pretensiós quan dic que porto anys millorant els sistemes, només em refereixo a aquests quatre mobles en concret. Estic segur que trobareu per Internet molts altres exemples, amb millors acabats i possiblement encara més funcionals, però en el meu cas veureu una evolució (lògica) en els projectes, el que farà que per potser vegeu fotografies d’un sistema, però amb el text parlant-vos-en d'un altre com el millor per a tal finalitat. Això és degut a que durant aquests anys he hagut d'anar canviant coses per culpa de fallades, incompetències o simplement per millorar-ne qualitats, com per exemple els gràfics.

 

NOTA: en aquest reportatge m'aparto totalment dels emuladors, ja que no és un tema que domini massa i considero que, a més de fallar en molts aspectes, la simple configuració de molts d'ells ja suposa un sidral considerable que s'allunya massa del meu concepte d’ARCADE (endollar i jugar).

 

NOTA 2: una altra premissa a tenir molt clara abans d'entrar en matèria, és que un moble ARCADE ha de ser el més robust possible. Els que tingueu nens ja ho sabeu de sobres... ells són uns provadors genials pel que fa a la resistència de les coses, perquè sempre s'obstinen a fer-les servir de la manera més guerrera possible; per aquest motiu, si volem un moble sigui pràctic i funcional, moltes vegades haurà de prevaler la robustesa sobre l'estètica. Això ho veurem clarament, a tall d’exemple, en un simulador de conducció, on el bloc volant ha de ser el més resistent possible, pel que si cal renunciar al force feedback o a la vibració en virtut d'un sistema robust i sense folgances, doncs així ho farem de cara a estalviar-nos futures avaries. 

 

MÀQUINA CLÀSSICA 2 JUGADORS

 

 

Aquesta és la màquina més representativa del sector i la primera que ens ve a la ment quan parlem d’un ARCADE, essent a més la més senzilla de construir, amb mil maneres diferents de fer-ho: podeu comprar una màquina real de desballestament i personalitzar-la, es pot crear des de zero amb fusta o plàstic, es pot muntar sobre la base de qualsevol moble que ens cridi l’atenció... per a gustos, els colors. L'únic que ha d'incorporar, sí o sí, és un maquinari, una botonera i una pantalla.

 

Jo, en el cas que ens ocupa, vaig intentar fer un moble una mica més compacte i modern que la clàssica màquina de fusta. I és que des de sempre m'han cridat l'atenció els expositors industrials de qualsevol cosa (cosmètics, informatius...), sobretot aquests tan estilitzats que tenen implantada una pantalla a la part superior. En veure'ls sempre penso: “això seria maco com a moble ARCADE...” 

 

Amb aquesta idea en ment vaig disposar-me a buscar algun expositor que m'agradés en botigues de segona mà o desballestaments, trobant-ne finalment un de pamflets de menjar per gats que em va agradar només de veure’l.

 

 

Tenia una bona base, i la seva forma era molt moderna i elegant. Òbviament, de seguida vaig veure que no hi podria ficar una CRT de mida acceptable per a ARCADE, pel que vaig començar a pensar en un maquinari que pogués reproduir VGA o HDMI.

 

La consola triada va ser una SEGA Dreamcast per diversos motius: primer, per l’amor incondicional a SEGA i al seu sistema ARCADE NAOMI, i el segon, per la possibilitat de treure senyal VGA mitjançant una modificació relativament senzilla. A més, gaudia d’un catàleg de jocs ARCADE immillorable, i en aquells moments era l'únic sistema capaç d'oferir ports gairebé directes de NAOMI, comptant amb una gran quantitat de jocs ARCADE d'altres franquícies (Bomberman, Puzzle Booble, Street Fighter...).

 

L'únic inconvenient era que els comandaments (estics i palanques) necessitaven ordres per negatiu, mentre els de la Dreamcast funcionen, com és lògic, a la seva manera; però això es podia solucionar fàcilment, cablejant dos comandaments originals i fent-los compatibles amb les ordres per negatiu.

 

NOTA: al final de l'explicació trobareu links a reportatges que us ampliaran aquests conceptes. 

 

Amb tot el material preparat vaig començar amb el procés, que consistia a inserir la TV, afegir-li una safata per als comandaments, crear una base per fer el moble més estable i implementar el maquinari.

 

Deixeu-me, abans de continuar, donar les gràcies a l'Aniol i en Pere de la Planxisteria Taialà per tota l'ajuda prestada durant el projecte, que no va ser poca.

 

I ara sí, començarem per una de les parts més importants de la creació, la interfície dels comandaments; en desmuntarem un parell de la Dreamcast, i els cablejarem a un connector SCART (connector ideal gràcies al seu nombre de pins).

 

DADES IMPORTANTS:

 

En cas de la Dreamcast, hi ha dues coses molt importants a tenir en compte:

 

1 - Deixar un Memory Card endollada en un dels dos comandaments (o en tots dos, si els tenim) perquè una vegada acabat el projecte no tinguem problemes de memòria. Per a això tampoc caldria crear un slot exterior, ja que el més fàcil és deixar-los connectats en el propi comandament, però si ho preferim tampoc és mala idea. L’important és recordar que hem d'utilitzar els comandaments originals com a interfície per a l'estic i els botons ARCADE.

 

2 - Adjuntar un selector per a cada comandament entre senyals de direcció digitals o analògiques. Penseu que els jocs de DC es poden jugar mitjançant la creueta direccional o l'estic analògic, pel que és molt important tenir-ho present, ja que sinó algun joc potser no ens funcionarà correctament; per a això, haurem d'utilitzar commutadors de quatre ordres o més. Jo vaig fer servir els interruptors que hi ha dins dels lladres SCART amb polsador; aquests commutadors estan preparats per separar set o vuit senyals efectives.

 

NOVA MODIFICACIÓ DEL MOBLE!

 

Fa relativament poc, he adjuntat una placa Pandora a la recreativa per poder jugar els jocs 2D en condicions, i per això he hagut de fer importants modificacions en el cablejat de la maca. Punxant aquí podreu accedir a una informació molt important, en el cas que vulgueu ficar diversos sistemes en una mateixa maca.

 

LINKS INTERESSANTS 

- Ordres per negatiu

- Cablejar comandament Dreamcast

- Modificació VGA per a Dreamcast

 

MOBLES DE TIR

 

 

Aquest moble va ser en principi dissenyat sobre la base d'una WII, degut a la funcionalitat del Wiimote i a l'excel·lent port del House of The Dead III que posseeix la màquina de Nintendo. Però en l'última remodelació del moble vaig optar per canviar la WII per una PS3, de cara a millorar la qualitat gràfica del conjunt i posseir més programari de qualitat. A més, a dia d’avui tot es pot descarregar i per tant no requereix d’un lector, pel que es poden jugar els House of the Dead III, House of the Dead IV o l’Overkill en les seves millors versions possibles.

 

Els Move, mitjançant l'accessori en forma de pistola, també responen molt bé, i això sumat al brutal canvi gràfic de la PS3 enfront de la WII, fan d'aquesta consola la millor eina per portar a terme un projecte ARCADE en una TV moderna. 

 

Una màquina d'aquestes característiques, de la mateixa manera que passa amb els mobles de ball, ha de tenir un sistema d'àudio trencador on els greus hi juguen un paper important, de cara a exaltar els trets i les explosions (a diferència d’una maca clàssica, on l'àudio seria un aspecte secundari); tampoc fa falta un equip de música descomunal, però sí cal que estigui mitjanament bé. Jo vaig reutilitzar un 2.1 Logitech de desballestament i vaig aprofitar el calaix del bombo per adjuntar-hi els suports de la pistola.

 

 

Com podeu veure a la foto anterior, en aquesta última remodelació vaig acoblar la càmera i l'amplificador d'àudio damunt del subwoofer, un amplificador que anava, en principi, enganxat darrera la tele amb la consola.

 

El tema d’amagar la consola, precisament, també és important. Tant en la creació original com en aquesta remodelació, la consola està enganxada mitjançant silicona forta darrera de la TV, i això permet que el conjunt quedi molt més net i atractiu visualment.

 

A la meva PS3, bastant més gruixuda que una WII (i en el meu cas una FAT), li vaig desmuntar la font d'alimentació i la lectora, i les vaig escampar per la paret de la TV. 

 

Exemple d’una WII fixada a la TV

 

 

DADES IMPORTANTS:

 

En cas de fer el moble sobre la base d'una PS3, és molt important disposar del comandament de navegació auxiliar Move per poder encendre la consola amb facilitat i navegar pels menús de manera simple i intuïtiva.

 

A més, un aspecte IMPORTANTÍSSIM per a tots els projectes ARCADE, és el d’instal·lar a totes les màquines un interruptor general de corrent, és a dir, un interruptor a 220V (en el format que sigui) que en connectar-lo alimenti tots els elements del moble, que en aquest cas seran la TV, l’amplificador i la consola.

 

Un altre punt a tenir molt en compte és que els gadgets en forma de pistola han de ser els millors possibles, i m'explico: de sempre, en aquesta classe d'accessoris, hi trobem els originals i els pirates, i també n’hi ha de millor o pitjor qualitat. Jo us recomano comprar-ne uns de bons, i si quan els teniu a casa veieu que són massa fràgils, milloreu-los tant com pugueu. Els de la PS3 que tinc ara estan bastant bé, però amb els de la WII vaig tenir un problema que passaré a comentar-vos ara mateix, perquè us serveixi d'ajuda en els vostres projectes. 

 

I és que vaig comprar uns gadgets molt macos en forma de revòlver que queden molt mal balancejats una vegada hi hem inserit el Wiimote, és a dir, el revòlver cau de morro (perquè m'entengueu) perquè la part frontal pesa pes molt més que la culata. Això, a més de resultar incòmode, dona una sensació molt estranya.

 

 

Per tant, per solucionar el problema n'hi ha prou amb desmuntar-los i afegir pes a la seva culata o a la part posterior. Per fer-ho són ideals els ploms adhesius que utilitzem els mecànics per contrapesar llandes d'alumini. Si no podeu comprar-ne a granel (normalment venen en caixes grans) acosteu-vos a qualsevol taller mecànic de confiança que, de ben segur, us en regalaran alguns...

 

 

Una altra idea important és que podem utilitzar unions de tub de desaigües (d’aquell que es fa servir a les obres) com a suport o funda de les pistoles; n'hi ha de diferents diàmetres, i amb una mà de pintura queden genials.

 

I ja per acabar amb aquest moble, només dir-vos que aquest va ser el primer projecte al que vaig acoblar una espècie de marquesina (potser no gaire reeixida, però ben efectiva) per tapar la lletjor de la TV. El resultat no va quedar gens malament, i la veritat és que resulta molt aconsellable, bé per donar-li un toc més professional al conjunt, o bé per cobrir possibles desperfectes del frontal d'una TV. 

 

Per a això, vaig buscar motius per Internet en format PNG (sense fons), vaig crear un disseny de mida real amb el Photoshop, i m’ho van imprimir sobre una làmina de goma escuma en una impremta.

 

 

MOBLE DE BALL

 

 

Un moble de ball té bàsicament tres punts clau: el joc (i per tant el sistema triat), l'equip d'àudio i les catifetes.

 

Jo, després de diverses proves, i sent molt fan de la saga Dance Dance Revolution de KONAMI, vaig optar pel sistema Playstation 2. La màquina de SONY compta amb un munt de jocs de la franquícia, així com amb una gran varietat de models de catifetes; i com que els gràfics no són massa importants en aquest tipus de jocs, la PS2 compleix perfectament.

 

El que sí us recomanaria és utilitzar una TV moderna i connectar-hi la consola mitjançant l'excel·lent convertidor PS2toHDMI. Aquest petit reescalador, malgrat no ser perfecte, funciona molt bé en jocs 2D o de poca regeneració de polígons, pel que és ideal per a una DDR.

 

Una altra cosa a dir és que, tal com passa amb l'interruptor general d'una màquina, és importantíssim que tot s'encengui al mateix temps, ja que si aquesta màquina la faran servir criatures o gent no gaire avesada en el món dels videojocs, és indispensable simplificar els comandaments (recordeu: endollar i jugar). 

 

Per arribar fins a aquest punt de funcionalitat, fora bo cablejar l'interruptor general de la PS2 i instal·lar uns polsadors al frontal de la màquina. I en cas de situar la consola mig amagada o coberta per metacrilat (com en el meu cas) això es farà indispensable, així com amagar també el polsador de l’eject a la part posterior de la mateixa.

 

 

Per altra banda, l'estètica també és important (encara que secundària), i com més llums i efectes pugueu donar-li a la màquina millor lluirà el resultat final. En el meu cas, vaig aprofitar el metacrilat per acoblar-hi diverses tires de LEDs, i després hi vaig col·locar una bola també de LEDs d'aquestes que giren a mercè de l'àudio, enganxada a la part posterior de la TV. 

 

Un detall que queda molt xulo, es dona quan a un tros de metacrilat li adjuntes una tira de LEDs que enfoquen directament a un dels seus finals (a un dels seus costats), i la llum passa així a través del plàstic, creant un efecte de neó que il·lumina tot el seu contorn.

 

 

L'àudio, en aquest cas, és evidentment una de les parts més importants del projecte, i per això haurem de recórrer a un sistema 2.1 de qualitat, ja sigui provinent del camp del tuning automobilístic (amb l’etapa de potència, un subwoofer i els altaveus) o d’un sistema domèstic tipus Home cinema. I és que els greus són MOLT importants aquí... En el meu cas vaig optar per la primera opció, usant un amplificador de dos canals Pioneer, altaveus d'una antiga minicadena i un subwoofer VIETA, i tot alimentat mitjançant una font de PC. 

 

Una altra cosa importantíssima per al DDR és que les catifes de ball estiguin ben assegurades sobre una superfície estable i, a poder ser, una mica tova. Per a això, vaig recórrer inicialment a dos palets folrats amb xapa d’una fusta ben bonica per donar-los un millor aspecte, però el seu pes era descomunal i la seva grandària tampoc era apta per a qualsevol habitació.

 

 

Així que en aquesta última remodelació vaig substituir els palets de càrrega per una fusta de 2’5 cm de gruix, i el conjunt resulta ara molt més pràctic, podent-se a més guardar les catifes en vertical. I parlant de catifes, recordeu que són un element bàsic en un moble de ball, i que han d’estar ben subjectes (i fins i tot engrapades) sobre la superfície, aspecte indispensable per no relliscar o perdre'ns a l’hora de ballar.

 

 

Com a última anotació d’aquest apartat, comentar que a l’hora de triar un sistema per a la màquina de ball, hem de tenir present quin joc o sistema de ball ens agrada més, ja que per exemple jo vaig triar la PS2 simplement perquè tenia molts altres jocs tipus DDR, tot i que a l'hora de la veritat sempre jugàvem al mateix. Amb això vull que entengueu que, seguint la política d’endollar i jugar, tampoc és mala idea construir un únic moble amb un únic sistema.

 

 

MOBLE DE CONDUCCIÓ

 

 

Comencem amb l'últim dels exemples i, sincerament, el que més m'enorgulleix. Aquest moble s'ha remodelat unes quinze vegades (per dir un número a l'atzar) però finalment he aconseguit que sigui un autèntic moble ARCADE.

 

M'explico i us poso en antecedents:

 

La idea original d'aquest moble era que fos multisistema (PS2 i PS3), però de seguida vaig entendre que la PS2 era totalment prescindible, ja que en una TV moderna es veia fatal, doncs així com abans us he comentat que el PS2toHDMI va molt bé per a jocs 2D o estàtics, en aquells amb molt de moviment no dona la talla.

 

Així que en conseqüència, en una segona remodelació n’hi vaig treure la PS2 i hi vaig afegir un PC, de cara a poder jugar els gloriosos ARCADE de SEGA (vegeu el document específic). Pel que fa a la PS3, no és que pugui presumir de ser el sistema ideal a l’hora de moure els jocs de carreres, doncs molts d'ells mostren baixades de frames i una imatge cada cop més borrosa a mida que augmenta la velocitat, però tot i això encara consta de cinc o sis joies que justifiquen la seva inclusió en el moble.

 

Malgrat que el conjunt em va quedar prou correcte, amb el temps vaig tenir molts problemes de compatibilitats d’ordres dins del propi sistema PS3... Que si els volants Logitech no eren compatibles amb els jocs més simples, que si els més tronats no donaven una bona sensació de resistència, que si tots es notaven massa fràgils per a un moble ARCADE... 

 

Pel que anys més tard, i després de diverses modificacions del bloc volant, vaig optar per suprimir la PS3, afegir-hi un bloc de direcció original d'un Daytona USA i incloure-hi el joc Scud Race (SEGA MODEL 3), amb el respectiu desgavell de cables que això va suposar (vegeu-ne el document específic). Amb tot això, vaig aconseguir un moble robust i funcional dotat d’únicament tres jocs: l’Scud Race, l’Out Run 2 i el Crazy Taxi. Amb això vaig seguir la lògica que resa: com menys jocs, menys problemes de configuració.

 

 

Però malgrat tot el que hem dit fins ara, i tot i tenir en compte que jugar en una placa original MODEL 3 no deixa de tenir el seu glamur, el fet és que la qualitat d'imatge de l’Scud Race no era per tirar coets (i més en una TV moderna), pel que vaig aprofitar per fer la modificació definitiva. A més, com que enyorava molt el Ridge Racer 7, per mi el millor joc de cotxes ARCADE de PS3, vaig aprofitar per tornar a inserir aquesta consola al simulador.

 

Per descriure-us com és el moble en l'actualitat i fer-ho de forma ordenada, us aniré explicant el que he anat implementant en aquesta última modificació. 

 

Primer de tot, començaré dient-vos que el xassís de l'invent és un moble casolà que es va muntar un company i que data de l'època de la PSX.

 

 

Aquest moble ha sofert diverses modificacions físiques paral·leles a cada actualització del simulador, però bàsicament continua sent el mateix xassís amb un seient Sparco que vaig rescatar d'un cotxe que anava a desballestament. La pantalla és una TV LCD full HDMI, mentre que l'equip d'àudio és una petita etapa de potència d'automoció (60 x 2), amb dos altaveus i un subwoofer reciclats d'un Home Cinema. La PS3 es connecta per HDMI i el PC per VGA com és obvi, però l'important de debò és el bloc volant i la seva interfície.

 

 

Un bloc volant així amb els pedals, encara que pugui espantar només veure’l, no és gaire complicat d'aconseguir ni d’adaptar a qualsevol consola o PC. Penseu que per Internet aquests blocs de direcció de màquines, com poden ser els Daytona USA, Sega Rally o Scud Race es poden trobar entre uns 80 i 100 euros, i la veritat és que si es fixen bé en un moble casolà resulten súper robustos i practicables (què pot ser més robust que un accessori ARCADE original?).

 

A més, encara que la seva connexió sembli un desgavell, ràpidament ens adonarem de que tot són micro interruptors puntejats per negatiu, amb els potenciòmetres de direcció, gas i fre. En el meu cas, vaig anul·lar els potenciòmetres dels pedals per microinterruptors elèctrics, fent d’aquesta manera que el gas i el fre es poguessin comandar amb els botons del pad, i oblidant-nos així de jugar patint incompatibilitats i altres problemes. Potser no tindrà una resposta tant progressiva, però creieu-me quan us dic que a la majoria dels jocs això no es nota. 

 

Com a interfície entre el bloc i la consola/PC, vaig fer servir un volant bastant simple, el T60 de Thustmaster.

 

 

Vaig començar cablejant els botons laterals del bloc volant (els del botó START i vista a la recreativa), la palanca de canvis (només vaig agafar senyal de marxa endavant i enrera) i els que vaig afegir als pedals, i els vaig portar tots a una capseta metàl·lica lateral que vaig fer servir com a caixa d'entroncaments i corrent. Aquesta caixa era la carcassa de l’Scud Race original i la vaig reutilitzar com a caixa de connexions.

 

 

La part més delicada és trobar el valor de resistència del potenciòmetre de direcció. Normalment, els jocs ARCADE de SEGA en fan servir un de 10K, mentre que altres volants de consola casolans en munten de 5K. En cas de ser d’un valor diferent, n’haurem de comprar un de gran en format metàl·lic del valor que faci servir el volant que usarem com a interfície, i adaptar-lo al bloc volant. En el cas del volant T60 de Thrustmaster, el valor ja és de 10K, pel que jo vaig utilitzar l'original del bloc ARCADE.

 

Amb tots aquests cables a la caixa lateral, ja només els vaig haver de connectar de manera que el botó X i el quadrat fossin els pedals, mentre que els altres els vaig repartir entre la resta de botons (els laterals i la palanca de canvi). 

 

També dir-vos que per aconseguir un ús més intuitiu dels menús, vaig afegir un estic de micropolsadors al lateral de la capseta metàl·lica, que vaig cablejar a la creueta de la interfície del volant.

 

 

Una altra dada important és que el volant té un connector USB que, lògicament, hem de connectar al PC o a la PS3 depenent d’a quin sistema vulguem jugar. Per no haver d'anar endollant i desendollant (ja que no poden estar tots dos connectats alhora) vaig optar per un simple switch d'USB per a impressora.

 

 

I poc més a comentar, ja que la resta d'afegits han estat bàsicament estètics, com els LEDs, les xapes d'alumini i poca cosa més.

 

El que sí que us voldria comentar és que si opteu per un bloc volant ARCADE, perdreu tota opció al force feedback i a la vibració, però si com una mica enginyosos, sempre podem col·locar el sobwoofer després del bloc volant (o un altaveu vibrador), i així notarem en ell la seva vibració; encara que aquesta vibració no sigui real, s'hi assembla bastant. També afegiria que és bo alimentar de 12 o 24 volts el coixinet elèctric que porten aquests blocs, de manera que la direcció vagi més dura a l’hora de jugar que quan estigui en repòs. Per entendre això, podeu llegir el document de la MODEL 3.

 

Jocs ARCADE indispensables de PC (segons el meu gust):

 

- Out Run 2, Sega Rally 2 i Crazy Taxi 3.

 

Jocs ARCADE indispensables de PS3 (segons meu gust): 

 

- Crazy Taxi (descàrrega digital), Ridge Racer 7, Need for Speed Hot Pursuit, Motorstorm i, evidentment, Gran Turismo 6.