DOS SISTEMES EN UNA MATEIXA MÀQUINA I APROFITAR ELS COMANDAMENTS

En aquest annex voldria explicar-vos com he aconseguit jugar a la meva maca clàssica a dos sistemes diferents amb un únic comandament. Això, que no hauria de resultar tan estrany així a grosso modo, doncs resulta que sí és complicat, tenint en compte que en una recreativa els estics van amb ordres per negatiu, i en un sistema (com per exemple la Dreamcast) van per senyals. 

Però començant pel principi, us diré que vaig idear la màquina per fer-la funcionar només amb una Dreamcast, de manera que vaig fabricar-me una interfície destinada a connectar els estics i botons de la recreativa als comandaments originals de la màquina de SEGA. Això, fins a cert punt, no és gaire complicat, ja que es basa en desmuntar els comandaments de la DC i buscar els punts on connectar totes les ordres prominents del panell.

Un cop vaig tenir la interfíe a punt, vaig adonar-me que alguns dels jocs de DC feien servir ordres analògiques de direcció i d’altres no. Per solucionar aquest problema vaig utilitzar uns commutadors de senyals físics que em permetien, mitjançant un clic, commutar els quatre punts analògics, o els digitals de direcció (penseu que el negatiu és comú a ambdós sistemes). Per arribar a aconseguir aquesta commutació d'ordres, necessitem un commutador de dotze pins: quatre per a la sortida i vuit per a les diferents entrades de senyal (quatre d’analògiques i quatre de digitals).

Un commutador així és complicat de trobar, pel que podem fer servir dos mètodes: 

1- El primer és aconseguir un lladre de diversos SCART i fer servir els seus commutadors interns, que és l'opció que jo vaig utilitzar.

ESQUEMA DE COMMUTACIÓ DIRECCIONAL DE LA DC

2- L'altra opció és aconseguir un Data Switch dels antics (encara se’n troben per internet) i cablejar-lo en format DB9 o DB15.

La introducció d'aquests Data Switch al document em ve molt bé, perquè per unir dos sistemes en una mateixa màquina n’he utilitzat un de 25 pins (DB25).

Aquests Switch fa anys que es feien servir en informàtica i són ideals per a aquesta finalitat perquè, com ja he apuntat, tallen realment els 25 senyals. De la mateixa manera, també necessitarem un commutador que ens talli els 25 pins, 12 en el cas de la Dreamcast (sí, en té un menys) i 13 en el cas de Pandora. 

Els moderns ja no són així, doncs aprofiten negatius i altres senyals comunes per tallar menys pins, i dels 25 només en tallen uns 18 realment; per tant, no ens serviran.

COMPOSICIÓ DELS BOTONS AL PANELL

La importància de separar els senyals de tots dos sistemes (Dreamcast i Pandora) és màxima, ja que si bé Pandora funciona com un JAMMA comú (amb senyals per negatiu) la Dreamcast no, i el simple fet d'estar connectat al comandament per retorn de senyals fa que controlar la Pandora, tot i estar la DC inactiva i sense alimentació, sigui impossible.

Ho vaig provar TOT: aïllar mitjançant commutadors simples (per estalviar feina) el negatiu de tots dos sistemes, connectar i desconnectar els comandaments a la DC mitjançant altres interruptors... però RES va funcionar. El fet de tenir els comandaments del panell units a la Pandora i a les plaquetes dels comandaments de la DC, feia que els controls es tornessin bojos. Fins i tot vaig mirar de separar tots i cadascun dels senyals dels comandaments de la Dreamcast mitjançant díodes, però tampoc vaig aconseguir res de funcional... Al final, l'única manera que vaig trobar va ser muntar algun commutador per on passar els senyals d'un sistema a l’altre. 

Per intercanviar 25 senyals, no hi ha res millor que un Data Switch, pel que amb aquesta idea clara vaig anar a buscar-ne un i procedir posteriorment a la tediosa feina de cablejar-ho tot. Els botons del panell serien l'entrada, i de les dues sortides del Data Switch, una aniria a l’interfície de la DC i l'altra al connector de la Pandora.

Com és lògic, la correlació dels pins ha de ser la mateixa en els tres DB25; a l’hora de fer això ens hi haurem de fixar molt bé, perquè si no tindrem errades de comandaments i ens tornarem bojos una vegada ho tinguem tot muntat.

A partir d’aquí ja no hi ha gaire més a explicar, doncs suposo que la idea ja ha quedat bastant clara. No hi ha cap altra opció: per ficar dos sistemes tan diferents com un JAMMA (en aquest cas una Pandora 6) i un sistema més modern (com la Dreamcast) s’han de separar completament els senyals dels seus comandaments.

És una feinada, però una vegada estigui acabat veureu que val molt la pena. La Pandora és un sistema d'emulació bastant funcional que ens permet jugar els jocs retro en pantalles modernes (HDMI/VGA), mentre la Dreamcast és una bèstia dels ARCADE. 

NOTA: si volem estalviar-nos la feina de ficar dos sistemes en una mateixa recreativa, jo us aconsello una X-Box plena de programari, ja que va ser un sistema que compta amb gloriosos ports ARCADE de SEGA i amb una capacitat gairebé il·limitada d'emulació. Per si us animeu, aquí us deixo un esquema per crear-vos els comandaments - interfície per al panell.