En aquesta ocasió, m’agradaria compartir amb tots vosaltres la creació d’una recreativa convencional a partir d’un moble que va passar molt desapercebut en el seu moment, però que, a dia d’avui, és una autèntica mina d’or (pel que fa a possibilitats): les Photoplay.

No sé si recordareu aquest tipus de recreatives (força “casuals”) que passaven desapercebudes per la majoria d’aficionats al gènera. Màquines amb monitor tàctil que ens oferien jocs de cartes, trenca closques o experiències per l’estil. Resulta que aquest tipus de màquines, a dia d’avui, resulten una molt bona opció per tots aquells que es volen construir una recreativa clàssica (per jugar a peu dret), ja que les seves mides, la forma i, sobretot, el preu, les fan molt accessibles i ideals per aquest pretext. 

CONCEPTE PHOTOPLAY 

Podem trobar Photoplay (obsoletes) per uns 80-100 euros (en el millor dels casos amb el monitor funcionant) i les podem adaptar completament al nostre gust. Evidentment, no tindran mai el mateix glamour que una VideoVal o VideoLider, però són molt pràctiques de modificar i tenen una mida, com he comentat anteriorment, molt correcte. En el document que veureu a continuació, veureu la transformació d’una Photoplay Spirit 2.1 en una autèntica màquina ARCADE.

Aquest moble, a més de ser força versàtil pel que fa a construcció, té la peculiaritat que, un cop oberta la seva carcassa superior i treta la inferior, ens queda tot molt a mà. A més, compte amb un esquelet metàl·lic, que fa de suport al monitor original, que ens permet moure’l (per treballar-hi) o extreure’l amb molta comoditat.

La màquina equipa un monitor tàctil de 19” i porta un ordinador específic amb el software Photoplay. El més segur (depenent del preu de compra) és que el monitor mostri imatge fantasma (tub cremat) i que el hardware no funcioni, no obstant això, no ens hem d’amoïnar massa, ja que el més pràctic és treure-ho tot i partir de cero. Penseu que volem modificar la màquina, pel que no ens interessa massa conservar el maquinari vell, a no ser, és clar, que encara funcioni. El “PC”, en cas de ser-hi, no ens servirà de res, ja que és antic i en un format propi, però el monitor, si funciona, el podem aprofitar, doncs ens accepta perfectament el format VGA.

ORDINADOR

Sent una mica “tiquismiquis”, us diré que aquest model concret, Spirit 2.1, és molt estètic, però força estret, cosa que fa que dos adults, jugant a dobles, semblin sardines a dins la llauna... No obstant això, si acotem molt bé la posició dels botons, és un moble completament funcional. 

En el meu cas, em vaig fixar, bàsicament, en l’estat del moble. El monitor tenia el tub cremat i a l’ordinador hi faltaven la meitat de les peces, pel que vaig desmuntar-ho tot i només vaig conservar el moble en sí.

Un cop tot desmuntat i net, vaig desmuntar el monitor i vaig aprofitar la gàbia metàl·lica que porta amb la idea de adaptar-hi un nou monitor. Comptant que hi posarem un PC i que jugarem a molts jocs clàssics, l’ideal és un monitor CRT d’ordinador o un de pantalla plana, ja sigui LCD o LED. El problema que tenim si optem per un monitor modern, és el format. Quasi tots venen en format panoràmic i la màquina té un marc de monitor en 4:3. 

També és cert que, amb una mica de manya, podem arribar a adaptar qualsevol monitor de 19-20”, però la veritat és que no és tant simple com ens pot semblar al primer cop d’ull. Jo tenia dues opcions: un monitor CRT de 17” i una TV LCD de 19”. Primerament vaig pensar en adaptar-hi la TV, ja que aprofitava millor la imatge i, configurant-la a 4:3, ja se m’avenia al marc original. No obstant això, quan vaig anar per presentar-la dins el moble, vaig poder comprovar com l’espai és molt reduït i m’era molt complicat d’adaptar-la al marc original (per forma i mides). Un monitor de 17” i queda un xic petit i, per tant, no aprofitem tot el forat possible del marc (perdem una mica d’imatge), però la seva adaptació és més simple comptant que tenim una gàbia amb la que poder improvisar un suport.

Com he comentat anteriorment, la mida del monitor original (al menys d’aquest model en concret) és de 19" pel que si trobeu un monitor CRT d’ordinador d’aquesta mida l’adaptació serà quasi perfecte. Jo, en el cas del de 17”, vaig haver d’idear una manera de subjectar-lo bé a la gàbia i, al mateix temps, ajustar-lo al marc perquè, un cop la tapa superior tancada, s’ajustés el millor possible a la finestra.

Vaig optar per no desmuntar el monitor (penseu que l’original no deixa de ser un monitor o TV sense carcassa) i posar-hi un gruix a la part del darrera (el cul). Aquest gruix és el que ens farà que, un cop tancada la tapa, s’ajusti perfectament amb el marc original. És molt possible que aquesta mida no l’ensopeguem a la primera, pel que segurament haurem de fer varies proves abans de fixar definitivament el monitor. Per fixar-lo a la gàbia metàl·lica, ho podem fer mitjançant suports en forma de “L”.

MOLT de compte amb els visos de les “L”. Penseu que tenim molt poca tolerància abans no toquem el tub del monitor. Primer hem de un foradet amb el trepant, al lloc a on volem fixar la “L” i després amb la mateixa broca (treta del trepant) mirarem la distància que tenim abans no toquem res. Amb això podem determinar la llargada del visos. També ens podem ajudar de silicona forta per la subjecció.

Un cop adaptat el monitor ja tindrem una feina molt important feta, però encara ens quedarà la més bàsica de totes: ubicar els botons a la mini safata de la màquina. Per guanyar espai, he ideat una manera que ens permetrà jugar còmodament a la majoria de jocs. Amb 6 botons d’acció podem controlar quasi tots els jocs ARCDE existents (i també la majoria de PC), però encara ens en falten, com a mínim, dos més (SELECT i START). Per tant en necessitarem 8 + altres tres d’extres*.

*Un xic mes avall us explicaré perquè serviran aquests tres.

Jo vaig idear la màquina en base a un ordinador. La meva idea era poder jugar tant a jocs clàssics com a jocs moderns. Per aconseguir-ho de manera simple, vaig pensar en connectar dos discs durs al mateix. Un amb el sistema Batocera (Linux) i l’altre amb Windows. El primer em permet jugar a jocs clàssics  amb molta facilitat, mentre que l’altre (comptant que l’ordinador és un I7) em permet jugar a jocs més moderns.

Abans d’entrar al detall amb la botoneria, us deixo un esquema molt simple de connexió per si voleu seguir el mateix consell que jo i no haver d’anar connectant i desconnectant discs durs. La idea és deixar sempre els dos discs durs connectats de senyal, mentre que derivarem la corrent dels camps 5 i 12V d’un disc a l’altre.

Com podeu veure a l’esquema, la única cosa que hem de fer és derivar els cables groc i vermell (12 i 5V respectivament) a un disc dur o l’altre. Normalment, no hi ha problema per tenir dos discs durs connectats (cable de dades (SATA)) a la placa mare del PC. En alguns models d’ordinadors haurem d’entrar dins el menú de la BIOS i desconnectar-li la comprovació de discs durs al engegar, ja que sinó es quedaria clavat al veure que ha canviar el número de sèrie del mateix. Tant si hem de desactivar aquesta opció com si no, el que aconseguirem és que engegant l’ordinador en una posició o altre d’interruptor, engegarem la màquina amb un disc dur o altre. Això ens permetrà passar de Batocera a Windows fàcilment i de manera còmode.

Tornant al tema dels comandaments, el millor que podem fer és comprar ja un conjunt complert d’stick i botons per a PC:

Parlant de la safata frontal, us diré que si hi volem cabre bé (alhora de jugar), amb 6 botons ja passem. Aquest problema de falta d’espai és explícit d’aquest model de Photoplay, ja que n’hi ha d’altres en les que ens cabran bé 8 botons per jugador.

A continuació, us deixo un parell de plantilles (6 i 8 botons) amb les que podreu marcar els forats. Per fer-ho, haureu d’imprimir-les en varis tamanys i presentar-les per comprovar que hi càpiguen bé. Heu de tenir en compte que els botons tenen una petita valona (part superior). Això ho dic perquè si reduïu la imatge tingueu present de fer-ho comprovant aquesta tolerància ja que possiblement un cop tingueu els forats fets veureu que els botons es toquen i no queden planers. Si el diàmetre del botó és de 30mm (mida del forat) penseu que la part superior del botó farà, mínim, uns 32mm (aquesta és la tolerància a la que em refereixo).

És possible que els forats us coincideixi amb algun nervi inferior, no passa res, amb unes alicates i quelcom per polir ho deixarem planer amb poc esforç.

També comentar-vos que si opteu pel meu sistema (botons laterals) haureu de retallar un xic el moble principal, ja que al tancar la tapa ens tocarien. 

Pel que es refereix al moble en sí, el que haurem de fer és el mateix que en qualsevol moble ARCADE: netejar i restaurar les parts malmeses, pintar les parts estètiques i cablejar tot. 

A el moble el referem amb massilla (si fa falta) i li donarem una bona capa de pintura.

El meu moble estava força bé i només vaig haver de tapar algun forat lateral. També vaig tapar el forat de retorn de moneda i adaptar el calaix dels diners com a zona de comandament. Vaig retallar el calaix que hi havia, conservar-ne un tros i la tapa. El tros que vaig guardar el vaig fixar al seu lloc i, mitjançant una fusta petita, i vaig ubicar l’interruptor 220V general, el potenciòmetre de volum, el commutador de disc dur, el polsador de POWER del PC y un connector USB per si mai vull adjuntar més jocs a més jocs a la màquina.

Respecte al polsador d’engegada del PC, la única cosa que hem de fer és puntejar el polsador original. És aconsellable utilitzar un polsador amb llum i connectar aquesta llum al propi ordinador (canal de 5V, cable vermell), d’aquesta manera sabrem si l’ordinador està funcionant o no mitjançant la llum del polsador. 

També us vull comentar que aquesta Photoplay porta una mini marquesina a la part superior de la mateixa. Per donar-li un toc personal, el que podem fer és editar un dibuix (amb paper normal de qualitat), posar-lo entre dos metacrilats fins i collar-lo a la màquina per la part de dins.

Per il·luminar la marquesina, en farem prou enganxant una tira de LEDS a la part de darrera la mateixa, a la zona del ventilador d’extracció que, de fet. Podem substituir per un de 12V. 

Pel so de la màquina, en cas de tenir els altaveus originals malmesos, podem optar per un amplificador de 12V (electrònic) i dos altaveus petitons del format que creiem pertinent. Dos altaveus 4” o 4x6 de cotxe ens poden servir perfectament. En el meu cas, vaig afegir-hi, a la base, al costat del PC, un subwoofer d’un home cinema que tenia per casa.

També comentar-vos, per anar acabant, que pot ser molt útil afegir al moble una font d’alimentació de PC extra pels LEDS, l’amplificador i la resta de connexions auxiliars de decidim col·locar a la màquina (LEDS embellidors externs, ventiladors...)

NOTA IMPORTANT: 

Aquest model de màquina porta dos amortidors hidràulics per aguantar la tapa superior oberta. És possible que no els trobeu en el mateix format, però tant en camp industrial (mobles de cuida, entre altres usos) com en el automoció, se’n poden trobar de molt similars. El que hem de tenir en compte es la llargada total de forat a forat i els newtons de força que fan (això està marcat en el mateix cilindre del pistó).

I ja per acabar tornaré a comentar-vos que és més que aconsellable tenir instal·lat el software Xppader al PC per poder comandar, amb relativa facilitat, tots els jocs instal·lats amb Windows. El que farem serà instal·lar el joc, provar si ens accepta directament els sticks que tinguem connectats al PC (els jocs que els accepten a la primera són molt pocs), escollir de jugar amb el teclat, fer foto dels comandaments necessaris i llavors crear un perfil nou de comandament amb Xppader i anomenar-lo com el joc.

D’aquesta manera, tant sols haurem d’obrir el perfil que haguem gravat prèviament, mitjançant la rateta, arrancar el joc i gaudir d’ell amb l'stik i els botons. No sé si enteneu la idea, però amb només una rateta i el botó de “Windows”, que haurem predefinit amb Xppader, podrem seleccionar jocs i, en cas de penjada, tancar-lo sense dificultats.

En el vídeo que trobareu a continuació, he intentat explicar una mica més aquesta idea. L’ideal seria que tots els jocs ens reconeguessin els sticks i poder configurar-los des del propi menú del joc, però, per desgracia, això en PC (amb Windows) és quasi impossible...