PLAQUES D'UN SOL JOC

NOTA: Amb la intensió de completar i millorar (dins les nostres possibilitats) el document, l’hem reeditat per ordenar millor el contingut.

Parlar de plaques d’un sol joc (monojoc), és rememorar l’era Juràssica de l’ARCADE.

PLACA DEL PAC-MAN

PLACA SPACE INVADERS

Com és lògic, els jocs ARCADE es programaven i construïen en base a la necessitat de cada fabricant, dels seus mobles i, fins i tot, del propi joc. Per aquest motiu, no és estrany que els inicis de l’ARCADE estigui ple de jocs, plaques i mobles exclusius. 

Un software, un hardware a mida...    

Cada companyia construïa les seves plaques pensant en les seves pròpies necessitats, per tant, els connectors de connexió eren diferents que els de la competència.

Al 1980, les principals franquícies del sector, van decidir unificar criteris i el format dels seus connectors. D’aquesta manera, totes les plaques (o el que és el mateix, tots els jocs) serien compatibles amb tots els mobles. Aquest protocol es va anomenar: JAMMA

Japanese Amusement Machine Manufactures Associaton

Entre altres factors, aquest criteri va permetre que els connectors (I/0) de les plaques fossin en un únic connector anomenat JAMMA. Aquest connector gloriós és el culpable de que, a dia d’avui, amb un simple SUPERGUN, podem gaudir de multitud de plaques ARCADE a casa.

No obstant això, tot i l’acord JAMMA, algunes companyies com SEGA o CAPCOM (entre altres), van continuar fabricant software i hardware amb connectors exclusius. Però, també és cert, que per fer que el seu software fos atractiu a tothom, acabaven creant adaptadors “oficials” a JAMMA. 

MODEL 1, 2 I 3 de SEGA

Actualment, el protocol JAMMA ja és història i, així com el sector ARCADE, ha desaparegut o s’ha adaptat a protocols més moderns. Les plaques actuals ja són ordinadors més o menys potents i com tals porten els mateixos connectors: MOLEX, VGA, HDMI...

SEGA LINDBERGH

Tornant a les plaques d’un sol joc i al format JAMMA, ens trobarem que la immensa majoria dels jocs ARCADE de la primera època daurada (80-90) porten aquest tipus de connector i són ideals per col·leccionar.

Actualment podem trobar, amb relativa facilitat, molts d’aquests jocs, impossibles d’abastar en el seu moment, per poder gaudir-los a casa ( a la nostre TV) o dins un moble ARCADE. Tot això gràcies al protocol JAMMA i als SUPERGUNS. Un SUPERGUN, per tothom qui no sàpiga el que és, dir-vos que és un adaptador de senyals del format JAMMA a formats més actuals com poden ser SCART, AV, DB15...

No obstant aquesta relativa facilitat de connexió, hem de tenir ben present que un joc en format placa JAMMA és una placa electrònica pura i dura. Mentre que per un ús dins un moble ARCADE és acceptable, de cares a jugar-hi a una TV, com si d’una consola es tractés, resulta un xic més incòmode.

També comentar que tot i ser estàndard el connexionat JAMMA, algunes plaques tenen peculiaritats (senyals en diferents posicions), pel que és molt important, de cares a comprar una placa JAMMA, saber el seu pinout original per saber si el nostre SUPERGUN funcionarà o no. El pinout JAMMA està especificat al manual d’instruccions de la placa. 

PINOUT ESTÀNDARD JAMMA

En algunes plaques i jocs, depenent de la quantitat d’ordres que utilitzen, podem trobar-nos que el pinout variï una miqueta o que fins i tot, tot i ser JAMMA, tinguin part de les ordres en algun connector extern (per exemple CAPCOM CPS2). Sempre és més que aconsellable, al adquirir una placa JAMMA nova, intentar aconseguir també el seu manual original ja sigui en format físic o en digital (pdf). D’aquesta manera coneixerem sempre la ubicació de totes les ordres de joc. 

Un altre factor a tenir en compte, referent a la qualitat d’imatge (sobretot si utilitzem la placa mitjançant Supergun, és saber el valor de resistència que hem d’intercalar a les seves senyals. 

Una TV de tub i un monitor ARCADE s’assemblen en molts aspectes, però difereixen en d’altres.

Penseu que un monitor ARCADE és una TV preparada per això i, a part de que alguns acceptaven vàries freqüències, la majoria tenia molta tolerància en valors de vídeo com pot ser el sincronisme o els colors. Les TVs de tub anaven força més justes en aquesta tolerància i ja no parlem de les TVs més modernes tipus LCD o LED. Per aquesta raó hem d’intercalar diferents valors de resistència a les nostre plaques per poder visualitzar-les bé a les televisions convencionals. 

Els valors de resistència més comuns són: 

5V – 100 ohms.

R,G i B (colors) – 80-100 ohms.

Sync – 100 ohms-2'2K, 4'7K (depenent del tipus de TV).

ACONSELLABLE: Com que aquest últim valor és força complex, podem optar per intercalar un potenciòmetre de 10K i així poder regular depenent de la TV. Penseu que una imatge saturada en el valor de sincronisme pot passar de ni mostrar-se, a fer-ho amb interferències o excés de lluminositat...

No obstant això, un cop exposats aquests valors més comuns, hem de tenir presents tres factors:

1 – El primer factor és l’entrada per la qual intentem connectar la placa. Aquesta entrada ha de ser sempre la que accepti RGB. Moltes TVs CRT, amb més d’un connector SCART, només accepten RGB per una d’elles. A més, alhora de cablejar el connector de vídeo, el que podem fer és dur corrent de 5V, a través d’una resistència de 100ohms al pin nº 8 del connector SCART. Amb això commutem directament aquesta senyal i, en el cas de connectar el connector a l’entrada correcte, ja ens mostrarà imatge automàticament, sense haver d’estar buscant entrades amb el comandament a distància. Penseu que en molt models de TV, tot i tenir l’SCART al connector correcte, si no hem fet aquest pont de corrent, no sortirà sola la imatge i l’haurem de buscar a través de les entrades possibles: AV1, AV2, TV, RGB...

2 – El segon factor que pot influir en una mala imatge és el valor de resistències comentades anteriorment. Si la placa del joc és molt vella, pot ser que no les necessiti o que, simplement, per veure-la bé els haguem de modificar.

3 – Com a últim factor, exposo un problema que em vaig trobar recentment en unes plaques molt velles. Va resultar que aquestes plaques eren molt capritxoses amb la senyal d’entrada de 5V. Mostraven mala qualitat de vídeo i podia semblar una falla de sincronisme, però el problema real era que el canal de 5V d’una font moderna (de PC) donava massa intensitat (amperatge) en aquest canal.

Alguns Superguns (els més bons) i algunes fonts d’alimentació ja porten un regulador en aquest canal i és justament per solucionar aquest problema. Amb aquest potenciòmetre el que fan és donar més o menys ampers al canal de +5V. Si alimentem els nostre Supergun (o plaques JAMMA) amb una font de PC, podem optar (sempre que la font sigui de 500Watts o superior) per intercalar una resistència variable al canal de 5V i, d’aquesta manera, poder variar el voltatge de 5'6V a uns 4'6V. Amb això, modificant el voltatge, també aconseguirem modificar la intensitat.

ÉS ACONSELLABLE COL·LECCIONAR PLAQUES MONOJOC? 

Doncs, com tot a la vida, depenent dels nostre gustos i preferències... No obstant això, el cert és que hi ha avantatges i inconvenients. Com a principal avantatge tenim la brutal diferència de qualitat entre aquests jocs en format ARCADE original i la majoria de ports per a consoles.

Verió ARCADE

Super Nintendo

Ara bé, l’inconvenient més gran és que tot i que la majoria utilitzen el format JAMMA, cada placa és un món i cada companyia feia, dins uns límits, les coses a la seva manera. Això, traduït a la practicitat de col·leccionar aquestes plaques, vol dir que sempre tindrem un problema o un altre. Per més complex que ens fem, o comprem, un Supergun, sempre hi haurà la placa que no veurà 100% bé o que tindrà incompatibilitats amb les ordres de comandament...

A més a més, hem de tenir present que cada joc (placa) és una munió de components electrònics vells, pel que pot ser que avui guardem la placa funcionant i que, al tornar a provar-la, d’aquí un temps, no vagi. Lògicament, això pot passar amb qualsevol cosa que portí electrònica i que ja tingui uns anys, no obstant això, amb la guerra que ja solen portar aquestes plaques quan les adquirim nosaltres, aquest factor s’aguditza molt...

Molt de seny al col·leccionar aquest tipus de plaques. És totalment viable, però compteu que de problemes no us en faltaran pas.

A continuació, agafant d’exemple la placa del mític joc Street Fighter 2, us parlaré de les parts més importants de tota placa ARCADE JAMMA. 

ASPECTE GENERAL I MIDA

El connector amb el que alimentarem la placa, n’agafarem les senyals de vídeo i hi connectarem els comandaments, Aquest connector, com he comentat anteriorment, respon a un estàndard (adjuntat més amunt), però pot diferir en alguna funció depenent del joc en qüestió. Per aquest motiu és molt important, alhora d’adquirir una placa JAMMA, trobar el seu manual específic. Allà es descriuran les peculiaritats de cada joc.

POTENCIÒMETRE DE VOLUM

Totes les plaques els solen portar (en un format o altre). És possible que la placa tregui so en mono o estèreo. Algunes plaques també poden portar un connector auxiliar de sortida d’altaveus. En aquest cas, es podria connectar directament un altaveu ja que l’amplificador el porta pa pròpia placa.

JUMPERS D'OPCIONS

Entendrem per “jumpers” uns petits micro interruptors amb els quals podem tocar diferents paràmetres de la placa i opcions de joc. Per conèixer bé les seves funcions, també és indispensable tenir el manual original. 

També comentar que moltes plaques tipus Street Fighter 2, tenen algun connector auxiliar per les ordres que no poden fer cabre al connector JAMMA. Penseu que no és mateix un joc amb dos o tres ordres d’acció que un Street Fighter amb sis...