He de ser honest i admetre que fins a dia d'avui no havia tingut una Taito F3 a les meves mans, doncs no havia estat mai un sistema ARCADE que m'hagués cridat gaire l'atenció, però després de tenir l'oportunitat de trastejar-ne una, passaré a explicar-vos les meves impressions.
Ens trobem davant d’un maquinari ARCADE creat per Taito l’any 1992 i que, vist avui dia, resulta complicat de catalogar en un hipotètic rànquing de sistemes. Comparant-lo amb els de la seva generació (MVS i CPS2) ja es mostra bastant desfasat, pel que imagineu-vos si ho fem amb les seves predecessores (com ara les MODEL, CPS3, etc).
Essent només comparable amb el mític sistema MVS, per qualitats reals, ens trobem amb un ventall de jocs no gaire variats ni destacats... Puzles, rareses nipones i uns pocs jocs bons (bàsicament shooters) fan d'aquesta placa Taito una joia una mica difícil de comprendre fora del territori japonès.
Seria absurd afirmar que cap dels seus jocs té carisma, ja que entre el seu catàleg hi trobem mites que han transcendit en el temps com a joies electròniques, però fins i tot aquests títols es veuen una mica desfasats amb els més capdavanters de les seves competidores directes.
Possiblement, el potencial de SNK i Taito en aquells temps no devia ser comparable, ja que fa l'efecte que el maquinari de la F3, o va néixer ja limitat o bé no es va saber explotar.
Malgrat tot això, tampoc voldria que us emportéssiu una mala idea de la placa degut a les meves pessimistes impressions, ja que com he comentat abans, alguns dels seus jocs són veritables obres d'art, com ara els Elevator Action Returns, Darius Gaiden, Twin Cobra II o Ray Force. No obstant això, també és cert que n’esperava molt més.
Possiblement el temps no l'ha tractat igual que a les seves contemporànies, ja que les plaques de SNK i Capcom van evolucionar amb claredat durant el seu regnat, mentre la de Taito sembla que va quedar estancada a l'any en què va sortir.
Un dels motius que em fan pensar així és que molts dels seus títol (parlo pels vídeos que he pogut veure) es recolzen excessivament en un tractament dels sprites que intenta crear una certa sensació de 3D, similar en certa manera al famós xip Super FX de la Super Nintendo o, parlant en termes ARCADE, als primers jocs de SEGA, com ara l’After Burner o l’Out Run.
Una tècnica gràfica molt novedosa en el seu moment, però que a dia d’avui es veu clarament antiquada. A més, gràficament parlant (en general) es veu més pròxima a les consoles domèstiques de 16 bits que al que podien oferir les de 32 en temàtica 2D.
Sincerament, després de catar aquesta placa he tingut la sensació d'estar davant d’un maquinari molt correcte que però mou uns jocs exageradament simples.
A continuació us deixo fotos detallades de la criatura, i al final del document us afegiré les poques curiositats que n’he pogut trobar per la xarxa.
Carcassa inferior plàstica i detall del ventilador
NOTA: Pel que fa al seu ventilador, us aconsello aixecar-li una miqueta l'adhesiu (blau i blanc) que es veu a la foto i posar una mica d'oli al seu casquet, per minimitzar els sorolls.
PLACA MARE
ÚS CASOLÀ?
Per a l’ús casolà, aquesta placa és aconsellable de jugar mitjançant un Supergun, perquè en no tenir carcassa exterior, la seva placa queda una mica a la intempèrie com per ficar-hi connectors de comandaments i d’altres.
A més, sincerament, la limitació del seu programari tampoc justifica una personalització gaire més complexa... Evidentment tot va a gustos, però amb una Supergun JAMMA bàsica ja passarem.
CURIOSITATS
- Vermell SI: Entrada auxiliar per a jocs específics.
- Groc AA: Entrada auxiliar per a jocs específics.
- Verd 3P: Entrada de comandaments per al tercer jugador.
- Blau 4P: Entrada de comandaments per al quart jugador.
- Taronja M2: Sortida del segon monitor.
- Negre Z: Desconegut
- Blau clar: Test Button.
COM FER QUE LA PLACA SIGUI MULTIREGIÓ?
Aquestes plaques porten una restricció de regió física (mitjançant uns ponts) als propis connectors del joc, tal com podreu veure a les següents fotos.
Encara que no s'apreciï gaire, als punts marcats en vermell de la segona foto hi tenim uns petits ponts de plàstic que uneixen tres pins.
Això fa que un joc de diferent regió, i que en conseqüència tingui tots els pins, ja no es pugui inserir en aquesta placa en qüestió; ara bé, per anul·lar la regió n'hi haurà prou de trencar amb molt de compte el plàstic entre pins.
Això podem fer-ho mitjançant algun fi accessori d’una Dremel, amb un soldador calent o amb qualsevol altra cosa que creim convenient, però això sí, després ho haurem de deixar perfectament net, a fi que els jocs facin bon contacte.