SEGA LINDBERGH

 

La placa usava com a base un Pentium IV, una placa molt similar a la que feia servir la X-Box 360.

 

El seu maquinari resulta impressionant encara avui, i d'aquí n’han sortit jocs tècnicament imponents, tal com ens tenia acostumats la SEGA de vint anys abans.

 

Desconec si va existir algun tipus de conveni entre SEGA i MICROSOFT (no que jo sàpiga), però sembla estrany que una companyia com SEGA traiés com a propi un maquinari tan semblant (o gairebé idèntic) al de MICROSOFT, i enfocat per enèsima vegada al sector ARCADE...

 

Personalment, tinc el pressentiment de que Lindbergh era simplement una placa de desenvolupament dels jocs que ja posseïa SEGA, enfocada a programar per a la nova generació de sobretaula (PS3 i 360) i que, conscients del seu potencial, van decidir llicenciar-la com a maquinari propi. Com que no tenien infraestructures per produir-la en massa a nivell domèstic, van optar pel que sempre havien fet: intentar reflotar el sector ARCADE, el que no tenia perquè ser una mala estratègia, doncs és el sector que més beneficis representava, sempre i quan tingués mercat. 

 

Així, en el terreny ARCADE SEGA creava tant el maquinari com el programari, mentre en el terreny domèstic només hi posava el maquinari, mentre terceres companyies es barallaven per exposar el seu programari, entre guerres i robatoris d'exclusives...

 

 

Paral·lela a la meva tesi, fonts no oficials van assegurar, en el seu moment, que Lindbergh era una prova real del potencial que SEGA podia oferir quant a maquinari. Fins i tot va arribar a filtrar-se l’entrevista a un suposat directiu de SEGA, que presumia de tenir força suficient com per tornar en qualsevol moment a una hipotètica batalla domèstica...

 

En qualsevol cas, jo no vaig aconseguir entendre, per més que ho vaig intentar, què va pretendre SEGA amb aquesta placa...

 

Les altres col·laboracions, incloent-hi l’Atomiswave, eren projectes clarament destinats a treure profit de la seva ja obsoleta tecnologia NAOMI i mirar cap endavant. Però Lindbergh, era una altra cosa.

 

Si no coneguéssim la desafortunada història de SEGA, pensaríem que és una companyia molt capaç de donar guerra en qualsevol terreny, ja que a nivell de qualitats la Lindbergh podria haver competit perfectament amb les aleshores recentment estrenades PS4 i One.

 

Lindbergh no era una placa més. Va ser, durant aquells últims anys, el maquinari ARCADE més potent que va existir i, que sapiguem, va ser una creació exclusiva de SEGA.

 

I aquí és on torna l’eterna disjuntiva d’aquesta companyia:

 

 

Com podia SEGA ser capaç del millor i el pitjor?

 

LA LINDBERGH PER DINS

 

 

DADES TÈCNIQUES

 

(Dades bàsiques del sistema. Cada model concret variava substancialment)

 

CPU: Intel Pentium 4 3.0G HT (800 Mhz FSB – 1 MB L2 Cache)

 

GFX: Nvidia GeForce 6 Series GPU

 

GFX memory: 256 MB (256 Bit GDDR3)

 

OS: Montvista Linux

 

GFX capabilities: Vertex Shader 3.0, Píxel Shader 3.0

 

Audio: 3D Audio synthesizer xip onboard, possible to have 64 sounds playing simultaneously, 5.1 surround output

 

Video output: One analog D-Sub, two digital DVI outputs

 

Display: Single or dual monitor support. Can output the same picture to each monitor or different pictures on each monitor, the resolution for each of the 2 monitors can also be different

 

Sound output: The two front speakers have RCA connectors, SPDIF for full surround

 

Resolution: HDTV (High Definition)

 

RAM: 1024 MB 184 pin DDR SD-RAM PC3200 (2x 512MB DDR 400 sticks)

 

LAN: 10/100/1000 TBase Gigabit Network

 

Other: DVD Drive Support, USB2.0 (x4) - Sega ALL.NET online support

 

Connector format: JVS

 

Protection: High Spec original security module

 

NOTA: cal comentar que la Lindbergh es trobava en tres models, caracteritzats pel seu color; la groga seria la full equip, mentre que la blava i la vermella eren tècnicament inferiors (sobretot en vídeo) i encara que els jocs eren compatibles, els mostraven amb una menor qualitat i detall.

 

PRINCIPALS JOCS

 

- Virtua Fighter 5

- After Burner Climax

- Virtua Tennis 3

- House of the dead 4

- Out Run 2 SX

- Rambo

- Let’s go jungle

- R Tuned, Ultimate Street Racing

- Sega Race TV

 

 

I després d'aprofundir una mica en la història relativament moderna de SEGA, vaig acabar més perdut que mai...

 

Per què companyies com NINTENDO i MICROSOFT es van voler embolicar en el terreny ARCADE en un moment de clara decadència del sector? I per què van contractar SEGA, la seva eterna rival, per ajudar-les?

 

Òbviament la seva experiència en el sector era superior, però fa la sensació que SEGA, en certa manera, les va utilitzar per investigar i desenvolupar un maquinari únic.

 

Què hauria passat d'haver-se aplicat la tecnologia Lindbergh al terreny domèstic?

 

No conec les respostes... suposo que un sentiment romàntic cap a SEGA va influir en el fet que em qüestionés aquestes preguntes i somiés amb les respostes; i aquest document, que tan sols pretenia ser un simple anàlisi de les plaques més desconegudes de la companyia, em va deixar totalment perdut... 

 

SEGA, per bé o per mal, sempre seràs única!