CLASSE D'HISTÒRIA

El document que us presentem a continuació no està 100% fonamentat, i pot ser que cronològicament contingui errors, però la nostra intenció amb ell és la de donar-vos a conèixer una sensació personal sobre un fet concret.

Segons explica una antiga llegenda xinesa, un cruel emperador en plena bogeria, va enviar tot un exèrcit a lluitar contra els dimonis que el turmentaven pel sud.

L’exèrcit va anar rastrejant tot el territori fins arribar als límits de l’imperi i arribar al mar. No van trobar cap dimoni, i la por de tornar sense resultats va fer que aquests homes es fessin a la mar continuant amb la seva recerca. Poc després de sortir a navegar, es van topar amb una illa misteriosa.

Allí tampoc van trobar rastre de dimonis i, mancats ja de tota esperança, van decidir donar per finalitzada la cerca, abandonar les ordres del seu emperador i assentar-se en aquesta illa. Anys més tard, aquesta illa, passaria a anomenar-se JAPÓ.

Desconec fins a quin punt aquesta llegenda és certa, però és força creïble, ja que tot i les reticències entre tots dos països, la Xina i el Japó provenen de la mateixa ètnia, i gairebé segur que les diferències físiques entre tots dos provenen de la mescla amb els habitants autòctons.

Però deixem la Xina a banda i centrem-nos en el Japó, que és el país que ens interessa per la resta del document.

La història antiga del Japó és força trista; el clar exemple d’una societat canviant a cops de pal, ja siguin a favor o en contra.

El caràcter submís i treballador dels japonesos els va convertir, en molt pocs anys, en un dels països més rics del món i, tecnològicament parlant, en un referent.

La seva és una història força peculiar, ja que en menys de 200 anys van passar de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna, i aquest pas no va ser gens fàcil.

Retrocedint en el temps, ens trobem amb el final de l’Edat Mitjana japonesa. Una etapa de guerres internes que va propiciar la creació de clans (famílies), els quals secundaven i defensaven un o altre senyor segons la seva incumbència, convertint-se així en una societat feudal.

Sense cap mena de dubte va ser una època fosca, sagnant i cruel. Va ser l’era dels samurais, anomenada també període EDO.

La fi d’aquest període va venir marcat per l’expansió industrial i econòmica del país, i la seva reticent obertura a l’estranger. Dividits entre conservadors i modernistes, els clans van començar a desafiar-se de nou i a lluitar entre si, fins que van aparèixer en escena les armes de foc provinents de països estrangers.

Aquí va ser quan els últims samurais, partidaris dels clans més conservadors, van haver de rendir-se sota la trista convicció de que la pólvora no es podia combatre amb l’acer... Els últims dies dels samurais estaven arribant.

A partir d’aquell moment, la resta de la història del Japó ja es podria denominar com a moderna, trobant-hi en ella innombrables batalles, rancúnies, abusos i derrotes (sobretot amb la Xina).

Després dels desgraciats esdeveniments de Pearl Harbour, Hiroshima i Nagasaki, i amb la retirada de l’imperi, Japó va quedar sota una gairebé total dependència dels Estats Units.

Però quan el 1952 li van ser retornats els seus drets d’estat, el caràcter emprenedor, seriós i treballador dels seus habitants va fer que a poc a poc el país anés remuntant sota el lema de “treball i superació”, fins a arribar a ser un país nou amb un passat pròxim. 

I tot en una encertada barreja de modernitat i tradició, que tant ens atreu als occidentals. 

A mode d’explicació esquemàtica, totalment de pati d’escola, aquesta breu introducció pot servir per diferenciar perfectament les tres etapes, que a la meva manera d’entendre, ha patit el Japó.

Edat antiga: època samurai

Edat intermèdia: període de canvis

Edat moderna: renaixement i progrés

Doncs bé, ara venen els paral·lelismes amb unes sagues mítiques de la gloriosa consola NEO GEO AES de la mà d’SNK. Les sagues en qüestió són tres: Samurai Shodown, Last Blade i The king of Fighters.

És cert és que d’altres sagues com poden ser Fatal Fury o Art of Fighting també representen a la perfecció l'Edat Moderna, però en canvi he triat la saga King of Fighters per ser una de les més detallades.

Com sabreu els aficionats als videojocs, SNK sempre ha brillat pels seus detalls. Si bé és cert que la majoria dels seus jocs són d’acció desenfrenada que poc aporten al coneixement del Japó, els detalls dels escenaris, les armes i sobretot les vestidures, els converteixen en autèntiques enciclopèdies visuals del país del sol naixent.

Evidentment, sempre hi ha certes llicències que es permeten els programadors, ja siguin mitològiques o cronològicament incorrectes, però els detalls en aquestes tres sagues són sublims.

A continuació, a tall d’anècdota, us posaré algun exemple.

Edat Antiga / Samurai Shodown. 

En aquesta saga se’ns mostra un Japó rústic, fosc, tradicional, però alhora bucòlic i preciós. El Japó que tots somiem quan pensem en ell. Dels innombrables detalls existents, em quedo amb aquests tres:

- Arquitectura antiga: barraques, porxos, carrers, paisatges...

- Les armes dels lluitadors: amb la katana com a estàndard, podem apreciar els diferents tipus de katanes i el seu simbolisme: katana simple, katana doble, katana de doble fulla, katana curta, ganivet...

- El vestuari dels lluitadors: aquest sempre ha estat un punt en el qual SNK ha destacat, ja que mostra amb gran detall els abillaments dels seus protagonistes.

Quimonos tancats, clàssics, de carrer, de cerimònia, vestidura campestre, sabates de fusta i tous de nus entre els dits.

Edat Intermèdia / The Last Blade

El seu propi nom ho anticipa: l’últim tall... La decadència de l’Era Samurai i l’obertura al món exterior.

Tres exemples més d’una època de canvis, rebel·lions i influències occidentals.

- Aspectes contradictoris: d’una banda la imatge de la vida desitjada: actes públics i luxúria... i per altra, els escenaris més macabres de les múltiples batalles del final del període.

- Influència occidental per tot arreu, sobretot en el segon lliurament del joc, com la presència de vestimenta i de gent occidental, vaixells de vapor, armes de foc... 

- Les vestidures també mostren un clar canvi d’estil, amb quimonos més moderns i roba d’importació. 

Edat Moderna / The King of Fighters

Punt i apart amb tot el que hi havia fins aleshores. Dona la sensació que han passat milers d’anys entre un període i un altre, i en realitat no va anar així.

- Dècada dels 90: ciutats industrialitzades, look «macarrilla», localitzacions reals... 

A destacar les localitzacions japoneses que mostres detalls i paratges d’allò més quotidians.

I ja per a acabar, una anotació extra referent als dolents.

Comencem amb un semi-dimoni anomenat Amakusa i acabem amb una corporació mafiosa d’alt nivell. Exemple més de la fidelitat al cronisme d’una història que va començar donant molta força a la mitologia, i que ràpidament es va adaptar a la modernitat.

I fins aquí el document. Espero que us hagi entretingut i que us faci venir ganes de descobrir per vosaltres mateixos la màgia que contenen, en forma de detalls, molts dels jocs de NEO GEO.

A priori sembla que tot sigui violència, acció i sang, però en realitat es pot aprendre molt d’ells. Un aplaudiment per al treball d’uns programadors que, moltes vegades, van ser criticats per la seva manca d’imaginació i originalitat.