DE REINA A GEISHA

El 1994, SNK, aterrida per la competència que li venia a sobre de la mà de SEGA i SONY, i sabent que la seva AES era una consola poc accessible, va pensar que la millor opció seria canviar el robust, antic i caríssim maquinari de la consola per un altre més d’acord amb els temps.

En aquells moments, començava a emergir un format anomenat CD-ROM que era relativament barat de producció i que, en principi, prometia una capacitat d’emmagatzematge superior als cartutxos usats fins aleshores.

Amb el que SNK no va comptar (o no va voler comptar) va ser que les seves competidores directes explotarien un nou univers en 3D, mentre que la seva consola no seria més que un “remake” barat del seu obsolet hardware.

A part d’aquest detall (ja per si mateix important), la gent de SNK tampoc va jugar bé les seves cartes, ja que de la mateixa manera que l’AES era la consola “perfecta” per als jocs 2D, aquesta nova consola representava una reculada de practicitat que no va agradar als seus seguidors més fidels, els quals van continuar rendint culte a la seva antecessora.

Qui va ser el culpable de tal fracàs? 

El lector de CD d’una velocitat (1X).

Un lector lent d’accés a les dades que feia interminables els temps de càrrega. A part de fer una llarguíssima càrrega al principi del joc, la consola havia de llegir per carregar la intro, la demostració de combats, llegia també entre combats i, fins i tot entre rounds.

Sincerament, si es desconeix el sistema AES o MVS, el CD pot ser una bona opció; però si n’esteu al cas, els seus temps de càrrega esdevenen desesperants...

A més a més, una dada curiosa de la qual m’he assabentat buscant informació per a aquest reportatge, és que per a estalviar espai en el disc i disminuir amb això els temps de càrrega, SNK va optar, en molts jocs, per reduir “frames” en els moviments dels personatges...

A la fi, aquesta precarietat xocava frontalment amb els gustos dels usuaris de la seva antiga consola que, inequívocament, no van donar suport a tal despropòsit. 

L’únic punt a favor va ser la baixada, més que considerable, dels preus dels jocs, que (sense tenir en compte el detall dels “frames”) eren idèntics als de la seva germana gran i costaven unes 10.000 pts (60 €), mentre que els de AES podien arribar fàcilment a les 60.000 pts...

Resumint una miqueta, tenim que SNK no la va encertar de cap manera, i aquesta NEO GEO CD, que en principi va ser creada per modernitzar l’obsoleta AES, va veure com la companyia l’abandonava mentre continuava produint per la seva germana gran. Moltíssims jocs d’AES mai van arribar a sortir en format CD.

Dels King of Fighters només en van sortir fins al 99, de Metal Slug l'1 i el 2, de Samurai Shodown només fins al 4... 

Però curiositats de la vida, sí que van sortir dos jocs exclusius per al format CD: el Samurai Shodown RPG i el Crossed Swords 2.

També és important dir que per intentar salvar el fracàs, SNK va treure per terres japoneses (on els usuaris eren bastant més exigents) una consola amb, suposadament, un lector de doble velocitat.

Dic suposadament perquè més tard es va revelar que era el mateix lector de 1X mogut per una consola amb una mica més de RAM.

Aquesta consola resulta una mica més ràpida, en l’accés a dades, que la original, però no representa un canvi realment important.

I és clar, arribats a aquest punt, pensareu: què va representar realment la NEO GEO CD? Val la pena la seva adquisició?

Doncs no sé que dir-vos... Cadascú ha de valorar les seves necessitats i prioritats. Molts són els que creuen que NO val la pena, ja que comparada amb l’AES o l’MVS és el bé negre de la família, i si bé per a col·lecció és una joia bastant buscada (sobretot el primer model i la Z), per jugar és desesperant.

Es van fer tres models de consola, el primer model amb una safata frontal (semi motoritzada), el segon model (el que va arribar a Europa) i el comentat tercer model, la NEO GEO CD Z.

PRIMER MODEL

Només van sortir 20.000 unitats d’aquest model, cosa que converteix la consola en una preuada joia de col·leccionisme.

El segon model és el que va sortir en massa. Porta una tapeta superior per ficar el CD, i estèticament és una mica més petitona que el primer model.

SEGON MODEL 

També hem de comentar que obcecats en la seva política d’abaratir costos, SNK va canviar els gloriosos comandaments del sistema AES per uns pads més d’acord amb la moda d’aleshores. 

Sense ser dolents, que no ho són, aquests pads deixen bastant a desitjar.

La seva creueta de micro polsadors de ventosa metàl·lica, fallen més del que ens agradaria (encara que el seu tacte és molt bo), i els botons d’acció són força dolents, en format ventosa plàstica...

Com podeu veure, abaratir costos no sempre és la millor opció per una companyia, ja que quan es parla de NEO GEO, gairebé mai ningú no es recorda del seu sistema CD... i és que una consola que hauria d’haver estat la reina de la seva generació, va passar a la història com una pobra geisha de baixos fons... i tot per culpa d’un enfocament erroni i, en definitiva, una pèssima concepció del negoci.