Història i entrevista exclusiva amb els seus creadors
Companys de Briconsola: m’honora presentar-vos a dues persones que fa més de quinze anys van intentar l’impossible a Espanya: crear el club de fans oficial
NEO GEO a España.
Sí, tal com ho sentiu... En el seu moment, quan la NEO GEO no era més que una màquina de somni inassolible per a la majoria dels mortals, dos germans de
Catalunya van forjar el primer, i crec que únic, FANCLUB de NEO GEO a nivell estatal.
Aquesta és una d’aquestes històries que queden vagant per la memòria fins que un dia, sense saber perquè, sents la necessitat d’explicar. Suposo que l’espurna s’ha encès amb el recent retrobament (via e-mail) amb un dels dos implicats, i sento el deure de reconèixer, des de la humilitat de Briconsola, la tasca que aquestes dues persones van fer per una consola que ens ha donat tant... Tot això passava en un temps on la informació no arribava amb tanta facilitat com avui dia (Internet encara no era d’ús massiu a l’estat).
Sentim, tant ells com jo, no poder aportar material gràfic que acrediti la història, doncs els anys i la pèrdua de l’única caixa amb material ens ho han impedit. Haureu de confiar, per tant, en
Briconsola, ja que de no ser veritat tampoc ho explicaríem...
NOTA: al final del document hem adjuntat material gràfic, aportat recentment pels dos creadors del CLUB.
També vull deixar constància que, després de l’intent mig fallit de crear el FANCLUB oficial de la bèstia negra (per la manca de suport de SNK), van contactar amb SONY
i van crear el Club Playstation Girona, aquesta vegada sí, amb el suport i enviament de material per part de l’empresa japonesa.
Els meus records es remunten a mitjans dels anys noranta. Aleshores, posseïa una col·lecció de SEGA bastant interessant que havia anat adquirint amb molt d’esforç (Megadrive + Mega CD + 32X + uns 70 jocs entre els tres sistemes).
Un dia, davant el declivi de la generació dels 16 bits i en els inicis de la de 32, vaig canviar mitjançant una revista d’anuncis gratuïts tot aquest material per una NEO GEO AES amb 15 jocs.
Després de l’al·lucinant adquisició de la consola i el mite que això representava, vaig caure en la monotonia i vaig intentar buscar més jocs. Si ja era complicat adquirir jocs durant el període
vigent de l’AES, imagineu-vos en el seu declivi, quan ningú apostava ja per les 2D (i sense Internet).
Si la memòria no em falla, gràcies a la mateixa publicació regional amb la qual vaig aconseguir la consola (Revenda), vaig aconseguir canviar un joc. No recordo el que vaig oferir, però sí
el que vaig guanyar: el NAM 1975.
Les casualitats de la vida van fer que aquell fos el meu particular i insignificant contacte amb un club, amb el qual temps enrere havia intentat contactar mitjançant un anunci de la revista
Hobby Consolas.
Perquè entengueu com de complicat era tot, us comento que en aquells temps a Catalunya no hi havia ADSL, tan sols mòdems i factures brutals si teníem la sort de posseir-ne un. A més, tota la
comunicació entre el Club i els seus usuaris es feia mitjançant carta tradicional.
Aquest factor va fer que en llegir l’anunci de la Hobby mai em decidís a contactar amb ells, perquè la idea d’intercanviar jocs per correu m’aterria…
Durant aquell canvi fortuït, un dels nois em va comentar que eren els responsables del CLUB NEO GEO... Evidentment, la meva primera impressió va ser pensar que m’estaven prenent el pèl, ja que en parlar d’un FANCLUB oficial sempre t’ho imaginaves a Barcelona o Madrid... Però, contra tot pronòstic, aquells nois no mentien i, certament, eren de Besalú.
Besalú és un petit poble situat a prop de Girona que té com a principals reclams el seu pont i la ciutadella medieval. Un preciós racó, al qual mai us imaginaríeu poder trobar jocs
d’AES...
Sense més preàmbuls, i per evitar donar-vos la tabarra amb les meves aventures, us deixo amb l’exclusiva entrevista als fundadors del primer i únic FANCLUB NEO GEO d'Espanya.
NOTA: per mantenir el seu anonimat (així m’ho han demanat) només exposaré les seves inicials, i quan em refereixi a tots dos escriuré C N-G.
ENTREVISTA
Primer de tot, en nom de Briconsola, us agraeixo la col·laboració i paciència en respondre totes i cadascuna de les preguntes. Espero de cor que aquesta entrevista serveixi d’homenatge a una iniciativa que no devia ser gens fàcil.
Bric: Quan es va fundar, oficialment, el Club NEO GEO España?
C N-G: Si la memòria no ens falla, sobre el 1994 o 95.
Bric: Què us va fer plantejar la creació del club?
C N-G: La passió per la NEO GEO, el gran mite. Una gran màquina que ens permetia somiar amb tenir una recreativa a
casa però que, en canvi, no tenia cap club reconegut a Catalunya ni a Espanya.
Bric: Disposàveu de seu o ho fèieu des de casa vostra?
C N-G: En aquella època teníem uns 14 i 18 anys, pel que sumant un nul pressupost i poca mobilitat, no teníem més remei que gestionar-ho des de la nostra
pròpia casa. La seu, per dir-ho d’alguna manera, era una habitació on hi havia instal·lat un ordinador 386, amb el seu flamant mòdem a 14.400 bps...
Bric: Algú més us va ajudar?
C N-G: El Club NEO GEO el vam fundar nosaltres dos (A.S. i J.S., germans), però teníem la col·laboració totalment desinteressada de tots els
socis. Això ens va facilitar la creació del nostre SNK FANZINE, el qual repartíem, mitjançant correu postal, a tots els integrants.
Bric: Com es feia el tracte entre els usuaris?
C N-G: Per correu convencional, amb cartes i segells. Les respostes més ràpides arribaven en una setmana i mitja...
Bric: Estava SNK al corrent del Club o va ser una simple iniciativa vostra?
C N-G: Vam enviar una carta a SNK Japan. Ens van respondre, però no ens van donar suport de cap mena. A Espanya només hi havia una distribuïdora,
SISCOMP Games, i tampoc ens va ajudar, perquè només distribuïa.
Bric: Teníeu competència dins d’Espanya mateix?
C N-G: Creiem que érem els únics, o almenys no teníem coneixement de cap altre club NEO GEO.
Bric: Vau organitzar alguna cosa a nivell comarcal, estatal o europeu?
C N-G: No, perquè a part de disposar d’uns recursos molt limitats, comptàvem amb l’afegit de la distància física. Els nostres socis estaven repartits per
tota Espanya i era molt complex organitzar esdeveniments d’aquest nivell.
Bric: Us van convidar a algun event en algun altre club europeu?
C N-G: Tampoc. Com us hem explicat anteriorment, la nostra repercussió era molt efímera. Tot el contacte amb els socis es feia mitjançant correu
postal.
Bric: Teníeu contacte amb altres clubs SNK?
C N-G: Les comunicacions als anys 94 / 95 eren molt precàries, i mai vam arribar a contactar amb cap altre club. D’haver-ho fet, segurament hauríem
allargat la vida del nostre.
Bric: Vau sortir anunciats en algun mitjà especialitzat de l’època? Vau haver de pagar aquestes aparicions?
C N-G: Sí, en les dues revistes referents del moment: Hobby Consolas i Super Juegos. I no vam haver de pagar, ja que apareixíem
als anuncis gratuïts per paraules, a l’apartat de CLUBS, per la qual cosa el cost era 0.
Bric: Vau rebre material oficial per part de SNK? Algun joc o projecte inèdit?
C N-G: No. Ens hauria encantat, però SNK no va regalar res.
Bric: Quants socis vau aconseguir?
C N-G: La quantitat de socis no va ser molt elevada, sobre uns 50, però la qualitat, implicació i professionalitat dels mateixos va ser excepcional.
Bric: Rebíeu moltes cartes? Les responíeu totes?
C N-G: Cada setmana rebíem unes 20 cartes. I sí, totes elles es responien.
Bric: En quin any es va tancar el projecte i per què?
C N-G: El 1997 - 1998. Vam canviar de plataforma (Sony) i vam fundar el Club PSX Girona. La Playstation era un sistema nou i amb suport CD (molt més barat); a més a més, NEO GEO estava condemnada i SISCOMP va tancar.
Bric: Disposàveu de la vostra pròpia consola en aquell moment? I de tenir-la, quin banc vau atracar?
C N-G: Sí. Abans de la NEO GEO vam tenir la Super Nintendo, amb bastants jocs americans i japonesos. La vam
vendre per unes 40.000 pts (uns 240 €) i vam comprar la NEO GEO AES de segona mà. Van passar els anys i, gràcies a treballar als estius, vam poder comprar-nos la NEO GEO CD, que més
tard canviaríem per una PlayStation. Això, ara, sona molt malament, però en aquells dies la Play era més cara que la NEO GEO
CD i, sincerament, n’estàvem farts dels seus temps de càrrega...
Bric: Quan i com neix el vostre amor per SNK i especialment per la NEO GEO? Van tenir-hi alguna cosa a veure els salons recreatius?
C N-G: Evidentment. Els salons recreatius van ser l’inici. Tothom somiava a tenir una NEO GEO a casa, però pocs eren capaços de convèncer els seus
pares perquè els compressin jocs de 60.000 peles... una barbaritat! Des de nens freqüentàvem els salons i va ser allí on vam veure, per primera vegada, uns jocs que destacaven per sobre de la
resta: els de NEO GEO.
Bric: En l’actualitat, AES o MVS?
C N-G: AES.
Bric: Què sentiu quan penseu en tot allò?
C N-G: Nostàlgia.
Bric: Continueu jugant a NEO GEO? Conserveu alguna consola d’aquell temps?
C N-G: Després de passar l’època dels emuladors i jugar amb un PAD, hem restaurat una recreativa i tornem a recordar les bones estones que vam passar en la
infància. Sí, conservem l’AES d’aleshores.
Moltes gràcies companys. Des de Briconsola us agraïm tot el que vau fer en aquell moment i que hàgiu accedit a explicar-nos-ho.
Pot ser que avui dia tot sembli irrellevant, però mirant enrere, jo mateix puc veure un nano que ni coneixia Internet, ni es refiava d’enviar material per correu...
Així mateix, amb la finalitat d’aportar credibilitat al document, adjuntem material gràfic que ens han fet arribar, a posteriori del reportatge, els nostres companys del FANCLUB NEO
GEO, així com algun usuari de la web (Moltes gràcies).
- ADJUNTEM informació d’una Hobby Consolas de la mà de Manuel López.
Una altra informació interessant de la mà dels propis fundadors del club.
1 – Full publicitari del CLUB. En ell es demanava un segell de 30 pessetes (0,16 cèntims) per rebre resposta.
2 – Carta enviada a SNK USA demanant trucs i material.
3 – Sobre enviat per SNK USA amb divers material al seu interior.
4 – Resposta d’SNK USA amb molt de material (trucs i ajudes per a diversos jocs).
Exemple d’una informació enviada per SNK USA i feta servir per a publicitar-se a la revista Super Juegos.