MEMORY CARD NEO GEO

La NEO GEO AES, entre moltes altres coses, pot presumir de ser la primera consola domèstica que va disposar d’un suport per emmagatzemar dades de joc. Evidentment, els primers sempre marquen les bases a seguir i els que venen darrere les milloren, però en un temps en què no s’estilava la idea, la gent d’SNK van ser els primers a crear una Memory Card.

La idea original d’SNK era poder transferir dades de les màquines recreatives (MVS's) als ordinadors dels seus enginyers, i així contrastar aquelles dades i elaborar-ne estadístiques.

Ara bé, aquestes targetes de memòria eren compatibles també amb les AES, cosa que permetia als afortunats posseïdors d’una AES (en aquells moments) connectar la seva Memory Card en algunes recreatives i continuar les partides des de casa...

Aquesta Memory Card és en format targeta PC-MCIA de 68 pins (targetes molt de moda aleshores) i té una pila de liti interna encarregada de guardar les dades. Aquesta pila té una autonomia d’uns 8 o 9 anys, encara que això depèn molt de l’ús i les dades guardades.

Lògicament, en esgotar-se la pila perdem totes les dades...

Hi van haver bàsicament dos models de Memory Card: l’oficial d’SNK de 2 Kb, i unes de no oficials de 64 Kb.

Les Memory Cards s’estructuren en blocs: les oficials tenen uns 15 blocs, mentre que les no oficials poden arribar fins als 150. Cada bloc no equival a una partida o a un joc, ja que això depèn de la quantitat de dades emmagatzemades per a cada joc. Així doncs, un joc de la primera fornada pot ocupar un o dos blocs, mentre que un dels més moderns se’t pot menjar de 10 a 15 de cop.

A més de la capacitat, les targetes no oficials treuen avantatge en d’altres aspectes.

A les Memory Card originals, per canviar la pila, hem d’esquarterar literalment la targeta ja que no hi ha cargols de subjecció, i això representa una feina una mica complicada. Les no oficials, en canvi, tenen una petita tapa que ens permet accedir fàcilment a ella.

Per a més INRI, aquestes últimes tenen uns 20 segons d’auto memòria, per la qual cosa amb un canvi ràpid de pila no es perden les dades.

Els jocs de NEO GEO guarden les dades d’una manera una mica especial. La major part d’ells només guarden els avenços, és a dir, fins on arribem en acabar els continues, mentre que uns pocs guarden els rècords i puntuacions més altes.

A més a més, aquestes dades se solen gravar en la mateixa posició de la targeta, per la qual cosa si volem guardar una segona vegada, ens guardarà damunt de l’anterior. Alguns jocs, pocs, guarden en blocs diferents.

Una altra curiositat és que alguns jocs guarden tenint en compte el nivell de dificultat, per la qual cosa si comencem a jugar amb un altre nivell diferent, no ens donaran opció a restaurar...

En fi, un desgavell considerable... I és que en alguna cosa s’havia de notar que van ser els primers. Fins i tot van sortir jocs que no acceptaven l’opció de gravar, ja que eren anteriors a l’aparició de la Memory Card.

Memory Card oficial (japonesa)

Gestionar una Memory Card de NEO GEO no és que sigui molt complicat, però la cosa se’ns complica si tenim els menús en japonès... A mi les opcions de guardat m’apareixen en japonès, ja sigui perquè tinc la consola configurada com a japonesa (Bios) o perquè ho és la pròpia tarja.

Sigui com sigui, alguna vegada l’he esborrat accidentalment, i no és una cosa que et posi de molt bon humor... Pel que a continuació us passaré a detallar la seva gestió.

Gestionar una Memory Card en japonès

Per accedir al menú principal de la Memory Card hem d’encendre la consola amb els quatre botons del comandament 1 premuts.

El primer que veurem és el menú principal:

Com podeu veure, al cantó esquerre hi ha números, pel que ens regirem amb ells. 

1 – Formatar Memory Card

Si premem A, ens carreguem les dades; si premem B sortim al menú principal. 

2 – Explorador senzill de la Memory Card

Prement B sortim una altra vegada al menú principal. 

3 - Explorador avançat de la Memory Card

Si premem A sobre el joc seleccionat accedirem a un submenú amb informació sobre la partida desada. Si premem B retrocedirem de menú fins a tornar al principal.

4 - Esborrar partides independents

No disposo de la foto d’aquest sub-menú, però col·locant-nos damunt del joc que vulguem i prement el botó A, esborrarem les dades; si premem el botó B tornarem al menú principal.

5 - Nomenar Memory Card

Una frikada made in SNK: posar-li nom a la targeta... Com veureu, per defecte us surten els caràcters japonesos, però si aneu al símbol marcat en vermell que es veu a la foto (a baix a la dreta) us apareixerà l’alfabet occidental.

6 - Sortir del menú Memory i tornar al joc

CURIOSITATS VÀRIES

- Mai hem de gestionar la Memory Card des del menú de la BIOS (en cas de tenir la BIOS modificada) ja que se’ns formataria la memòria. El millor per gestionar els paràmetres de la BIOS és desconnectar la Memory.

- El Riding Hero no és compatible amb les Memory cards no oficials; en cas de gravar partida formataríem el mateix.

- El King of Fighters 2000 i el King of Fighters 2001 graven la partida en el mateix lloc de la tarja, per la qual cosa gravar una partida amb un d’ells vol dir sobre escriure la de l’altre.

- El Metal Slug 3, 4 i 5 graven partida com a Metal Slug V3, per la qual cosa se sobre escriuen entre ells.

- Només dos jocs d’AES guarden els High Score: Over Top i Zintrik.

- Alguns jocs, encara que siguin europeus, guarden la partida amb el nom japonès: Fatal Fury 3, Spin Master, Last Blade...