MULTIGAMES EN AES?

Fa ja un temps, fent una ullada al fòrum de la web, em vaig quedar totalment bocabadat.

I és que els humans som uns éssers del tot peculiars: quan ens agrada una cosa, la desitgem, l’estimem, la idolatrem i, seguidament, ens la carreguem...

Fa uns dies, vaig veure una pel·lícula que, tot i no tractar-se d’una gran producció, tenia un argument fascinant. Centenars de naus alienígenes descendien de l’espai per a emportar-se mostres de formes de vida del nostre benvolgut planeta Terra.

Quan els humans ho descobreixen, aterrits, els responem amb tot el seu arsenal militar (procediment totalment lògic = atacar abans de preguntar).

Després de la inevitable guerra se’ns revela l’única veritat: aquests alienígenes no volien danyar a la Terra, ans al contrari, el que estaven fent era salvar totes les formes de vida d’un planeta en perill d’extinció per culpa d’un virus terminal. Aquest virus, amics meus, no era un altre que la raça humana i el seu afany per destruir tot allò que els envolta.

Aquesta introducció, a to d’anècdota, no reflecteix en absolut la gravetat del tema que tocaré a continuació, però em va venir al cap després de llegir la notícia.

Companys: el tema en qüestió no és un altre que el de l’aparició del primer “multijoc” per a la consola NEO GEO AES.

Val a dir que ja fa temps que existeixen adaptadors de jocs MVS a AES, conversions (mitjançant canvi de ROMS i EP-ROMS) de jocs ARCADE a la consola domèstica, i fins i tot programacions de zero per a aquesta consola… I ara, recentment, ha aparegut l’última atrocitat: el primer 161 en 1 per a la bèstia negra!

Sí, ja sé que tampoc és un fet tan greu, i que molts de vosaltres simplement ho considerareu una opció més, però no ens enganyem, aquest és l’inici d’un camí perillós i, davant d’ell, un dubte rosega la meva ment:

FA FALTA AIXÒ EN UN SISTEMA COM AES?

La NEO GEO AES d’SNK és el Ferrari de les consoles. Una potent màquina, súper elitista, que durant molt de temps ha estat fora de l’abast de molts de nosaltres. Això, al costat de la innegable qualitat de molts dels seus títols, l’ha convertit en un objecte altament desitjat i idolatrat.

Passats molts anys i, gràcies a les vendes massives per Internet i a la seva importació, la consola va veure rebaixat (considerablement) el seu preu fins a situar-se a l’abast de la majoria dels mortals.

Era, i continua sent, un honor poder posseir una consola NEO GEO AES en una col·lecció, igual que era (i continua sent) una cosa màgica l’adquisició d’algun dels seus jocs.

No fa falta gastar-se els 4000 euros per un Metal Slug per a descobrir la felicitat que atorga el fet de comprar, rebre i obrir un MEGA cartutx d’AES.

La seva enorme caixa, el seu curiós i alhora antiquat manual, el descomunal cartutx de doble connector, aquell olor peculiar del conjunt... Unes sensacions que es poden apreciar perfectament amb l’adquisició d’un Samurai Shodown o d’un King of Fighters 95.

Evidentment, l’adquisició d’un joc car i l’esforç que això comporta, li donen un valor afegit al producte que fa que, a part de tot el comentat anteriorment, se li sumi un valor que podríem denominar com a sentimentalisme econòmic.

El joc d’AES més car que posseeixo és el Metal Slug 3 (que va rondar els 300 euros) i, creieu-me que aquest factor, en contra del que podria pensar molta gent, no em serveix en absolut per a fatxendejar sobre aquest tema, sinó per a considerar aquest joc una de les meves joies més preuades i donar-li un valor sentimental afegit.

El record del que em va costar estalviar aquests diners: un somni que es va gestar, va agafar força i, finalment, es va materialitzar... Aquella llarga espera al fet que arribés, aquella excitació en obrir el paquet i, en definitiva, aquell record inesborrable de felicitat en sostenir-lo a les meves mans.

No obstant això, torno a recalcar que no fa falta pagar 300 euros per a tenir aquesta sensació, ja que col·leccionar AES i adquirir un joc (valgui el que valgui) ja és motiu d’orgull suficient.

Mai em cansaré de dir que el joc que més gaudeixo de la meva col·lecció és el Trash Rally, un joc que quan el vaig comprar no passava dels 50 euros...

Tornant al tema del “multijoc”, per més que ho intenti, no entenc el perquè d’aquestes falsedats en AES. Si us plau, siguem assenyats i no tirem per terra tota la màgia i misticisme que envolta la consola d’SNK.

Imagineu que l’AES és l’últim reducte verge de l’ecosistema de les consoles: què guanyem humiliant-la d’aquesta manera?

Per col·leccionar milers de ROMS ja tenim els PCs i els seus centenars d’emuladors existents. Per a reduir costos i “multijocs”* ja tenim el sistema MVS, que sense mancar-hi el respecte, va néixer concebut a un segon pla... I si encara volem reduir més els costos, encara ens queda el sistema CD

COMPTE! En aquests cartutxos “multijocs” solen haver-hi jocs repetits, amb diferent nom, o bootlegs de dubtosa qualitat...

Ja sé que el meu caràcter romàntic xoca frontalment amb moltes de les vostres opinions, però és que la NEO GEO AES és l’últim gran mite que ens queda als amants del retro i crec que, amb la programació lliure i la càrrega de “multirom’s” correm el perill de carregar-nos la seva màgia.

No defenso els preus inflats del sistema per culpa d’un col·leccionisme abusiu, ja que sempre defensaré que cadascú ha de pagar per un producte el que cregui oportú, però també és cert que aquesta recent aparició i la porta que ha obert em preocupa bastant.

Si seguim per aquest camí, no m’estranyaria gens que baixessin els marcianets i, qualsevol nit, mentre dormim, s’emportin tot el que estimem...