NASCUDA DIFERENT

En una època en la qual les consoles i els videojocs eren considerades joguines infantils, va néixer una consola amb ganes de trencar motlles.

La NEO GEO, gràcies al seu potent maquinari i a un preu totalment inaccessible, es va convertir ràpidament en una cosa diferent. Un sistema d’entreteniment fora del comú, una consola adulta que, en certa manera, va eludir la censura dels 90.

Si bé en comercialitzar-se a Europa va ser-li imposada alguna retallada (filtre de sang), els seus índexs de violència van quedar totalment impunes.

Jo no estic per valorar si la seva violència era excessiva o no, però el cert és que diferia molt del que més tard vam poder veure amb jocs com ara el Mortal Kombat (per citar un exemple), per la qual cosa, amb aquest document només aspiro a crear reflexió sobre les intencions reals d’aquesta consola.

La principal causa per la que va ser titllada de violenta va ser el seu catàleg de jocs, ja que la immensa majoria d’ells eren de lluita o de guerra i això, innegablement, crea una estètica.

Un detall que reflecteix perfectament el seu esperit és el logotip triat a Amèrica: mentre que al Japó es conformaven amb un logo del tot inofensiu, els yankees van optar per un que parlava per si mateix...

Un gos de raça violenta en actitud poc afectuosa...

A més, per si aquest petit detall no fos prou convincent, me n’he adonat, després de trastejar manuals per a la web, que el seu contingut gràfic tampoc era apte per a tots els públics.

A part dels manuals i caràtules, és en els jocs, com és lògic, on es plasmen clars indicis de violència. Encara que ara no sapiguem apreciar-ho, a causa de la qualitat del detall dels jocs actuals, en el seu moment algun dels jocs de NEO GEO resultaven francament impactants (tot i el seu toc a dibuix 2D).

Per tot aquell que no sàpiga el que és el “filtre de sang” (si és que encara queda algú), us explicaré que aquest filtre va ser una mesura de censura que es va imposar a Europa amb les AES PAL.

En les consoles NTSC, els talls, cops i d’altres contusions entre els lluitadors donaven lloc a dolls (literalment parlant) de sang. En les consoles PAL es va optar per canviar el color d’aquest líquid pel blanc o el verd... així de simple, així de tronat i així de lleig a l’hora de jugar.

Pot ser que us sembli un petit detall, però a l’hora de jugar a una consola NTSC, te n’adones de com n’és d’important el color... A la fotografia anterior, sembla que estiguem tallant a un alien...  

Una vegada comentat en què consisteix aquest “filtre” em centraré en la violència en els jocs.

Com us he comentat anteriorment, en la majoria de jocs la violència es limita a esquitxades de sang, més o menys abundants, però a la saga Samurai Shodown la cosa s’accentua, amb quantitats ingents d’hemoglobina.

Un efecte d’allò més normal, perquè estem davant d’un joc de samurais, i de tots és sabut que el folklore japonès es nodreix d’això. Banys de sang, extremitats volant... Sort que el 2D ho dissimulava, que sinó... 

D’altra banda, un altre detall que demostra que la consola estava pensada per a un públic adult és present en la saga Art of Fighting: a les lluitadores dones els podíem destrossar la brusa d’un cop fort… No es veia res més que la seva roba interior, però era una altra mostra que la NEO GEO era una consola més picarona que altres... Hem de tenir present que eren altres temps, i això ja es podia considerar bastant pujat de to...

Una altra saga emblemàtica de la consola de SNK és, sens dubte, Metal Slug. Un joc d’acció (trepidant) amb tocs d’humor negre una mica passats de rosca. Si bé és cert que formen part de l’essència del joc, alguns dels seus patrons són realment forts.

Per fortuna, en ser com era la consola, la censura el va passar per alt, titllant-lo de mer paradoxisme bèl·lic, però la veritat és que mai se m’hauria passat pel cap (abans del citat anteriorment Mortal Kombat) veure animacions així en una Megadrive...

I fins aquí la meva inofensiva reflexió. Tampoc és que el tema doni per a molt més, però m’ha semblat encertat exposar que la NEO GEO ja va néixer per a ser diferent.

No és que fos exageradament violenta, com algunes associacions van predicar en el seu moment, sinó que anava destinada a un públic majoritàriament adult.

Avui dia, aquest document pot fer riure els més joves, ja que en qualsevol sistema actual existeixen jocs cent vegades més violents i explícits. Però si som capaços de teletransportar-nos en el temps, entendrem el que va representar la NEO GEO en el seu moment: un sistema de videojocs arriscat i valent que, sota el paraigua de provenir directament del terreny Arcade, va evitar en certa manera l’absurda censura dels ‘90.