La NEO GEO està de moda! Ningú pot negar-me que és el sistema entre els sistemes. No és el millor que ha existit ni de lluny, però des de fa molt de temps ha anat alimentant una imatge mítica que l’ha convertit en el sistema de videojocs domèstic més car i cobejat de quants existeixen.

Tot és car amb la NEO GEO i qui digui el contrari menteix.

Evidentment, no tots els jocs superen els 300 Euros, però sí que una immensa majoria del seu catàleg depassa els 100 Euros, per la qual cosa fer-se amb una col·lecció mig decent costa molts diners.

Especulació, competència, ànsies de posseir, gent que ven a la desesperada, gent que troba gangues, gent que pateix estafes... D’uns anys cap aquí s’estan produint un munt d’activitats controvertides que estan creant un clima que no afavoreix, en absolut, al col·leccionisme d’un sistema amb el qual tots somiem.

Amb el miratge d’un EURO fort (com vam tenir fa uns anys) semblava que NEO GEO ja no era tan inassolible com abans. La importació del Japó sortia molt rendible i fins i tot a USA es podien trobar gangues... Sense cap mena de dubte estàvem a la cresta de l’onada.

Però avui dia, per desgràcia, la crisi ens ha tornat a posar a la cua, i si bé és cert que encara es troben gangues (o més ben dit, gent que ha de vendre al preu que sigui), tot torna a costar molts diners.

I com que tots volem posseir a baix cost, això ha obert la porta als falsificadors i especuladors.

Els últims anys, la companyia encarregada de gestionar els drets de NEO GEO, Playmore, ens han intentat colar un parell d’invents amb l’etiqueta d’Exclusive que no valen ni la meitat del que prometen. Paral·lelament, en el terreny del col·leccionisme s’estan duent a terme activitats del tot il·lícites: es venen conversions com a originals o es venen jocs originals a mig fer (cartutxos originals amb arts i manual reproduïts).

Totes aquestes pràctiques han derivat en un autèntic pànic a comprar jocs, i més si són cars. Molts són els compradors (i els entenc perfectament) que el primer que fan en rebre un joc de NEO GEO és obrir el cartutx per assegurar que no han estat víctimes d’una estafa...

Però és clar, no tots hi tenim traça, pel que molts d’aquests cartutxos queden desgraciats per tota la vida... penseu que un ratlla o marca a l’etiqueta no marxa simplement aplicant-hi una mica d’alcohol.

És tal el pànic actual i el risc a estafa real, que ni dels jocs provinents del Japó ens en podem refiar.

Temps enrere, a la NeooldStore (el meu projecte conjunt amb en Walter, un dels més entesos en NEO GEO d’Europa), vam vendre un Blazing Star JAP. Penseu que per a assegurar-nos de que nos fos fals, vam haver d’aplicar-nos al màxim, ja que alguns venedors japonesos estaven començant a vendre conversions. A mi me l’haurien colat, i a molts de vosaltres segurament també, perquè fins i tot el tacte del paper era igual.

Sempre hi ha hagut, hi ha i hi haurà venedors seriosos, però per cadascun d’ells n’hi haurà quatre de fraudulents i, desgraciadament, davant la por tots estem en el mateix sac.

Ahir mateix, tractant una venda, el comprador em va preguntar: “...he vist que també veneu jocs d’AES. M'interessaria molt el Metal Slug 2. Com puc estar-ne segur que és original..?”

Em vaig quedar a quadres, i en primera instància no vaig saber què respondre. Com que si és original? És clar que és original, sinó ho etiquetaríem com a conversió..!

Una cosa tan lògica està començant a crear dubtes, i tot degut a la mala praxis d’aquells que volen estafar a qui vol ser estafat.

Si jo vull comprar un Metal Slug 2 a 200 Euros només tinc dues opcions reals: o trobo algú a qui amb això li vagi la hipoteca (espero que no) o m’exposo a que m’estiguin venent una conversió.

No hi ha una fórmula exacta per detectar una estafa però, si us plau, sapiguem què comprem i no vulguem tenir-ho tot en un dia. Compareu webs, compareu preus i tracteu amb venedors de confiança, perquè això corre el risc de convertir-se en Sodoma i Gomorra...

La pirateria sempre apareix amb l’excés de demanda d’un producte.

Hi ha un número “X” de productes disponibles i hi ha un número “Y” de compradors interessats. Quan el valor “Y” augmenta, el preu d’“X” puja. Evidentment, com que la venda d’ “X” genera molts diners apareix, ràpidament, el factor “X2”.

“X2” és el producte còpia, que devalua els preus i alhora, confon “Y”... Com a resultat de l’equació sorgeix el CAOS.

També hem de saber separar el gra de la palla, i entendre que no tot producte on hi hagi una EPROM és una còpia, ja que durant molts anys els productes NEO GEO ROM, sobretot en MVS, es reparaven de manera oficial amb aquestes memòries.

No sé què més dir-vos, amics. Tots portem anys en això dels videojocs i hem viscut molts canvis, per la qual cosa hem d’entendre que, així com 2 més 2 són 4, col·leccionar NEO GEO és car.

Només acabarem amb les estafes quan siguem conscients de fins on podem arribar i comprant a venedors seriosos; venedors amb ètica que pengin l’etiqueta de conversió a tot aquell producte que NO sigui ORIGINAL.