DISC DUR & BIOS DREAMCAST

Ja se n’ha parlat molt de la programació lliure per a Dreamcast: una opció molt viable per afegir opcions i jocs a un sistema que, per desgràcia, va morir prematurament.

Però amb ben bé vint anys a la seva esquena, la màquina de SEGA no deixarà mai de sorprendre’ns...

A continuació us detallaré dos exercicis molt interessants: canviar la BIOS a la consola i jugar amb ella mitjançant el disc dur, gràcies a un grup de programació rus anomenat SWAT (creadors de múltiples utilitats i pegats informàtics) que ha desenvolupat un firmware alternatiu per a la consola, permetent així fer bogeries com ara jugar des del disc dur, gravar jocs des del lector, etc.

Ho explicaré de la manera més lleugera possible, ja que a priori pot semblar una mica complicat. Ambdues modificacions estan a l’altura de qualsevol que tingui uns mínims coneixements d’electrònica i soldadura; ara bé, com sempre advertim des de Briconsola, heu de ser conscients de les vostres possibilitats. 

El primer que farem serà parlar de Dreamshell.

Dreamshell és un complet sistema operatiu creat per la gent de SWAT que pot ser llançat per la consola com a joc o inserit en una BIOS perquè arrenqui directament. De fet, però, això no és del tot cert, ja que si optem per ficar-lo a la BIOS ens faran falta alguns fitxers que haurem de tenir en un emmagatzematge extern (SD o disc dur).

Resumint, i per no fer-ho gaire complicat de bon principi, us penjo la imatge del Dreamshell complet en format «CDI» (discjuggler), perquè pugueu gravar-lo i provar-lo a les vostres Dreamcast. 

Com veureu, no és més que un CD d’aplicacions que per si mateix tampoc serveix de gaire.

Quan el Dreamshell esdevé realment interessant és quan l’unim al MOD de disc dur o SD.

No sé si ho sabeu, però hi ha hagut diversos MODS per afegir un port de targeta SD o USB a la consola i així fer funcionar els jocs des de la mateixa; no obstant això, ara ja és possible connectar-li un disc dur i, sincerament, crec que és la millor opció.

Però deixarem la modificació de la BIOS per al final (ja que és totalemt opcional, doncs amb el CD de Dreamshell ja ens funcionarà) i començarem per cablejar un cable IDE a la consola per poder connectar un disc dur.

Existeixen adaptadors que simplifiquen molt la feina, però soldar aquest cable IDE a la placa mare tampoc és que sigui una feina desmesurada, i a més la inversió és mínima.

Material necessari:

-Un cable IDE de 40 fils.

-Tres cables i, o bé un connector MOLEX, o bé un cable d’alimentació d’una font de PC vella.

-Soldador i estany.

-Un cristall de quars de 33.8688 MHz (opcional).

Per començar la modificació, haurem de desmuntar la consola completament i accedir a la placa mare per la seva part inferior.

A continuació us adjunto un parell d’esquemes on veureu com s’ha de connectar un IDE; preneu com a referència el cable marcat amb una línia (és el número 1). 

Soldarem tots els cables al connector del GD-ROM (part inferior).

El cristall de quars és per poder treure la unitat de GD-ROM de la consola, ja que si intentem arrencar la consola sense ell, portarà problemes.

No sé molt bé com es connecta ja que no he trobat molta informació al respecte, però pel que he llegit, ha d’intercalar-se al pin B-23 del connector de la lectora.

NOTA: el cable Nº39 de l’IDE és el correponent al LED d’accés de dades (negatiu), pel que si hi connectem un LED a positiu de 3’3V (mitjançant resistència de 100 Ohms), podrem veure quan el disc dur està treballant.

Un cop tinguem soldat el cable IDE, que pot fer pam i mig de longitud, ja podrem treure’l de la consola per on ens sembli millor (un bon lloc és el buit del mòdem). 

Si optem per aquest buit, seria convenient dessoldar el connector original per gaudir així de més espai, simplement escalfant-lo amb la pistola d’aire calent perquè ens surti fàcilment.

Quan tinguem la modificació a punt, connectarem l’alimentació del disc dur.

A Internet es diu que hem de connectar una font auxiliar, però jo he fet la prova des de la pròpia consola i va de luxe, pel que podem agafar el corrent de la font d’alimentació de la màquina per estalviar-nos complicacions.

Fet això, ja estem en disposició de preparar el disc dur a fi que la consola ens el reconegui, mitjançant el PC.

El disc dur ha de ser IDE i ha d’estar formatejat a FAT32. Com que els Windows actuals no volen formatar a FAT32 discs majors de 20 Gb, una utilitat més que recomanada és el FAT32 Formater. 

Amb aquesta aplicació directa (que no requereix d’instal·lació) ja podrem formatar qualsevol disc dur a FAT32.

Amb el disc dur formatat a FAT32 i els jumpers en la posició d’esclau (Slave), ja podrem insertar a la seva arrel la carpeta DS que us podeu descarregar a continuació, tal qual. 

Aquesta carpeta és el contingut sencer del Dreamshell, pel que tant si carregueu el programa des del GD-ROM com si ho feu des de la BIOS, un cop engegat ja passarà a llegir del disc dur.

Amb això ja accedirem al disc dur i a totes les opcions de Dreamshell. Per fer funcionar els jocs, haurem de ficar les ISOS a l’arrel del disc dur i buscar-les amb l’aplicació ISO Loador.

Ara bé, aquí és on m’he trobat l’únic problema gros d’aquest invent, ja que segons es diu per internet, Dreamshell reconeix diversos tipus d’imatges: GDI, CDI, ISO, BIN... si bé m’he trobat jocs que no funcionen bé.

Els SWAT ens faciliten una eina anomenada ISOMAKER que, en teoria, prepara les ISOS (en format GDI) perquè funcionin, i si bé això és cert, no tots els jocs que descarreguem estan en «pur GDI», de manera que ens puguin funcionar...

De tota manera, no us capfiqueu massa amb això; us recomano que us descarregueu els jocs de la web IsoZone/Dreamcast (tant en format ISO com GDI) i que aneu assajant quin us funciona i quin no. Una altra web més que recomanable és la de CoolRom.

Creieu-me que no té cap mena de lògica, ja que potser una funcionarà, però una altra aparentment igual no.

Aquesta és la part lletja de l’assumpte, però els que funcionen, ho fan al 100%. 

Actualment tinc instal·lats una vintena de jocs al disc dur i funcionen perfectament, però en canvi, no sé dir-vos un mètode infalible pel qual totes les Roms funcionin, o un «site» on totes les ISOS funcionin bé, doncs jo n’he provat més de cinquanta i només m’en funcionen uns vint.

- Llista de jocs testats (trets de ISOZONE):

Suposo que en cas de tenir el lector GD-ROM en condicions, fent servir l’opció GD RIPPER del propi Dreamshell i usant el disc dur com a ubicació final (cosa que és possible), ens crearà ISOS perfectes dels jocs que tinguem, i funcionaran totes. D’aquesta manera podríem baixar-nos l’ISO en format CDI, gravar-la amb Discjuggler i «ripejar-la» al disc dur des de la pròpia consola. 

Us adjunto a continuació l’ISO Maker de SWAT per si el voleu fer servir; dins hi trobareu un petit tutorial de com utilitzar-lo (en anglès): 

NOTA: Podem trobar fàcilment, a Ebay o portals similars, conversors IDE-SATA per poder utilitzar discs durs dels moderns. Tot i això, penseu que han d’estar formatats en FAT 32.

Aquí us presentaré un tutorial de com instal·lar una segona BIOS a la consola i poder, així, escollir entre el firmware d’origen i el Dreamshell. És una modificació un pèl més complexa que l’anterior, però és molt útil per consoles que tinguin la lent espatllada o sense lector.

Material necessari:

- 1 x memòria MX29LV160TMC-90 o compatible.

- 1 x micro interruptor de dues potes i tres posicions.

- 2 x resistències de 10K.

- Cable ben fi.

- Soldador i estany.

Aquesta modificació es fa a la BIOS de la consola, pel que haurem de desmuntar la màquina completament i localitzar la BIOS original.

Quan ja la tenim localitzada li aixequem la pota número 12, amb molt de compte de no trencar-la, escalfant-la amb el soldador per la seva base, i estirant després amb una agulla o similar.

Seguidament prepararem la memòria MX de la següent manera:

-Primer n’hi aplanarem les potes tant com puguem; MOLT de compte de no trencar-ne cap. Podem usar uns alicates de punta o quelcom que se li assembli.

-Una vegada tenim les potes tan rectes com sigui possible, les doblegarem en angle de 90º perquè, si la posem a sobre de l’original, ben bé no es toquin. 

-MOLT IMPORTANT: les potes número 1, 12 i 40 d’aquesta nova memòria MX no les hem de doblegar en angle, ja que han de quedar separades de la BIOS original.

Ara quan ja tinguem una BIOS sobre l’altra podem començar a soldar, entre sí, les potes que es toquen. MOLT de tacte amb això! La pasta flux ens pot ajudar.

He creat un esquema pla bastant gràfic de com han d’anar les resistències i l’interruptor. Penseu en tot moment que tenim les BIOS unides entre sí.

A continuació us adjunto unes quantes fotografies de la modificació, amb la corresponent explicació: 

1- Preparar les BIOS i soldar-les entre sí, respectant les potes aixecades (la número 12 de la BIOS original, i les número 1, 12 i 40 de la BIOS nova).

2- Cablejar la resta de punts (segons l’esquema anterior) i portar els tres cables restants a l’interruptor (D501 al centre).

Un cop ho tinguem tot muntat*, veurem que en una posició de l’interruptor la Dreamcast ens arrenca en mode normal, però que en l’altra no se’ns posa en marxa; això passa perquè la nova BIOS encara no té dades. Per introduir-li el nou firmware utilitzarem el disc Dreamshell (en la posició de firmware original perquè la consola ens arrenqui), i un cop hi estiguem dins, canviarem la posició de l’interruptor.

Òbviament, si la nostra consola té la lent espatllada, haurem de manllevar un lector al moment de carregar el Dreamshell.

*NOTA: quan tinguem tot cablejat i vulguem tornar a posar la xapa dissipadora de la placa mare, és d’extrema importància col·locar una mica de cartró doblegat, cinta aïllant o similar sobre la nova BIOS perquè les soldadures no ens facin contacte amb el metall. 

Seguidament, seleccionarem l’opció BIOS Flasher:

Ara ja podrem escollir l’arxiu a escriure i prémer OK. Les opcions marcades amb la fletxa vermella són les més recomanades per «flashejar» BIOS:

NOTA: si volem utilitzar una consola sense lector i usar, per exemple, un disc dur, haurem de preparar la consola (amb el MOD mostrat anteriorment) i ficar la carpeta DS (vista en aquest mateix reportatge) dins de l’arrel del disc dur.

Allà dins, al menú de BIOS Flasher, hi ha un arxiu més específic perquè la consola arrenqui sense GD-ROM.

boot_loader_unlock_G1_IGR_dbs_nogdrom

A més a més, recordeu que haurem d’afegir un cristall de quars a la consola (també comentat per aquí dalt).

I res més, fins aquí la modificació!

Amb això ja podem arrencar la consola de dues maneres: en mode normal i en mode Dreamshell.

CONTINUAR LLEGINT