La part més lletja d’una GP2X (model F-200B) és la creueta direccional, perquè tot i ser acceptable per a molts dels jocs, resulta molt incòmoda amb els de lluita.
A continuació doncs, us presentarem una modificació que, tot i la seva relativa dificultat, és molt recomanable per a tots aquells que vulguin aconseguir un control més que decent.
La GP2X té una creueta de vuit direccions en la qual les diagonals tenen funcionalitat, i és aquí on radica l’error en la seva construcció.
La forma dels seus botons és totalment incorrecta per un ús satisfactori, ja que la seva part punxeguda fa que en passar-hi els dits per sobre, amb la simple intenció de llençar un «hadouken», quedin frenats en passar d’una peça a l’altra, fracassant així en l’intent...
La solució que us proposem després d’assajar diverses opcions, és la de sobreposar una peça superior de manera que la seva resposta s’aproximi tant com sigui possible a un control analògic.
Per Internet he pogut veure gent que ha canviat la creueta per una de Super Nintendo, però crec que aquesta opció es queda a mitges tintes, ja que segueix sent una creueta normal.
Com haureu pogut deduir de la fotografia de la capçalera, he acabat optant per adaptar-hi un barret direccional d’un comandament de Neo Geo CD, però també podríeu fer servir qualsevol caputxó d’un comandament analògic (DC, PS2,...).
Per començar la modificació, haurem de desmuntar la consola, li donarem la volta, i n’hi traurem la targeta SD i les piles.
A continuació en traurem els quatre cargols que fixen les carcasses i ja podrem separar la carcassa posterior, estirant-la amb compte.
Ara, traurem els gallets i el seu contorn de plàstic (l’embellidor que envolta la consola).
La manera ideal de treure aquest contorn és obrint-lo pels seus laterals; així doncs, l’agafarem per ambdós cantons, just per sota dels gallets, i l’obrirem una mica estirant cap a fora i cap avall.
No tingueu por, si no us passeu d’obertura lateral no es trencarà; només ho hem d’obrir perquè se’ns alliberin els ports d’USB, corrent i l’interruptor POWER.
Un cop haurem retirat aquest plàstic, desendollarem els altaveus i, amb compte, separarem la placa electrònica de la carcassa davantera, que va insertada en dos pivots superiors.
Un cop separada la plaqueta la portarem cap avall i, sense donar estrebades, en traurem els connectors plans de la pantalla. Per a això, haurem d’alliberar el connector gran (el pla), mentre que el més petit ja està alliberat de per si.
Amb tot separat, ens centrarem en la carcassa davantera i veurem on hi hem d’actuar.
Aquí anirem amb traça, ja que haurem d’idear un mètode de fixació per al «barret» superior. Jo he optat per fer un forat (sobretot, ben centrat) just enmig de la creueta.
Després hi he ficat un cargol que actuï d’eix, i una rosca al «barret» de la NEO GEO.
Aquí podeu veure l’abans i després de la modificació a la zona de la creueta:
Si ho feu com jo, haureu de tallar el petit sortint que tenen les peces de la creueta original per a què no ens destorbi i, a més a més, una miqueta de la part central, de manera que el cargol quedi lliure i no es pugui bloquejar amb res.
Com el meu «barret» direccional (recordem, de Neo Geo CD) porta una osca quadrada, he optat per llimar una mica una rosca petita i embutir-la dins del quadrat.
Els que no vulgueu tanta feina o si el vostre caputxó no us ho permet, podeu ficar Nural 23 o alguna pega forta al forat i, d’aquesta manera, al eixugar-se, el cargol ens quedarà fixat.
Ara ja tenim una part molt important de l’invent feta, i només ens quedarà llimar una miqueta les peces originals, si fes falta, i adaptar el conjunt.
Hem d’intentar obtenir un tacte dolç, pel que no podem deixar el caputxó ni molt ajustat, ni molt lleuger. Ha de balancejar una miqueta per poder tenir el joc que li demanem, per tant no podem fixar-lo massa fort, ja que veuríem que no podem girar-lo com si es tractés d’un d’analògic. Tranquils, però, que amb les primeres proves ja veureu per on van els trets.
Un truc ben útil en cas que, una vegada muntat, els comandaments responguin més durs del que seria desitjable i per tant haguem de fer molta força per commutar una ordre, és ficar-hi una mica de gruix (com ara cinta adhesiva de paper) entre la goma de la ventosa i el plàstic de la creueta. D’aquesta manera farem que sigui més sensible i amb menys força contactin abans.
Per testar el resultat, res millor que el menú de test (T-Mode) de la pròpia consola. Allà hi veurem clarament si anem pel bon camí o no.
En fi, aquí teniu aquest mètode de millora de la creueta de la GP2X (F-200B), un mètode que requereix de paciència i traça per aconseguir un tacte sublim. Jo m’hi he estat un parell d’hores a fi d’ajustar-ho tot, doncs s’ha de recordar que per poder fer les proves hem d’anar muntant i desmuntant la consola una i altra vegada.
IMPORTANT: per evitar embolics fent les proves, no cal muntar-la sencera, ni cal treure la placa electrònica amb els seus connectors de pantalla. Només hem de col·locar la placa al seu lloc i ficar la carcassa posterior per posar-hi les piles, res més.
També volia comentar-vos que a Internet, per a d’altres portàtils, venen una espècie de ventosa que fa la funció d’stick, pel que si no us veieu molt capaços potser seria millor provar amb aquesta opció abans de llençar-vos a la piscina.
Fotos finals de la modificació: