GAME PARK 32

 

LA GRAN DESCONEGUDA

 

La GP32 és una consola portàtil que va aparèixer a les botigues catalanes amb la intenció de competir amb les acabades d’estrenar Gameboy Advance i N-Gage de Nokia.

La consola estava fabricada a Korea per la companyia Game Park i va ser distribuïda a Catalunya per Virgin Play.

Va ser la primera consola portàtil que realment es podia considerar multimèdia, ja que a més de jugar permetia als usuaris escoltar música en MP3, visionar pel·lícules, fotos i llegir documents.

Allò realment INEXPLICABLE fou que aquesta consola va comptar amb una distribució molt mediocre per aquí, amb un catàleg de jocs oficials que no arribava ni a la desena, i una vida aproximada a les botigues d’amb prou feines un any...

Com s’entén que una consola tan equilibrada tingués un suport tan nefast?

Sincerament, no sé que dir-vos: potser va ser per interessos, per manca de suport d’un públic poc inclinat, per la competència deslleial de les grans marques...

La dura realitat és que aquesta meravella ja forma part de la història i som més aviat pocs els afortunats en conèixer-la.

 

 

El que fa que aquesta consola no caigui en l’oblit, és el suport dels seus seguidors que mantenen vives les pàgines web, programen per a ella, creen aplicacions...

Aquests programadors aficionats, i desinteressats, són els que ens permeten treure tot el suc a una consola amb infinitat de possibilitats i que els fabricants no van saber aprofitar.

A continuació us explicaré els pros i els contres d’una màquina que si no es coneix bé, és fàcil criticar-la injustament.

DESCRIPCIÓ DE LA CONSOLA

 

- Pantalla panoràmica retro il·luminada de 7 x 5’5 cm.

- Possibilitat d’apagar o encendre la il·luminació de la pantalla per estalviar piles.

- Altaveus estèreo de 1’2 W.

- Comandament direccional de 8 posicions (semi analògic).

- Gloriosa connexió d’USB.

- Alimentació mitjançant 2 piles estàndard AA d’1’5 V.

- Autonomia de les piles d’unes 5 hores.

- Entrada auxiliar d’alimentació per transformador (3V DC).

- Connexió per jugar amb cable link.

- Connexió per auriculars amb potenciòmetre de volum.

- Reduïdes dimensions totals: 14’5 cm de llarg x 8’5 cm d’alt x 3 cm de gruix (tal com ha de ser una portàtil).

 

 

El sistema d’emmagatzematge de la consola és mitjançant targetes SmartMedia de 64 Mb i 128 Mb (aquesta última és la grandària màxima admesa).

 

 

Aquestes targetes van caure en l’oblit en virtut de les SD, però encara es poden trobar i el seu preu no és desmesurat.

MANUAL PER A GESTIONAR LES SM

Juntament amb la consola, venia un programa anomenat GP32 Manager que permetia accedir a les targetes mitjançant una connexió USB.

Aquí trobareu la millor web on descarregar el programari.

 

 

Aquest programa no és més que una interfície on poder gestionar les targetes com si fossin una part més del nostre PC (com un disquet o un HD extern) i així poder-hi gravar al seu interior.

Una vegada entres al programa i formatem la targeta SM, se’ns hi crea la següent estructura:

- Game

- Gpetc

- Gpmm

- Gpsys

- Movie

- Mp3

Aquesta estructura no són més que directoris on hi podrem gravar dades.

Per a la majoria d’aplicacions només usarem el directori GPMM, que és on hem de posar-hi els emuladors, les ROMS i els programes.

NOTA: quan copiem arxius amb el GPManager els haurem de donar noms d’un màxim de quatre caràcters (lletres), perquè sinó el programa no ens els voldrà copiar.

Classificació de les aplicacions i com ficar-los en la GP32

De moment, ens oblidarem de les pel·lícules i classificarem les aplicacions en 4 apartats:

1- Programes i emuladors.

2- Aplicacions directes.

3- MP3 i fotos.

4- Mods de Bor.

PROGRAMES I EMULADORS

 

 

Per tant, una de les opcions més agradables per a la GP32 és que pot emular consoles clàssiques, com ara les Megadrive, Super Nintendo, NES, Master, PC Engine...

Quant als programes, aquests són arxius que es coneixen com a arxius fxe, és a dir, tenim el nom del programa seguit d’un punt i fxe, com per exemple:

 

- Reproductor d'MP3 = soundMP.fxe

Aquests arxius .fxe els hem de ficar directament dins del directori GPMM, per a què la consola sàpiga que són aplicacions executables directes.

En el cas dels emuladors, molts requereixen que posem les ROMS dins d’una carpeta pròpia dins de GPMM; m'explico:

Si fiquem l’emulador de Megadrive a la carpeta GPMM, hem de ficar les ROMS en una altra carpeta que s’anomeni Genesis dins del GPMM.

Normalment, quan ens descarreguem un emulador ja ens ve explicat amb un arxiu .txt (document de text) quin nom donar a la carpeta perquè l’emulador ens la trobi. També hi ha emuladors que ens mostren un petit explorador i ens deixen anar a buscar les ROMS allà on vulguem.

D’emuladors n’hi ha per a tots els gustos, però no tots funcionen bé, i l’única manera de comprovar-ho és provant-los. Dels que jo he provat us recomano els següents:

- Megadrive = DRMDV2.fxe

Compatible amb un 90% de les ROMS, funcionen al 100% tant l’àudio com el vídeo.

Les ROMS s’han d’introduir en una carpeta anomenada GENESIS dins del directori GPMM.

 

 

-Super Nintendo = OS9XGP.fxe

Aquest emulador és el millor que he trobat per a la Super Nintendo, però no és perfecte. És compatible amb gairebé un 90% de les ROMS i al 90% en gràfics, però si es connecta l’àudio flaqueja de valent... És millor jugar sense música.

 

 

Pc Engine = GPENGINE.fxe

Emulador per a Turbografx que emula gairebé un 100% de les ROMS, al 100% d’àudio i vídeo.

Aquest emulador et deixa buscar les ROMS on sigui. Jo recomano posar-les en una carpeta anomenada GPE dins del GPMM.

 

 

Sega Master System = DRMSM

Emulador amb una compatibilitat del 90% en les ROMS, i un 100% d’àudio i vídeo.

S’han de posar les ROMS en una carpeta anomenada SMS dins del GPMM.

APLICACIONS DIRECTES

Quan em refereixo a aplicacions directes, vull dir demos de jocs o jocs complets; aquests últims solen ser jocs simples d’una pantalla, com el famós SNAKE.

Aquests arxius simplement s’han de copiar dins del directori GPMM, i la consola ja els llança directament; podem trobar diversos tipus d’arxiu, però jo me n’he trobat dos, com són els ja coneguts .fxe i els .dat.

Sigui com sigui l’extensió de l’arxiu, s’ha de gravar tal qual dins del directori GPMM.

MP3 I FOTOS

Per ficar cançons i fotos a la targeta, només hem d’haver introduït anteriorment un programa reproductor al directori GPMM.

Tant les pistes d’MP3 com les fotos en format JPG les podem ficar on vulguem, ja que els principals reproductors i visors disposen d’un petit explorador que ens permet buscar els arxius allà on els tinguem. No obstant això, ja que a l’arrel principal de la targeta hi tenim un directori anomenat MP3, les cançons les podem posar aquí.

MODS DE BOR

Aquí està la mare dels ous... Si us agraden els jocs 2D i els famosos jocs de lluita de carrer, esteu d’enhorabona.

A mi em va costar una mica entendre tot l’embolic que hi ha muntat a l’entorn dels mods de bor per a GP32 i, com a molts de vosaltres, al principi em va sonar a xinès... Però tot i això, us explicaré a continuació una història que a mi no em van explicar en el seu moment:

Resulta que un dia, uns programadors que estaven molt avorrits es van posar a programar, sense permís de SEGA, un dels seus jocs més emblemàtics: Streets of Rage.

I a aquests programadors els va semblar graciós ficar dins d’un Streets of Rage els personatges de Capcom, SNK, Marvel...

El primer resultat d’aquest invent tan absurd va ser un joc anomenat Beats of Rage (d’aquí les sigles BOR).

 

 

El Beats of Rage és el mateix tros de joc que l’Streets of Rage original, però superat amb escreix en gairebé tots els sentits, sobretot en l’aspecte gràfic i en les animacions dels personatges (majoritàriament d’SNK), amb escenaris, protagonistes i enemics modificats. Una autèntica joia de la programació lliure.

Però aquí no acaba la història, ja que als creadors del BOR els va semblar que si deixaven les eines per modificar el joc a la xarxa, les possibilitats serien infinites i, així va ser...

Avui dia tenim més mods de BOR que jocs originals per a la GP32, que no són més que modificacions del Beats of Rage original.

Com que la imaginació de la gent no té límits, tampoc en tenen els MODs, doncs podem trobar ports basats en Resident Evil, Castlevania, Street Fighter, Dragon Ball, Naruto, Strider, X-Men...

També he de dir que hi ha molts d’aquests projectes que presumeixen molt però que no són mes que simples demostracions simples i inacabades. De la mateixa manera que passa amb els emuladors, no sabem de la seva qualitat fins que les provem.

Dels que jo he provat, us recomano:

 

- Beats of Rage / L'original / Complet i immillorable.

- Crisi Evil / Complet.

- Dragons of Rage / Complet, boníssim.

- Kill Ryu 1-2 / Complet.

- Hatchet Ninjaz / Complet.

- Dragon Ball / Demo, curiosa.

- Asterix / Complet, molt divertit.

- Castlevania / Complet.

- Strider 1-2 / Complet.

- Street Fighter Victory / Demo.

DIVERSES IMATGES DE MODs

(Perdoneu la qualitat de les fotos)

 

 

COM POSAR MODs DE BOR A LA GP32?

El primer que necessitem per poder jugar amb MODs a la consola, és instal·lar-hi el programa que ens llançarà l’arxiu del joc.

Aquest programa és l’arxiu BORBETA6.fxe, i l’hem de ficar tal qual al directori GPPM.

Normalment el BORBETA6 ens ve com a arxiu comprimit en .rar que, un cop descomprimit, es converteix en un arxiu .fxe i en una carpeta anomenada BORDATA.

La carpeta BORDATA no és més que la carpeta on posarem els jocs (mods) perquè el programa ens els trobi; això funciona igual que amb els emuladors i les ROMs.

L’única diferència és que dins de la carpeta BORDATA hi tenim dos arxius que han de ser-hi obligatòriament, perquè sigui reconeguda pel programa BORBETA6.

Dins de BORDATA ens trobem:

 

- BORCFG.BIN

- PAKLIST.TXT

El BORCFG.BIN no tinc ni idea del que és, però hi ha de ser perquè tot funcioni.

El PAKLIST.TXT no és més que un document de text amb el nom dels jocs que tenim ficats a la carpeta BORDATA.

Els MODs també venen comprimits en .rar, i en descomprimir-los ens apareix un arxiu .pak. Aquest arxiu és el joc en si, i perquè funcioni l’hem de ficar dins de la carpeta BORDATA, al costat dels dos arxius comentats anteriorment.

Per a què el programa ens entengui el joc, ha de coincidir el nom de l’arxiu .pak amb el nom que hi ha dins del document de text .txt.

M'explico:

Si al document de text tenim el següent...

BOR.PAK = Beats of Rage

... aleshores el nom de l’arxiu del joc ha de ser BOR.PAK.

Si volem ficar més d’un joc a la carpeta BORDATA, ho hem d’especificar al document de text.

Exemple:

Vull ficar el Kill Ryu i el Village of Rage.

Doncs haurem de tenir dins de BORDATA els arxius dels jocs amb els noms Kill.pak i Vor.pak respectivament, i al document de text hem de posar:

Kill.pak = Kill Ryu

Vor.pak = Village of Rage

NOTA: els noms dels arxius .pak els podeu canviar a la vostra manera sempre i quan tinguin tres caràcters i coincideixin amb el nom que poseu al document de text .txt.

El document de text només serveix perquè el programa sàpiga quants jocs hi tenim ficats i quins noms tenen.

Ficar MODs no és difícil si es tenen clars els passos anteriors. Si us feu un embolic i no us funciona res, no us preocupeu: ho esborreu tot i torneu a començar, segur que haureu fet alguna cosa malament.

I és que no cal ser informàtic per ficar el programari en una GP32, el que passa és que es necessita explicació, i a Internet tot es dona per descomptat. Amb aquesta explicació espero que tot hagi quedat clar.

COM INTRODUIR PEL·LÍCULES A LA GP32?

 

 

La GP32 pot reproduir pel·lícules en format DivX, però evidentment no podrem ficar una pel·lícula de 600 Mb en una targeta de 128...

El truc està en comprimir el clip de vídeo mitjançant un programa anomenat Virtual Dub, perquè ens càpiga així a la SmatMedia.

PAS 1: preparar la consola per a veure pelis.

El primer que necessitem és una targeta de 128 M, ja que no podem ficar una pel·lícula sencera en una de 64.

Jo em vaig trobar que vaig haver de canviar el microprogramari (firmware) de la consola per poder veure pel·lícules; aquest microprogramari és el sistema operatiu de la consola (com un Windows al PC).

Aleshores vaig optar pel Slubman firmware, un microprogramari que a més de permetre veure pel·lícules, ens millora el sistema operatiu de la GP32. Jo us el recomano. Per instal·lar-lo només heu de descomprimir l’arxiu i ficar-lo a la GP32 (directori arrel).

MOLT DE COMPTE a l’hora d’instal·lar el nou firmware: SOBRETOT, canvieu les piles de la consola abans de l’operació, ja que si se’ns queda sense a la meitat de l’operació morirà per sempre.

Una vegada tinguem el microprogramari canviat, hem de ficar el programa Win ups dins del directori GPMM de la targeta.

Aquest Win ups és un programa que ens permet llançar l’aplicació GP Cinema, necessària per veure les pel·lícules, doncs és el reproductor en si. També l’hem de ficar dins de GPMM.

La cosa sembla complicada, però no ho és tant:

Ara encendrem la consola i carregarem l’aplicació Win ups. Quan hi entrem, buscarem el GP cinema a través d’un explorador propi (és com obrir dos programes per fer una mateixa tasca).

Una vegada dins del GP Cinema, buscarem l’rxiu de la pel·lícula i li donarem al play.

 

Continuar llegint