NEC PC-FX

TRADUCCIÓ DE MARTÍ SEGON

La PC-FX va ser llançada per NEC al Japó el 23 de desembre de 1994. Es tracta de la primera consola de 32 Bits llançada per NEC, i és la continuació de la grandiosa PC-Engine, consola que al Japó va arribar a tenir molt d’èxit i que, durant un temps, va estar lluitant amb la Super Famicom per la supremacia de les 16 Bits.

En aquella època ja estava a la venda la 3DO de Panasonic, i començaven a sortir les 32 Bits de Sony i de Sega. NEC no va voler quedar-se enrere i va llançar la PC-FX.

La PC-FX es basava en una tecnologia obsoleta anomenada Iron-Man desenvolupada per NEC l’any 92, quan la seva PC-Engine encara estava en auge.

La decisió de NEC per dotar la seva consola d’aquesta tecnologia va ser un greu error, ja que va quedar molt enrere en prestacions respecte a les seves competidores. Això va ser el que la va condemnar, ja que les companyies programadores de software la van deixar de costat i van preferir continuar programant per a la PC-Engine, o preparant els seus futurs projectes per a les imminents 32 Bits.

La consola quedà en l’ostracisme, i encara que va sobreviure fins el 1998, sobretot gràcies als seus jocs pensats exclusivament per al mercat japonès, va passar pel mercat sense pena ni glòria, i de fet mai va sortir del Japó.

Una altra de les errades de la PC-FX va ser que no era compatible amb els jocs de la PC-Engine, tant en format Hu-Card com en Cd-Rom... Si hagués estat compatible, segur que la consola hagués gaudit de més acceptació per part del públic.

JOCS

Molt bé, la consola era de 32 Bits, però... I els seus jocs?

El catàleg de la consola està limitat, en un 95%, a jocs de tipus RPG, basats en Anime’s i Hentai molt del gust dels japonesos, i totalment impossibles de jugar per a un occidental. D’aquesta manera, igual que passa amb consoles com ara la Playdia de Bandai, la PC-FX és una consola molt friki que agradarà només als col·leccionistes o a algú que entengui japonès...

Igual que va passar amb les PC-Engine, Hudson Soft va donar suport al projecte nodrint-lo dels millors jocs del seu catàleg.

Destacaré el grandiós Battle Heat, que podreu veure en el vídeo següent: un joc súper espectacular!

Es tracta d’un joc de lluita animat, és a dir, com si fos una pel·lícula d’animació interactiva però no del tipus Dragon´s Lair (que és més d’anar prement el botonet en el moment adequat).

Tu tens total llibertat de moviments, i si li dones al botó del puny, el personatge donarà un cop de puny, mostrant-se una animació per a això, i el mateix passarà amb la resta de cops; però també pots agafar al teu adversari, burlar-te’n o fer màgies, les quals es porten a terme amb el seu respectiu moviment, tipus “Hadoken”.

Jo també en destacaria la qualitat de les animacions i dels vídeos, molt superiors a les de Saturn i Playstation.

També la superba introducció, amb una cançó que se us quedarà gravada a la memòria per sempre, i aquest look Hokuto no ken que farà les delícies dels otaku’s i els fans de la immortal sèrie de Hara / Buronson.

De la resta de jocs en destacaria el Zenki, basat en el Manga / Anime del mateix nom, i que va demostrar del que la PC-FX era capaç de fer amb les 2D.

Com a curiositat, cal dir que aquest joc és considerat com el més difícil d’aconseguir de tot el seu catàleg, i que es paguen autèntiques animalades per ell.

Destacar també la quantitat de jocs Hentai per a adults de què disposa, ja que NEC va autoritzar les companyies a desenvolupar aquest tipus de jocs, més típics dels PC. De fet, aquesta va ser la causa del cert èxit de que va gaudir la consola entre el públic nipó.

Els primers jocs venien en unes caixes molt maques (tipus VHS) més grans que les de la Megadrive. Més endavant van començar a sortir dins de les típiques caixes de CD i van perdre tota la gràcia.

ACCESSORIS

Com a curiositat cal apuntar que va sortir una versió de la PC-FX en format targeta per poder-la connectar a un PC i jugar en ell; aquí teniu una mostra de tan curiós aparell.

Dir també que la consola era compatible amb els KODAK CD, que permetia veure fotos en format JPG, i podia usar-se com a Karaoke o reproduir CD’s de música.

Quant a accessoris directes comptava també un ratolí (indispensable per a alguns jocs), una targeta Back-up d’expansió de RAM i poca cosa més. Comentar també que el pad és clavat al que té la PC-Engine Duo-RX, de sis botons.

Disposa de dues ranures d’expansió que mai es van arribar a fer servir, i per últim, destacaria el disseny de la consola, que s’assembla a una torre de PC (tot i que no és tan gran com sembla).

Us adjunto una foto al costat d’una X-BOX 360 perquè pugueu veure la seva grandària real.