ONE STATION

Una de xinesos...

Fa uns anys vaig tenir l’oportunitat de testar aquesta consola gràcies al company Dark-Kloud, que me la va enviar amb motiu d’una “kedada”. Com ja sabreu, el meu fort no són les portàtils, pel que sense cap mena de vergonya us puc dir que ni tan sols la coneixia.

La consola es va crear l’any 2006 de la mà d’una companyia xinesa suposadament anomenada One, dedicada íntegrament a l’emulació. Fins aquí la cosa prometia, i el primer que ens ve al cap és una mena de Game Park o similar, però com en tot producte xinès, presumeix més del que ofereix.

La One Station és un bon aparell electrònic que podia servir perfectament com a consola portàtil, però ells la venien així, segons la informació que figurava a la seva web:

- Reproductor d'MP3 / MP4.

- Reproductor de TV Digital.

- GPS.

- Càmera digital.

Mitjançant els pertinents cartutxos, la consola podia fer tot això...

Lamentablement, en realitat no n’hi havia per tant, però tot i desconeixent si realment podia complir amb els suculents extres com ara els MP3, GPS, TV i d’altres, aquesta consola es quedava bàsicament en una perfecta emulació del sistema 8 Bits de Nintendo.

Es deia que la One Station també era capaç d’emular jocs de 16 Bits, i de fet existia un cartutx que permetia carregar ROMS de Megadrive, mitjançant un segon cartutx amb ranura SD.

En desconec totalment la seva autenticitat, i més encara el seu funcionament real i nivell d’emulació, però després de veure que el seu fort era la NES, jo apostaria que si realment emulava algun joc de 16 Bits, aquest seria dels més simples.

No deixava de ser curiós per això, que amb tant d’extra i portant ja uns tres anys al mercat, hi hagués en aquell moment tan poca informació al respecte a Internet, i fins i tot a la seva pròpia web oficial, que avui dia ja ha desaparegut.

La consola en si em va produir bones sensacions, però la manera que tenen els xinesos de vendre i promocionar els seus productes em sembla indignant.

Entrem en els detalls:

La consola venia dins d’una caixa de cartó dur, ben realitzada i serigrafiada, cosa que ens mostrava que les seves intencions eren serioses, desmarcant-se d’una simple consola de basar.

La consola en si era bufona i molt petita, amb unes mides de 109 mm (L) x 60 mm (A) x 25.5 mm (E).

Se li va criticar el disseny, ja que és molt semblant a la Game Boy micro, però essent un producte xinès aquesta similitud bé podia ser una mera casualitat (he, he...).

Tot i que a priori dona la sensació de ser una mica de nyigui-nyogui, la veritat és que la màquina està ben construïda, i malgrat els seus materials (que no són de primera qualitat) resulta bastant robusta.

El punt fort, sense cap dubte, és la seva pantalla LCD retroil·luminada, doncs es veu d’allò més bé, tant en exteriors com en interiors, lluint uns amb gran nitidesa.

Funciona amb tres piles AAA de 1’5 V, i la seva durabilitat és d’entre 8 i 10 hores.

Els botons i comandaments estan en una bona posició que fan molt còmode jugar; a més, la resposta dels controls és ràpida i precisa.

Aquí teniu l’especificació dels botons:

El seu punt negre era l’àudio, ja que només tenia un altaveu petit i poc potent, que feia que el seu so sigui més de Tamagochi que de consola. A més, no incorporava presa d’auriculars i el seu so era en mono.

Externament, la consola portava un port de cartutx superior, una més que encertada sortida d’àudio i vídeo, un potenciòmetre de volum i l’interruptor On / Off.

NOTA: no tots els cartutxos de jocs eren compatibles amb la sortida de TV (cosa que quedava especificat en l’embalatge).

En els JOCS hi trobàvem també una grotesca semblança amb els de la GB Advance... Una altra casualitat...

El seu interior era simple, com tota la consola, però reitero que es veia seriós i ben realitzat.

En definitiva, aquesta consola va ser una molt bona opció per a tots els amants de la Nintendo NES i per a totes aquelles persones que buscaven un sistema d’entreteniment portàtil alternatiu al mòbil o a una consola més seriosa. De fet, el seu concepte era l’ideal de consola portàtil: petita, lleugera i amb jocs simples, però divertits.

Una puntualització:

Veient el que oferia la consola, i tenint en compte el desconeixement total de si realment existien les funcions extra, crec que si haguessin ficat els 99 jocs de NES dins la pròpia consola, estalviant-se així el port de cartutxos, la consola hauria estat un petit i compacte aparell lúdic més fàcil de vendre que no com a consola.