PANASONIC 3DO

A continuació us presentaré la 3DO, una bona consola que Panasonic va treure el 1993 en ple regnat de les 16 Bits, i que ràpidament va caure en l’oblit.

La 3DO és de les poques consoles que ha tingut diversos fabricants, ja que la intenció del seu creador (Trip Hawkins, fundador d’Electronic Arts) era fer un estàndard de consola, però aquest difícil objectiu no es va arribar a complir mai.

La 3DO és una d’aquelles consoles que s’avançà al seu temps, ja que tècnicament era molt semblant a una PSX, consola que sortiria al mercat dos anys després.

Disposava de dos processadors de 32 Bits a 12.5 MHz, i dos coprocessadors de vídeo que li atorgaven una potència molt interessant per l’època, el que permetia l’execució de títols que altres consoles no eren capaces de moure amb fluïdesa, com ara Alone in the Dark o Myst.

No obstant això, pocs títols van aprofitar tot el potencial de la consola.

El primer model va ser llançat amb el nom de Panasonic FZ-1 REAL 3DO Interactive Multiplayer i tenia un preu de 699,99 dòlars. Sens dubte, un preu massa elevat com per aconseguir vendes massives.

Panasonic ho va justificar perquè no la venia com una consola, sinó com un centre d’entreteniment que permetia la reproducció de música, foto, CDs i vídeo.

La consola no va triomfar principalment degut al següent:

1 - Tenia un preu elevat.

2 - Les 16 Bits gaudien dels seus millors anys, amb jocs cada vegada millors.

3 - Els jocs van ser pocs i de dubtosa qualitat.

4 - SEGA, Nintendo i Sony ja havien anunciat els seus futurs llançaments en el món de les consoles, i la gent va preferir esperar.

Amb aquest panorama la 3DO va aguantar uns 3 anys sense pena ni glòria. Va treure 2 models, el segon amb la intenció d’abaratir els costos de producció, cosa que es va aconseguir però no de manera significativa.

El segon model, l’FZ 10, no disposava de control de volum, tenia un comandament més petit i el CD s’extreia manualment.

Com a curiositat, Creative va posar a la venda el Creative 3DO Blaster, que consistia en una targeta, un lector de CD-ROM i un comandament que permetien jugar amb ella al nostre ordinador.

A la fi del ‘96 va cessar la seva producció, passant a la història com una consola correcta però incompresa, i és que en definitiva, no ens enganyem, va resultar ser un fracàs estrepitós en vendes.

JOCS DESTACATS