COMENÇA LA LLEGENDA!

 

El 1981, motivats per l’allau de sistemes electrònics dedicats a l’oci prominents d’occident (Atari, Commodore, Philips...) i sabent que era un negoci amb molt de futur, SEGA es va llançar de ple a la piscina amb una consola anomenada SG-1000.

Després d’una segona evolució sense massa èxit, va venir la SG-1000 MARK III, una videoconsola capaç de competir amb les màquines d’Atari i les de la seva rival directa: Nintendo (que havia entrat en el negoci molt fort amb una consola anomenada Famicom).

 

 

La MARK III va ser una consola de 8 bits dedicada íntegrament a la reproducció de programari extern. La consola era compatible amb els cartutxos de les seves antecessores i a més afegia un port de targetes.

Igual que la seva màxima rival (la Famicom, amb el disk adaptor de Nintendo), van creure convenient treure jocs en dos formats per arribar a més usuaris. Les targetes tenien menys capacitat que el cartutx, i per tant els seus jocs eren inferiors, cosa que també es traduïa en un preu menor.

SEGA MY CARD

 

 

La MARK III va comptar amb diversos accessoris oficials una mica estranys per l’època, entre ells, un potenciador de so FM, una tauleta de disseny gràfic i les mítiques ulleres 3D.

 

 

Quan SEGA va decidir exportar la seva consola, la van remodelar anomenant-la Master System.

Tot i que la nova consola mantenia els dos formats de joc, el programari d’una no era compatible amb l’altra, degut a la protecció regional.

Aquí podeu apreciar les diferències entre els cartutxos i targetes de la MARK III i de la Master System.

 

 

Mentre els cartutxos ja difereixen en la forma, les targetes són idèntiques, però una diferent correlació dels pins fa que cadascuna d’elles només funcioni en el seu sistema.

La MARK III era una consola tècnicament superior a les seves rivals, i prova d’això és que tenia una altíssima qualitat sonora (mitjançant adaptador) i que la seva sortida de vídeo ja era en RGB, mentre que les Atari treien RF i les Famicom AV.

Característiques tècniques de la MARK III (vikipèdia):

 

-CPU: de 8 bits Zilog Z80 a 3.579545 MHz.

 

-Gràfics: VDP (Vídeo Display Processor) basat en el Texas Instruments TMS9918.

 

-Fins a 32 colors simultàniament, disponibles d’una paleta de 64 (també podia mostrar 64 colors simultàniament utilitzant trucs de programació).

 

-Resolucions de pantalla de 256x192 i 256x224.

 

-8x8 píxels de caràcters, màxim 488 (a causa de limitacions d’espai de la memòria VRAM).

-8x8 o 8x16 píxels animats, màxim 64.

 

-Moviment de pantalla horitzontal, diagonal i vertical.

 

-So (PSG): Texas Instruments SN76489.

 

-4 canals d’àudio mono.

 

-3 generadors de to, 10 octaves cadascun, 1 generador de so blanc.

 

-Sound (FM): Yamaha YM2413.

 

-9 canals mono de so FM disponibles amb un mòdul addicional en la Mark III (suportat només per alguns jocs).

 

-ROM: 64 kbit (8 kB).

 

-RAM principal: 64 kbit (8 kB).

 

- Vídeo RAM: 128 kbit (16 kB).

La forma de la MARK III va representar un canvi respecte de les seves competidores. Va abandonar l’estètica de joguina electrònica per convertir-se en una videoconsola més seriosa.

 

La gent de SEGA va crear una màquina de línies avantguardistes amb un disseny francament bo.

Petitona, manejable, d’un color blanc elegant, lletres en cromatge sobre negre... Tota una innovació en disseny que va pretendre fer un tomb a la tendència, prova d’això és la frase que va posar SEGA en el seu frontal.

 

 

Pels que no porteu bé l’anglès, ve a dir una cosa així:

“Aquesta videoconsola, simple de fer servir, li garanteix la màxima satisfacció de joc”.

Estratègies de màrqueting a part, he de dir-vos que en veure una MARK III al natural te n’adones de com de lletges són les seves successores. La Master System és més menys agraciada i la Master System 2 s’intueix massa escanyolida.

 

 

Encara que la MARK III va entrar per la porta gran no va poder desbancar la tot poderosa Famicom. La consola de Nintendo portava més temps al mercat i ja comptava amb una major legió de seguidors.

 

Però si bé aquesta va ser, sense cap mena de dubte, la primera gran derrota de SEGA, el que sí va aconseguir va ser derrotar les altres competidores, i fer que això dels videojocs fos ja només cosa de dos.

A continuació us poso unes fotos detallades de la consola.