A hores d’ara, tots coneixereu àmpliament aquesta consola de Sega. Aposta de la companyia nipona a la generació dels 32 Bits i clar fracàs en vendes enfront de la seva màxima rival, la Playstation de Sony.

Dic això de fracàs en vendes perquè, no ens enganyem, fora del Japó la Saturn va ser considerada una consola bastant mediocre.

Tant les estranyes polítiques de Sega com el propi catàleg inicial de la consola van propiciar que la majoria d’usuaris optessin per la consola de Sony, i critiquessin sense pudor una màquina que encara tenia tot per demostrar i que no va obtenir la confiança del públic occidental, ni el suport necessari (de la mà dels seus creadors) per posar-hi remei.

Segons molts programadors, la Saturn era una consola complicada de programar i amb poca sortida, a causa de la seva mala fama entre els usuaris. Per aquest motiu, no és d’estranyar que la majoria de companyies no japoneses apostessin clarament per la Playstation.

Mentre això passava, Sega es va limitar gairebé en exclusiva a treure conversions del seu reeixit terreny Arcade. Conversions que en alguns casos no van lluir com s’havia promès per culpa de les òbvies diferències quant a maquinari i que, en contra del desitjat, deixaven encara més en evidència la pobra consola...

Tampoc és del tot cert que dir que tot el que apareixia aquí ers conversió o dolent, ja que la consola va comptar amb algunes bones joies de renom. Però sí que és una realitat el fet que, entre la mandra dels programadors externs i la distracció de la pròpia companyia, la majoria de jocs 3D (la novetat del moment) lluïen pitjor que a la seva competidora, i d’aquells amb versions per a totes dues màquines, a la Saturn mostraven la seva cara més grotesca, amb unes rutines i fluïdesa que feien riure...

Si a tot això hi sumem el fet que Sony la va encertar amb una gran consola, i que la imatge de Sega estava bastant deteriorada per culpa de la generació anterior i els seus múltiples invents, tenim la clara perdedora de la generació dels 32 Bits...

Per aquest motiu, la Saturn va ser considerada l’aneguet lleig de la generació en molts països.

Paradoxalment, i a només 8 hores de distància, la cosa era completament diferent. Al Japó gaudia de molt bona salut i es veia amb forces per competir de tu a tu amb la consola de la competència.

Inexplicablement, allà la consola tenia un catàleg de més de 500 jocs, mentre que aquí amb prou feines passava dels 200...

Com va poder passar això?

Doncs hi ha una explicació bastant lògica, i a més queda demostrada amb multitud de títols.

Sony va crear una consola ideal per als nous jocs 3D.

Aquests jocs lluïen de meravella i van tenir una gran acceptació per part de programadors i usuaris. Era la lògica directriu a seguir, i el camí que van triar companyies com Squaresoft, Psignosis, Eidos, Infogrames...

Per la seva banda, Sega va crear una consola inspirada en el sector Arcade contemporani, amb una bona base per reproduir jocs poligonals i 2D. Mostra d’això és l’expansió de RAM que admetia la consola mitjançant el maquinari corresponent.

Tingueu present que al món Arcade la RAM és la mare dels ous, ja que el que demana l’usuari és entreteniment des del primer segon i sense càrregues.

Pel que la RAM és un element essencial per poder reproduir gràfics pesats sense necessitat de forçar els processadors. Dit d’una altra manera, la RAM és l’encarregada de distreure al jugador quan juga mentre el processador busca noves dades de joc...

Aquest potencial en RAM, ampliable gràcies a uns cartutxos auxiliars, va deixar la porta oberta a ports gairebé perfectes de jocs Arcade de companyies com Capcom, SNK, Atlus, Treasure...

Dir que la Sega Saturn és la millor plataforma de sobretaula 2D mai creada pot resultar estrany de dir, però us puc assegurar que ni la mateixa NEO GEO és capaç d’abastar un ventall tan ampli de possibilitats.

Si no fos per alguna que altra diferència en temes de resolució o paleta de colors, podríem afirmar que els ports dels jocs Arcade 2D per a Saturn són idèntics als originals.

Parlant clar, la millor alternativa al maquinari Arcade (CPS, CPS2, MVS...) per jugar a casa és, sense cap mena de dubte, la Saturn.

Havia començat una guerra evident: Sony Vs Sega, o el que era el mateix, les noves 3D enfront de les obsoletes 2D.

A occident no hi va haver color: tothom demanava a crits jocs en 3D, però al Japó la cosa estava una mica més repartida. Tampoc és que donessin l’esquena a la Playstation, faltaria més, però com que allà consumien molt més, tothom va gaudir de la seva part del pastís.

Com que a casa seva Sega sí que hi veia un mercat segur, hi va posar tota la carn a la graella, i els va regalar jocs magnífics tant en terreny tridimensional com en 2D.

A tall d’anècdota, i perquè veieu que la Saturn no es quedava gens curta tecnològicament parlant, us explicaré alguns secrets que vaig aprendre d’un ocellet que hi entén molt d’aquest tema.

Primer secret:

Treasure es va presentar un bon dia a casa de Sony, i els va ensenyar els esbossos i idees d’un joc de naus enfocat a la seva PSX. Quan els programadors de Sony van revisar el projecte, el van descartar per dos motius: tenia un “look” massa 2D (segons ells antiquat) i tècnicament la màquina no podia suportar-lo (insuficiència de RAM).

Sabeu com es deia aquest projecte de Treasure?

Segon secret:

Companyies com Capcom, SNK o Tecno Soft (entre d’altres) van haver de retallar, i MOLT (en alguns casos), els lliuraments dels seus jocs en passar-los a la màquina de Sony. El motiu: doncs una altra vegada la insuficiència de RAM (X-Men Vs Street Fighter, Metal Slug X, Thunder Force V...).

Tercer secret:

Capcom es va veure obligada a desenvolupar un Megaman exclusiu en 3D (Legend), per contrarestar les males adaptacions de la sèrie X a Playstation per culpa, un cop més, de la ditxosa RAM.

Quart secret:

Tecmo, a l’hora de realitzar el seu port del Dead or Alive per a PSX, va haver de retallar recursos en els gràfics de fons i les famoses Danger Zones, per no sobrecarregar la consola.

A canvi, gràcies a la versatilitat 3D de la màquina, es van redissenyar els polígons dels lluitadors perquè les seves formes no resultessin tan quadrades i fossin més agradables a la vista.

Sempre respectant les dues versions, només hem de comparar-les per veure quina és la més fidel a l’original.

Cinquè secret:

Bandai va voler realitzar un joc de lluita seguint l’essència dels seus famosos lliuraments per a Super Nintendo, però es va trobar que la màquina de Sony quedava curta.

Les diferències entre tots dos jocs són òbvies a la vista, però s’eixamplen encara més a l’hora de jugar: mentre el Shin Butoden de Saturn va resultar magistral, l’Ultimate Battle 22 de PSX es va quedar en una versió bastant més fluixa...

Amb tot això no vull afirmar que la Playstation fos inferior a la Saturn, ni molt menys, però sí que vull deixar clar que la màquina de Sega, a gran part del món, va patir una mala sort que no mereixia.

Per sort, actualment no tenim els prejudicis d’aleshores, i a més avui dia tenim molta facilitat per aconseguir programari NTSC; però encara que això no faci de la Saturn una millor consola avui que fa 15 anys, sí que està clar que és una consola molt més coneguda que llavors.

Seria estúpid no admetre que molts dels jocs de l’ampli catàleg oriental de Saturn són massa japonesos per a nosaltres (rareses, rol, aventures parlades...), però molts altres són autèntiques obres mestres del vuitè art que vam desconèixer per motius aliens a la consola i que, d’haver arribat aquí, segur que haurien equilibrat la balança (tot i que és cert que la nostra mentalitat també era diferent).

Però la gran frase utilitzada per molts «la Saturn no té bons jocs 3D...», amb el que sabem ara, queda d’allò més ridícula...

Amics, com sempre dic, el temps ho posa tot al seu lloc i, tal com li passa a un bon vi, la Saturn ha vist augmentada la seva vàlua amb el pas dels anys.

Tant, que no és d’estranyar que alguns dels seus jocs més buscats s’arribin a valorar per sobre dels 400 euros...

A continuació us deixaré dos links amb les llistes completes de programari per a aquesta consola, en format PAL i NTSC, així com un parell de llistes a mode de recomanació d’aquells jocs que considero indispensables per a tots dos formats.

Evidentment, no conec tot el catàleg de la consola i ni molt menys el japonès, del qual en soc bastant ignorant, però últimament, i de la mà de l’amic Marc Fox, n’he descobert joies úniques.

Creieu-me, no deixeu de provar ni que sigui en “mode backup” els jocs recomanats que apareixen a continuació, ja que us faran veure i creure del que era capaç la consola de Sega, i entendreu la brutal diferència entre el fenomen Saturn a ambdues parts del globus.

Catàleg complert PAL.

Catàleg complert NTSC.

PAL

Athlete Kings

Nights & Christmas Nights

Clockwork Knigt 1 y 2

Dark Savoir

Daytona USA CE

Deep Fear

Die Hard Arcade

Exhumed

Fighting Megamix

Fighting Vipers

Guardiant Heroes

Keio Flying Squadron 2

King of Fighters 95

Last Bronx

Marvel Super Heroes

Panzer Dragon 1, 2 y Saga

Sega Rally

Shining Force 3

The Story of Thor 2

Three Dirty Dwarves

Virtua Fighter 2

NTSC

Astal

Batman forever, the arcade game

Cyberbots

Dead or Alive

Dinasty Wars 2

Drácula X

Don Pachi, Do Don Pachi

Dragon Ball Z Shinbouten

Dungeons & Dragons Collection

Final Fight Revenge

Grandia

Kidow Sensi Gundam

Marvel Super Heroes Vs Street Fighter

Metal Slug

Ninja Jajamaru-kun

Pocket Fighter

Radiant SilverGun

Rockman X3, X4

Savaki

Sonic Wings Special

Vampire Savoir

Waku Waku 7

Molt a la línia del Silvergun: un joc de naus de desplaçament vertical amb uns efectes 3D brutals.

Pura essència Capcom CPS. Un joc de lluita de carrer que no us deixarà indiferents. Simple, però efectiu. 

Un brillant Shoot ‘em up submarí amb un look molt SNK; vulgarment es diu que és un Metal Slug sota l'aigua.

A mi la comparació no em sembla encertada, però sí que es nota que els programadors són els mateixos. Llàstima d’algun petit alentiment...

Un dels jocs més cars del catàleg Saturn.

Un joc de lluita de carrer amb look cap gros que sorprèn propis i estranys; no us explico més, descobriu-lo vosaltres mateixos.

Un joc de lluita de la mà de Tecno Soft que ens recorda els grans del gènere 2D. Li falta alguna cosa per ser genial, però resulta una bona curiositat.

SEGUIR LLEGINT