Cada vegada que aprofundeixo, més em sorprèn la consola de Sega. Una consola que va fracassar estrepitosament a mig món però que al Japó, el seu país natal, va plantar cara a la Playstation de Sony, a la que fins i tot la va superar en diversos aspectes.

Des d’occident són molts els que veuen als japonesos una mica estranys. Gent que treballa, dorm, treballa més, menja, treballa una miqueta més i juga... En certa manera és cert que tenen uns costums diferents als nostres, però hauríem d’aprofundir molt més en la seva tradició i estructura social per poder valorar-los objectivament.

Des de la nostre mentalitat occidental, erròniament, sovint tendim a considerar-los massa infantils...

El Japó és un país on destacar és gairebé una necessitat, un eixam massificat en el que cada individu és sotmès a molta pressió, tant social com psicològica. Has d’estudiar, has de ser el millor de la classe, has de trobar parella abans dels trenta, has d’aconseguir un bon lloc de treball...

Un país de robots en el qual els humans han de comportar-se com a tal, i això no sempre és possible.

Així com entenem per Somni Americà el fet de tenir una família, una casa unifamiliar i un bon cotxe, el Somni Japonès es podria resumir en tenir una família (petitona), un piset confortable, aconseguir un lloc de treball respectable i tenir MOLTS iens per poder comprar tot i més: no en va és el país més consumista del món.

Un ritme de vida estressant que de vegades els porta a coses tan incorrectes com l’exclusió familiar i social (otakus), l’alcoholisme o el suïcidi.

Resumint: els japonesos són com són degut a un cúmul de circumstàncies similars a aquelles que fan que nosaltres siguem com som... ni més ni menys.

No em vull estendre en el tema (ni em pertoca a mi fer-ho), però sí que tot el que he comentat anteriorment em serveix per entrar de ple en el tema que ens ocupa.

Un ritme de vida exagerat requereix de mètodes d’alleujament eficaços, i de tots és sabut que els japonesos, per esplaiar-se, juguen (entre altres activitats). Pel que tampoc és d’estranyar que tinguin una visió del videojoc molt més àmplia, funcional i madura que nosaltres.

A la generació dels 32 Bits, a finals de 1994, Sega va treure la Saturn al mercat, com hem vingut explicant.

La consola complia a la perfecció com a màquina de jugar, però a més posseïa alguns accessoris que la convertien en tot un centre multimèdia: programari per editar fotos, maquinari per visualitzar pel·lícules i cantar karaoke...

Extres destinats a fer de la màquina una mica més que una simple consola de jocs.

A més a més, entrant ja de ple en el tema, van començar-se a programar un tipus de jocs denominats per a adults que, tractant-se d’una consola de videojocs casolana, no deixa de ser una dada important que deixa entreveure la seva importància en una societat com la japonesa.

Parlant clar; en aquest tema no estàvem tan lluny dels japonesos, i si bé és cert que jocs amb connotacions sexuals han existit sempre, els de Saturn (en el seu moment) haurien fet sortir sang al nas a més d’un occidental...

Sortíem d’una generació molt limitada (tècnicament parlant) i entràvem en una de nova plena de possibilitats: jocs 3D, bona qualitat de vídeo i àudio...

Per aquest motiu, la consola de Sega resultava una bona plataforma per a aquest nou tipus de jocs. No van ser exclusius d’ella, ja que la PSX també en va rebre algun, no obstant això, Saturn va oferir més i millors opcions als seus usuaris.

Com per a gustos els colors (i d’això els japonesos en saben una estona), la Saturn va comptar amb multitud de jocs eròtics que, si bé ara fan riure, aleshores sense Internet resultaven bastant contundents.

A continuació us exposaré alguns exemples d’aquests jocs que he pogut anar recopilant a través de la xarxa, separant-los per temàtiques, tasca realment complicada a causa de la gran quantitat de títols i a l’exclusivitat japonesa dels mateixos.

Un tros d’història d’una consola que no hem d’oblidar ja que, prejudicis morals a banda, és un episodi interessant que ens mostra una faceta desconeguda de la nostra estimada Saturn.

Començarem el reportatge amb uns clàssics del terreny Arcade: els jocs tipus puzzle amb rerefons eròtic. Jocs com els Tetris o l’Arkanoid, en els que hem d’anar netejant una imatge de fons.

Clars exemples d’aquest gènere són jocs com Bodi Special 264, Gals Panic SS, Girls on Motion puzzle, Minisuka Police...

En segon lloc, presentarem un tipus de joc molt característic al Japó, els anomenats  Dating games, amb més o menys connotacions Hentai.

NOTA: entendrem per Hentai la branca més eròtica del Manga.

Aquests jocs van ser molt nombrosos en aquesta generació.

Jocs-aventura amb preguntes en les que s’intercalaven imatges Manga, més o menys picants, depenent de les nostres respostes.

Per als occidentals, aquests jocs són gairebé impossibles de jugar, ja que en un 90% dels mateixos hi trobem text, però al Japó van causar furor, pel que n’hi ha de tots els estils, ja sigui amb la finalitat de trobar parella, casar-se amb ella o simplement coquetejar.

Comentar que, per norma general, no tenen un contingut Hentai massa elevat, encara que alguns exemples com poden ser la saga Can Can Bunny se surten de la mitjana.

Entre la multitud de títols existents, podem citar Can Can Bunny, Angel Grafity, Find Love 2, Eternal Melody, Kiss Yori, No-appointment Gals Olympos...

Seguidament, passarem als jocs que ja guanyaven en realitat i, en conseqüència, ja tenien un major grau d’erotisme.

Aquests jocs feien gala de l’FMV (full Motion Video) amb qualitat de vídeo CD. D’aquest tipus n’hi ha diversos subgèneres: jocs de taula, puzzles, pel·lícules interactives...

Com que classificar-los és molt complex us els dividiré en quatre apartats: puzzles, jocs amb llicència, pel·lícules interactives i rareses.

Com a exemple de puzzles, podem trobar jocs en els que se’ns mostraven una sèrie de fotogrames d’una noia en qüestió, i havíem d’ordenar-los en un temps límit; si ho fèiem bé, el premi era visionar la seqüència completa.

Un parell de jocs que responen a aquesta modalitat podrien ser Angel Paradise o Dream Square.

Dels jocs amb llicència, cal destacar-ne un parell, corresponents a dues de les principals productores de material eròtic del planeta: Playboy i Private.

Aquests jocs eren bàsicament exhibicions amb fotos i vídeos de les seves models, tot i que en el cas de Playboy, dissimulats com a karaoke...

Playboy karaoke collection (VOL II)

Quina combinació: visionar vídeos eròtics cantant karaoke...

Private, per la seva part, i sota el nom de Private Idol (suposo que algun tipus de franquícia japonesa...), treia Vídeo Book’s de les seves models en els que hi havia puzzles, vídeos, entrevistes, fotos...

Referent a les pel·lícules interactives, us en comentaré dues: Good Island Cafe i Virtua Photo Studio.

Ai Lijima - Good Island Cafe

Aquest joc no es pot considerar eròtic, ja que ens limitarem a encarnar el paper d'un muntador de videoclips professional i triar, en temps real, les millors preses d’Ai Lijima.

Aquest títol té la seva importància perquè l’Ai, una famosa Idol japonesa real, va morir l’any 2008, amb només 36 anys.

Virtua Photo Studio

En aquest joc serem un fotògraf, i haurem de treure les millors fotos de diferents noies mentre elles es van despullant davant nostre. El somni de tot adolescent (i no tan adolescent.. ;) fet videojoc.

A diferència de l’anterior, aquest sí que fa honor a la seva etiqueta de majors de 18, ja que les models queden completament nues davant la càmera encara que, lògicament, mai s’arriba a veure tot.

I, per a acabar amb aquest apartat, us exposo a mode de rareses el Yakiuken Special, un joc del tot surrealista en què juguem a una espècie de Strip Poker, però amb el mític pedra, paper i tisores: més nipó impossible.

I fins aquí el que dona de sí aquest document, que no pretén més que fer-vos veure que la Saturn no va ser concebuda com una simple consola de videojocs, sinó com un centre multimèdia apte per a totes les edats.

No és que un catàleg eròtic la faci millor consola que les altres, però si la fa diferent i, sobretot, més completa.

Hauríem de ser capaços de viatjar en el temps i analitzar el que això va suposar fa més de vint anys...