SEGA SG - 1000

«L’inici d’un colós»

Així es presentava al Japó una nova companyia amb la seva primera consola de videojocs l’estiu de 1983, i avui a Briconsola passarem a detallar-la.

LA CAIXA:

Trobem una caixa robusta i ben dissenyada en suro i cartró (com les dels jocs de taula) amb imatges dels diversos jocs en ella.

EL MANUAL:

El manual és bastant escàs, només té un parell de folis amb un munt d’esquemes de com connectar la consola a la TV.

I unes quantes recomanacions simpàtiques del tipus no mulli el seu sistema SEGA, no el colpegi fortament amb un martell, no el deixi al sol justicier de juliol a Alacant durant moltes hores...

La consola només inclou un cable que es connecta a la sortida RF, i va a l’entrada d’antena del TV.

No s’inclou ni l’RF Switch...

També inclou un fullet d’aquests que tant agrada els japonesos... Ni més ni menys que el volum 4, amb la presentació de diversos jocs.

Cal destacar que inclou el preu dels cartutxos, oscil·lant entre els 3800 i els 4300 iens, uns 20 euros actuals.

I finalment: la màquina en si i el seu fantàstic comandament, que ve acoblat al lateral de la consola. Sembla molt incòmode però té un encant innegable.

Al lateral contrari porta un connector per a un segon comandament, del mateix tipus que els de Master System i Mega Drive (DB-9).

SEGA GAME 1000

El botó taronja, en contra del que pugui semblar, no és el POWER sinó un polsador del qual desconec la seva funció, doncs només hi posa HOLD.

Suposo que serà un RESET o un PAUSE, tot i que el mecanisme que s’acciona per dins no dona lloc a pensar que sigui un botó de PAUSE. 

EL JOYSTICK:

L'INTERIOR:

Aquest és l’aspecte que presenta la placa desmuntant-ne la carcassa superior.

A l’esquerra i a dalt veiem el connector del primer joystick, la sortida de vídeo al seu costat, el port de cartutxos al centre, i a la dreta l’entrada de corrent i el connector per al segon comandament (opcional).

A la part central: el xip gràfic, el xip de so i la CPU.

A baix hi veiem vuit xips que són la RAM de la consola, i a la dreta el comentat botó HOLD.

Aquesta és la vista inferior de la placa. A la part de dalt veiem el connector del port d’expansió.

Detall del botó POWER i connector del segon comandament.

Sota els cables de colors està el processador principal, el cor de la bèstia! El NEC D780C, clon del Zilog Z80 que després portaria la Master System.

A l’esquerra el xip gràfic de TEXAS INSTRUMENTS TMS9918.

I el xip de TOSHIBA, la funció del qual encara no he descobert.

Els jocs es van comercialitzar principalment en cartutxos que funcionaven tant en aquesta com a la SG 1000 II i la MARK 3.

La capacitat màxima a l’època era d'1 Mb. A part dels cartutxos, van sortir jocs en targeta (anomenades My Card), un format més simple i barat.

Per jugar amb les targetes a l’SG 1000 feia falta un cartutx adaptador, però a partir de la MARK 3 es va incloure el port de targetes de sèrie a la pròpia màquina.

Aquí, com a curiositat, el LED de POWER, que és quadrat i encaixa perfectament a l’orifici de la carcassa gràcies a unes guies interiors.

Seguidament us mostro el port d’expansió (com els agraden els ports d’expansió als japonesos..!).

Estava situat a la part posterior de la consola i servia per connectar-hi l’SK-1100 (Sega Keyboard), teclat que convertia la SG 1000 en una màquina compatible amb l’ordinador SC-3000 (Sega Computer 3000), tret que no funcionaven alguns dels programes (BASIC i programes musicals).

Això va fer que l’SC 3000 fos més popular i tingués millor acceptació.

I la resta de botons i connexions posteriors. 

A la part esquerra hi ha el botó POWER i l’entrada de corrent, mentre que a la dreta estan la sortida d’antena i el selector de canal.

A continuació veureu el joystick en profunditat.

El primer que crida l’atenció és el seu disseny: gruixut, amb un prominent estic al centre i dos botons tipus L - R.

Al centre hi té una gran molla sobre el qual descansa l’esmentat estic i unes altres dues per als botons.

La resta no són més que sis contactes per a les direccions i els botons. Al seu costat, el comandament de la Master System sembla una obra d’enginyeria...

LA SG 1000 A LA SEVA ÈPOCA

La consola no va gaudir de gaire èxit al Japó. Més aviat va passar sense pena ni glòria (a diferència de la resta d’Àsia, on es va vendre bé fins al 85).

A l’any següent (1984) SEGA llançaria la SG 1000 II, que és la mateixa màquina amb una altra carcassa i amb el port d’expansió situat davant, i el 1985 ja es va llançar la Sega MARK III, que a part de canviar-ne l’estètica millorava tècnicament, en incloure 64 Kb de RAM en lloc dels 16 Kb de l’SG1000.

La MARK III portava inclòs el port de targetes, i tenia la capacitat d’acoblar-li l'’M UNIT al port d’expansió, per aconseguir una qualitat de so espectacular en els jocs compatibles.

El 1987 es llançaria la Master System com a últim espertenec dels 8 Bits, que era una MARK III amb l’FM UNIT integrat.

El 1988 va néixer ja la Megadrive.

Cal esmentar també que aquesta màquina no es va vendre als Estats Units. Allà hi va sortir una consola de la mà de Bit Corporation anomenada DINA 2-in-1, que resultava ser una clònica capaç de llegir els cartutxos de les SG1000 i ColecoVision.

ELS JOCS

Tenint en compte que la consola és bàsicament una Master System els jocs són molt similars, si bé en alguns aspectes com en els sprites és molt menys potent.

El resultat és una curiosa mescla dels sprites d’una Atari 2600 amb els fons d’una Master System, això sí, menys acolorits.