WONDERMEGA / X-EYE

TRADUCCIÓ DE MARTÍ SEGON

DOS NOMS, UN SOL ESPERIT...

Durant el desenvolupament i producció del Mega CD, l’empresa japonesa Victor Company Japan (JVC a la resta del món) va col·laborar amb SEGA per treure el màxim partit al so aplicable en tota la seva gamma de jocs CD. Aquesta contribució es va veure remunerada amb els drets de llicència per crear una consola pròpia.

JVC va aprofitar aquesta llicència per crear una consola molt competent, anomenada Wondermega.

Aquesta consola va veure la llum el 1992 en terres japoneses, i era una autèntica meravella tant tècnica com estèticament.

Imagineu el grau de sofisticació que van aconseguir la gent de JVC, que fins i tot l’obertura de la safata, tot i ser superior, es feia de forma motoritzada, prement un botó del comandament (com en el Mega CD primer model).

Era la justa mescla entre una Megadrive i un Mega CD, amb l’afegit de la millora en la qualitat sonora, una sortida de súper vídeo i múltiples opcions de karaoke... Una consola molt japonesa carregada de comandos extra destinats, en gran manera, a aquesta funció de karaoke.

El 1994, amb l’afany d’abaratir els costos de producció, JVC va treure un segon model una mica més simple. A terres nipones es va continuar anomenant Wondermega, mentre que en territori Yankee va passar a denominar-se X’Eye.

Darrera d’aquest curiós nom s’hi amaga la mateixa filosofia amb la mateixa qualitat, però amb una estètica una mica més lletja i un acabat més fràgil. De totes maneres és una consola genial, ja que en la mateixa grandària (lleugerament inferior) d’un Mega CD 2, JVC va embotir totes dues màquines d’una manera molt encertada.

Mentre la versió japonesa incloïa comandaments sense fils, l’americana continuava amb els clàssics DB9.

A part d’aquest insignificant detall, la resta de la consola era idèntica en totes dues versions.

Encara que, innegablement, el model original s’emporta la rifa estèticament parlant, aquesta revisió és una consola molt funcional i correcta que permet, entre altres coses, escoltar els jocs de Mega CD amb la major qualitat possible (bàsicament un millor estèreo i algun efecte extra).

Una gran consola de col·lecció que, sense superar la impressionant CDX de la pròpia SEGA, es converteix per mèrits propis en el segon híbrid més versàtil de la tecnologia 16 Bits-CD de la companyia de l’eriçó.

Comentar també que és plenament compatible amb la 32X i que té accessoris del tot curiosos, com ara un teclat-piano per poder interpretar música...

A continuació us adjuntaré algunes fotos detallades d’aquest segon model americà.

He tingut la sort de poder-ne testar un i, tot i ser bastant més lleuger que el seu model original, és un aparell totalment recomanable pel seu disseny i funcionalitat.