TRIBUT

Vet aquí la increïble història d’un aneguet lleig que es va convertir en cigne...

En aquesta ocasió voldria retre tribut a una consola que durant el seu regnat, almenys a Cataluya, tingué una repercussió més aviat trista. I és que nosaltres formem part del territori Playstation, i amb l’arribada de la 128 Bits de Sony va semblar que res més existia...

Òbviament, Nintendo i Microsoft també van gaudir de la seva part del pastís, però la consola americana, tot i ser la més potent de la seva generació, va quedar una mica (MOLT) enrera...

La Playstation 2 la coneixem tots: una consola molt completa, amb un suport massiu per part dels programadors que va arrasar amb gairebé tot.

La Game Cube fou l’aposta rara de Nintendo (tal com ja ens té acostumats), ja que si bé tenia un potencial també enorme, es va nodrir de títols una miqueta contradictoris...

La saga Resident Evil compartia clixé amb centenars de refregits de la marca japonesa més aviat “infantilots”... Amb això no vull desmerèixer aquestes seqüeles, ja que la seva qualitat en molts dels casos va ser notable, però sí que van donar a entendre que Nintendo tenia una consola una mica més infantil que les de la competència.

La Game Cube, sense cap mena de dubte (sempre sota el meu punt de vista), va ser una consola poc aprofitada, ja que va mostrar el millor i el pitjor de la generació.

En aquest document ens centrarem en la consola de Microsoft, la X-Box. Una consola en terra de ningú que va passar per davant dels nostres nassos sense pena ni glòria, però que avui dia és la màquina més cotitzada, competitiva i complerta de la seva generació.

La sortida de la X-Box, pels vols de 2001, va venir a ser el contraatac americà als molts anys de domini japonès en el terreny dels videojocs.

Evidentment, aquest contraatac només podia venir de mans d’una empresa líder com era Microsoft. A més, no oblidem que l’empresa que regentava el controvertit Bill Gates ja va col·laborar amb una Sega en hores baixes, de la qual en va deure agafar alguna cosa més que la inspiració...

A Amèrica, lògicament, la X-Box va representar un èxit massiu en vendes, mentre a la resta del planeta no va ser tan exagerat. Al nostre estimat país, la X-Box es va haver de conformar amb ser un producte de segona, tot i gaudir de bones campanyes de màrqueting.

Possiblement, molts dels que llegiu aquestes línies la vau tenir i us va agradar, però no em negareu que va ocupar el tercer esglaó del podi durant molt de temps.

Els que veníem de les consoles la vèiem una mica estranya perquè en el fons era un ordinador, i alguns dels seus jocs estrella (Halo, Fable, Sudeki...) feien massa olor de PC. En canvi, companyies com Tecmo o THQ (entre moltes altres) ens van demostrar que aquell PC amb caixa de plàstic es comportava molt bé amb les seqüeles més fructíferes de consola.

Per altra banda, els usuaris de PC també van ser una mica reticents amb la consola, ja que possiblement no la veien tan potent i versàtil com finalment va resultar. Tot això va propinar que durant molt de temps, la X-Box nedés en terreny de ningú i es devalués fins a arribar als 20 o 30 euros a les fires de segona mà.

Però heus aquí que una cosa estava per canviar... Una nova vida esperava a l’aneguet lleig de Microsoft, perquè els hakers van veure en ella la bellesa que ni tant sols els seus propis creadors van saber apreciar.

Modxips fàcils d’instal·lar, un disc dur totalment accessible, maquinari versàtil capaç d’engolir i reproduir quantitat d’emuladors i programes freeware... Costa d’admetre (i possiblement no és del tot cert) que sense la Scene que va embolicar la X-Box, aquesta consola s’hauria ofegat en la història.

No és que Microsoft no posés obstinació en ella, ja que els seus esforços es van veure traduïts en múltiples jocs de gran qualitat, però una adversària anomenada Playstation 2 i una clara falta de suport de moltes companyies (casades amb Sony) van provocar que durant bona part del temps de la seva vigència la consola passés molta fam.

Actualment TOT és diferent. La X-Box és un ordinador en format consola capaç d’unir el millor de ambdós mons. Mirant-la des del relaxat punt de vista que permet un camí paral·lel a l’actualitat, sabem reconèixer-li el seu triomf i el seu potencial com a consola.

Molts dels jocs exclusius estan sent rebuscats pels col·leccionistes, i els jocs multiplataforma demostren que no tenia rival quant a potència, movent-se més fluids i nítids que en qualsevol altra màquina.

Hi ha jocs com poden ser el Moto GP 3, l’Out Run 2 o el Ninja Gaiden (entre molts d’altres) que demostren que els jocs en alta definició no estaven gaire lluny, ja que es mouen d’allò més bé sense errades i mostrant una qualitat gràfica superba.

Hi ha quantitat de sistemes operatius, interfícies gràfiques, programes, reproductors i emuladors que permeten fer mil bogeries amb la consola. Des de llançar DIVX directament des de la xarxa, a gaudir de tota la història dels videojocs emulada.

Per instal·lar aquest programari, com en tot, s’ha d’entendre un xic d’informàtica, però us resultarà fàcil trobar-ne informació a Internet. Punxant aquí accedireu a un reportatge MOLT interessant.

Us puc assegurar, i creieu-me quan us ho dic, que la X-Box és el sistema de videojocs més complet i versàtil de quants hagin existit. Una X-Box ben preparada és un perfecte centre multimèdia ideal per gaudir a qualsevol lloc; no portàtil, òbviament, però sí que amb una X-Box ben nodrida tens una màquina per quedar bé allà on vagis.

A més, el seu catàleg de programari oficial està minat de joies que en el seu moment no vam saber apreciar. Actualment, trobar una X-Box de segona mà encara és accessible, però també he de ser sincer amb vosaltres i dir-vos que una X-Box d’origen és una consola només al 20% de les seves possibilitats...

Els models més cobejats de la X-Box

A continuació coneixereu algunes de les edicions més rellevants d’una consola que es pot trobar amb facilitat per uns 30 euros a qualsevol Cash...

Alguns d’aquests models són peces úniques de col·leccionisme, i el seu preu sobrepassa els 5000 euros.

X-BOX Panzer Dragon Edition

Edició especial Panzer Dragoon Orta. Amb 1.000 unitats a tot el món, tenim una joia en blanc que porta serigrafiat el nom i un motiu del joc.

X-BOX Pure White Edition

Edició especial en blanc de només 1.000 unitats; simple i deliciosament blanca...

X-BOX Kasumi Edition

Un dels packs més bells i complets que mai han existit.

Amb 5.000 unitats al món, aquesta edició va sortir amb motiu del llançament del Dead or Alive Ultimate i, a part del nom serigrafiat, afegeix una funda de coixins de Kasumi a grandària gairebé real (de llit de matrimoni), una figureta, el joc, un DVD...

X-BOX Pure Blue Edition

Idéntica a la Kasumi, però sense motius del joc. Crystal Azul. 5.000 unitats al món

X-BOX Skeleton Edition

Una Crystal en gris fosc llançada al Japó per commemorar la sortida de la X-Box al mercat. Hi ha 10.000 exemplars al món.

X-BOX HULK Edition

Color verd poma per a la consola promocional de la pel·lícula HULK en col·laboració amb PEPSI. Només 5.000 unitats a tot el món.

X-BOX Mountain Dew Edition

Consola llançada en promoció conjunta amb una important franquícia de PEPSI, amb només 5.000 unitats repartides pel món.

Però a més, encara hi ha altres tantes versions de HALO, així com les també conegudes al nostre país com a Crystal, que van ser les últimes versions a aparèixer al mercat.

Ara bé, les més rellevants són les mostrades anteriorment, així com una versió de regal als alts càrrecs del projecte Xbox, que presumeix de tenir la signatura de Bill Gates, i de comptar amb només 60 unitats fabricades.