CONNECTAR VARIES CONSOLES A UNA TV

Tots els col·leccionistes tenim el mateix somni: el de posseir un lloc on exposar el nostre material i poder tenir totes les consoles connectades llestes per jugar.

Aquesta utopia no és gens fàcil de portar a terme, ja que necessitem espai, algun euro per invertir i, sobretot, tenir clar com ho volem muntar. Si no tenim el primer GRAN problema, la falta d’espai, no hem de desistir de la idea ja que una vegada tinguem el nostre espai d’exhibició, el gaudirem només de veure’l.

Tampoc cal una fer una excessiva despesa, ja que amb qualsevol prestatgeria (tipus IKEA) podem improvisar un moble molt pràctic per tenir les consoles exposades. Ara bé, suposant que tot ens sigui favorable i ens hi posem, se’ns donarà un altre GRAN problema... Connectar-les a la TV.

Les TVs de tub, normalment, només accepten RGB per una de les seves múltiples entrades posteriors, per la qual cosa l’ideal és connectar totes les consoles a un sol SCART.

Però connectar més d’una consola a la TV no és tan fàcil com sembla, perquè moltes vegades es molesten entre elles. Encara que les tinguem desendollades de la xarxa, el simple fet d’estar connectades pel connector de vídeo, sense que la consola rebi corrent, ja es tradueix en paràsits varis, interferències o simplement manca d’imatge... Literalment, una consola es menja els senyals emesos per les altres.

Això és degut al consum dels components interns (condensadors, resistències...) de cada consola, i per aquest motiu, un lladre de SCART convencional no ens servirà de res.

Al seu torn, el senyal simple AV no acostuma a donar tants problemes com un RGB, però tot i així, en algunes consoles com ara la PS2 el problema persistex. Per aquest motiu, tant si volem endollar per AV o per RGB, els lladres convencionals queden totalment descartats.

Per solucionar el problema, bàsicament tenim tres solucions: un router electrònic, un lladre d’euros connectors de qualitat i el bricotruc de torn.

L’opció del router electrònic de senyals de vídeo és la més cara i tot i així no sempre soluciona la papereta ja que, igual que passa amb les TVs, no sempre accepta RGB per totes les seves entrades.

Aquests aparells, a part de ser molt cars, només compten amb un màxim de sis o set entrades SCART per una sola sortida. Traduint això al nombre de consoles que podem tenir els col·leccionistes, el fa del tot inviable...

A més, com us he comentat, no totes les seves entrades accepten RGB. Jo he testat el de la imatge i la veritat és que em va deixar bastant fred...

La segona opció, el lladre de SCART de qualitat, pot ser una opció molt viable, però també pugen bastant de preu, i igual que passa amb el router electrònic, té poques entrades, pel que en necessitaríem un munt...

A més a més, els lladres de SCART amb interruptors simples no separen els 21 pins del mateix, cosa que es tradueix en encreuaments i interferències.

La tercera opció, i la més segura, és la que jo he utilitzat recentment al meu armari expositor.

Utilitzant uns lladres convencionals SCART amb interruptors independents, encara no se solucionava del tot el molest problema de la mescla de senyals, ja que cap lladre de SCART separa els 21 senyals. Això, tot i millorar el soroll d’interferències, pot portar problemes d’imatge i so, en tenir totes les seves entrades connectades a consoles reals.

Així que la millor opció que he trobat són els Data Transfer Switch.

Aquests aparells, actualment obsolets, s’usaven per connectar diversos accessoris a un mateix PC.

N’hi havia per a monitors (15 pins), per a impressores (26 pins) i per a joysticks (9 pins). Aquests commutadors encara es poden trobar, sobretot a Anglaterra i els Estats Units, i és un bon moment per fer-se amb ells.

Aquests switches sí que separen realment tots els seus senyals, pel que són ideals per als nostres interessos. Tingueu present que per a un cable RGB (el més complet en consoles clàssiques) només precisem de 8 senyals (8 fils), per la qual cosa els més simples, aquells de 9 pins, ja ens serviran. 

En el meu cas vaig adquirir-ne un de 15 pins.

L’únic inconvenient és que només n’he trobat de 4 sortides com màxim, per la qual cosa si tenim moltes consoles es tradueix en que en necessitarem un munt.

Després de realitzar la prova al meu “racó ARCADE” amb 7 sistemes connectats (RGB), em vaig llançar a la compra d’aparells per l’armari expositor (21 sistemes); el resultat ha estat genial, ja que en separar completament els senyals no hi ha interferència possible.

També cal comentar un altre inconvenient: hem d’oblidar-nos dels connectors SCART i utilitzar en el seu lloc els del switch (DB15, VGA, DB9...). Aleshores tindrem un cable sortint en format SCART (el que va a la TV) i als altres cables, els de les consoles, n’haurem de canviar els SCART pels específics segons els nostre switch data transfer.

Pot resultar un mica empipador de fer, però una vegada canviat ens adonarem que fins i tot un DB15 o un VGA queden molt millor agafats, i fallen menys en tocar-los que un SCART. 

RACÓ ARCADE (7 sistemes)

Sí, sé que em podria haver treballat una miqueta més la part estètica, però creieu-me, després de la feinada que comporta, l’important és testar-ho a fons, he, he...

Una altra recomanació (referent al corrent)

Al meu armari expositor, hi tinc una sèrie de conmutadors laterals, això és perquè tinc dividida l’alimentació de les consoles per esglaons.

D’aquesta manera no reben alimentació els 20 sistemes alhora. Això és molt aconsellable, ja que evitarem una despesa inútil de corrent i allargarem la vida dels propis transformadors.

Per fer-ho de manera fàcil, podeu bifurcar els cables de corrent generals (220V) en diversos lladres d’aquests blancs (220V) amb interruptor, i així seleccionar les consoles que voleu que rebin corrent a cada moment.

En fi amics, reitero que és només una idea i un exemple de construcció, però creieu-me que moltes vegades el més car no és sempre la millor solució.

ESQUEMES DE MUNTATGE

SWITCH DATA TRANSFER

A continuació, a tall d’exemple, us adjunto els esquemes que vaig utilitzar.

Com veureu en el segon esquema, hi ha sortides que no tenen res de connectat. Això és imprescindible perquè en una posició concreta els Switch no interfereixin en res.

Penseu que aquí només hi tinc una sortida SCART, pel que si ho tingués tot connectat hi hauria consoles creuant-se.

IMPORTANT: després de provar-ho a consciència, us puc assegurar que en ser els Switch pin a pin, cap de les senyals es barreja, pel que fins i tot aquests llocs buits es poden obviar.