EMULACIÓ

CAPÍTOL PRIMER:

QUATRE PAUTES BÀSIQUES

Els que ja porteu temps a Briconsola sabreu àmpliament que sempre defensem el sistema original vers l’emulador. Res omple més que agafar aquell joc tan desitjat (sigui quin sigui el seu format físic), admirar-lo, inserir-lo a la seva consola, prémer el botó del Power i començar a gaudir.

L’emulació de sistemes de videojoc no és res de nou, de fet es podria dir que l’emulació neix amb l’aparició de les mateixes consoles. No hem d’oblidar que tots els jocs han estat creats amb màquines de programació més o menys avançades que en el fons són ordinadors; per tant, no és d’estranyar que un joc de consola es pugui reproduir en un PC mitjançant la seva Rom original.

La Rom d’un joc és el seu arxiu font, el codi preparat per funcionar amb un maquinari específic. El que realment fa l’emulador és intentar crear un maquinari virtual que ens permeti reproduir la Rom.

Alguns emuladors aconsegueixen un nivell de perfecció tal, que són fins i tot capaços d’emular el propi joc (en format físic) del sistema en qüestió.

L’emulació, deixant de banda el sentimentalisme i parlant sense manies, gaudeix d’uns certs avantatges enfront dels sistemes originals, ja que ens permet accedir a un ampli ventall de jocs amb una certa facilitat i guardar-los en un espai reduït.

A més, la majoria d’emuladors deixen tocar paràmetres impossibles com la velocitat de rellotge del sistema, els filtres gràfics o salvar partides en jocs que en origen no tenien ni passwords.

Actualment, estem a un nivell d’emulació molt acceptable, però s’ha de reconèixer que no sempre ha estat així.

Avui dia (recordeu: en el moment de la creació del document) podem emular gairebé a la perfecció sistemes de 8, 16, 32 i 64 Bits, igual que sistemes ARCADE clàssics com Neo Geo o CPS, però continuen existint llacunes amb els sistemes més moderns.

Un altre punt a recalcar sobre l’emulació és que qualsevol PC pot emular, però no sempre en condicions. Sempre s’ha criticat per part dels detractors dels emuladors (entre els que m’hi incloc) que els emuladors funcionen a mig fer.

A part del tipus de gràfic de PC (sobretot de programari 3D), és en matèria d’àudio i velocitat on molts emuladors flaquegen.

Aquesta afirmació és real, encara que faci mal als defensors de l’emulació, tot i que possiblement tampoc sigui del tot certa...

Hi ha emuladors capaços d’emular al 100% sistemes 2D, però ens caldrà un ordinador potent. Tingueu present que mitjançant la programació (programari) s’emulen aparells electrònics sencers (maquinari original), pel que és totalment comprensible que molts dels programes d’emulació funcionin a empentes i rodolons en ordinadors de potència limitada.

Un altre problema a l’hora d’usar emuladors és el seu control: originalment s’hi havia de jugar amb el teclat, pel que fer un simple Hadoken resultava una autèntica feinada, per no parlar de la realització d’algun combo més complicat...

A més, el simple fet de jugar a un bon joc ARCADE mitjançant les tecles enlloc d’un bon stick restava tota la gràcia i glamur al mateix.

Sempre han existit comandaments per a PC (Pads), però han anat sempre un pas per darrere de les consoles. Actualment, gràcies al gloriós format USB hi ha multitud de pads i sticks avançats que minimitzen el problema, i fins i tot es fabriquen uns magnífics adaptadors que permeten cablejar un joystick des de zero, amb components de qualitat perquè puguem sentir una sensació 100% ARCADE.

Evidentment, cadascú fa servir els emuladors segons els seus gustos i necessitats, pel que tenir un ordinador ple de jocs pot ser una bona opció en molts casos, com ara tenir un centre multijoc al saló de casa, un tot en u per les vacances, o bé una eina imprescindible per poder provar els jocs abans de comprar-los.

Una de les pràctiques més de moda que s’estila actualment, és usar un ordinador replet d’emuladors com a cor d’una màquina recreativa o moble ARCADE. Sistemes complexos d’emulació com ara COIN OPS o BATOCERA ens fan la feina molt més simple en aquest aspecte.

Com ja hem comentat, no tots els ordinadors serveixen per emular bé, ja que per aconseguir un nivell d’emulació òptim, necessitarem diversos accessoris indispensables a més d’un cor potent. Bàsicament, podríem dividir aquests accessoris en tres.

TARGETA GRÀFICA

Aquest component és imprescindible de cara a mostrar un acabat visual decent. Els ordinadors actuals ja porten unes gràfiques molt competents, però la verdadera diferència està en els matisos.

Els sistemes clàssics són els que millor corren en els emuladors (2D), i van ser ideats per funcionar en un monitor o TV de tub, pel que una bona targeta de vídeo amb sortida AV pot ser una opció més que recomanable a l’hora de jugar en una TV.

A més, el potencial de la targeta gràfica també influeix directament en la qualitat final de l’emulació, així com en la seva velocitat de reproducció.

TARGETA DE SO

Aquest apartat (si molt m’apureu) és el menys important dels tres, ja que per assolir la qualitat d’àudio dels jocs retro tampoc cal una gran avenç tecnològic. Però de tota manera, una targeta mitjanament seriosa et permet moltes vegades tenir més opcions d’equalització que la pròpia integrada al PC i això, depenent de l’ús que donem al conjunt ordinador / emulador, pot resultar molt avantatjós.

ADAPTADOR DE COMANDAMENT (I/O)

Això sí que és vital per al bon gaudi del conjunt.

Avui dia, gràcies al gloriós USB i a la gran demanda al respecte, existeixen comandaments i sticks de gran qualitat, que al costat dels seus drivers ens permeten configurar mil i un aspectes. Tanmateix, per al seu ús en recreatives existeixen uns adaptadors que, connectant-se igualment per via USB, ens permeten connectar qualsevol comandament ARCADE amb ordres per negatiu*.

* Un comandament que funcioni amb ordres per negatiu és aquell que commuta les seves funcions amb impulsos de negatiu (com per exemple, els Old Style de Neo Geo o qualsevol panell o comandament de components professional).

L'I-PAC2 és un exemple d’aquests adaptadors, i realment és una de les millors opcions.

Comentar també que existeix un programa molt útil que us permet configurar el comandament lliurament i donar-li, fins i tot, ordres del teclat.

CAPÍTOL SEGON:

INICIAR-SE A MAME

L’emulació, per aquells que adoràvem l’era daurada de les recreatives, és una manera de poder crear una biblioteca de plaques ARCADE sense deixar-nos-hi tot el nostre sou...

Aquest és, sense cap mena de dubte, l’enfocament dels creadors del famós MAME (multiple-arcade-machine-emulator): poder crear un arxiu ampliable on recollir la recent i breu història de les recreatives.

Doncs bé, en aquest segon capítol ens centrarem en l’únic emulador centrat al 100% a crear aquest arxiu, essent el més complet i extens de tots.

MAME emula tot tipus de plaques, des de System 11 fins a Naomi (per exemple), aconseguint en les més antigues un representació fidel al 100%, i avançant a poc a poc en l’emulació de plaques més modernes.

Des de Briconsola aconsellem que us centreu en les plaques recreatives fins a l’era Saturn / Playstation (en són milers...) i deixeu els sistemes més moderns per a les futures versions de l’emulador.

Fins aquí tot entès, però quina versió de MAME necessito per crear el meu arxiu?

Diguem que MAME com a tal és un arxiu bastant simple, sense gaires filtres gràfics ni opcions, que cada x mesos llança (gràcies a usuaris desinteressats) noves versions que corregeixen i amplien el catàleg existent.

Existeixen revisions de MAME molt recomanables per als menys experts, com per exemple el MAMEFX: aquesta revisió aporta una interfície més amigable i una infinitat de filtres i opcions de sèrie.

La qüestió (en la majoria dels casos) no és aconseguir la versió més moderna de l’executable (arxiu que trobarem a centenars de webs), sinó buscar un executable amb totes les seves Roms.

Cada versió té les seves ROMS?

Efectivament! Per desgràcia, cada nova versió de MAME o MAMEFX sol requerir la revisió de certes Roms, i per tant, si no coincidexen les versions de programa (v1.36, per posar un exemple) amb les de les Roms (v1.20), moltes d’elles no ens funcionaran, o el programa simplement ni les detectarà.

Per això, una cerca del tipus ROMS MAME 1.36 a GOOGLE ens serà molt útil, i buscarem una versió de Roms completa encara que sigui més antiga; a continuació, buscarem la versió corresponent del programa, que en aquest cas seria MAME FX 1.36 (aquestes versions són fictícies, mers exemples).

Tingueu present que una versió completa de MAME pot ocupar més de 120 GB... Sí, heu llegit bé, més de 120 GB...

Les Roms més modernes i els jocs de màquines en Laser Disc (com el clàssic Dragons Lair) poden ocupar fins a 15 Gb... Però tranquils, els recopilatoris més comuns a la xarxa solen obviar aquests jocs, que venen en enormes arxius anomenats CHD (Roms de Laser Disc, discos durs i CDs o DVDs).

En general, aquestes compilacions de Roms solen ocupar de 25 a 35 Gb, una xifra força elevada però comprensible, perquè dins hi trobarem més de 4000 màquines recreatives, que es diu aviat.

M’he de descarregar aquesta tona de dades obligatòriament?

No! Us podeu fer el vostre MAME a mida, seguint els passos següents:

- Busqueu a Google BIOS MAME, d’acord amb la versió MAME que us descarregueu, i la deseu descomprimida a la carpeta Roms (cada BIOS comprimida en ZIP, però el paquet que les contingui totes, descomprimit).

- Busqueu també un MAMEFX (recordeu que ha d’anar d’acord amb les BIOS i les Roms) i l’instal·leu / descomprimiu en una carpeta al vostre gust.

- Busqueu les Roms en alguna pàgina amb un arxiu decent (us recomano ROMHUSTLER) i, si us dona l’opció, descarregueu en aquesta mateixa pàgina el programa i les BIOS, perquè de ben segur que van a joc (les Roms les podeu copiar comprimides a la carpeta Roms).

- Si sou detallistes, trobareu a la xarxa paquets amb imatges de les caràtules, captures i altres detalls del joc que poden fer el nostre MAME més complet i amè.

Aquests arxius tenen carpetes pròpies dins de MAME, i és tan senzill com copiar-los a dins; d’aquesta manera ja els detectarà una vegada l’arrenquem (podem definir en quines carpetes incloure’ls dins de la pròpia configuració).

Quin equip necessito per fer córrer MAMEFX en condicions?

Doncs per fer funcionar Roms senzilles fins a l’era Sat/PSX, no necessitareu un equip massa potent; depenent dels filtres que apliqueu, potser us caldrà més potència, però res que no mogui un ordinador de gamma baixa actual.

És important adequar la resolució dels jocs per redimensionar-los a la nostra resolució d’escriptori o de la nostra TV.

Això serà tan senzill com clicar la resolució actual al config. I, en cas d’utilitzar un monitor o una TV LCD, afegir les Scanlines per aconseguir l’efecte del monitor de tub.

El millor de MAME, a més de permetre’ns jugar a velles glòries dels salons recreatius, és el fet de poder visualitzar a pantalla completa i totalment reescalats els seus jocs, aconseguint una qualitat centenars de vegades millor que endollant una placa via supergun a una TV LCD.

NOTA: També volia deixar clar que hi ha altres paquets d’emulació molt correctes, i vàlids, com poden ser COIN OPS i BATOCERA.