PLAYSTATION 3; Llum groga

En aquest apartat us vull parlar d’un problema molt molest que va afectar a moltes consoles PS3 de primera generació. A dia d’avui, pot ser un reportatge un xic anecdòtic, no obstant això és bo conèixer-lo i evitar, al preu que sigui, consoles de la primera fornada.

No sé si va ser per la pressa a l’hora de treure el sistema o per un mal estudi en la refrigeració de la consola, però aquestes primeres PS3 (de la mateixa manera que passa amb les X-Box 360) tenien un defecte que vulgarment es va conèixer com l’avaria del llum groc.

Aquesta avaria es caracteritza per una errada de funcionament, mostrant un breu parpelleig groc al LED de POWER: la consola fa com si s’engegués, però tot seguit mostra la punyetera llum groga, desconnectant la màquina.

PER QUÈ PASSA AIXÒ?

Doncs degut a l’alta temperatura que agafa la placa mare de la consola en funcionar. Això fa que l’estany s’arribi a fondre, fallant així la zona dels processadors, errada idèntica a la de les primeres 360 però, en aquest cas, totalment incomprensible...

A diferència de la consola de Microsoft, que té un sistema de refrigeració inadequat, la consola de Sony està molt ben refrigerada, i a més posseeix un ventilador intern COLOSSAL.

El problema sorgeix amb la gestió de l’aire: la consola, tot i tenir amb un ventilador més que potent, gradua la velocitat del mateix a través de la CPU, i crec que hi ha un desfasament entre la temperatura real i la que gestiona la consola.

També es comenta que els tubs de gas dels dissipadors perden efectivitat, i en conseqüència no refrigeren bé.

Sigui com sigui, amb el ventilador que té la consola això no hauria de passar.

Així que després de repassar la secció de reparació d’aquesta mateixa web, us exposaré les meves conclusions i proves al respecte.

El problema real és conegut per tothom, i la mateixa Sony va reconèixer l’error de producció, fent servir un estany de baixa qualitat en plom, del que es van excusar amb el tema de la contaminació, però en qualsevol cas va ser una errada garrafal...

I és que un dubte distreu la meva ment des que fa temps vaig desmuntar la primera PS3 afectada...

Aquesta consola té un disseny intern bastant correcte i una refrigeració que, a priori, sembla suficient. Un enorme ventilador al costat d’un bon circuit d’aire en espiral fan que la consola sembli, tècnicament, molt ben dissenyada.

Segur que més d’un, a Sony, va alegrar-se de veure que les consoles de la competència començaven a explotar com crispetes de blat de moro, però pocs imaginaven que una fallada similar els esperava també a ells.

Doncs amics, no us desenganxeu del document, perquè a continuació us revelaré el que, segons el meu criteri, és el principal causant de que a les Playstation 3 de primera generació els falli la soldadura.

A la xarxa es llegeix de tot: que si l’estany n’és el principal causant, que si el problema és el de tenir una font d’alimentació interna, que si la consola no processa bé la temperatura real dels micros, que si el gas dels dissipadors es perd, que si el reballing* és l’unica opció...

* El reballing és una tècnica mitjançant la qual es treuen els processadors de la consola i es reomplen d’estany nou.

És cert que la pobra composició de l’estany és el principal causant que, una vegada la consola s’escalfa, els seus processadors fallin. Però com és possible que una consola com la PS3 s’escalfi fins al punt de fondre l’estany?

És a dir: estic d’acord en què la base del problema radica en el fet que quan s’escalfa la consola pel sol fet de funcionar, la placa mare aconsegueix temperatures altíssimes, l’estany, al ser de poca qualitat, quedi tou i al refredar-se falli el contacte. Ara bé, com és possible una pujada de temperatura tan descontrolada?

Evidentment, tots els que sabem una mica de soldadura entenem que un estany pobre pot aconseguir la temperatura de fusió abans d’hora i que, quan falla la soldadura d’alguns components (en aquest cas dels micros), la temperatura global augmenti encara més...

A més a més, també és cert que la inclusió de la font d’alimentació dins de la pròpia carcassa empitjora l’assumpte... Però aleshores, on són els dissipadors i el ventilador quan se’ls necessita?

Si bé la solució al problema és clara (mantenir la placa mare per sota de la temperatura de fusió) jo em pregunto què falla aquí? Realment és adequat el grup dissipador?

Mirant amb atenció ventilador i dissipador, m’he adonat que aquí és on pot recaure el principal problema.

Partint de la base que (com passa a la informàtica) els processadors irradien escalfor a l’hora de treballar, els dissipadors han d’eliminar o contrarestar aquesta calor per evitar que els propis xips es cremin, principalment a base d’una refrigeració per aire, a través d’un dissipador d’alumini i d’un ventilador enganxats a ell, extraient l’aire calent per mantenir el metall a la temperatura adequada.

Una altra cosa que hem de tenir MOLT clara és que tant la PS3 com les 360 són màquines equivalents a un Pentium 4, i aquí ve un dels grans dubtes: si un ordinador d’aquestes característiques necessita dissipadors amb un volum més aviat elevat, per què aquestes dues consoles no el porten?

Després de destrossar un grup dissipador d’una Playstation 3 amb la intenció d’investigar, us puc assegurar que la principal errada de Sony ha estat ficar-hi uns dissipadors irrisoris, que comparats amb els d’un PC deixen entreveure una clara buidor en la recerca de la consola.

Es van equivocar o bé en l’elecció dels processadors, o bé en la construcció dels dissipadors; ara bé, el que no és possible és que un PC necessiti això...

...I que una Playstation 3 només porti això:

Aquí està la mare dels ous!

Si els dissipadors anessin d’acord amb la irradiació dels processadors, ni la font d’alimentació perjudicaria el rendiment, ni l’estany (per dolent que fos) s’arribaria a fondre...

Així que seguidament us presento el meu primer projecte de refrigeració forçada per a una PS3, el qual pot no ser estèticament del tot correcte, però pot presumir d’guantar meritòriament la temperatura.

Semblaria que el reballing fos l’opció més encertada a l’hora de reparar aquest tipus d’avaries (fins i tot es deia que era definitiu), però el temps i l’evidència han deixat clar que NO és fiable al 100%.

Només hi ha una modificació capaç d’arreglar aquesta avaria, i és la mateixa que ens dicta la lògica: ventilar millor la consola per evitar que en pugi la temperatura interior.

Havent estudiat bé l’interior de PS3 i el circuit de refrigeració, he trobat dues errades enormes per part Sony en la creació de la mateixa. Puc afirmar amb rotunditat (després de més de 20 hores de proves) que una consola espatllada després d’un llum groc pot tornar a la vida i, a més, durar. Això sí, inevitablement l’estètica de la mateixa es veurà una mica alterada...

PRIMERA GRAN ERRADA:

ELS DISSIPADORS PRINCIPALS

Si desmuntem un grup dissipador, veurem que darrera del seu gran ventilador hi ha uns dissipadors i un circuit d’aire molt mal estudiat.

El primer error és el circuit d’aire; per estalviar espai es va optar per un ventilador que enlloc de llançar l’aire cap abaix o cap als dissipadors, el llença horitzontalment (fent un circuit en espiral), fent que per un costat de la reixeta posterior aspiri i per l’altre expiri. Si col·loquem la consola en un calaix o prop d’una paret, ens trobarem que part de l’aire calent expirat és aspirat de nou, caient així en un cercle viciós molt poc propens al benestar de la màquina.

D’altra banda (i més preocupant encara), el metall dels dissipadors és molt escàs i, pel que es veu, els tubs de gas no són suficients.

Veurem a continuació el grup dissipador desmuntat i entendreu millor el que dic:

CONJUNT

VENTILADOR

DISSIPADOR I RADIADOR

Desmuntant les làmines, podeu veure uns tetones sortints. Aquests trossos de metall serien l’extensió del dissipador, i simplement fan contacte amb els tubs conductors de l’altra part, pel que ja us podeu imaginar la quantitat de metall que hi pot haver aquí...

La modificació que jo he realitzat (i que us detallo a continuació) no és altra que afegir uns dissipadors d’ordinador als originals (pelats).

Si us fixeu en les fotos anteriors, no són més que dos dissipadors estàndard de Pentium 4, amb les potes tallades perquè entrin bé.

Seguidament, he separat els dos originals del conjunt dissipador (mantenint els tubs conductors) i he retallat la xapeta sobrant.

Aquest artefacte en forma de cranc, no és més que el dissipador que queda adjunt a la xapeta de l’original, tallat amb molta cura i respectant-ne tots els seus tubs.

La idea és ajuntar els dos dissipadors amb pasta tèrmica, els originals amb els d’ordinador. La cara superior dels dissipadors originals és totalment llisa, pel que si apliquem pasta tèrmica i els fixem bé, aconseguirem que un ens passi el calor a l’altre, i per tant actuïn com un de sol.

Una vegada ben fixats els hem de col·locar allà on eren originàriament, dins de la consola. Comentar que sempre, en efectuar aquest tipus de modificació, hem d’aplicar nova pasta dissipadora als processadors abans de muntar-los de nou.

Però resulta que arribats a aquest punt, me n’he adonat que els dissipadors triats no m’hi cabien, pel que he hagut de serrar-ne un d’ells (barrufet poca taça...)...

I ara ve quan s’ha de modificar la carcassa inferior de la consola per permetre que els processadors nous surtin a través d’ella. He optat per foradar la carcassa inferior a mida d’una caixa de Ferrero Rocher... Aquesta caixa no fa més que d’embut pel ventilador únic que he utilitzat.

La meva idea era fer servir els originals dels dissipadors però resulta que són rodons i, en haver-ne serrat un no els he pogut reutilitzar...

Ara ja tindríem la consola llesta per muntar i provar.

Després de tenir-la cinc hores funcionant amb el joc Lair i la seva intro repetint-se, he testat les temperatures. Per la reixeta posterior l’aire que sortia era fred (a temperatura ambient), pel que tant els dissipadors com el ventilador funcionaven correctament; en canvi, per la part superior de la consola i la zona dels USBs es notava calent, però no exageradament.

Així que he desmuntat novament la carcassa superior i m’he trobat amb el que ja m’imaginava...

LA SEGONA ERRADA GRAN ERRADA:

LA FONT D’ALIMENTACIÓ I LA SEVA NUL·LA REFRIGERACIÓ

La temperatura que irradia la font d’alimentació no és suficient com per dessoldar l’estany per si mateixa, però sí que ajuda a augmentar la temperatura interna de la consola.

Si us fixeu bé en les fotos següents, veureu que els enginyers de Sony van fer una font compacta, amb forats a la carcassa metàl·lica però no a la consola... I lògicament, la font irradia calor a l’hora de treballar.

Aquest calor tendeix a sortir pels orificis d’extracció, però resulta que per la seva dreta té tant la lectora com la carcassa metàl·lica, per sobre té la carcassa de plàstic de la consola, per sota hi té la placa mare, i per l’esquerra i pel davant, més plàstic...

Aleshores, per on se suposa que ha de sortir aquest calor? I si una font d’ordinador porta ventilador, per què no en porta la de la PS3?

El focus principal de calor l’he marcat amb una X.

La solució: un simple ventilador i un bon circuit d’aire.

Per a això, s’ha de foradar la carcassa superior de la font d’alimentació a mesura del ventilador que farem servir i tapar-ne els orificis laterals. Tots, menys els de l’esquerra, ja que forçarem l’aire a passar per allà i a que faci un circuit per tota la font.

Perquè el circuit es pugui completar, hem de foradar la carcassa superior de la consola per allà on us mostren les següents fotografies.

Ara ja només ens farà falta foradar a mida la carcassa superior i la tapa embellidora, i fixar el ventilador.

Una altra cosa molt important que hem de fer és posar-hi uns peus de goma una mica més grans del normal al lateral de la consola, de manera que l’aire pugui sortir amb més facilitat.

I ja estarà, amb aquesta modificació ben realitzada us asseguro que teniu consola per estona, ja que com us he comentat al principi del document, després de vint hores de proves i més de set de seguides en funcionament, la consola es manté perfectament a temperatura ambient, pel que difícilment arribarà a fondre’s el seu estany.

L’únic problema és que no és una modificació a l’abast de tothom i això és una pena, perquè segons Sony sí que vam ser tots iguals a l’hora de gastar-nos 600 euros en una consola.

Sincerament, després d’haver estudiat a fons les consoles de la primera fornada, NO us aconsello adquirir-les i, en cas d’avaria, penseu que el reballing NO és la solució; amb el temps acaba...

NOTA: Avui, dia 8 de Juliol de 2023, aquesta consola encara continua funcionant com després de la modificació, pel que puc corroborar que el principal problema d’aquestes màquines va ser una mala refrigeració (amb l’afegitó d’un mal disseny).

VÍDEO DE LA INVESTIGACIÓ