X-BOX 360; TRES LLUMS VERMELLS

En aquest document us vull parlar del més que conegut problema de les primeres X-Box 360.

Després de fer moltes proves de refrigeració (en el seu moment) passo a detallar-vos les meves conclusions al respecte.

Aquest problema afecta les 360 de primera generació, comprenent totes aquelles consoles que no posseeixen el connector HDMI, un connector que Microsoft va incorporar amb la forçosa revisió de placa.

EL PROBLEMA:

Aquestes consoles estan mal dissenyades: no tenen un bon circuit intern d’aire perquè són massa compactes, i per tant els dos ventiladors posteriors no poden dissipar la terrible temperatura que irradien els seus processadors.

No totes les consoles de primera fornada acaben fallant, però sí que en tenen molts números.

Bàsicament són els dos processadors principals els que irradien calor. En no dissipar bé el calor la placa mare s’escalfa moltíssim, arribant a temperatures de fusió de l’estany. Si a això hi sumem un estany empobrit i la repetició del cicle calor-fred (el pas de la consola d’estar funcionant a estar apagada), el resultat és una fallada dels contactes de la placa mare en diferents zones, i d’aquí els diversos errors mostrats en pantalla (tres llums vermells, error 74, errada d’àudio...).

LA SOLUCIÓ SEGONS MICROSOFT

En veure que les seves consoles petaven com a xurros, la gent de Microsoft no va tenir una altra alternativa que assumir l’errada, i posteriorment resoldre-la. A favor de la companyia americana direm que van saber estar a l’altura de la situació i que es van portar molt bé amb les garanties, encara que això els suposés unes pèrdues milionàries.

Segons ells, tot el problema estava en uns xips que consumien massa energia (voltatge) i per tant s’escalfaven en excés, cosa que feia que la temperatura total de la consola pugés en picat.

És d’estranyar que una companyia com Microsoft llanci un producte amb un error d’aquesta magnitud, ja que els seus tests haurien de ser rigorosos...

Una consola amb el potencial de la 360 és normal que s’escalfi, i en conseqüència necessita d’un sistema de refrigeració a l’altura. Per això és del tot incomprensible que venint del món del PC hagin caigut en això, tret que la política d’abaratir costos hi tingui alguna cosa a veure...

Amb l’experiència d’haver arreglat ja diverses consoles fregides i d’haver-ho intentat amb moltes altres, penso que l’únic problema (corregible) és la mala refrigeració interna de la consola, i sobretot el minúscul dissipador del processador central.

Dels dos processadors principals, un va just a sota de la lectora, i com que no hi cabia un bon dissipador, van muntar-ne un de mini.

I aquí està la mare dels ous i el principal problema de les primeres X-Box, ja que com aquest dissipador no és suficient la temperatura puja moltíssim.

No fa gaire, arreglant un problema en una lectura d’una consola nova, vaig veure el que em temia: la gent de Microsoft, a part de redissenyar mínimament la placa mare, van fer un arranjament al dissipador central per intentar pal·liar el problema.

Sabent això i amb el clar propòsit que la temperatura de la consola no pugés en excés una vegada reparada, em vaig proposar de trobar un mètode definitiu al problema.

La modificació que veureu a continuació no és fàcil de fer pel tema de la precisió; com veureu, vaig canviar el dissipador principal, però si no us assegureu que faci un perfectíssim contacte, pot ser que no us funcioni.

De totes maneres, no us espanteu i llegir-vos bé el reportatge, ja que ben entès sí que està a l’abast de gairebé tothom.

Al principi vaig creure que el problema venia del calor produït pel xip gràfic, ja que gairebé totes les avaries coincideixen en ell; però com ja us he comentat anteriorment, l’arrel de problema ve dels seus processadors principals i, sobretot, tant del central com del seu insignificant dissipador.

- El primer que farem si tenim una X-Box de primera generació que no funcioni per culpa dels famosos errors esmentats anteriorment, serà desmuntar-la totalment i netejar-la.

Per netejar-la farem servir aigua amb les carcasses i un pinzell sec per a la placa mare i els components.

- Una vegada neta procedirem a la seva reparació, tal com es comenta a la secció de reparacions.

- Un cop reparada, ens concentrarem a dissipar bé el calor.

El primer que farem és posar un petit dissipador al xip gràfic (per assegurar el tret); per a això, podem utilitzar mini dissipadors dels que es fan servir a les gràfiques de PC.

No us oblideu d’aplicar una mica de pasta dissipadora entre el xip i el metall.

Per enganxar els dissipadors us recomano NURAL.

Aquest producte és resistent al calor, i a més és molt fort. Lògicament no el posarem a sobre del xip, sinó que col·locarem el dissipador (mitjançant pasta tèrmica) damunt del xip, i després enganxarem el dissipador a la placa mare amb NURAL, mirant d’assegurar sempre el perfecte contacte entre el xip i el dissipador.

La segona tasca a realitzar, i que prèviament ja hauríem d’haver pensat bé, és posar un dissipador gran al processador central.

Això ens costarà, ja que l’espai és molt reduït en tenir la lectora a sobre. En el meu cas, vaig utilitzar un bon dissipador de PC.

Evidentment, no hi ha cap dissipador que es pugui col·locar fàcilment en aquest espai, però aquí és on entra la nostra perícia.

L’èxit de la modificació dependrà que aquest dissipador quedi ben col·locat i funcioni correctament.

Com podeu veure a les fotos, vaig haver de donar-li un angle de 90° i serrar-li la base perquè m’hi entrés la lectora.

Tingueu en compte que abans d’enganxar el dissipador central, hem de comprovar que el lateral ens hi càpiga bé.

Al dissipador lateral d’origen hi vaig aplicar un ventilador per forçar el pas de l’aire a través d’ell, i millorar-ne així el seu rendiment.

CURIOSITAT DEL DISSIPADOR LATERAL

El seu punt clau és el tub en forma de ferradura: és el cor del dissipador, i per tant el que hem de refredar per sobre de tot.

Una vegada acoblat i enganxat el ventilador, ja podrem fixar-lo a la placa mitjançant la grapa metàl·lica original en forma d’X.

Un cop tinguem el lateral ja col·locat, podrem enganxar també el central amb una mica de NURAL.

Arribats a aquest punt ja només ens faltarà connectar els ventiladors i fer un test sense posar, encara, les carcasses. La meva recomanació és fer quatre tests de quatre hores seguides de funcionament, reiniciant cada dues hores. Entre prova i prova, esperarem el temps suficient perquè es refredi la placa mare (una mitja hora).

Una altra cosa a tenir en compte és que perquè la consola treballi a ple rendiment, haurem de posar un joc i deixar que ens vagi repetint la seva introducció, ja que si només l’endollem o fiquem un DVD de vídeo no s’escalfarà com amb un joc.

Alimentació per als ventiladors auxiliars:

NOTA: com que només hem ficat un suport original en forma d’X, abans de collar la carcassa metàl·lica inferior haurem de posar una mica de gruix a sota del processador central i, si podem, que sigui de material tèrmic, perquè passi el calor a la xapa.

En el meu cas vaig fer servir pasta dissipadora d’altres X-Box espatllades.

Una vegada hem comprovat que tot funciona bé, podem procedir a la modificació de la carcassa superior perquè ens entri bé.

Haurem de fer un forat a la mida del dissipador central que li hàgim muntat (aconsello fer-lo una mica més gran de la mida), i un altre forat per a l’entrada d’aire frontal, per al ventilador del dissipador lateral.

A l’hora de muntar ho farem normalment; això sí, amb molt de tacte de no donar estrebades al dissipador central i que se’ns desenganxi.

Resultat final de la consola

SOLUCIÓ ALTERNATIVA

Aquí teniu el que es pot considerar l’evolució directa de l'’xperiment anterior, com una versió 2.0...

Per reparar el problema de temperatura d’una X-Box 360, ja hem vist a l’apartat anterior que el fonamental és millorar el refredament de la consola. La segona alternativa, més fàcil de fer, és ficant-hi un segon dissipador exterior a la CPU.

Amb aquest mètode ens estalviem el fet d’adaptar un dissipador especial al lloc original, amb l’embolic que tot això suposa.

Com que no disposo de les fotos detallades de la modificació, us n’explico les claus i que cadascú ho faci a la seva manera.

Els dissipadors originals de la 360 porten uns peus que passen a la part de sota de la placa mare, i es fixen mitjançant unes grapes metàl·liques en forma d’X (mostrades a la galeria següent).

Aquests peus estan roscats interiorment, perquè als mateixos s’hi fixen uns cargols que agafen la xapeta dissipadora general de la consola.

Com que aquests peus són metàl·lics, passen la temperatura del propi dissipador d’origen a la xapeta general de la consola, motiu pel qual a l’hora de funcionar la part inferior de la consola s’escalfa tant.

El que us proposo és ficar un dissipador exterior collat a aquests peus, perquè d’aquesta manera l’original n’hi transmeti el calor, i entre tots dos el dissipin millor.

Per poder fer això només hem de foradar la part inferior de la consola i de la placa refrigeradora general, amb el propòsit que una vegada muntada la consola puguem collar el segon dissipador directament als peus de l’original.

Com podeu veure a l’última foto, jo he agafat un dissipador d’origen de la CPU d’una altra consola cremada però n’hi podem ficar qualsevol, sempre i quan el puguem collar bé i ens asseguri un bon contacte.

Ha, ha... No us espanteu...

Aquest va ser un invent que vaig fer amb una de les tantes 360 trencades que em van arribar. La veritat és que no va durar gaire temps, però us asseguro que mentre va durar va causar sensació...