AVENTURAS GRÀFIQUES

Potser alguns de vosaltres pensareu que això és com aprendre a anar amb bici als trenta anys, però avui em ve de gust parlar-vos d’un redescobriment molt personal.

Als anys 90 no en vaig fer gaire cas, perquè era un noi de consola i m’encantaven els jocs de plataformes, lluita i d’altres, mentre les aventures gràfiques de PC em semblaven avorrides i ensopides, si bé és cert que el seu disseny sí que em cridava l’atenció. 

A casa meva mai hi vam tenir un bon PC, pel que l’únic contacte que vaig tenir amb aquests jocs va ser quan els veia a casa dels col·legues. Eren jocs estranys, complicats i massa lents per a un xaval de catorze anys que es passava el dia damunt d’un monopatí i escoltava Héroes del Silencio... però també eren unes veritables obres d’art, tant pel seu argument com pel disseny.

Durant un exercici didàctic amb els meus fills on els mostrava els inicis dels videojocs (una mica fart ja de tauletes i xurrijocs a toc de dit), els vaig ensenyar el Monkey Island, cosa que va despertar en mi quelcom que creia no tenir... nostàlgia cap a aquests jocs estranys als que jugaven en Kike i en Pedro.

Sé que molts de vosaltres sí que els vau gaudir en el seu moment i estareu pensant que vaig ser un babau de no fer-ne gaire cas, però en realitat no me’n penedeixo perquè cada edat té les seves coses, i no va ser fins després d’un lleuger idili, a l’era de les 32 Bits, amb els Chronicles of the Sword (PSX) i Mundosico (Saturn) que em vaig sentir realment atret per aquest tipus de jocs.

Reprenent el fil principal del document, comentar que el gènere de les aventures gràfiques dels 90 és un món molt interessant que mereix, indubtablement, ser present en qualsevol ludoteca digna de qualsevol aficionat als videojocs.

Amb la idea d’esmenar el meu error, amb el temps he passat a gaudir de les més emblemàtiques aventures gràfiques de grans franquícies com Lucas Arts, i de joies com Monkey Island, Day of the Tentacle, Maniac Mansion, Indiana Jones and the fate of Atlantis, Larry, Mundodisco, Broken Sword...

La majoria d’aquests jocs, en la seva versió original, no precisaven de gaire més que d’un Pentium 4 amb Windows XP, pel que avui dia amb qualsevol ordinador casolà aniran més que sobrats, fins i tot les seves versions remasteritzades, totalment recomanades per a jugar en teles LCD o LED grans.

Un altre tema important és triar com volem jugar, ja que aquests jocs es controlen mitjançant un teclat i el ratolí, pel que és possible que molts de vosaltres preferiu fer-ho en mode PC. Jo tenia clar que volia jugar-los com un videojoc qualsevol, assegut davant de la TV, pel que tinc connectat l’ordinador a una TV de 32” a través de l’HDMI. L’he connectat per VGA i la veritat és que la qualitat d’imatge és molt bona, tot i que amb alguns clàssics com Indiana Jones els píxels són descomunals...

Això ens porta a la reflexió de sempre: per al retro què és millor, LCD o CRT?

Sense cap dubte el CRT, però la veritat és que molt pocs tenim ja monitors de PC CRT; en qualsevol cas, per connectar-lo a una TV de tub necessitarem una targeta gràfica que tingui sortida AV o Super Video.

Aprofundint una mica en els jocs, voldria comentar algunes cosetes que he anat veient.

La majoria es poden descarregar des d’Internet, ja sigui mitjançant Torrents o d’altres plataformes. Molts d’ells venen en format ISO per ser gravats en un CD/DVD* i posteriorment instal·lats com faríem amb qualsevol joc original. També n’hi ha que ja venen preparats per ser jugats des d’MS-DOS o mitjançant un emulador. En ambdós casos, en la seva immensa majoria, ja porten els emuladors incorporats al mateix arxiu RAR. I sinó, dir-vos que hi ha un emulador molt útil per jugar a aquest tipus de jocs, anomenat SCUMM VM.

En cas d’haver de llançar un joc mitjançant SCUMM, només ens caldrà obrir l’emulador, buscar el joc a la seva localització dins del PC (ruta), i una vegada ens el reconegui l’arrencarem.

*NOTA: per no haver de gravar els jocs físicament, podem muntar al nostre ordinador un lector virtual; n’hi ha molts, però jo us recomano el Virtual Clone Drive...

També podem optar per comprar els jocs a la pàgina web GOG; no solen ser molt cars, i si n’hi ha algun que no trobem també ens serà molt útil.

I per anar acabant aquest apartat, comentar-vos que gràcies a aquesta aventura he descobert un estudi de programació molt original anomenat Amanita Design, que compta amb uns jocs francament atractius. Pot ser que no quadrin al 100% amb el concepte d’aventura gràfica, però tant per la seva originalitat com pel seu disseny mereixen ser comentats.

També afegiré, a mode de recomanació, que no deixeu de jugar a l’últim joc dels creadors de Day of the tentacle (El dia del tentacle), perquè és un títol tan delirant com divertit...

Encara que hi hagi qui ho considera una bajanada és una opció a tenir en compte, ja que si volem preparar-nos una màquina al nostre gust les icones també són importants. En descarregar un joc, sobretot si ho fem mitjançant la modalitat del pegat a l’ull, veurem que n’hi ha amb icona i sense ella; la icona és la imatge petitona que tenim sobre el nom del joc. També n’hi ha que passen mitjançant SCUMM, perquè es veu el logo de l’emulador enlloc d’una imatge del joc.

A l’hora de la veritat és un detall sense massa importància, però jo ho he fet per dotar d’un toc més professional al conjunt; no costa gaire, pel que a continuació us detallaré com fer-ho pas a pas amb un programa que tots coneixem: el Paint.

El primer que farem serà anar a “Google imatges” i buscar alguna fotografia del joc que ens agradi. Pot ser una foto, un logotip o una icona, però el que importa és que no sigui massa recarregada, perquè una icona és una cosa molt petitona, i com més simple sigui més reconeixible serà.

Una vegada tinguem la imatge descarregada, l’obrirem amb el Paint i la retallarem al nostre gust.

Seguidament, quan ja la tinguem com més quadrada millor, anirem a l’eina de canviar la grandària (percentatge) i la farem de 32x32, que és la mida més apropiada per a una icona.

Després de clicar sobre acceptar, veurem com la imatge se’ns redueix de qualitat i de mida. Ara, tan sols haurem de desar l’arxiu com a mapa de bits de 256 colors i donar-li el nom que vulguem, amb l’afegitó .ico, com es veu a la imatge següent.

Per canviar-li la icona al joc, només haurem d’anar damunt de l’original i, amb el botó dret del ratolí, seleccionar l’opció propietats. Seguidament, clicarem a canviar icona i anirem, mitjançant la pestanya examinar, a buscar la icona on l’hàgim guardat.

Potser trobarem que alguna vegada no ens deixa canviar la icona si aquesta no és a l’arrel del joc, pel que prèviament haurem d’enganxar-la allà. D’aquesta manera tan simple podrem personalitzar totes les nostres icones.

I per concloure l’apartat, només vull reivindicar la importància d’aquest gènere i convidar tothom a redescobrir-lo, doncs sense cap dubte, és un gènere tan vàlid i important com qualsevol altre. A més, quan ens col·lapsem de refregits i dels clons dels jocs moderns, una mica de tranquil·litat i de píxel sempre ens pot venir bé...

JOCS RECOMANATS

Segur que n’hi ha molts altres, però aquests són els que jo conec:

Maniac Mansión.

Day of the Tentacle (original i remasteritzat).

Monkey Island Special edition (1 i 2 remasteritzats).

Sam & Max Hit the Road.

Mundo Disco.

Full Throttle (remasterizo).

Leisure Suit Larry Reload.

Indiana Jones and the fate of Atlantis.

Thimbleweed Park.

Machinarium.

Broken Sword.

Broken Sword 2 remasteritzat.

Broken Sword 3.

Broken Sword 4.

The Longest Journey.

The walking Dead.

La ciudad perdida de Zerzura.

Gabriel Knight.

Kentucky Route Zero.

Chuchel.