Continuació

Mireu la foto del gos, és la mateixa sense cap mena de dubte...

I l’últim exemple escollit és aquesta imatge del bus, però heu de saber que s'han arribat a trobar fins a cent punts de disseny en comú entre aquest film i el joc de Konami.

Res d’estrany, doncs suposo que si has de crear un poble on hi ha un col·legi, per què no t’hauria de servir aquesta pel·lícula on n’acabes de veure un... Tan senzill com això. Lògicament no és un plagi, perquè entre totes dues obres hi ha molts punts de divergència, però resulta la mar de curiós d'on es poden treure referències.

I canviant de terç, aquí tenim un nou exemple amb la versió japonesa del Gradius 2: GoFer no Yabo (o Vulcan Venture, segons el territori) per a MSX, on es va fer servir la forma artística d’una altra obra i el seu estil, però que en realitat són molt diferents, en una mena de plagi més aviat sentimental.

Seria impossible no fixar-se també en Blade Runner i el seu estil, les seves portades i la seva magnífica estètica.

I és que es fa difícil de calcular quants videojocs i portades s'han inspirat en ella, doncs es podria crear un especial de mil pàgines amb només aquesta pel·lícula com a musa de tota mena de productes.

Entrant ja en el terreny de Resident Evil, és evident que Capcom es va nodrir sense pietat de l’obra George A. Romero (La nit dels morts vivents) sense esmentar-lo de la manera que ell mereixia.

Aquí tenim a Ada Wong, i queda bastant clar en qui es van inspirar per crear-la: la femme fatal Nikita!

Shadow of the Comet té la particularitat de que gairebé tots els personatges amb pes a la trama són calcs d'actors reals. No fa falta gaire perícia per veure d’on va venir la inspiració...

Masamune Shirow i la seva còmica sèrie Dominion Tank Police van servir d’inspiració per a un dels vehicles més mítics del món del videojoc.

Nazca va retre així homenatge al mestre japonès per mitjà d'aquest disseny tan similar, sant i senya d'aquesta inigualable saga coneguda sota el títol de Metal Slug.

Sempre es va dir que en Marcus Fenix partia de la imatge real del Wrestler Batista, però si observem amb deteniment el look que portava John Travolta a la comèdia Wild Hogs, veurem que s'acostava molt més al personatge de Gears of War, tot i que les dates no quadren, doncs el film es va estrenar després del videojoc...

Increïble coincidència, o més que casualitat?

A diferència del primer document de Bloody Wolf de la pàgina anterior, on apareixia Schwarzenegger en solitari per tractar-se de la conversió per a un únic jugador, aquí teniu el crossover que tots els fans esperaven veure, aquest cop amb Stallone sumant-se a la festa, uns anys més tard.

També a la pàgina anterior hem analitzat la portada del Contra / Gryzor, on els flipats de Konami havien fet servir com a soldats tant en Schwarzenegger com l’Stallone. Però compte, d’aquest últim només en van agafar el cap, doncs curiosament el cos correspon novament a un frame de Depredador.

Per cert, no ho oblideu pas: Bill Rizer és l’Arnold, i Llanci Bean és en Sylvester.

Us explicaré un secret que poca gent coneix: Bill Paxton i Paul Reiser donen forma al nom d'un dels protagonistes, i Lance Henriksen i Michael Biehn a l'altre... Tot i que van jugar una mica amb la fonètica, és així de cert: tots ells van formar part del repartiment d’Alien.

I seguint amb Contra i un dels molts pòsters publicitaris, en aquest cas van dividir en John Rambo en dos: per a un protagonista de la caràtula és el cap i per a l'altre la posa.

Un personatge, per cert, que podreu trobar retratat en una quantitat absurda de caràtules, i en forma de sprite dins de tants altres videojocs, com ara Ikari Warriors, Battle Rangers, Contra, Double Hawk o Rapid Fire.

I és que entre l’Stallone i en Schwarzenegger es van rifar mitja era de les 8 i 16 Bits.

Però encara ens queda el Super Contra, per si no n’hi hagués prou de deixar-ho clar amb el primer videojoc de la saga.

Reconeguem que és més la postura que la imatge de l'actor en si mateixa, però s’hi continua assemblant molt, la veritat.

Companyies de segona que plagiaven descaradament n’hi va haver moltes, però Mastertronic hauria d'haver rebut un premi, perquè de cada tres jocs que llançaven, quatre comptaven amb unes inspiracions massa evidents.

D’acord que els seus productes eren bastant dolents, però amb aquest protagonista en portada s'asseguraven unes bones vendes. Era un mètode infal·lible... o gairebé.

I és que la dupla Rambo / Stallone ens va regalar escenes èpiques pel seu temps, que van servir d'inspiració per a multitud d'equips de disseny.

Aquí teniu a l’Axel de Streets of Rage 3, preparant-se perquè els enemics no sentin mai més les cames... La famosa trilogia va comptar amb multitud d'inspiracions d'aquest tipus, però Sega ho va fer bé, ja que les semblances no entelen per a res una de les millors sagues dins dels Beat’em up.

En el terreny de la fantasia medieval hi ha tres grans models que es repeteixen fins a l’extenuació: els treballs de Frank Frazetta, Julie Bell i Boris Vallejo. Possiblement, els dos últims també són el duo dins del seu gremi que més encàrrecs van rebre dins del sector, amb els exemples dels Valis IV, Turrican, Golden Axe II i III, King of Dragons, Ecco the Dolphin o Demon’s Crest entre d’altres, tot i que els seus treballs només es van fer servir a les portades de certs territoris.