En aquesta ocasió voldria parlar-vos d’una tendència que ja porta molt temps implantada dins el món del col·leccionisme i dels videojocs en general. No vull entrar a debatre sobre què és millor, si una obra d’autor o un producte oficial prefabricat, però si m’agradaria que reflexionéssim tots plegats una miqueta.
A tots els que ens agraden els videojocs, i a més ens considerem col·leccionistes, ens agrada tenir algun detall exclusiu sobre un joc que ha representat quelcom més que una experiència jugable. Ja siguin versions rares, postals exclusives, figures... Qualsevol cosa que ens evoqui l’essència del joc i que sapiguem que és oficial. Però, per què donem tanta importància en el fet de que sigui oficial?
Alguns usuaris adquireixen aquesta classe de productes amb la única finalitat de revendre’ls, en un futur, a un preu molt més alt, però la majoria de nosaltres els adquirim simplement moguts per l’emoció o l’amor vers una saga, un joc o un personatge. Per tant, en aquest últim cas, què importa que un producte sigui oficial o no? o potser és el valor econòmic d’una peça el que ens la fa estimar més o menys?
Tota aquesta parrafada és per explicar-vos una historia que m’ha sorprès i que dona a entendre que, moltes vagades valorem més un producte oficial clonat, que no pas un producte original (d’autor). No vull desmerèixer en absolut els productes oficials que ens ofereixen les pròpies companyies, ja que el nivell de moltes d’aquestes creacions (parlant bàsicament de figures) és espectacular, no obstant això, sí que tendim a valorar molt més uns productes que altres i, probablement, de manera equivocada.
És cert que hi ha productes oficials que per la seva bellesa i bon fer es mereixen la distinció de joia i justifiquen un preu de compra alt, no obstant, no tots els casos són igual.
Figureta de The Last of us II (preu aprox 60 E)
Figureta Shadow of the Colossus (first colossus)(preu aprox 1500 E)
Ambdues figures posades d’exemple son sublimes i, com podeu veure en el seu preu, molt distants. La segona és un monstre de mig metre d’alt amb només 200 unitats al món. N’hi ha per tots els gustos, però la veritat és que les dues figures son realment impressionants. Tot i això, altres exemples no són tot el correcte que dessitgeriem, ja sigui per qualitat del material o pels acabats i, d’igual manera que aquestes, pel simple fet de ser “oficials”* tenen preus molt diferents...
*El concepte d’oficialitat és un xic ambigu, ja que moltes d’aquestes creacions no tenen res a veure amb els creadors dels jocs, sinó només llicència i altres conceptes legals. No obstant això, la majoria d’aficionats les donem per vàlides pel simple fet de tenir aquestes etiquetes.
No voldria citar cap figureta de les que podríem catalogar com a espantoses, relació qualitat-preu, per no ferir els sentiments de ningú, però si que adjuntaré un exemple per lligar el document amb la meva historia i la idea final del mateix. Com que sóc un enamorat dels jocs del Team ICO, vaig buscar per Internet una figureta de Shadow of the Colossus i, descartant un parell de models que s’escapen a la meva economia (com el mostrat anteriorment), vaig trobar el producte oficial que es regalava amb el joc:
Encara que per fotografia es vegi mig bé, la figureta és de plàstic simple i els acabats tampoc són per a tirar coets... Això em va fer pensar una cosa: “jo seria igual de feliç, o més, amb una figura semblant, més ben feta, encara que no fos oficial...”
Amb aquesta idea al cap i intentant trobar una millor figura vaig començar a buscar per tot arreu. D’aquí que descobrís un parell de figures més d’acabat MOLT superior, però a uns preus força desorbitats de 500 a 1500 Euros...
Amb tot, vaig anar a parar a això:
Després d’informar-me si aquestes figures eren oficials o no, ja que desconeixia que n’haguessin sortit amb cap versió del videojoc, vaig contactar amb una persona que va canviar el meu concepte de “originalitat”. De fet, es podria molt ben dir que aquestes figures són més originals que les fetes de manera oficial, ja que cada una d’elles és feta a mà i per encàrrec.
La persona en qüestió és un artista que crea figures per encàrrec i que està oberta a qualsevol món. Ell fa les seves pròpies creacions, però a més és capaç de crear figures úniques sobre el nostre apreciat món: els videojocs. D’aquí la meva reflexió primera: el sentiment que evoquen aquestes figures és major o menor que les que evoquen els productes llicenciats? Perden valor emocional per no poder revendre-les a preus desorbitats amb el pas dels anys?
Com que per mi la resposta és molt clara, vaig contactar amb ell i vaig comentar-li si em podia fer una figura semblant a les exposades del videojoc Shadow of the Colossus i aquesta va ser la seva resposta:
Una figura d’uns 25 cm d’alt, fet amb fang cuit (molt resistent), realment impressionat. A més d’un acabat final fantàstic* i un preu molt atractiu (no arriba als 200 euros), el fet de veure el procés de creació i saber que és un treball manual d’un artista, per mi, li dona un valor força més elevat que una figura creada per un motlle. Per gustos els colors, però per tothom a qui li hagi agradat la figura, al final del document us adjunto un enllaç a la pàgina web del seu creador (un noi de Galícia). No dubteu en fer-li les vostres peticions ja que és un artista molt versàtil i està obert a tot. Jo ja li he encarregat els personatges d’ICO pel meu següent autoregal...
* Filant molt prim, en Wanda podia haver estat un xic més estètic, però va ser una petició meva, d’última hora, per veure bé les escales entre els personatges i la veritat és que fer una figura tant petita, de manera manual, no és gens fàcil.