PINBALL. REAL O VIRTUAL?

TRADUCCIÓ DE MARTÍ SEGON

Tots coneixem el que són els pinballs: aquelles màquines de boles que acompanyaven les recreatives als salons recreatius i als bars dels 90.

Un pinball és una màquina MOLT més complexa del que ens podem imaginar a simple vista: motors, bombetes, polsadors, contactes, gomes, ginys mecànics i elèctrics, electrònica per al còmput de dades...

Un conjunt que per lluir com es mereix ha d’estar molt ben afinat. Per aquest motiu, no és d’estranyar que el principal problema a l’hora de col·leccionar pinballs sigui, a part del preu, la seva cura i manteniment. Sempre hi haurà algun component llest per aixafar-nos la guitarra...

Jo mai he estat gaire de pinballs, més que res perquè en el seu moment em cridaven més l’atenció les màquines recreatives electròniques (els videojocs, vaja). No obstant això, tot i haver jugat alguna vegada als típics simuladors de PC, és al·lucinant veure’n funcionar un de real, doncs no és fins el moment en què un admira un pinball autèntic quan un se n’adona de com complexos i avançats eren.

Una, dues o fins a quatre boles rebotadores, gomes vàries i una infinitat de micro interruptors llestos per enviar un senyal elèctric que produeix un so o un llum. A més, electrònicament, aquests senyals també es comptabilitzen (i plasmen) gràficament, en una pantalla frontal amb efectes gràfics de LEDs d’allò més retro i carismàtic... En definitiva, un conjunt al·lucinant que crida l’atenció per si mateix.

A mesura que han anat passant els anys, els jocs digitals del pinball han evolucionat molt; tant, que títols com el Pinball FX 2 ofereixen una experiència molt més completa que jugar a un simple pinball mecànic: és gràficament impactant, amb unes possibilitats de físiques i efectes irreproduïbles en un pinball real, amb zero avaries, zero manteniment, multitaules... Ara bé, NO OBSTANT AIXÒ, no és ni serà mai el mateix.

DEIXEM-NOS DE BURRICADES!

Un pinball mecànic serà, tota la vida, un conveni entre mecànica i electrònica que ens deixarà al·lucinats només de veure’l. Els pinball digitals, més o menys ben realitzats, mai no deixaran de ser simples jocs. Que sí, que les reproduccions de les taules són 100% fidels, que els sons i les possibilitats gràfiques ens permeten opcions impossibles, però en el fons només són un joc més...

Des de Briconsola voldria reivindicar la rellevància d’un moble original enfront d’una moda que últimament s’està imposant com és el Pinball Digital. Una opció, deixeu-me aclarir, que no és gens criticable, doncs és una bona manera de tenir un bon simulador de pinball funcional i, fins a cert punt, més barat que una taula original.

Què és un Pinball Digital?

Doncs dues pantalles LCD o LED (simulant la taula i el marcador d’un pinball real) amb un ordinador que fa funcionar els jocs (taules)... Així, dit a la babalà, pot semblar una absurditat, però si està ben realitzat el projecte adquireix una dimensió al·lucinant.

Repeteixo: no és una mala opció per a qui es vegi atret per l’univers pinball, però mai substituiran el glamur i grandiositat d’un moble mecànic.

A priori, pot semblar que la construcció d’un Pinball Digital pot ser molt més fàcil i barata, però a l’hora de la veritat no és així. Lògicament, com en tot el que concerneix al treball manual, hi haurà qui tindrà més o menys traça i, per tant qui podrà estalviar-se més o menys diners, però per fer-nos-en un necessitarem el següent:

- Un o dos monitors (LCD o LED); normalment una TV de 32 a 40” i un monitor de 19”.

- Un moble que simuli un moble real. També està molt de moda la Coffee table, és a dir, una tauleta de menjador amb una sola pantalla a la part superior. En tots dos casos el moble haurà de ser de fusta i el seu acabat final haurà de ser lacat o amb arts de vinil.

- Un potent ordinador amb una gràfica també potent, dues fonts d’alimentació i un I-PAC de vuit botons.

- Programari informàtic.

Amb tot això, ja haurem sumat fàcilment una despesa d’uns quatre o cinc-cents euros en material, i encara ens faltarà la configuració del programa, la inclusió de les taules i la seva configuració final personalitzada, la I/O, els botons...

Una infinitat de problemes per a qualsevol que no sigui informàtic, i que potser no justifica aquesta pràctica. A més, recordem el més important: això mai serà un pinball.

COMPARATIVA

No obstant això, i deixant clar per enèsima vegada que no és una crítica al sistema de Pinball Digital, sinó més aviat una reivindicació dels pinballs clàssics, per anar acabant la reflexió us diré que al final del document trobareu diversos links a tutorials per si us interessa la creació d’un Pinball Virtual.

Dit això, advertir-vos del que SÍ pretén ser la idea fonamental del document: NO té perquè ser excessivament més car un pinball real que un de digital. Busqueu bé i no deixeu mai de somiar. Encara que el col·leccionisme d’aquestes màquines fa que s’estiguin revaloritzant MOLT, encara existeixen possibilitats d’aconseguir-ne una per menys de 1000 euros.

Ara bé, com tot moble reacreatiu de segona mà, tingueu ben present que SEMPRE requerirà de manteniment, mentre que la seva versió digital ens resultarà molt més còmoda i funcional.

La meva conclusió és que tan un MINI moble de Pinball Digital com una Coffee table poden ser una opció fins a cert punt atractiva per tenir un joc de pinball fàcil i lliure de manteniment, mentre que el moble original és un una peça de col·lecció que, a més deixar-nos al·lucinats només de veure’l, mai perdrà el seu valor i ens farà immensament més feliços.

Sigueu molt cauts a l’hora de triar una cosa o l’altra, perquè no són el mateix i mai ho seran.