PLAYSTATION 3-D

Hola amics. En aquest document voldria exposar-vos el meu punt de vista sobre una opció que ens va donar la PS3 i que segurament va passar desapercebuda per a la majoria dels seus usuaris: jugar jocs 3D.

Fa un parell d’anys que tinc una TV Sharp 3D de 52” i estic al·lucinat del que aquesta tecnologia pot aconseguir. Òbviament, ja coneixia el 3D del cinema, però mai l’havia gaudit com ara.

Em declaro un addicte a les pel·lícules 3D; m’al·lucina que amb un televisor i unes ulleres puguis veure pel·lícules en altíssima qualitat gràfica i amb una profunditat meravellosa que, moltes vegades, s’aprecia millor que al cinema.

Si us soc sincer, no puc entendre com aquesta tecnologia ja formi part del passat de l’entreteniment digital, sent impossible trobar TV’s LED nous amb tecnologia 3D avui dia. Entenc que en el seu moment era una opció elitista només a l’abast de molt pocs, ja que per poder veure una pel·lícula en 3D calia una TV compatible 3D, unes ulleres compatibles amb la TV en qüestió, un reproductor bluray 3D i una pel·lícula original en el mateix format... un conveni car de collons...

Actualment, no costa gens trobar TV’s compatibles amb 3D al mercat de segona mà i pel·lícules per Internet, motiu pel qual el preu es redueix bastant, i és un bon moment per a tots aquells que no vam poder-ne gaudir en el seu moment. Però hi ha hagut un tema que sempre ha enfosquit el 3D: per què mai va acabar de triomfar?

Lluny queden els 90 i les primeres cintes amb aquesta tecnologia de la mà de pel·lícules de terror bastant mediocres i unes ulleres de cartó amb paper de cel·lofana bicolor...

EL 3D actual és MOLT correcte i la veritat és que amb una pantalla gran resulta al·lucinant. Malgrat això, no tots responem igual al 3D: hi ha persones que no assimilen bé aquesta tecnologia (per temes oculars que no comprenc), i d’altres que el troben enutjós pel simple fet d’haver de fer servir unes ulleres. Sigui per la raó que sigui (preu, funcionalitat, incompatibilitats oculars...), el 3D està mort.

Però tornant al tema que ens ocupa, us explicaré que no fa gaire em va fer gràcia provar el 3D Real World by Sony, o el que és el mateix (sense tanta pompa), jugar jocs 3D a la Playstation 3.

Sony sempre ha jugat fort allà on ha apostat, i prova d’això són els innombrables formats que ha tret a la venda secundats, únicament, per ells mateixos...

I essent del tot sincers, els hem d’agrair aquesta tossudesa, perquè sense ella no hauríem conegut invents com el Discman, el Bluray o el Playstation VR. Amb això vull que entengueu que Sony va jugar fort amb el 3D a la seva Playstation 3, doncs no tan sols la va fer compatible amb pel·lícules 3D, sinó que també la va nodrir de bastants jocs (sobretot de l’última fornada) amb aquesta mateixa compatibilitat.

A més de la consola i d’un programari de millor o pitjor qualitat, també van arribar a treure un monitor específic de 24”.

Aquesta TV pretenia ser la companya inseparable de la PS3 i un prodigi tecnològic que, encara avui, és apreciat entre els col·leccionistes. Una altra meravella de Sony que no va obtenir unes bones vendes per culpa del seu preu inflat (500 euros aprox) en un moment on ja teníem bons LCDs de 32’’ bastant més assequibles. A més, la gent de Sony es va trobar que la majoria dels seus usuaris no utilitzarien mai la tecnologia 3D, ni per jugar ni per a visionar pel·lícules.

Una vegada explicada tota la història, us diré què m’ha semblat el 3D Real World de Sony:

Assegut a la meva sala d’estar davant de la TV de 52” que us he comentat anteriorment, i amb una PS3 endollada a l’entrada 1 de l’HDMI, la veritat és que em feia molta il·lusió l’excitant experiència, tant que estava convençut de canviar la TV de la meva habitació de joc per una 3D.

Vaig provar tres jocs: Batman Arkham City, Resitence 3 i Uncharted 3.

La realitat és que el 3D mostrat per la PS3 no està gens malament: per una banda, en imatges fixes la sensació de profunditat és aclaparadora; però per l’altra, hi ha problemes amb el moviment.

I és que fa un parell d’estius vaig invertir unes monedes a un ARCADE impressionant anomenat Dark Escape 4, que compte amb un 3D molt bo; aleshores vaig creure que la PS3 podria oferir-me el mateix, però la cosa no va anar exactament així...

A Batman el 3D no era molt marcat, però el joc es movia bastant bé; amb els altres dos jocs en canvi, la cosa canviava una mica. La fotografia estàtica en 3D (en imatge fixa o sense moviment) era realment bona, però quan corries per l’escenari (sobretot al Resitance), la imatge es tornava cada cop més borrosa, arribant fins i tot al límit del mareig. No és que els gràfics empitjoressin molt (que no ho feien), però sí que donava la sensació que el joc disminuïa de frames a l’hora de moure’s. La sensació 3D continuava sent efectiva, però amb la pèrdua de fluïdesa del joc, l’experiència no era tan correcta com hagués desitjat.

És possible que en pantalles més petites el 3D s’apreciï millor, i suposo que com en tot hi haurà jocs amb millor i pitjor representació, però em va donar la sensació que la consola es quedava curta a l’hora de moure un joc amb qualitat 3D.

Concloent aquesta anàlisi us comentaré que, així com hem d’agrair a Sony l’aposta i possibilitat de poder veure programari 3D amb la Playstation 3, també és de rebut dir les coses pel seu nom i, desafortunadament per a tots els amants del 3D, jugar aquests jocs amb la PS3 resulta una mica frustrant.

Reitero que han aconseguit un acabat visual molt correcte, però no llueix tant fluid com ho hauria de fer, pel que l’experiència de jugar en 3D dista molt del gloriós ARCADE comentat més amunt.