V.R

Fa una mica més d’un any, vaig escriure un document en el qual exposava la meva peculiar visió de futur en el camp dels videojocs. Encara no coneixia bé els detalls del projecte Morpheus de SONY, però somiava amb un sistema per interactuar que em permetés una visió de 180º (vertical i horitzontal).

Amb una nova generació que no em cridava l’atenció en absolut, perquè continuo considerant que no mostra un salt evolutiu digne dels seus preus, tenia clar que la millor opció de futur seria explotar els múltiples sistemes que posseeixo, mentre que per flipar en alta definició ja em valien la Playstation 3 i la 360.

No obstant això, a l’E3 2015, Sony es va treure del barret un joc que em tenia el cor robat i que ja s’havia cancel·lat per a PS3, The Last Guardian. A més, amb l’afany de cridar l’atenció, també van anunciar dues bombes de les quals es coneix més aviat poc: Final Fantasy VII (remake) i Shenmue III.

Quan vaig conèixer més sobre Morpheus, rebatejat com a VR, em vaig encapritxar amb la romàntica idea del futur que havia somiat: poder jugar un shooter mirant cap als laterals, veure la nau que sobrevola el meu cap o simplement admirar l’aigua que flueix sota els meus peus...

Tot anava agafant forma amb promeses, demostracions, fotos i vídeos.

Semblava MERAVELLÓS...

Farà més o menys un mes, vaig trencar el porquet dels meus estalvis i vaig comprar-me la Playstation 4, a l’espera de la imminent sortida del The Last Guardian.

399 euros invertits en una màquina que no he endollat encara, perquè poc després em vaig assabentar que el joc es retardava, novament, fins al desembre...

Malgrat la desil·lusió que aquesta notícia em va provocar, estava convençut que havia comprat una consola amb un gran futur per davant i una infinitat de possibilitats. Les meves mires sempre havien apuntat al VR com a colofó de la meva col·lecció.

Avui, després de vendre un parell de jocs simples de NEO GEO per finançar la compra de les esperadíssimes ulleres 3D, vaig dirigir-me a una GAME per veure si les tenien en estoc o s’havien d’encarregar...

Aquí és on comença el veritable propòsit d’aquest reportatge: parlar ALT i CLAR del que SONY pretén amb els seus VR: SAGNAR-NOS per enèsima vegada...

Amb la mirada innocent i la il·lusió d’una criatura, m’he acostat al taulell i he començat a rebre pals per cadascuna de les preguntes que formulava:

- Perdonin, puc provar les VR abans de comprar-les? És que amb les ulleres que porto...
- NO.

- Ve algun bluray de demos o alguna cosa per l’estil?

- NO. Possiblement a l’store hi trobis alguna cosa gratis...

- Hi ha algun joc seriós per comprar amb les ulleres?

- NO.

I, no us ho perdeu, ara ve el millor... No és que m’hagin tractat malament al GAME, ans al contrari, la noia que m’ha atès era molt honesta i sincera (i fins i tot m’ha atès en català), però el meu cabreig s’ha aguditzat en mirar la caràtula dels pocs jocs/demos que hi ha per al sistema...

A gairebé tots (per no dir tots), a part de les ulleres VR es precisa de la càmera de la PS4 i dels cucurutxos tipus WII...

Això, traduït en diners, que és l’important, vol dir que per gaudir com cal del concepte VR ens calen:

La Playstation 4 (299 euros) + la VR (399 euros) + la càmera PS4 (79 euros) + els cucurutxos (60 euros) + un joc (de 20 a 70 euros)

* (Preus aproximats al moment de la seva sortida)

TOTAL: 907 Euros

No sé com ho veureu vosaltres, però a mi m’ha fotut molt... Per què no ens deia SONY la veritat des d’un principi i ens estalviava emprenyaments innecessaris?

És aberrant que un perifèric que costa 399 euros, que s’ha venut com el futur dels videojocs, no serveixi per a res més que per semblar uns carallots davant del mirall... Que sí, que és molt maco i que demostra qualitat en la seva construcció, però què cony faig jo amb ell si no puc hi jugar cap joc decent? Me’l poso per a anar a prendre un cafè..?

És vergonyós el desvergonyiment de SONY. Jugar així amb els seus clients és cinisme pur i dur... Durant la meva vida de gamer me l’han colat tantes vegades que ja ni em fa mal, però tots tenim un límit i, creieu-me, la cara d’imbècil que se m’ha quedat aquest mig dia al GAME ha estat per trencar-se a riure de la meva ingenuïtat...

Els nois de SONY me l’han jugat una altra vegada. Sé que la culpa és meva per creure que la gran multinacional japonesa ha fabricat un artefacte pensant solament en mi però què coi, per una vegada podria haver estat veritat...

Deixeu-me acabar aquesta crítica dient que pot ser que alguna dada exposada no sigui certa (tant de bo), però molt em temo que la majoria dels mortals no coneixerem una altra realitat que la que vivim diàriament.

Una veritable llàstima que l’última il·lusió que tenia en això dels videojocs s’hagi esfumat tan ràpid... SI US PLAU, informeu-vos bé abans de comprar el VR i pregunteu tant com sigui necessari.

MANS ENLAIRE! AIXÒ ÉS UN ATRACAMENT!

Sense divergir de la idea principal del document, voldria aclarir algun concepte referent al VR.

- Segons la web oficial de SONY, amb cada casc VR sí que hi ve un CD amb demos, tot i que en l’especificació del que ve a la caixa no ho posa...

- L’únic essencial per jugar al VR és la Playstation 4 + el casc VR + la càmera.

La càmera de la consola, col·locada davant de nosaltres, detecta el moviment del casc i de la barra lluminosa del Dualshock 4 (segons sembla, i afortunadament, compatible amb tots els jocs VR) per col·locar-nos sempre en el millor angle de visió enfront del joc.

Els cucurutxos Playstation Move seran opcionals o específics d’alguns jocs, però per norma general semblen opcionals.

Per més que un cregui saber, sempre hi ha un detall que descol·loca... Després d’una generació bastant controvertida, resulta que les noves màquines de Microsoft i SONY no seran més que les seves actuals consoles súper vitaminades... 

SONY acaba de llançar una versió remasteritzada de la seva PS4. Una consola que, a part d’un augment en la potència gràfica (de la qual en fa gala l’empresa japonesa), comparteix programari amb l’actual Playstation 4.

Presumeixen de tenir la consola més potent del planeta. Una màquina capaç de mostrar gràfics en resolució 4K, HDR i no sé quantes més històries... Tot això quan la majoria de nosaltres encara tirem de TVs FullHD (i per molt de temps).

A més a més, en el cas de SONY, segons sembla, seran els propis desenvolupadors i programadors els que decidiran fins on volen esprémer aquest nou maquinari amb l’obligatorietat de fer el seu producte compatible per a totes dues màquines (PS4 i PRO), és a dir, que poden anar al mínim per crear un bon joc d’acord amb la PS4, o anar a “full” per enlluernar amb la PRO descuidant, en algun aspecte, els usuaris de la versió estàndard...

Sincerament, crec que aquest és un camí tortuós, ja que no pots pretendre que un joc serveixi per a dues màquines diferents i llueixi a la perfecció a totes dues... Suposo que la idea l’han agafat del PC, on els jocs es poden mostrar capats o full depenent de la gràfica que tinguem.

La PS4, fins i tot avui dia, no ha demostrat que sigui una màquina descomunal respecte de la PS3, pel que: com pot caducar un maquinari que encara no ha mostrat tot el seu potencial? O, potser és que la PS4 ja no pot donar més de si? 

Què pretén SONY, dividir-nos entre jugadors de primera i de segona?

Ja fa temps que en el món dels PCs és habitual canviar de maquinari sense una necessitat real de fer-ho. Quants som els que encara funcionem amb Pentium 4 i Windows 7? I a saber quants nuclis tenen ja els processadors actuals...

No sé a què és el que juga SONY, però la veritat és que ens està mostrant el plomall massa descaradament... Fa poc que han tret el seu maquinari de realitat virtual (VR) que, malgrat ser una ostentació tecnològica, té errors bastant molestos, com ara una baixa resolució, visió borrosa, pocs frames... Doncs resulta que amb la PRO, aquests errors es corregeixen gairebé al 100%. No serà que el VR estava pensat per a la versió PRO de la PS4?

A mi em va entusiasmar la idea de poder acabar la meva col·lecció de videojocs (perquè la veritat és que ja començo a estar-ne fart de tanta tonteria) amb un sistema de Realitat Virtual (ara és quan tornem al fil del document principal). Amb aquest pretext, em vaig vendre algun joc car i em vaig comprar la PS4 i el VR (afegint-hi, recordem, la càmera i els MOVE).

Després de l’aprovació del sistema i d’enxampar diversos marejos amb algun dels seus jocs, em vaig assabentar que SONY trauria, de manera imminent, una consola nova que, entre altres coses, milloraria l’experiència VR. Convençut, em vaig vendre cinc jocs més de NEO GEO (poca cosa...), i vaig comprar-me la PRO per poder opinar sobre ella.

Pensareu que estic boig, i possiblement teniu raó. No soc pas ric, i aquest romanç amb el VR m’està costant mitja col·lecció de NEO GEO; no obstant això, m’agrada molt l’invent de SONY, així com una gran part dels seus jocs. No estic del tot enfadat perquè, després dels mil temors que tot acabés en fum (fins i tot vaig intentar, de manera inútil, contactar amb SONY per demanar informació abans de llançar-me al buit) he vist que SÍ, que l’experiència VR millora molt amb la PRO.

Us preguntareu en què millora tant, oi? Doncs, bàsicament, en velocitat de joc (frames) i en confort personal. Gràcies a l’augment de frames i al suavitzat de la visió borrosa, no s’experimenta la molesta sensació de mareig que mostrava el VR jugat amb una consola estàndard. Continuo dient que és un sistema que precisa d’adaptació, però ara com ara, amb la PRO, és molt més fàcil d’acostumar-s’hi.

I això és el que em porta a la conclusió que el VR estava dissenyat per a la PRO, però que el van llançar per també per a PS4 per mirar de vendre’n més unitats. No és el mateix pagar cinc-cents euros per gaudir de la Realitat Virtual que pagar-ne mil i escaig... N’estic més que fart de les mentides de SONY i de la poca informació que dona a l’usuari final.

Primer ens van dir que per gaudir del VR pagaríem 390 euros, i en realitat eren 390 + 70 + 60 + 60... D’acord, que el VR és l’accessori de Realitat Virtual de la PS4, però curiosament només funciona al 100% amb la PRO i no amb la normal... I que sí, que la PRO treu vídeo a 4K (que segons sembla és l'òstia) però resulta que alguns dels jocs actuals que aprofiten aquesta potència tan sols milloren algunes textures, lluentors i detalls del personatge. Amb això ja justifiquen 399 euros? Si us plau, no em feu riure...

Sentint-ho molt, després de felicitar SONY pel concepte VR, no puc deixar de dir a crits que són uns impresentables, uns mentiders i, sobretot, gent amb una baixa moral respecte dels usuaris. No us enganyaré, encara em compraré algun joc de PS4 i algun més de VR, però amb la PS4PRO i VR dono per acabada la meva col·lecció de videojocs. Tot el que vingui a partir d’ara, em limitaré a veure-ho per Internet, llegir-m’ho o imaginar-m’ho.

He vist i jugat a molts jocs... De l’Alex Kidd fins a la Realitat Virtual, passant per l’era daurada dels ARCADE. Tot un cúmul d’imatges i records molt més sòlids que res del que es crea ara per ara; la majoria dels jocs actuals recorden a alguna cosa o s’assemblen massa a unes altres.

SONY, fins aquí hem arribat!

Gràcies per crear el VR i gràcies per emprenyar-me d’aquesta manera perquè ara, finalment, i després de gastar-me un munt de diners, he entès que no soc més que una merda de mosca enganxada al vidre davanter d’una nau anomenada PROGRÉS.