EL VERITABLE PODER DE LA WII

La WII pot ser criticable en molts dels seus aspectes, però sempre ha estat una consola a tenir en compte.

Jo mateix vaig ser un dels que la va criticar pel seu concepte simplista, però a dia d’avui l’admiro i la valoro, fins i tot per més d’un motiu. En el seu moment va representar més aviat una joguina electrònica que una videoconsola d’última generació, i ens hem de teletransportar en el temps per entendre que va vendre el que va vendre gràcies, bàsicament, a dos motius: el seu preu ajustat i la facilitat de connectar amb algú que simplement busqués alguna cosa per jugar una estona, sense més pretext que el de riure i passar-s’ho bé. 

Nintendo la va encertar en el concepte de negoci, quan en realitat ens va vendre una Game Cube (súper vitaminada) amb sensor de moviment.

Va millorar la idea de l’Eye Toy i ho va aplicar a una consola que, tècnicament, era irrisòria comparada amb les seves companyes de generació (PS3 i 360). Però malgrat això, el saber fer de Nintendo va aconseguir que la WII tingués jocs brutals d’indubtable qualitat pels quatre costats. 

Deixant de banda l’apartat tècnic, de WII se’n van vendre a palades i, en conseqüència, avui dia se’n troben fàcilment a preus irrisoris. Quan tots els casuals (recordeu la polèmica Casuals Vs Hardcores?) es van cansar d’ella, la van anar posant a la venda, i no costava res fer-se amb una consola de segona mà per uns miserables 20 o 30 euros.

Què ens pot oferir WII avui dia?

Molt! A banda de les seves joies, que ben mirat no són tan poques, la WII és una consola ideal perquè els nens de la casa comencin en això dels videojocs. 

A més a més, els primers models de WII eren plenament compatibles amb els jocs i accessoris de la Game Cube, pel que ens permetia gaudir del seu excel·lent programari i fer-ho, amb condicions, a les TVs modernes (LCD. LED...).

El cable estàndard de vídeo d’una Game Cube era l’AV, millorable amb l’RGB, però sense passar d’aquí. Però gràcies a la WII vam poder veure els jocs en molt bona resolució mitjançant el cable per components (o el posterior adaptador HDMI), i malgrat que no tot el seu programari era compatible amb aquesta resolució, la imatge ja millorava un munt respecte a l’original. 

NOTA: pel que es veu va existir un cable de components per a la CUBE, però aquí no ens va arribar, a part que no resultava barat, precisament...

Per altra banda, la WII ens ofereix la possibilitat de poder jugar a simuladors de tirs amb TVs de pantalla plana.
Resident Evil, House of the Dead, Ghost Squad... molts són els títols del gènera, típic ARCADE, de “tir encarrilat”. És cert que necessitem l’accessori de torn per a acoblar-hi el WIImote, però això no suposa cap inconvenient enfront de la qualitat de vídeo i precisió del tret.

Recordeu que la majoria de les pistoles òptiques de consoles com Dreamcast, Playstation i Playstation 2, entre d’altres, no funcionaven bé a les TVs modernes, per la qual cosa si volem tenir autèntica sensació ARCADE a l’hora de jugar jocs de tir, la WII pot ser una bona solució. 

També, i per tancar aquest petit document sobre les possibilitats de la WII, comentar-vos que un bon estic ARCADE, del tipus Tatsunoko Vs Capcom, és ideal per gaudir de molts dels jocs Arcade-2D del catàleg de la WII.