Heus aquí la restauració d’una nova recreativa. En aquest cas us vull presentar una màquina de la franquícia Time Crisis que, personalment, desconeixia força.

Temporalment, estaria ubicada entre Time Crisis 2 i 3 i va comptar amb una versió domèstica per a Playstation 2. Probablement no és el millor joc de la saga, però, com acostuma a fer NAMCO, sorprèn en varis aspectes. 

Aquest joc funciona gràcies a la placa ARCADE System Super 23 i no despunta massa respecte els dos primers episodis comentats anteriorment. No obstant això, allà on innova és en l’afecte de destrucció a l’escenari. Comptem amb una arma semi automàtica (metralladora) que compte amb un mecanisme per fer soroll força aconseguit i que destrueix tot el que veiem a la pantalla: vidres, revistes, material d’oficina... tot vola pels aires. Aquest detall, tant ínfim, dota al joc d’un resultat únic no aconseguit amb la clàssica pistola de Time Crisis.

Un cop feta aquesta petita introducció del joc, passarem a comentar quatre detalls de la màquina recreativa i, seguidament, a la restauració més detallada.

El moble de Crisis Zone és un moble clàssic en tots els sentits: Cos de fusta amb embellidors metàl·lics, marquesina clàssica i el sistema de vidre mirall amb el monitor ubicat a la part inferior de la màquina amb posició horitzontal. No m’ha suposat massa canvi respecte al Time Crisis que ja vaig restaurar fa temps, però si que, al ser més modern, ha canviat algun detall important.

En primer lloc, dir-vos que aquesta recreativa em va arribar en força bon estat, de fet, aquest va ser el pretext d'aconseguir-la, ja que estem en un moment una mica fotut pels que “col·leccionem”  ARCADE... En general, les màquines que trobem actualment per comprar són massa noves i cares o molt velles i destrossades. A més, les grans associacions es queden quasi tota la part del pastís, ja que, al disposar de més recursos no tenen miraments... 

Aquesta, concretament, em va venir d’Espanya i, com us he avançat, estava en força bon estat estètic: les arts laterals es podien conservar en un 80%, la metralladora estava sencera i el monitor oferia força bona imatge.

Tot i el bon estat general de la màquina, no em vaig lliurar d’ensurts... Durant el trajecte, un lateral va fregar a no sé on i es va trencar força... Per sort va ser a la part del darrera i més endavant veureu com ho vaig solucionar.

En primer lloc us parlaré de la placa mare del joc: el sistema System Super 23. Aquesta placa de joc ja la coneixia gràcies a la recreativa GP500, pel que no em va representar un mal de cap. És una placa força simple de construcció. Bàsicament la vaig netejar de pols i li vaig fer un tractament anti humitat. També vaig aprofitar, com sempre i en tots els hardware ARCADE, per canviar-li la pila de memòria, en aquest cas una CR-2032.

Com haureu vist a les fotos anteriors, el conjunt es basa en una placa mare principal (processador i vídeo), una placa amb les ROMS del joc, una plaqueta petita codificada i la de connexions principals. Aquest és tot el conjunt de joc. Pel que fa a la resta de plaques electròniques, aquesta màquina no difereix massa de qualsevol d’aquesta època de NAMCO.

Conjunt de joc (que ja us he mostrat), interface general, amplificador d’àudio, xassís monitor, font d’alimentació, transformador 220V i alguna sorpresa més made in NAMCO.

El conjunt de joc ja us l’he mostrat anteriorment amb l’afegit d’un ventilador (molt sorollós) de 220V que es pot canviar perfectament (més que recomanant) per un de 12V.

L’inteface general és una plaqueta electrònica que porta collada a la mateixa fusta lateral a on hi ha la placa de joc (la podeu veure al vídeo que adjunto a continuació) i l’amplificador d’àudio. Aquesta placa és l’encarregada de processar i gestionar tota la informació referent a la botoneria de la màquina així com a la posició de l’arma. Vindria ser com la “placa de pistola” (per entendre’ns) però més sofisticada i que gestiona la resta de components de la recreativa. L’adaptador entre la placa de joc i els accessoris de la màquina. 

L’amplificador d’àudio és un 2.1 clàssic de NAMCO. El mateix que utilitza en moltes altres recreatives. Aquest amplificador gestiona dos altaveus frontals i un subwoofer i sol fallar força. No obstant això la seva reparació és simple. Si volem (no li farem cap mal) podem canviar els seus condensadors, però el que sí haurem de fer, de ben segur, és rascar els ponts dels seus relés. Traurem, amb compte, la protecció de plàstic dels relés i rascarem amb paper de vidre fi o una llima fineta els seus contactes. Si això falla, ho notarem perquè l’àudio ens comença tard en algun dels altaveus o directament no va.

Pel que fa al xassís del monitor, com en qualsevol monitor, li haurem de fer un “recap”. A part de la neteja de pols, canviarem tots els seus condensadors i, fins i tot, podem aprofitar per canviar els potenciòmetres d’ajust. En el meu cas, la màquina portava un Hantarex Polo 2 de 15Khz. La peculiaritat d’aquest monitor és que va en posició horitzontal i amb la imatge canviada (ambdós eixos) perquè es vegi bé a través del mirall.

NOTA: Per aquesta recreativa ens va bé qualsevol monitor de 28-29” i 15Khz, però teniu en compte que s’han d’intercanviar la posició dels connectors de les bobines deflectores.

Ja que parlem del monitor, faré un petit parèntesis per parlar-vos del mirall i una peculiaritat del moble. A diferència de Time Crisis 1 i 2, aquesta màquina no porta un mirall convencional. Aquesta màquina porta el que en angles es coneix com a “Half mirror”. Un “mig mirall” no és res més que un vidre mirall, o sigui un vidre que per un costat fa l’efecte mirall i per l’altre deixa veure. Òbviament, la part de mirall ha d’anar de cares al jugador.

Això ho fa perquè a diferència dels altres Time Crisis, aquest Crisis Zone porta una càmera que interpreta la posició d’un punter làser (que hi ha a l’arma) a la part posterior del moble, que és de color verd expressament.

Per cert, al restaurar la màquina i pintar la part interior (si fa falta), aquesta zona verda no s’ha de tocar per res del món. D’altre banda, el que sí podem pintar son els llistonets laterals de negre perquè un cop muntat tot no es vegin gens, recordeu que no és un mirall normal, sinó un vidre mirall i sempre deixa passar una mica d’imatge.

NOTA: el superior no fa falta ja que queda tapat. 

També aprofito aquest petit parèntesis per mostrar-vos un parell de fotos de com ha de quedar el suport de la càmera. No us puc dir l’angle exacte, però us podeu guiar per les fotos. En el meu cas estava tort i alhora de graduar la posició de l’arma em vaig tornar quasi boig fins que vaig caure que el problema estava en la inclinació de la mateixa. Penseu que la càmera ha d’enfocar, més o menys, a mitja alçada de la part verda del fons de la màquina.

A continuació us deixo amb un petit esquema que us ajudarà a entendre el sofisticat sistema de seguiment de la pistola.

I tot seguit, adjunto un vídeo a on podeu veure, de manera esquemàtica, tota la part electrònica de la màquina i, sobretot, el funcionament d’uns LEDS que incorpora la placa mare. Aquest ordre de funcionament dels LEDS és interessant per saber si el conjunt esta ben alimentat o no. A mi em fallava una connector de 3V i semblava que funcionava tot, però el joc no arrencava.

ELECTRÒNICA

Després de veure aquests súper producció audiovisual... ja podeu entendre millor la part electrònica de la màquina i com funciona la seva font d’alimentació. Com us he comentat en ell, la màquina pot funcionar perfectament amb una font ATX normal i corrent de PC. Tant sols haurem d’anular la plaqueta dels 3V i connectar els cables als taronges de la nova font.

Les dues peculiaritats “Made in NAMCO” que us he comentat abans són precisament l’ús d’una plaqueta expressa per produir 3V, quan ja existien les fonts ATX convencionals i la necessitat d’adjuntar una càmera i el mig mirall quan els primers Time Crisis funcionaven perfectament amb un sistema de detecció de l’arma directament al monitor...

Pel que fa al primer cas, suposo que era pel tema amperatge. Compteu que la placa System Super 23 bàsicament s’alimenta de 3V i suposo que ho volien assegurar amb una alimentació segura en quan a estabilitat i amperatge. És possible que les fonts ATX de fa vint anys no donessin un valor correcte (encara que, de ben segur, eren millors pel que fa a components...).

El mètode de detecció de l’arma, força més complicat que en els primers Time Crisis, només s’explica per unes ganes boges d’innovar (??) o perquè el seguiment de l’arma ha de ser més precisa tractant-se d’una metralladora. Compteu que amb la metralladora podem estar una estoneta (una petita fracció de temps fins a buidar el carregador) amb el gatell pres i movent l’arma per l’escenari, mentre que amb Time Crisis la seqüència de dispar sempre és: moure, prémer el gallet, moure, prémer el gallet...

No sé si realment aquest és el motiu, però si que us puc dir que amb la càmera ben enfocada la detecció de l’arma és molt bona.