Aquest document, a part de donar-nos una idea a l’hora de pintar o logotipar les nostres estimades consoles, pretén ser un merescut homenatge a METALMAN.

Farà uns anys, després de morir el seu pare, l’Israel em va cedir un completíssim kit d’aerografia, i per falta de temps encara no l’havia pogut encetar... ahir, després d’un curset exprés de la mà d’un company xapista, em vaig decidir a «tastar» l’aerografia. 

La veritat, essent sincer amb mi mateix, us he de dir que l’aerografia és un ART al qual no tots tenim accés... si, tots podem fer servir un aerògraf, però fer coses maques amb ell ja és una altra història.

Saber fer servir un aerògraf correctament és una cosa que s’aconsegueix amb el temps, però també és veritat que per altra banda, no ens n’oblidéssim, tenir un do innat per al dibuix o la pintura també ajuden bastant. Dit això, ja us podeu imaginar com en soc de vàlid jo a l’hora de donar consells sobre el tema, però tot i així, i després de les proves d’ahir, em veig capaç de parlar-vos una mica d’aquesta tècnica pictòrica. 

Per començar hem de pensar, a grosso modo, que una pistola d’aerografía és com un esprai a nivell microscòpic. La pistola, una de les parts més importants del conjunt, és un sofisticat mecanisme que ens permet disparar pintura gràcies a la pressió de l’aire: té el mateix efecte esprai, però amb una precisió brutal.

Internament, malgrat que tot és molt petit en mides, hi ha moltes peces desmuntables, que s’accionen per permetre’ns ruixar més o menys pintura. Les parts més importants són el propi cos de la pistola (foradat internament) i l’agulla. També podem destacar que, així com hi ha gran quantitat de models de pistola, hi ha diferents tipus de dipòsits de pintura i embocadures (les puntes de l’aerògraf en forma de con) per oferir-nos diferents possibilitats.

Només veient la pistola i les seves peces, ja ens podem fer la idea de que l’aerografia no és una cosa senzilla. Penseu que només podem pintar amb un sol color cada vegada i que, després de fer-lo servir, hem de netejar l’aerògraf minuciosament abans de fer-ne servir un altre. Tanmateix, també s’ha de netejar a nivell general i tractar-lo amb olis lubricants neutres.

Definitivament, per pintar amb aerògraf s’ha de tenir molta traça i ser meticulosament pacient.

Actualment s’utilitzen amb un munt de finalitats: decorar cascos, carrosseries, en rebosteria, tatuatges... i també hi ha qui amb ells pinta maquetes, «soldadets», warhammers i demés. De la mateixa manera, totes aquestes pràctiques precisen de pràctica, precisió i paciència.

Ara bé, «l’aerografia matussera», per dir-ho d’alguna manera, sí que ens pot resultar útil per a tots aquells a qui ens agraden les consoles, doncs amb totes aquestes pràctiques anteriors nosaltres hi tenim una cosa molt important en comú: el material base.

Les consoles són de plàstic per norma general, i un aerògraf en combinació amb la pintura adequada resulta ideal per aplicar-hi detalls, donar una mà de color mitjançant plantilles o logotipar una consola.

Però abans de llençar-vos a comprar un aerògraf, que per cert no són tan cars com pugui semblar (mireu els kits per a principiants), voldria recalcar que al contrari del que passa amb els esprais, per fer alguna cosa útil amb un aerògraf cal una mica de pràctica i de paciència, ja que no és només agafar i pintar, ja que el simple fet de diluir la pintura ja precisa de concentració.

Per citar un exemple ràpid: si no diluïm la pintura en la seva justa mesura, l’aerògraf se’ns pot encallar o ens quedaran grumolls no desitjats amb el doll de pintura. 

TOT, en aerografia, s’ha de calcular al mil·límetre.

Tot i que la majoria de vosaltres estareu acollonits a hores d’ara llegint aquest document, davant de tanta «precisió», repeteixo que «l’aerografia matussera» també és possible, i els seus resultats no tenen perquè ser dolent... del tot. Penseu que en el nostre cas, aquesta tècnica ens pot resultar útil per dissimular ratllades en una carcassa, restaurar logotips o, simplement, recrear-nos en la pràctica del tunning. L’aerografia per a novells és com un esprai en miniatura.

Per començar ja amb la part tècnica del document, comentar que l’indispensable per començar a fer «mal» amb un aerògraf és un kit com el que us presento a continuació:

Un compressor, un aerògraf i pintures. 

El compressor és una altra de les parts importantíssimes de l’aerografia, ja que és l’encarregat de donar i mantenir la pressió necessària per a poder pintar. L’aerògraf ja el coneixeu (n’hi ha de molts tipus depenent del que vulguem fer amb ell) i l’altre element essencial és, lògicament, la pintura.

En ella radica l’altra gran basa de l’invent, ja que és fonamental saber de quin tipus n’hem de fer servir per a cada cosa. Les que jo he provat són pintures acríliques en base a l’aigua (d’aquí que es dilueixin en aigua). El resultat és un color molt viu i bonic, resistent al tacte, però no a les ratllades, i aquí hi radica un gran problema. Segurament una maqueta o una figureta només patiran el desgast en forma del tacte minuciós de qui les col·lecciona, però una consola de videojocs, en canvi, és un electrodomèstic que precisa de resistència, doncs el simple fet de posar i treure el software ja pot causar ratllades, i ja ni us explico quan s’hagi de transportar, netejar, etc. 

Fins al moment, la millor manera de pintar una consola que he trobat és la professional, fent servir un minuciós poliment amb una finíssima llima (1000), una base de color professional i un vernissat final. Més o menys el mateix procés de pintar un vehicle.

També és veritat que existeixen esprais molt bons amb uns resultats perfectes en plàstic (Montana, Tamiya...), però l’aerògraf ens permet un nivell de detall i manipulació impossible amb un esprai. En el cas de voler pintar una consola amb l’aerògraf, ens haurem de preguntar en primer lloc quin tipus de pintura és l’adequada, ja que per exemple l’acrílica amb base a l’aigua, és ideal pels resultats quan a acoloriment, però en canvi li manca aquella brillantor que tant impressiona en veure un disseny.

Per aconseguir aquesta brillantor, crec que la millor opció, després d’aplicar la capa de color a la nostra consola, seria donar-li un toc de vernís de qualitat amb esprai o, si tenim ocasió, portar-la a un xapista de cotxes perquè li apliqui una capa de vernís professional. Creieu-me que, després d’una bona capa de pintura, un lleu poliment i una capa de vernís, el disseny ens canvia al 200%. 

Tanmateix, la manera d’aplicar la pintura amb l’aerògraf és la mateixa que amb un esprai: graduant el doll que volem aplicar amb els ajustaments de la pistola, i anant amb compte de no excedir el temps d’aplicació en un mateix punt, ja que se’ns formarà una «acumulació» impossible de dissimular. L’avantatge de l’aerògraf respecte de l’esprai és, a part del lògic diàmetre del doll, la possibilitat d’escriure o de fer línies fines amb ell.

Es pot logotipar amb aerògraf?

Sí, però ens caldran plantilles. Les plantilles són trossos de paper on la part que volem que es vegi està retallada; d’aquesta manera, quan pintem sobre aquests papers i els retirem, només es veu estampada la part retallada. Aquí teniu un exemple amb el logo de SEGA. 

LOGO NORMAL EN PAPER BLANC

PLANTILLA LLESTA

Si us hi fixeu, veureu que la part dels quadradets (que abans era blava) és la que hem de retallar. D’aquesta manera, després de posar aquest paper a sobre d’una consola i pintar-lo, el que ens queden són les lletres del logo. Ara, si us aplico aquesta plantilla (imaginària) a una consola de SONY (per exemple), ens quedaria el següent: 

POSEM LA PLANTILLA

PINTEM SOBRE LA PLANTILLA

RETIREM LA PLANTILLA

És evident que la plantilla de SEGA és bastant senzilla de fer, però n’hi ha d’altres que són bastant més difícils de retallar.

No sé si haureu entès bé el procés de fer la plantilla, però a continuació, amb imatges, us explicaré com crear plantilles de logos amb el Photoshop; ho farem en base a un logo una mica més complex, com per exemple el de la Dreamcast. 

Com veureu en el seu disseny, en tenir dos colors (logo per una banda, lletres per l’altra), haurem de fer dues plantilles; també podríem fer-ne només una, però haurem de tenir en compte que a l’hora de pintar haurem de tapar molt bé o l’un o l’altre. A l’exemple farem dues plantilles, una amb el logo i l’altre amb les lletres.

Per començar, farem servir el «google imatges» per aconseguir el logo i, a poder ser, que sigui en format PNG (sense fons).

Un cop descarregat el logo entrarem al Photoshop i l’obrirem. 

Seguidament, amb l’eina del requadre, seleccionarem només el logo i premerem l’opció de «retallar».

Ara li donarem a l’opció de crear un document nou i, a la següent pantalla seleccionarem que el fons sigui blanc, així ens serà més fàcil la resta de l’edició. Ara premerem “acceptar” / “edició/enganxar”, i veurem com tenim un sol dibuix, de fons blanc i amb el logo únicament.

A continuació desarem el document i farem el mateix amb les lletres de Dreamcast. L’afegitó final de marca registrada el podem obviar, ja que ens serà impossible de retallar.

També desarem aquest arxiu com a JPG i començarem amb la creació de la plantilla del logo.

El primer que hem de fer és carregar l’arxiu i fer el mateix que abans: seleccionar-ho tot amb el requadre, donar-li a «retallar», crear un nou document (aquesta vegada amb el color de fons transparent) i, després d’haver acceptat, donar-li al comandament «enganxar». D’aquesta manera tindrem el mateix dibuix que abans en dues capes: el dibuix en si, i un fons transparent. 

Tot i que aparentment ho veurem tot igual, si ara seleccionem una part del dibuix i li donem a «retallar», se’ns veurà en quadradets, el que vol dir que és transparent. D’aquesta manera, amb l’eina de selecció marcada a la foto següent (vareta màgica), premerem al logo i ens quedarà així:

Tot ell se’ns marcarà de puntets, i si premem «retallar», ens desapareixerà el dibuix. D’aquesta manera ja tindrem la plantilla virtual feta, i ara només l’haurem de guardar en format PNG i passar a l’edició.

Com ja us n’haureu adonat, en el cas del logo de DC no fa falta tanta història, doncs només imprimint i retallant la part del logo ja ho tindrem, però el fet de completar el procés amb una plantilla més senzilla ja ens anirà bé de cara a crear-ne de més complexes. 

A continuació, per anar acabant, obrirem el nou fitxer que hem gravat en format PNG, el seleccionarem mitjançant l’eina del requadre, i premerem «retallar» de nou; obrirem un nou document, aquest cop de fons blanc. Seguidament, pintarem amb el pot de pintura aquest fons amb un color que ressalti el logo, en aquest cas de blau, i donarem a «enganxar». El resultat serà que veurem en blau tan sols la part que hem de retallar un cop imprès el dibuix.

Per escollir la mida de la impressió farem servir el mateix WORD: obrirem un document nou, premerem «insertar imatge», el seleccionarem, i li donarem a la mida que necessitem per al nostre propòsit.

Com la nostra finalitat és utilitzar un DIN-A4 de plantilla, us recomano que feu cada logo en un únic foli. 

Així quedaria el logo al complet (a l’exemple el pintaré d’un sol color), llest per retallar-ne les parts blaves i pintar-hi a sobre:

NOTA: també es pot fer el disseny final amb el Photoshop: creant un nou document en format DIN-A4, inserint les dues imatges mitjançant els comandaments «obrir», «retallar» i «enganxar», i donar-li a «imprimir». 

Després d’imprimir el DIN-A4 i retallar-ne la part blava (la veritable feinada), ja ho podem aplicar com a plantilla:

Sí, ja sé que pot resultar un procés una mica tediós, i fins a cert punt inútil, però amb una mica de pràctica aconseguirem crear plantilles perfectes per poder pintar amb aerògraf o esprai.

Si aprenem a fer-ho amb el Photoshop, a més, aconseguirem fer plantilles molt més complexes, a més de fer-nos una millor idea de com hem de preparar-les.

Per als logos que constin de diversos colors, com el de Playstation, haurem de fer tantes plantilles com colors tingui i, finalment, anar-los pintant un a sobre de l’altre.

Per exemple, per aquest logo de Playstation, haurem de fer quatre plantilles i pintar-lo en quatre tandes (una per a cada color). 

La part dels quadrets és la que haurem de retallar a cada plantilla.

I ja ho tindríem nois, espero que us resulti interessant aquest document, tant en la creació de logos, que té en el retall de la plantilla la verdadera feinada, com en la introducció a l’ús de l’aerògraf, que serà el nostre gran aliat en les nostres gestes. Té una precisió sublim i, amb una mica de pràctica, podrem arribar a fer autèntiques obres d’art, tot i que... siguem sincers... potser mai arribarem a fer això d’aquí sota...

Document dedicat al gran METALMAN. Gràcies per tot, amic. 

A continuació teniu uns vídeos molt útils de Youtube – Canal: Las Fauces del Kraken.