CARCASSES GROGUES

 

UN PROBLEMA MOLT REAL!

 

Quants de nosaltres ens hem trobat alguna vegada amb una Super Nintendo, una Game Boy o una Dreamcast (per citar-ne les més afectades) d’allò més groguenques? 

 

Doncs després de realitzar proves diverses amb resultats desiguals, crec que per fi puc exposar-vos les meves pròpies conclusions. Us ho dic perquè ja sabem que a Internet es troben multitud de solucions però, tal com va passar amb el tema de la reparació dels tres llums vermells de la mort (360) mitjançant el mètode de la tovallola, no totes acaben sent correctes...

 

 

Abans d’aplicar qualsevol bogeria a les vostres consoles, el millor serà conèixer algunes peculiaritats sobre elles.

 

Les carcasses de les consoles estan fetes de plàstic, i per tant són extremadament vulnerables a la majoria de desgreixadors i dissolvents. 

 

El to groguenc apareix degut a la falta d’oxigen, variant les propietats originals del plàstic, i tornant-lo més rígid i porós. Degut a aquest motiu, la brutícia penetra a la seva capa superficial i propícia la seva «oxidació», en forma de pèrdua de color.

 

 

Abans de tractar una consola esgrogueïda, hem de tenir clar que el seu plàstic està «malalt», i que en la majoria dels casos és més dèbil que el d’una consola sana. Això us ho dic perquè heu de procedir amb cura en el desmuntatge i posterior tractament de les carcasses. 

 

El primer que farem és desmuntar completament consoles i comandaments. Només hem de tractar els plàstics, i per tant retirarem qualsevol LED o part metàl·lica; a continuació ja podrem fer-ne una primera neteja a base d’aigua calenta i sabó neutre (res de productes abrasius).

 

 

Quan les diverses parts ja estiguin netes, passarem a l’acció amb l’únic mètode efectiu real: aplicant-hi aigua oxigenada, però no la comú que podem trobar a les farmàcies (que sol ser de 10 volums i no faria més que pessigolles a les carcasses més malmeses), sinó una que tingui un percentatge proper als 100 volums.

 

 

L’aigua oxigenada de més de 50 volums ja es considera tòxica (vull dir amb això que usarem guants i evitarem els seus vapors en manipular-la), pel que no es troba fàcilment a les farmàcies, però demanant-la expressament us la serviran a un preu gens abusiu.

 

La manera de procedir per la reoxigenació és la següent:

 

1- Primer posarem les carcasses en algun bol o similar.

 

2- A continuació les cobrirem amb l’aigua oxigenada (uns dos o tres litres seran suficients).

 

3- Taparem el recipient amb un vídeo o plàstic transparent, de manera que permeti a la llum del sol entrar en el seu interior sense dificultat.

 

Penseu que l’aigua oxigenada reacciona davant de la llum solar, el que no vol dir exposar-la directament al sol, sinó tenir-la en una habitació ben il·luminada. 

 

En cas de tenir-la exposada directament al sol, haurem d’anar comprovant el nivell de líquid durant el procés, degut a l’evaporació; quan ho fem, les carcasses hauran de romandre cobertes de líquid en tot moment.

 

 

A partir d’aquí, no existeix una fórmula màgica que ens digui quan una carcassa ja està restaurada, pel que haurem d’anar comprovant de tant en tant (una o dues vegades al dia) el seu estat, i retirar-la quan estigui llesta. 

 

Heu de tenir present que amb el temps, i tractant-se d’aigua oxigenada (i més en una proporció propera als 100 volums), se’ns podrien aclarir els logotips i inscripcions; per evitar-ho serà fonamental doncs un control visual per, si fos el cas, canviar l’aigua oxigenada a meitat del procés.

 

 

NOTA: també m’agradaria advertir que, tot i ser un procés relativament senzill, hem d’estar-ne atents i anar-lo controlant, com ha quedat clar en les línies precedents.

 

També us diré que les carcasses en pitjors condicions sí que poden millorar notablement, però no arribar a una solució definitiva. Per tant, si podem escollir, MAI comprarem una consola esgrogueïda, ja que un plàstic tractat, tot i quedar bé en la majoria dels casos, sempre es notarà una mica diferent i, el més important, sempre resultarà una mica més fràgil. 

 

(fotos baixades de la xarxa)

El que comentarem ara mateix és possiblement el sistema més còmode de quants podem fer servir, a més de ser molt eficient: aplicar aigua oxigenada en crema (venuda en drogueries i perruqueries) de 20 o 30 volums (ambdós igual de vàlids, tot i que la de 30 actua abans).

 

Un tub d’uns 75 ml no costarà més d’1,5 €, i tindrem quantitat suficient per diverses consoles tipus Dreamcast o SNES.

 

Començarem de la mateixa manera que abans, desmuntant la consola sense deixar cap peça de metall de les carcasses (ja que se’ns podria desintegrar), deixant-ne només les parts plàstiques.

 

Escamparem el producte per la superfície exterior (també millora l’efecte aplicar-ne a l’interior) i ho deixarem a l’aire lliure (sobre una bossa d’escombraries o un cartró per no deixar taques blanques, que podrien ser irreparables) o dins d’un «tupper», transparent i tapat.

 

Si escolliu la primera opció, l’exterior es blanquejarà sense efectes interns; si opteu per la segona, els vapors també ajudaran a netejar la zona interna encara que no l’hagueu untat.

 

Aleshores col·locarem la carcassa en algun lloc on incideixi el sol, ja que, com hem comentat abans, l’efecte blanquejador s’origina gràcies als raigs solars.

 

NOTA: amb l’ajuda d’un bastonet de cotó, podem aplicar crema a llocs petits o a les formes rares que pugui tenir la consola. També, durant el procés, podem optar per repetir l’aplicació de crema a algunes zones per millorar el blanqueig.

 

El temps d’acció, per altra banda, és molt variable, ja que sobretot depèn de la quantitat de sol que impacta contra la carcassa. 

 

Una carcassa sencera por trigar entre quatre i set hores (depenent del sol que faci).

 

Un cop acabi el procés, i creiem que la carcassa ja està llesta, veurem que ens quedarà una capa molt pastosa sobre la superfície.

 

Així que per esbandir, omplirem un cubell amb aigua tèbia i hi aplicarem una mica de desgreixant (KH7 o similar), submergint en ell les carcasses i traient el producte amb l’ajuda d’un raspall. Sobretot és molt important assegurar-nos que el traiem del tot, ja que resulta altament corrosiu amb el metall.

 

Si us taquéssiu les mans amb el producte, renteu-vos-les amb aigua i sabó (reiterem la recomanació d’aplicar-lo amb guants) encara que no us faci mal, ja que us pot deixar taques blanques. 

 

NOTA: no us preocupeu per aplicar-lo sobre la pintura dels logotips, ja que no els esborra.