RESTAURAR JOCS

FORMAT CARTUTX

Agafant com a base un mític cartutx de Super Nintendo, us presentem els passos a seguir en el manteniment de qualsevol joc en aquest format.

El primer punt a tenir clar és que haurem d’anar amb compte a l’hora d’adquirir un joc en mal estat, sobretot si el volem per col·leccionar; però per altra banda també és veritat que si no està impol·lut, podem aconseguir una joia per un preu més que raonable.

La part més sagrada d’un cartutx és la seva etiqueta: si està rascada o amb algun desperfecte sempre lluirà malament (a no ser que la reeditem o n’agafem una reproducció, perdent part del valor original), però per la resta, tot es pot restaurar amb una mica de traça.

Els punts bàsics d’un cartutx són tres: l’etiqueta, les carcasses i la placa electrònica. 

Com veureu a continuació, el joc que hem fet servir aquí estava bastant malament però, per sort, la seva etiqueta estava sencera.

1- El primer que farem serà obrir el cartutx i treure’n la placa electrònica.

NOTA: si no disposeu de l’eina especial per obrir el cartutx (el Gamebit, en aquest cas), podeu fer servir el nostre mètode multicartutx.

Amb la placa electrònica a les nostres mans, tres són les coses que haurem de fer: netejar-lo de pols, repassar el connector del joc i revisar-ne la soldadura, si cal.

-Per treure’n la pols podem passar-hi un pinzell sec i aire a pressió.

-Per netejar el connector de joc, podem fer servir una llima d’ungles, una llima fina o la goma d’esborrar per la part de bolígraf, i després un bastonet de cotó amb alcohol (isopropílic, a poder ser). Es tracta de deixar el connector ben net i brillant.

-Respecte a la soldadura, la veritat és que en la majoria dels casos no fa falta. És un tema més de precaució que de necessitat, però ja que hi som, si veiéssim un punt esquerdat o de mal veure, podem aprofitar per reparar-lo. 

Acabat el procés de la placa electrònica, podem aplicar-hi una mica d’esprai neteja circuits o similar, i dedicar-nos a les carcasses.

2- Neteja de carcasses.

El primer que hem de fer per netejar les carcasses és fregar-les amb un drap suau i aigua tèbia. Amb això traurem tant les restes de pols com les substàncies enganxoses menors.

Lògicament, l’aigua i el paper no són bons amics, pel que no us passeu amb l’etiqueta; podeu passar-hi el drap humit, però no n’apliqueu aigua abundant.

Així mateix, després del drap humit, podem passar-hi una mica d’alcohol, mitjançant un altre drap, per netejar les cavitats o ranures de la carcassa. També podem passar-li a l’etiqueta, PERÒ SENSE FREGAR AMB FORÇA: només farem servir l’alcohol sobre l’etiqueta per treure’n la brutícia exterior, i sempre que estigui plastificada, ja que si n’abuseu, es correran els colors (com el rímel, ja ens entenem). 

En acabar el procés, podem passar-hi una mica de PRONTO o producte abrillantador no abrasiu.

NOTA: per treure les parts grogues dels plàstics (bàsicament en jocs de Super Nintendo) podeu seguir el tutorial d’aquest mateix apartat.

CANVIAR LA PILA DE LA MEMÒRIA INTERNA

Els cartutxos de videojocs als quals podem desar partides porten una pila de liti per aquesta funció.

A continuació us detallem, amb un cartutx de Super Nintendo com a exemple, de quina manera fer aquest canvi. S’ha de dir que amb tots els jocs, siguin de la plataforma que siguin, es procedeix de manera similar, pel que aquest tutorial és vàlid per a qualsevol joc. 

Abans de res, comentar que com hem dit fa un moment les piles que porten aquests cartutxos són de liti (3 Volts) i, en alguns casos, recarregables. A l’hora de comprar-ne una de nova, l’heu de demanar d’idèntica referència i amb «potetes», per anar soldada a la placa.

Començarem desmuntant el cartutx:

El segon pas serà localitzar visualment la pila i llurs punts de soldadura. Abans de desmuntar res, hem de tenir clar quin terminal és positiu i quin el negatiu.

Això ho sabrem observant bé la pila o amb l’ajuda d’un tèster.

NOTA: en manipular piles de liti mai hem d’ajuntar els pols, i molt menys girar la polaritat al cartutx. 

Quan tinguem localitzats els punts de soldadura i en coneguem bé la seva polaritat, ja podrem dessoldar la pila vella i soldar-ne la nova.

EL BRICOTRUC

Per canviar la pila sense perdre les partides desades, és a dir, abans que s’esgoti completament, us proposo un mètode senzill i eficaç.

Necessitarem una pila de 3V amb uns fils soldats al positiu i al negatiu (també ens pot servir un transformador regulable a 3VDC). Aleshores, abans de dessoldar la pila vella, soldarem aquests fils, respectant-ne la polaritat, al costat dels punts de soldadura de la pila original. 

Si fa falta podem treure una mica la pista per soldar-los millor. Amb això li estem posant dues piles de 3V en paral·lel, i així ens assegurem que en treure la original el cartutx encara estigui alimentat a 3 Volts.

Un cop realitzat el canvi de pila, tornarem a dessoldar el pont i, d’aquesta manera, no haurà quedat mai sense corrent i les partides no s’hauran esborrat.

Jo us aconsello que aquells jocs als quals teniu una estima especial els canvieu la pila cada cinc anys aproximadament. 

RESTAURACIÓ DE JOCS DE NEO GEO

Hi ha molt de mite a l’entorn dels cartutxos de NEO GEO i el seu tractament.

És evident que són cartutxos molt cars i, en conseqüència, el factor por juga un gran paper. Però no obstant això, no deixen de ser cartutxos de jocs amb les seves plaques electròniques a dins, pel que, directament, podem procedir com en qualsevol altre cartutx.

El més complicat en un cartutx d’AES és obrir-lo, pel que aquí és on hem d’extremar la precaució i llegir-nos això.

Un cop oberts procedirem com amb qualsevol altre cartutx:

1- Neteja de pols i brutícia.

2- Deixar el connector del cartutx net i brillant, amb un pinzell sec.

3- Revisar les soldadures, si s’escau.

4- Neteja final mitjançant aire a pressió.

5- Netejar les carcasses amb un drap humit i, una vegada eixut, passar-hi abrillantador (PRONTO).

RES d’alcohol amb les etiquetes! Espatllar una etiqueta de NEO GEO està considerat un delicte!

NETEJAR UN CARTUTX AES EN TRES PASSES

SENSE DESMUNTAR

Passa 1 – Llimar, amb compte, el port del cartutx fins que quedi net i brillant. 

Ens servirem d’una llima d’ungles i procedirem amb molt de compte de no ratllar el plàstic.

Passa 2 – Passar-hi una mica d’alcohol per teure’n les impureses.

Passa 3 – Assegurar la neteja amb aire a pressió. 

JOCS NEO GEO MVS

Els cartutxos de MVS, en no ser tan «mimats» com els d’AES, acostumen a arribar-nos en pitjors condicions i, per tant, és més que recomanable donar-los una bona neteja en el mateix moment de rebre’ls.

Òbviament, aquells que ens arribin impol·luts, amb una mínima neteja del port ja passarem. 

Seguidament, a base de fotografies, us adjuntem el procés de neteja de plaques electròniques i carcasses:

En cas que l’etiqueta estigui molt feta pols, podeu optar per diverses opcions: 

1- Optar pel disseny de PrNeo80:

2- Optar pel de Heckler:

FORMAT Cd I DVD

Amb l’arribada del format digital, des de les generacions de 16 i 32 bits (CD) fins a l’actualitat, existeix un gran i molest problema per als col·leccionistes de videojocs, i és que són suports fràgils que a la mínima tendeixen a ratllar-se... adéu a la robustesa del cartutx! 

Els CDs i DVDs, per explicar-ho de manera ràpida i simple, estan formats per tres capes de plàstic: la superior (on hi ha l’etiqueta), la intermitja (les dades en sí) i la inferior (una capa de protecció).

Amb els DVDs de doble capa la cosa es complica una mica més, ja que hi ha dos nivells de dades gravades, i amb els de doble capa i doble cara ja ni us explico. Però el que ens interessa a nosaltres és que la majoria de ratllades dèbils afecten a la capa inferior, és a dir, la de protecció.

Ara bé, quan una ratllada és molt profunda i afecta la capa intermitja, ja podem donar el joc per perdut, doncs no hi ha una solució física possible.

L’única solució, sempre que la nostra consola accepti backups, és intentar fer una còpia de seguretat amb l’ordinador, configurant el programa de gravació de tal manera que ignori els errors de lectura. D’aquesta manera, si la ratllada està en alguna part no vital del joc, encara ens en sortirem.

La capa superior del disc (la de l’etiqueta) és molt important per a la lectura de dades; si aquesta capa està ratllada o una part d’ella s’ha desprès, la lectura serà inestable o directament impossible.

Si aquesta ratllada no és profunda i per tant no arriba a les dades, podem solucionar el problema pintant la part danyada amb retolador permanent o negre, o cobrint-la amb algun material opac. 

Compte en posar-hi adhesius, ja que es podrien despendre i bloquejar els lectors.

Si la ratlla es troba a la capa inferior del disc, la de protecció, podem intentar polir-la per tornar-la a deixar uniforme.

Existeixen màquines de polir, però o són molt cares o no ens ajudaran gaire. 

La forma més senzilla de polir un disc és fer-ho manualment, amb la pasta de poliment per les ratllades dels cotxes.

Aquesta pasta conté partícules sòlides molt petites que permeten polir ratllades en el vernís de la pintura sense afectar la mateixa.

Ara bé, també us he de dir que aquest mètode aplicat a CDs i DVDs només soluciona ratllades petites, no obstant això, per intentar-ho no perdem res.

PROCEDIMENT

1- Netejarem la capa a polir amb un drap suau, o paper i aigua. Un cop net de ditades i brutícia, l’eixuguem.

2- Apliquem la pasta de polir i freguem a consciència, sempre de manera circular, el que es coneix popularment com a mètode «Karate Kid». Si fa falta repetim l’operació. 

3- Per acabar, tornarem a netejar el disc amb aigua i l’eixugarem.