RESTAURAR TV CRT

No cal recordar que per jugar amb les nostres estimades consoles clàssiques, aquests televisors són els millors, ja que el tub i les seves resolucions són les ideals per aquests entranyables jocs, basats en el píxel. Però tot i que encara podem trobar televisors CRT (de tub) de segona mà o a desballestadors, cada cop en queden menys i en pitjors condicions.

Fa relativament poc em va fallar la meva TV de jocs clàssics i vaig haver de fer servir la que tenia de recanvi. L’actual és ni més ni menys que una Philips de 32’’, i la veritat és que pesa més que una vaca en braços, el que em va fer prometre mentre la traslladava d’una habitació a l’altra que seria l’última vegada que manipulés una «tele» d’aquestes característiques (pregunteu a la meva esquena...), però el cert és que quan la vaig fer funcionar i vaig veure aquells meravellosos gràfics, em vaig adonar que n’havia d’agafar una altra de recanvi.

Buscant a Wallapop vaig trobar una noia que regalava una Sony Trinitron de 26’’, i després de contactar amb ella i anar-la a buscar (la tele, no la noia), vaig pensar a restaurar-la. I aquesta és la base d’aquest document, ja que restaurar una TV CRT pot semblar una tasca únicament vàlida per a professionals, i la veritat és que no és així. 

És molt important que quan adquirim una CRT hi fem una bona ullada, ja que aquest tipus de TV’s acumulen molta brutícia al seu interior i, encara que només sigui per higiene, el millor que podem fer és desmuntar-la i netejar-la a consciència abans de ficar-la a casa nostra.

Abans d’entrar en matèria, però, hem de saber que una TV CRT és una combinació de dues parts molt importants: el tub i l’electrònica (o xassís). 

El tub és la part més delicada i important i d’aquest, concretament, ho és el canó d’electrons (per entendre’ns, el coll de l’embut del tub), pel que l’haurem de manipular amb molta cura. No se’ns trencarà tant sols de mirar-lo, però sí que hem de seguir unes pautes en la seva manipulació.

De la fotografia anterior no cal que us quedeu amb noms o tecnicismes (això pels professionals), sinó que simplement heu de tenir clar què és i a on està el canó d’electrons. De fet, és la part final del tub, allà on es troben potenciòmetres i ajustaments; compte, perquè de manipular-los per accident, de ben segur que no tornarem a veure la TV de la mateixa manera... Però tampoc vull espantar-vos amb aquesta idea, només heu de pensar que en ser la part més estreta també és la més delicada.

De moment només ens quedarem amb dues idees: No ratllar la pantalla i manipular el tub (bàsicament el canó d’electrons) amb molt de compte.

Quant al xassís, el tractarem amb la mateixa cura que qualsevol peça electrònica: res d’estrebades i amb compte de no trencar res.

En la comesa de netejar i restaurar una TV CRT podem marcar alguns passos.

1- OBSERVAR I OBRIR LA TV

Totes les CRT funcionen de la mateixa manera: la construcció principal de la TV es troba a la carcassa frontal, però els cargols de fixació estan a la part posterior, pel que en treure’ls només haurem d’estirar cap a fora, i aquesta part posterior ens seguirà. Podria ser que a les TV’s més modernes ens trobéssim algun altaveu enganxat a la carcassa posterior, però sempre tindrà un connector per poder separar les dues parts amb facilitat. 

El mètode que us recomano per separar les carcasses és el següent: primer posarem la TV en la seva posició normal, a sobre d’una taula (o fins i tot a terra). Seguidament, col·locarem una estora, una manta o quelcom que se li assembli davant seu per aixecar la televisió de manera que la pantalla quedi recolzada sobre d’aquest protector, és a dir, de cara a terra.

Amb la «tele» en aquesta posició ens serà molt més fàcil separar-ne la carcassa posterior; només haurem de treure els cargols i anar-la aixecant, separant amb molt de compte.

NOTA: de vegades, a part dels cargols que uneixen les carcasses, n’hi ha d’altres que fixen la part dels connectors; aquests també els haurem de treure, doncs el xassís sempre roman amb la carcassa frontal. 

Quan ja veiem el seu interior ens adonarem de la brutícia acumulada.

Aquí serà quan ens acollonim una miqueta, però veureu que no n’hi ha per tant. Observarem i farem diverses fotografies de bona qualitat de tot allò que considerem important (sobretot on hi hagi cables i connectors), les quals farem servir com a referència en el muntatge posterior.

2- SEGURETAT

Els televisors CRT funcionen amb un alt voltatge i sempre acostuma a quedar un corrent residual que ens podria propiciar una bona rampa. Tot i que suposaré que no cal dir res respecte manipular aquestes TV’s amb el cable endollat a la xarxa... ja que ningú seria tan estúpid de voler-la netejar sense desendollar-la, però per si de cas tinguéssim algun despistat a la sala...

SEMPRE QUE MANIPULEM APARELLS ELÈCTRICS HO FAREM AMB EL CABLE DE CORRENT DESENDOLLAT DE LA XARXA ELÈCTRICA. 

Obvietats a banda, us comento una manera segura de descarregar el corrent residual, que afecten la bobina i el cable de flyback.

Deixant de banda el que és aquest flyback (més que res perquè tampoc ho sé amb certesa), el que sí que us puc dir és que sempre m’he endut alguna enrampada gràcies a ell. No cal que li tinguem por però sí evitarem tocar-lo en la mesura que sigui possible, i a l’hora de separar el seu cable del tub ho farem seguint la recomanació següent.

Sota la ventosa hi ha un ferro en forma de grapa, que encaixa a la ubicació del tub: doncs aquesta part metàl·lica és la que ens pot enrampar amb facilitat, així que per descarregar aquesta zona, usarem un tornavís amb mànec de goma aïllant. 

Tots els tubs tenen aquest cable metàl·lic que els envolta, pla, sense funda, com podeu apreciar a la imatge (ampliable) següent:

El que hem de fer és connectar un cable qualsevol (nuant-lo amb els dits) al cable metàl·lic, i alhora nuar l’altra punta del cable a la punta del tornavís. Seguidament, amb el mateix tornavís (o amb l’ajuda d’un altre), aixecarem una mica la ventosa (NO AMB LES MANS) i farem tocar el tornavís amb la grapa metàl·lica de la punta del cable del Flyback.

És possible que quan contacti la punta del tornavís amb la punta del cable salti una guspira, el que seria normal i indicaria que ja s’ha descarregat el corrent residual. Per assegurar el tret podem fer-ho una segona vegada i ja podrem procedir a treure la grapa del tub amb tranquil·litat, i si podeu fer-ho amb unes alicates aïllants (amb mànec de goma) per un extra de seguretat, millor que millor.

Fet això, podem procedir a separar l’electrònica del tub.

3- DESMUNTAR I NETEJAR 

El primer que farem serà desconnectar, amb compte i tirant cap enrere, el connector del canó d’electrons. Aquesta podria ser la part més delicada de l’operació, ja que tenim que fer-ho sense trencar res i, evidentment, sense tocar els possibles potenciòmetres que hi hagi a les proximitats.

Després de treure el connector (que en realitat és més aviat una plaqueta electrònica) i els altres connectors que uneixen tub i xassís, ja podrem separar ambdues parts, treure els altaveus i netejar-ho tot minuciosament. 

El xassís en sí no és més que un conjunt d’electrònica i cables, pel que podem procedir a netejar-lo amb aire a pressió, un pinzell eixut i, si cal, amb algun esprai de neteja de circuits.

Una cosa que hem de tenir en compte amb l’electrònica, és que poden fallar punts de soldadura, sobretot dels connectors SCART i RCA, que són els que més maltracte pateixen. Si girem la placa per veure’n els punts de soldadura, probablement en veurem algun d’esquerdat.

Pel que respecta als altaveus, amb aire a pressió (no directe) i un pinzell també els podem deixar com nous.

Per separar el tub de la carcassa frontal traurem els quatre cargols que el fixen als seus laterals; MOLT DE COMPTE en treure el tub de la carcassa, doncs com més gran sigui la TV major serà el seu pes. Amb cautela, traurem el tub i el posarem a sobre d’una catifa o una manta. I quan tinguem totes les carcasses separades, netejarem totes aquestes peces de plàstic de la «tele» amb aigua i sabó. 

NOTA: per netejar millor les ranures, podem fer servir un raspall de dents.

Tornant al tub, un cop separat del conjunt, podem netejar-lo amb aire a pressió, un raspall eixut i un drap (o encara millor, tipus spontex) humit per treure’n tota la porqueria. En aquesta zona és molt important la neteja pel que, sense por, però anant amb compte amb el canó d’electrons, anirem passant una i altra vegada fins que quedi el més net possible.

Pot ser que el tub es quedi sense l’electrònica o que, com en el meu cas, hi hagi alguna placa que no surti. En aquest últim cas, netejarem l’electrònica d’igual manera que el xassís, i si fes falta ressoldar alguna cosa també podríem fer-ho.

És important aclarir que la manipulació del tub un cop descarregat del corrent residual és totalment inofensiva, pel que sense aplicar (en cap cas) aigua directa, sí que podem passar l’Spontex humit sense por a patir enrampades. L’únic a tenir en compte és manipular tot amb la precaució de no trencar res, sobretot quan netegem el canó d’electrons.

Quan ho tinguem tot fet, serà l’hora de tornar a muntar-ho tot amb la mateixa cura amb què ho havíem desmuntat. I de consultar, en cas de tenir dubtes amb els connectors o cables de negatiu, les fotografies que havíem fet abans de desmuntar. 

Espero que el document us serveixi d’ajuda i creieu-me, no cal ser un tècnic o professional per netejar bé una TV CRT, i si bé fer la neteja més o menys a fons és opcional, el que no podem fer és ficar una TV vella a casa sense fer-hi un mínim de manteniment. No sé si queda prou clar a les fotografies següents, però després d’una bona posada a punt una TV CRT canvia al 200%.

Quan haguem finalitzat el muntatge, però abans de col·locar-hi la carcassa posterior, podem posar la «tele» en posició normal i provar la imatge. Si tot es veu correctament no tocarem res, però si es veu massa clara o una mica desenfocada podem tocar els dos potenciòmetres del flyback (sempre amb un tornavís aïllat).

Una altra cosa important en una TV d’aquest estil és conèixer com accedir al menú de geometria. És un menú bastant secret, on s’hi accedeix mitjançant una correlació de comandaments o pitjant alguns botons específics en encendre la TV, i serveix per tocar valors de geometria com ara l’amplitud horitzontal de la imatge, la vertical, la rotació...

Cada marca de TV té la seva manera d’accedir-hi, i podeu consultar-ho per Internet o a la secció específica de Briconsola. Una bona opció per accedir a aquest menú és fer una foto dels valors que tenim de bon principi, per si en manipular-ho empitjorem la imatge respecte a com la teníem de bon principi, cosa que acostuma a passar quan fem proves. 

Aquí teniu els valors finals de la meva TV, més que res com a recordatori.