En aquesta ocasió, m’enorgulleix presentar-vos la reconstrucció d’una recreativa força desconeguda per molta gent. Aquesta màquina va ser creada per SEGA l’any 2000 i esta basada en la pel·lícula Start Wars Episodi 1. Més concretament, com el seu nom indica, està inspirada en les carreres de naus a on participava el jove Anakin per intentar guanyar la llibertat de la seva mare. D’aquesta recreativa se’n van fer versions per multitud de consoles i fins i tot, recentment, n’ha sortit una de molt fidel per la Switch de Nintendo.

El joc no deixa de ser un ARCADE de conducció pur i dur (made in SEGA) però compte amb llicència oficial de LucasFilms, cosa que li dona un plus molt interessant.

Vaig aconseguir aquesta màquina per una d‘aquelles casualitats de la vida... Si bé és cert que en el seu moment vaig mal invertir-hi* un parell d’euros en un mític saló de la Costa Brava, no l’havia tornat a veure més i, sincerament, ja ni me’n recordava... No ens enganyem, tot i el glamour que desprèn no es pot considerar una de les vaques sagrades de la franquícia...

* em refereixo a la penosa realitat de que 2 euros no em van durar ni un parell de minuts...

Doncs resulta que en una de les meves múltiples consultes al portal Wallapop, vaig veure-la i em va captivar. El fet se ser la versió “Deluxe” amb el seu “monitor” gegant, de ser un producte oficial Star Wars i de comptar amb una rèplica, força aconseguida, de la famosa nau de l’Anakin, va fer que em poses en contacte amb el venedor i comencéssim a negociar una possible compra.

Després de negociar un preu raonable per les dues màquines, doncs era un conjunt doble, i de fer mans i mànigues per poder encabir-la al meu garatge, vam arribar a un acord. Les màquines estaven força malmeses (com es comprensible) i una d’elles no era 100% funcional. Per aquest motiu em van deixar el conjunt al preu d’una i no vaig poder refusar. 

Així va ser com van aterrar aquest parell de monstres al meu garatge...

Abans d’entrar al detall amb la reconstrucció i els seus matisos, us explicaré que aquesta màquina, electrònicament parlant, és un exemplar molt interessant i gràcies a ella vaig descobrir dues coses increïbles (i jo que em pensava saber-ho tot...). La primera d’aquestes descobertes va ser el fet de que la màquina portava un projector. Evidentment, ja coneixia aquest tipus de “monitor”, però mai n’havia vist cap al detall i la veritat és que he quedat molt impressionat amb la seva constitució. La segona descoberta ha estat la seva placa mare; una d’aquelles baules perdudes de SEGA: HIKARU.

Començant, ara sí, el document amb un cert ordre, us comento que, com sempre, el separaré en parts ben diferenciats: Monitor (en aquest cas projector), moble principal i varis.

Com a petit parèntesis, a tall de recomanació, comentar-vos que aquesta recreativa conté molta part estètica (plàstics embellidors de la nau) i que aquestes parts, d’estar molt malmeses, seran molt complicades de restaurar. Les meves estaven força ben conservades (comptant que tenia dues màquines per barrejar peces), però de no ser així i trobar una màquina molt malmesa, és possible que la seva adquisició no sigui massa recomanada, ja que ens tornarem boixos buscant recanvis o intentant restaurar-los. No obstant això, no ens avancem i retomem el fil del document... 

Comencem amb la joia de la corona... al menys, en el seu temps...

EL PROJECTOR!

Com us he comentat abans, aquesta màquina, al ser la edició Deluxe (la més complerta) portava un retroprojector ENORME (50"). Una pantalla gegant que en el seu moment ens sorprenia més per la seva mida que per la seva qualitat d’imatge. No és que la qualitat d’imatge fos dolenta, però, tot i no arribar a qualitat mostrada d’un monitor en bones condicions i al no conèixer l’alta definició, era el més impressionant que podíem veure en aquell moment. La construcció d’aquest retroprojector és tant complexa com tiquismiquis alhora d’ajustar... Perquè entengueu millor la complexitat de l’invent, us comentaré que és com si fossin tres monitors de tub projectant la imatge a través d’unes lupes i miralls, per acabar mostrant una imatge sincronitzada en una pantalla frontal. Tres tubs CRT, un per cada color, tres lupes complexes per ampliar la imatge, un mirall per reflectir-la, una pantalla de plàstic amb efecte de lupa i una altre pantalla per simular les scanlines... 

Explicat així, a tall de boig, ja espanta, però espereu-vos a veure les imatges i, per més INRI, sumeu-hi vint i dos anys de desgast i oblit... Entendreu perfectament la impressió que em va causar; una barreja d’èxtasi electrònic i decepció a parts iguals. 

UN COP NET

TOT EL CONJUNT FORA DEL MOBLE

Premeu la imatge per ampliar

Cada tub porta la seva electrònica (xàssis), a més de vàries plaques processadores conjuntes. Tot brut més no poder (fixeu-vos en la primera galeria de fotos). Això em va fer somiar en poder conservar el projector aplicant-hi una bona neteja i un mínim ajust, però no va ser del tot així...

Aquesta és la millor imatge que vaig poder aconseguir. Saturada de colors i mal sincronitzada... vaig intentar ajustar-la amb el comandament a distància que porta el projector i que et deixa tocar paràmetres com ara la geometria, la brillantor, el contrast, els colors (per separat). També vaig intentar ajustar els potenciómetres dels tubs, però res va funcionar. Continuava amb una imatge bruta i borrosa. Suposo que amb molta paciència (i ajuda d'algún professional) podria haver aconseguit una certa millora, però continuava quedant un problema: les imatges fantasma produïdes per desgast del tub...

De la mateixa manera que passa amb un monitor CRT, els tres tubs del projector estaven cremats amb les imatges estàtiques del joc, cosa que feia que, en tot moment, es veiessin inscripcions com ara “Insert Coin” o la llista de guanyadors...  aquí va venir la principal decepció que he tingut amb el conjunt, ja que m’hauria encantat conservar aquest juràssic de l’electrònica com a part principal del moble, no obstant això, al final vaig optar per la practicitat i, comptant amb la gran sort que HIKARU dona una bona qualitat d’imatge per VGA, vaig adjuntar una TV de 47” al moble del projector.

Realment la qualitat d’imatge és increïble, cosa que fa que aquesta modificació sigui quasi obligada en aquest tipus de recreatives. Òbviament, el format del projector original era 4:3, mentre que la TV és 16:9, no obstant això, configurant pantalla complerta a la TV és veu més que bé. També us he de comentar que per dur a terme aquesta modificació (tal i com veureu a la següent galeria de fotos) haureu de centrar bé la TV i, preferiblement, adjuntar un parell de peces de metacrilat per tapar el forat superior i inferior. En el meu cas, vaig optar per dues làmines de metacrilat per tapar els forats i una altre d’exterior, de la mida de les pantalles originals del projector (4mm de gruix) que servia de protector per la pantalla de la TV. A més, a la peça de metacrilat superior, vaig col·locar-hi un disseny fet a mida amb el Photoshop.

Del que sí vull avisar-vos és que en el cas que seguiu el meu consell i adjunteu una TV, heu de respectar els sensors pel comandament a distància. És molt provable que la vostra TV, al igual que passa amb la meva, ja guardi el canal seleccionat la darrera vegada i s’endolli en aquest canal, no obstant això, per tocar qualsevol opció d’imatge o del que sigui de la TV, un cop muntat de nou el moble, serà indispensable el comandament, pel que si opteu per la tira de metacrilat negre a la part inferior de la TV, tingueu present que heu de deixar un forat (en el meu cas dos) per l’infraroig del comandament.

I ja poc més a comentar respecte al projector i la adaptació d'una TV (més que aconsellable) d'unes 46-48 polzades, amb entrada VGA. Tot seguit, canviem d’apartat i passem al moble principal i les seves peculiaritats. 

MOBLE PRINCIPAL

El moble principal està format per dos parts ben diferenciades (i independents): El moble de comandaments i el moble del seient (el principal).

Un detall a agrair en aquests conjunts “Deluxe” és que tot va per mòduls. Mòduls independents i connectats entre ells mitjançant guies i connectors. Mentre que el moble del seient és important perquè és a on hi ha la placa mare del joc, transformador general, tèrmic, fusible, etc, la part dels comandaments  resulta igual de vital per la quantitat de sensors i la seva complexitat mecànica i electrònica. Aquesta part és la que, de ben segur, ens portarà més feina alhora de restaurar, ja que, deixant de banda les peces estètiques (que tocarem al final de l’apartat) és a on radica el cor de la màquina.

Mentre que la part del seient no em va portar massa feina, la part dels comandaments sí van necessitar un bon ajust. A més, aquesta màquina porta quatre caixes d’altaveus, amb tres altaveus a cada caixa + un sobwoofer darrera la nau. Els subwoffers estaven perfectes, però els altaveus...

Tots rebentats! La veritat és que pot semblar un problema menor, però al anar tant ben ajustats dins unes caixes acústiques i el fet de no trobar-los en la mateixa mida em va suposar un bon trenca closques... 

Primerament us parlaré de la placa mare de la recreativa: la HIKARU. Com he comentat abans aquesta va ser una d’aquelles plaques mare que SEGA es treia de la màniga sense saber ben bé com... Aquesta placa és la successora directa de la SEGA NAOMI, però la predecessora de la NAOMI 2, com es menja això? A més a més, per si això ja és estrany, el seu format s’assembla més a una MODEL 3 que no pas a una NAOMI...

Externament sembla una MODEL, però la constitució interna i la potència són de NAOMI. No sé si és que SEGA va voler aprofitar material que ja tenia o si va ser un invent paral·lel, però el fet és que és una placa mare força curiosa. Si voleu conèixer més detalls d’aquest hardware podeu consultar la nostra secció ARCADE.

Afortunadament, les meves plaques (de les dues màquines) estaven molt bé i tant sols vaig haver de aplicar-hi una bona neteja i una reducció de voltatge als ventiladors laterals originals. Aquestes plaques porten un parell de ventiladors collats a la pròpia carcassa metàl·lica. Solen fer molt soroll i la veritat és que els podem connectar a 5 V en coptes de 12 per reduir molt el soroll. Jo, ja aprofito per explicar-ho, vaig substituir tots els ventiladors per nous de 12V. Tots excepte el principal de la CPU de la placa mare que, d’igual manera que en la NAOMI, és un ventilador que compte els cicles (tres fils) i si el traiem o canviem per un de simple (2 fils) la placa no funcionarà bé. Obviant aquest ventilador, tots els altres de la màquina (fins i tot els 110V de diàmetre gros que estan fixats al moble) els vaig canviar per ventiladors, de la mateixa mida, en format 12V. 

Per alimentar aquests ventiladors (12V) i no afectar en res el conjunt, vaig adjuntar al moble una font d’alimentació de PC. Aquesta font serà l’encarregada d’alimentar tot el que vagi a 12V, fins i tot els LEDS de la marquesina. 

Com podeu veure a la fotografia anterior, sota el seient hi sol haver el transformador general de 220V a 110V (recordeu que tant la font original de la Hikaru com el monitor funcionen a 110V (seguint la tradició de SEGA: cables rosa i blau). També és cert que en mobles més antics (ja que jo en vaig trobar un de cada tipus), aquest transformador general el porten al moble entremig (el del comandament). No obstant això, la manera de procedir en tot és igual.

Ja que parlem del transformador general, dir-vos que allà a on sigui, també hi haurà l’interruptor general de la màquina i el seu tèrmic de protecció. Aquí, el que haurem de fer, MOLT IMPORTANT, és fer una petita modificació perquè ens sigui molt més pràctic el fet d’engegar i parar la màquina. Penseu que està pensat perquè endollem el cable 220V aquí mateix (cosa que queda molt lleig), a més a més, en cas de canviar el projector per una TV, necessitarem un cable de 220V al moble del projector i aquest cable també haurà de passar per l’interruptor general. Per soluionar tot això, el que us proposo és una solució molt simple: 

Tirarem dos cables de 220V (tres fils a cada cable (terra)) d’aquesta zona fins al moble del projector. Un d’aquests cables serà el que traurem fora la màquina (fent un petit forat) i que endollarem directament a 220V (mitjançant connector universal).

Seguidament, traurem els tres cables que van al connector original de la màquina i els ajuntarem a aquests. És molt important treure els cables que van al connector mascle de la màquina, ja que sinó ens podríem enrampar al tocar-lo per fora (tota seguretat és poca). Per tant, el que farem és treure els cables i unir-los a els que hem fet arribar del moble del monitor (els que hem preparat per endollar a 220V. L’altre mànega de fil que hem dut al moble del projector i que connectarem a la TV, els hem d’unir als cables de sortida de l’interruptor general, així, al parar la màquina, també se’ns pararà la TV. Sé que aquesta informació pot ser una miqueta feixuga d’entendre, però en realitat no ho és gens. A continuació us adjunto un esquema perquè pugeu copsar millor la idea.

NOTA: Òbviament, els cables originals que surten de l’interruptor general no els tallarem, ja que aquests alimenten el transformador original de 220V-110V i la resta de la màquina.

Un cop fet això, bàsicament ens limitarem a netejar (i restaurar si fa falta) tot el moble i l’electrònica. Penseu que aquesta zona és molt important ja que hi ha el 90% de l’electrònica del conjunt.

També, com us he comantat abans, podem aprofitar per restaurar els altaveus (en cas de tenir-los fets malbé) i netejar l’impressionant subwoofer que hi ha a la part de darrera del seient.

Segurament, l’altaveu de greus estarà bé, i amb una simple neteja exterior passem, no obstant això, per la part posterior, podem obrir-lo per mirar com està la seva membrana. 

Els que possiblement no estaran tant bé, seran els laterals i aquí sí és on haurem de fer servir la nostra imaginació. Ja no es troben altaveus d’aquesta mida (i pel que tinc entès son el mateix tipus d’altaveu que utilitzen les recreatives BlastCity). 

Buscant per Internet vaig trobar l’empresa japonesa que els fabricava, però, lamentablement, ja no tenen estoc... No obstant això, picant portes, vaig trobar uns altaveus molt semblants que s’utilitzaven en TVs CRT.

La seva impedància no és igual (no passa absolutament res) i la seva mida tampoc. Són molt semblants, però un xic més grans. Per aquest motiu haurem de fer funcionar la nostra matèria gris per intentar ubicar-los en els seus llocs originals sense perdre l’acústica de les caixes originals, per cert, molt ben construïdes.

Com podeu veure a la fotografia anterior, cada caixa portava, a part d’una esponja per evitar retrunys, un tweeter i dos altaveus. El tweeter (altaveu agut) no estarà fet malbé, pel que amb una bona neteja el podrem reutilitzar sense problemes. 

Seguidament, passarem al moble entremig. Aquí, bàsicament hi trobarem els comandaments del joc i el famós I/O JVS de SEGA (el mateix que utilitza NAOMI).  

Mentre que amb l’I/O no tindrem massa problemes, bàsicament haurem d’efectuar una bona neteja, amb el grup de comandaments sí haurem d'aplicar-nos-hi... 

Aquest grup de comandaments es desmunta en un sol bloc i és força complex. A part de les dues manetes (amb els seus respectius potenciòmetres), el conjunt porta el fre i l’impressionant vibrador que ens farà vibrar tot el morro de la mateixa al xocar contra algun obstacle. També comentar que en aquesta part hi ha un sofisticat sistema, amb un relé electromagnètic, encarregat de subjectar el mecanisme central del turbo. Una funció totalment gratuïta (realment només ens allibera el botó central), però que s’agraeix molt com a complement estètic.

En el meu cas, el que més feina em va dur va ser la maneta de fre, ja que al ser la única peça que va separada del conjunt, estava força malmesa. D’ella, només comentar-vos que no va amb micro polsador, sinó amb sensor electrònic. A més, la maneta de fre és força estàndard i, en cas de tenir-la molt malmesa, podem acoplar-hi una maneta de fre de moto Honda. 

Com podeu veure a les fotografies anteriors, la seva complexitat no és molta, però sí que té alguna peculiaritat. Sensor en lloc de micro i coixinets en lloc de casquets. En aquest últim cas, alhora del muntatge, els haurem d’engreixar una miqueta amb un xic de grassa amb esprai.

També comentar que la bombeta que utilitza el botó de vista* és de 3Watts sense casquet. Aquest format és molt comú en automoció, el problema és que trobar-la en 6 volts no és fàcil, mentre que en 12V sí. Aquí podem actuar de dues maneres: Podem muntar una bombeta de 12V i no tocar res de la instal·lació (cremarà un xic menys, però ja es veurà) o bé substituir el fil positiu que va a la bombeta per un cable de 12V que vingui de la font auxiliar que hem col·locat nosaltres a la zona del transformador.

*Això també és aplicable a la resta de bombetes que trobem a la màquina. 

I ja per acabar aquesta secció, i tornant al que he dit al principi del document, les parts estètiques son importantíssimes per aquesta recreativa, pel que segurament ens hi haure d’aplicar al màxim. El primer és desmuntar-les totes.

Començarem per avaluar el seu estat i netejant-les a fons (aigua i sabó). Després, és possible que haguem de repassar un xic la pintura d’alguna part i reparar algun plàstic amb massilla de plàstic o fibra de vidre. I, finalment, el toc de gràcia: una envernissada professional. 

Arribats a aquest punt, m’agradaria DONAR LES GRÀCIES, de manera pública, a la persona que durant tots aquests anys de Briconsola m’ha ajudat i ha donat color a multitud de MODS de la web. En Jordi Lozano és un pintor de cotxes excel·lent (i millor persona) que, amb tones de  paciència, s’ha ofert a pintar totes i cada una de les “collonades” que li he dut durant tots aquests anys. MOLTES GRÀCIES Jordi! T’ho dic a títol personal i en nom de TOTS els usuaris de Briconsola. Que la sort i la salut t’acompanyin en el nou rumb que segueix la teva vida.

I tornant al document que ens ocupa, acabaré, ara sí, amb un parell de consells referents a la marquesina i al moble central. 

Respecte la marquesina, com faig sempre en les meves reconstruccions, vaig canviar el fluorescent original per varies tires de LED blanc. 

També comentar que el moble central porta una cinta embellidora brillant que, d’estar malmesa, es pot canviar fàcilment (molt recomanable per un aspecte final sublime).