En aquesta ocasió voldria compartir amb vosaltres la reconstrucció d’una altre recreativa mítica de SEGA: The Lost Wold.

Aquesta va ser una de les primeres cabines de dispars que vam poder gaudir als salons recreatius.

La seva versió DELUXE (la cabina en si) equipava un retro projector de 50 polzades i un sistema d’àudio molt potent. Comptem que aquesta recreativa va veure la llum l’any 1997 i de jocs de tirs, en format cabina, n’hi havia ben pocs en aquell moment... 

No obstant això, també va sortir un model més simple amb la clara finalitat d’abaratir costos i d’estalviar espai. Avui en dia la coneixem com el model Upright i recentment he tingut la oportunitat de restaurar-ne una.

El seu estat general era deplorable. Aprofito aquest moment del document per advertir a tots aquells que somien en tenir una recreativa a casa que vagin amb molt de compte amb l’adquisició d’una màquina. Fa més de deu anys que col·lecciono màquines i la veritat és que mai no havia trobat el material amb tant males condicions com ara... La demanda ha pujat, l’especulació també i sovint, a els particulars, ens toca barallar-nos amb associacions que rebenten el marcat (a favor seu) i que s’emporten lots enormes deixant, per la resta d’usuaris, el que vulgarment s’anomena xatarra... Òbviament, encara es pot trobar una peça amb condicions a preus raonables, però amb les meves dues últimes adquisicions he tocat fons.

Aquesta The Lost World, va començar sent una màquina funcional, en bon estat, mentre que alhora d’ultimar la compra va resultar que ni es podia provar per manca d’instal·lació, ja que part d’ella estava tallada... La veritat és que quasi m’ha fallat tot en aquesta màquina, tot menys, afortunadament, el joc i el monitor (que no és poc)...

Amb aquesta parrafada vull que entengueu que reconstruir una recreativa no sol ser barat i menys, a dia d’avui. Me n’han passat de l’alçada d’un campanar (us aniré detallant anècdotes a mida que anem avançant en el document), però finalment he aconseguit que funcioni i que llueixi el millor que he pogut. Una gran recreativa de SEGA, amb un munt de peculiaritats, que finalment descansa en el garatge d’un enamorat dels videojocs... 

COMENÇA L’AVENTURA

Quan vaig treure el precinta ja vaig veure que la cosa no seria fàcil... 

Color blanc envellit, arts laterals no aprofitables, pistoles trancades i descolorides, parts metàl·liques oxidades, marquesina trancada i enganxada amb cola (sense prèvia notificació)... no es pot titllar de frau pròpiament dit, però la realitat superava, amb escreix, tot el que havia pogut imaginar...

A més a més, la màquina no funcionava perquè tenia la instal·lació del monitor tallada (ningú sabia el perquè). Un trunfo en tota regla que no era precisament barat (amb enviament i tot, ratllava els 700 euros). 

Una mica desil·lusionat i emprenyat, vaig començar a desmuntar tot i netejar com faig sempre amb una restauració ARCADE.

Art frontal malmesa, altaveus trancats, electrònica bruta i en procés d’oxidació... El panorama interior no era millor que l’exterior. No obstant això, la meva primera alegria va venir amb el monitor. Era un monitor TOSHIBA de 29 polzades amb xassís NANAO. Un monitor molt utilitzat per SEGA en les seves recreatives de l’època. El tub (pantalla) no estava cremat pel que amb una bona restauració del seu xassís possiblement passaria. Com que és el mateix monitor dels SEGA RALLY, disposava de peces de recanvi, pel que semblava que la sort em començava a somriure. No obstant això, no el podia provar, ja que la font d’alimentació general del conjunt (placa MODEL 3) tampoc funcionava. 

Un cop netejat, vaig canviar-li tots els condensadors i li vaig reparar la grapa del terminal del flyback que estava cremat. Després vaig arraconar-lo i em vaig dedicar a la resta del moble. El primer va ser netejar tot amb aspiradora, aire a pressió i un drap humit.

El moble va ser el que més feina amb va dur, ja que estava realment envellit. Aquí va ser on, per primera vegada en les meves restauracions, vaig fer servir el compressor d’aire per pintar. Després d’alguna prova amb un cubell d’escombraries, vaig veure’m capaç (no és tant complicat com sembla si s’utilitza bona pintura) de pintar de blanc tot el moble.

Respecte al moble, faré un parell d’apunts importants. El primer va ser que tenia uns desperfectes a les cantonades superiors i inferiors. Per culpa de la humitat, la fusta s’havia rebotit i sobresortia de la seva mida original. Això ho vaig solucionar polint el lateral amb una radial i un disc de mil fulles.

L’altre tema que us volia comentar és que vaig haver de substituir la motllura del lateral de la màquina. Aquesta motllura es denomina T-MOLDING, per què te forma de “T” i es pot trobar fàcilment a webs que es dediquin a la reconstrucció ARCADE. El que no és tant senzill és la seva col·locació, ja que de ben segur que el que comprareu no s’avindrà 1:1 amb la vostra màquina. Jo vaig haver d’assegurar l’enganxat amb silicona forta (SIKA).

Com haureu pogut veure a les fotografies anteriors, la motllura original era taronja i jo vaig aprofitar per posar-la vermella, ja que combina molt millor amb el fons blanc. També comentar-vos que el procés de substituir la motllura no és exageradament feixuc. Arrencarem la original, amb compte de no malmetre la guia, netejarem la guia d'impureses i posarem la nova, assegurant la seva fixació amb cola o silicona, sobretot, en zones de corbes i angles. 

Un cop fet aquest parèntesis del moble, tornarem a l’electrònica i a les falles... Ho havíem deixat en la font d’alimentació original de la MODEL i també fallava, cosa que vaig solucionar amb una font de PC. Penseu que les fonts originals de les recreatives de SEGA, a partir de les MODEL, funcionen amb els valors de voltatge i amperatge universals del món del PC (12, 5 i 3’3V), pel que l’adaptació no és massa complicada. Nomes hem de tenir en compte el voltatge d’entrada de la font. Penseu que, a moltes recreatives, la tensió d’alimentació de la font del joc és 110V, pel que o bé busquem una font de PC antiga (que et deixaven seleccionar entre 110/220V) o agafem alimentació abans del transformador general de la màquina.

A continuació, abordarem un tema molt important amb les màquines de tirs de SEGA que a mi em va fer parar força boig. Com que tot o quasi tot fallava a la meva màquina vaig haver d’anar recopilant informació per Internet com vaig poder, però finalment ho tinc força clar i vull compartir-ho amb tots vosaltres. Les màquines de tirs de SEGA, des d’aquesta Lost World, passant per tota la saga House of the Dead (i altres títols) fins a l’actualitat funcionen de la mateixa manera. Hi ha uns LEDS emissors al voltant de la pantalla, un receptor a la punta de la pistola i una plaqueta I/O que fa de interfase amb la placa de joc. Dit així tot sembla molt simple, però la veritat és que cada part té les seves peculiaritats, pel que passaré a detallar cada una d'elles i les seves curiositats. 

SENSOR RECEPTOR DE LA PISTOLA

Aquesta peça, no és més que un receptor de senyal IR que va ubicat a la punta de la pistola, darrera d’un plàstic protector fosc. És una peça delicada que si bé no sol fallar massa, si que hem d’assegurar que el seu cablejat estigui en bones condicions. Amb un tèster comprovarem que la continuïtat entre els seus pins i els connectors de l’I/O sigui directa. També haurem de netejar, i si fa falta polir, el protector negre fosc de la punta per assegurar una bona visió del sensor.

A part d’això, no podem fer massa res més, ja que no hem de tocar cap dels potenciòmetres que incorpora. A més, és molt important que tinguem la pantalla de coure protectora d’interferències ben soldada al seu lloc. No sé perquè, molts cops la trobarem solta o mal fixada dins la pistola... 

LEDS EMISORS

El sistema d’emissors es basa en una bona colla de plaquetes (amb dos LEDS cada una) repartides al voltant de la pantalla. Aquests LEDS produeixen una llum molt tènue (vermella) que és captada pel receptor de la pistola. aquestes plaquetes van connectades en sèrie. Cada placa té un costat d’entrada (IN) i un de sortida (OUT) que s’ha de respectar sí o sí per un bon funcionament. M’he trobat amb dos tipus de placa, una d’elles te un pin més a un dels connectors, no obstant son totalment compatibles unes amb les altres i només hem de prescindir d’un pin. Podeu veure la manera de connectar en les següents imatges.

Aquestes plaquetes porten dos LEDS per millorar la eficiència i per que en cas de que un falli ens quedi l’altre. Un sistema molt segur que realment falla més del desitjat. No és difícil veure que dels dos LEDS només en crema un, que ambdós estan ennegrits o que directament no en funciona cap. Les principals falles d’aquestes plaques solen venir per mal estat de l’electrònica del seu revers o per desgast del LED.

Per comprovar si les plaquetes funcionen, només les hem d’endollar a la màquina i veurem si els LEDS cremen o no. COMPTE! fan una llum molt tènue que si bé és possible veure-la a simple vista (millor amb poca llum) si ho mirem a través d’un telèfon mòbil, o càmera, es veuran més nítidament.

SENSORS VISTOS A TRAVÉS DEL MÒBIL

No és possible provar les plaquetes si no les connectem al I/O de pistola, però si volem provar els LEDS fora la màquina, ens podem construir un comprovador amb una pila de 3V (CR2032). El que farem és alimentar els LEDS per separat per veure si llueixen. Si els LEDS llueixen i l’electrònica no es veu malmesa, segurament la placa funcionarà correctament. 

Que jo sàpiga, totes les plaquetes son compatibles amb tots els simuladors de tirs de SEGA, igual que els receptors de les pistoles.

Una dada molt important és la col·locació d’aquestes plaquetes, ja que no les podem col·locar a la babalà. Com us he comentat, van connectades en sèrie i hem de respectar sempre l’entrada i la sortida (IN/OUT), però a més, la ubicació al voltant de la pantalla també és crucial, ja que si les posem malament no ens funcionarà bé la detecció de l’arma. 

Hi ha dos maneres de funcionament, com veurem en el següent apartat, el mode The Lost World, abreviat com a JUL i el mode The House of the Dead, abreviat HOD. La diferència més notable dels dos modes és que un mode utilitza només 9 plaquetes, mentre que l’altre n’utilitza 12. En el cas del The Lost World, n’utilitza dotze i la seva col·locació al vol de la pantalla és aquesta:

Disposisció, segons el manual, a la placa de LEDS 

Disposició dels LEDS des del frontal de la màquina

I/O CONVERSOR DE SENYAL DE PISTOLA

Aquest és el tercer element que intervé en la detecció i posicionament de la senyal de pistola. No és més que la placa electrònica que alimenta les plaquetes LED, recull els valors llegits pel captador i els porta a la placa mare del joc. Aquesta placa la podem trobar en varies referències, però quasi totes son compatibles entre elles. The lost World porta la placa amb referència més baixa, però les seves predecessores (fins al model 08) també li son compatibles. 

Placa original The Lost World

Totes aquestes plaques tenen una munió de potenciòmetres dels cuals no hem de variar el valor per res del món. En cas de fer-ho, podem destarotar per complert el funcionament de la mateixa. També comentar-vos que cada versió de placa té el seu model de BIOS i, aquesta, només és compatible amb la versió de placa pertinent. Les versions de placa superiors a la 06, poden admetre diferents configuracions de BIOS, mentre que les anteriors no. Això ho comento perquè totes les plaques de versions inferiors a la 08 (exceptuant la 01) son idèntiques, no obstant això, no tots les BIOS funcionen. 

A continuació us deixo els valors de resistència coneguts d’una placa model 838-13143-03): (Escala 20 kohms)

VR1 – 3’65

VR2 – 3’68

VR3 – 3’20

VR4 – 3’39

VR5 – 3’39

Recordeu que sota cap concepte heu de modificar els valors de resistència, però en cas de no funcionar una placa o de no saber si s’han modificat aquests valors, sempre podreu intentar calar-los així. També comentar que les resistències metàl·liques del centre de la placa no es poden tocar, ja que no tenen mesura possible. En cas de voler ajustar-les, podeu fer final de carrera i comptar les voltes. 

Ja per acabar amb aquest apartat, comentar-vos que molts models de plaques disposen de dues peculiaritats molt útils. La primera peculiaritat es que porten un connector amb un pont, o sense, que ens permet aïllar la màquina se senyals exteriors. És un xic de mal explicar, però el que realment fa és blindar la màquina de possibles interferències si tenim massa llum al local o alguna altre màquina de les mateixes característiques a prop.

L’altre característica important és que porten un parell de jumpers importantíssims. L’un és per escollir tipus de monitor: projector de 50” o monitor de 29” i l’altre ens deixa escollir el número de plaquetes LED emisrores. Posició JUL: 12 sensors (The Lost World), posició HOD: 9 sensors (House of the Dead i altres).

Un cop explicat tot el referent al sistema de seguiment de la pistola, us explicaré que, com no podia ser d’una altre manera, les pistoles de la recreativa estaven fetes una veritable piltrafa. Descolorides, brutes i picades... El que vaig haver de fer amb elles va ser desmuntar-les, polir-les bé, pintar-les de nou i envernissar-les. Només així van quedar realment espectaculars.

Comentar-vos que com que tenia la punta de les pistoles mig trencades, vaig llimar ambdues parts de la carcassa per igualar-les. 

Referent a les arts de la màquina, tampoc vaig poder aprofitar molta cosa... la marquesina estava trencada, les arts laterals malmeses completament i l’art frontal pse-pse... la única que vaig poder aprofitar és la central, la que explica les instruccions de joc. La resta d’arts (marquesina inclosa) les vaig comprar a la web arcadeartshop. Aquesta web és fantàstica amb material original i reproduccions de molt bona qualitat. Ja havia comprat material allà per altres recreatives i m’hi vaig tirar de cap.

Altre cop em va sortir el tret per la culata... Cap pega amb el tracte i material rebut de la web, però si que al sortir Anglaterra de la unió europea, cada cop és menys factible comprar material allà. Entre enviament i duanes, la gracieta em va sortir per uns quatre cents i escaig (una altre garrotada...).

La veritat és que el material va arribar bé i em va servir perfectament, però, tot i això, vaig haver de fer una petita modificació en l’art central. Hi ha una versió de màquina que només incorpora una zona d’altaveus, mentre que la meva en té també a la marquesina. Aquesta diferència de disseny va fer que hagués de buscar una solució per tapar el desperfecte...

Com podeu veure a la primera foto, l’art original de la meva màquina tenia els forats dels altaveus ovalats, mentre que a l’art que em va arribar (de fet ja ho sabia, però només vaig trobar aquesta) els tenia rectes. La solució que vaig trobar va ser incloure una reixa a cada costat pintada del color de la pistola. El resultat és francament bó. 

Referent a les arts laterals, no les vaig trobar enlloc i, després de fer varies proves amb imatges captades d’Internet i el Photoshop per intentar restaurar les originals, vaig optar per un projecte propi.

No obstant, l’infortuni va fer que tot i haver agafat mides i angles, el més fidedigne que vaig poder, la meva copista no pogués fer un projecte real per manca de coherències amb les mides. A continuació, per si algú es veu capaç de millorar-lo, us penjaré l’esbós de mides que vaig crear. 

Per aquest motiu, el projecte final ha acabat sent força més modest del que hauria.

I ja per acabar amb aquest apartat, comentar-vos que vaig ser previsor i vaig tallar una plantilla de metacrilat, a mida real, que serveix per protegir els adhesius i, de cares al futur, com a plantilla per una art més complexa.

I ara, retornant una miqueta al tema de l’electrònica, apuntar que, igual que en moltes altres recreatives de SEGA, aquesta màquina incorpora dues zones d’altaveus i un subwoofer. El curiós d’aquesta màquina, en referència al model que no porta altaveus a la marquesina, és que el so està molt més processat. Penseu que, per exemple en un moble de cotxes, sentim una melodia per la part frontal de la màquina i uns efectes pel seient. Suposo que a la cabina de The Lost World també tenim música davant i música darrera, però en aquesta, que tot està al davant, el que tenim és una melodia conjunta creada a base de dues melodies diferents... Una tècnica molt curiosa que resulta molt gratificant a l’oïda i que demostra fins a quin punt feien les coses bé la gent de SEGA.

Intentaré fer un vídeo en el que es pugui notar això que us comento, perquè realment és curiós. No obstant això, deixant les puntualitzacions musicals pels experts us comentaré que aquesta recreativa porta dos amplificadors i que en la meva màquina... també fallaven.

Aquest amplificador, com he comentat abans, és comú a moltes màquines de SEGA i respon a la referència: 838-11650-01. El problema que solen tenir aquests amplificadors és que fan sorolls de fregits o interferències i això és degut al mal estat dels seus condensadors. A continuació us deixaré una foto amb els valors de cada un dels condensadors. 

També tenim la opció de canviar aquests amplificadors per d’altres de més moderns. Només necessitem uns amplificadors de 4 canals (estèreo) d’uns 40Watts de potència per cada canal. Així mateix, aprofito per dir que els altaveus de la màquina els podem substituir perfectament per altaveus del món de l’automoció. 

LLISTA DE CONDENSADORS 838-11650-01

I ja per anar acabant amb la història d’aquesta reconstrucció us diré que tot i no haver-ho comentat explícitament no em vaig lliurar de la feixuga feina de sempre de netejar metalls, polir-los, pintar-los i igualment amb l’electrònica: bufar-la, netejar-la revisar soldadures i altres, però com que creia més important parlar de les peculiaritats dels mobles de tir de SEGA he obviat totes aquestes parts que, qui vulgui, pot consultar en la següent galeria.

I ara, ja com a nota final, us adjunto unes quantes idees útils alhora de reconstruir una màquina com aquesta: 

1 – Fixar un cable o cinta al panell central perquè s’aguanti i ens permeti potinejar sense que pengi.

2 – Anular tots els tancaments de les portelles. No es tracte de treure’ls, però sí que és força comú que quan aconseguim una recreativa mai tinguem totes les claus. Per tots els cadenats com els que veureu a la foto, jo us aconsello desmuntar-los, treure totes les agulles (que son les peces casades amb cada clau) i tornar a muntar. D’aquesta manera amb una sola clau es poden obrir tots. Òbviament la seguretat ja no existeix, perquè van boixos, però per tenir com a col·lecció tampoc és que ens interessi massa aquest aspecte.

3 – Canviar la bombeta per LED als botons de START. Aquesta màquina porta bombetes de 6V 5Watts. Si no disposem de bombetes de 6 volts en aquest format, el que podem fer és soldar un LED lluminós blanc de 5mm, per mitjà d’una resistència de 100 ohms, a la ubicació original de la bombeta. Amb cura i un xic de tacte és una modificació totalment recomanable.

4 – Posar un xic de moqueta al suport de la pistola (per la part de dins) perquè no les ratlli. 

5 – Adjuntar un rotatiu taronja al revers de la màquina per simular emergència. En aquest cas, podem optar per muntar un interruptor a la zona del moneder.

6 – I com sempre, no per ser l’ultima la menys important (ans al contrari), muntar un interruptor general 220V a l frontal de la màquina.